La Memoria Humana: Sistemas y Funciones - Prof. Espi, Ejercicios de Arte

¡Descarga La Memoria Humana: Sistemas y Funciones - Prof. Espi y más Ejercicios en PDF de Arte solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

ATENCIO I MEMORIA (UOC)

PAC 2 ATENCIO I MEMORIA

PROF. 16-

Part I.

La memòria humana està formada per tres grans sistemes que interactuen entre ells. A continuació s’analitzarà quins d’aquests s’han vist implicats en les dues tasques del experiment: identificar color i jutjar la longitud, tant en condició de soroll blanc com sense soroll.

La memòria sensorial té la funció de retenir estímuls sensorials per poder completar el procés perceptiu i atorgar-li significat. Trobarem els dos subsistemes implicats, ecoica i icònica , ja que hi ha efectes visuals (reconèixer color i creu) i auditius en l’experiment. Tot i així, hi ha la diferència que els estímuls auditius no són atesos conscientment i no tenen l’objectiu de ser analitzats.

Pel que fa a la memòria de treball, faré referència tant a l’agenda visuoespacial com, sobretot, a l’executiu central. El llaç fonològic queda descartat en la implicació d’aquest experiment ja que la tasca no requereix retenir informació basada en els codis fonològics del llenguatge.

Fent referència a l’agenda visuoespacial, aquest si està implicat tot realitzant una funció de planificació espacial. Aquesta ens aporta informació sobre la dimensió de les creus per tal de poder discriminar quina té major longitud. Per la seva part, l’executiu central , es l’encarregat de emmagatzemar temporal i limitadament certa porció d'informació i, en segon terme, de controlar i distribuir la informació entre els sistemes en el moment oportú. A més, aquest funciona com a sistema d’atenció.

Per últim, parlem sobre la memòria a llarg termini dividida en dos grans subsistemes: la memòria declarativa i la no declarativa. En aquest cas, s’ha vist implicada la memòria no declarativa, controlada involuntàriament i implicada per tal de dur a terme habilitats cognitives com discriminar els colors.

La memòria declarativa episòdica, no entra en joc en cap moment, donat que no es requereixen recuperar records d’objectes, persones i situacions o episodis experimentats al llarg de la nostra vida durant la realització de l’experiment. No obstant, la memòria declarativa semàntica si que ha tingut el seu joc dins la tasca per tal de donar significat i concepte a les demandes, com per exemple saber quins són els colors verd i blau.

L’atenció que està en joc durant les tasques de l’experiment és l’atenció selectiva. Aquesta prioritza la informació que considera rellevant (estímuls visuals) i bloqueja o ignora la irrellevant per al nostre pensament (estímuls auditius en aquest cas).

Podríem considerar que també està en acció l’atenció dividida ja que s’intenta carregar la informació sensorial entre visió i audició (tot i que una en queda més curta). No obstant, descarto aquest tipus d’atenció ja que, per començar, si que hi ha una interferència excessiva entre ambdues tasques i, a més, els subjectes no són conscients de que han de dur a terme dues tasques sinó que només se n’ocupen d’aquella més visual.

Per tant, centrant-nos en l’atenció selectiva, el model escollit per tal de justificar les diferències; a major càrrega perceptiva requereix més percepció visual, seria el Model de Johnston i Heinz. El filtre d’atenció no opera d’una manera rígida, sinó flexible, d’acord amb les condicions i dificultat en les quals s’ha de fer la selecció. En conseqüència, com més completa sigui l’anàlisi, més demandes hi haurà sobre el sistema de processament.

Les conseqüències que pot tenir l’efecte de la ceguesa al canvi en relació amb l’exactitud dels testimonis seria molt obvia: culpar a un innocent de quelcom que no ha comès. Per tant, com bé demostra l’experiment hi ha diversos estímuls que no processem, i no només això, sinó que hi ha altres efectes que entren en joc que poden distorsionar les nostres vivències. Aquests fets són la informació enganyosa, quan la persona distorsiona el record original d’un episodi al rebre informació que no concorda o els falsos records, on diversos processos poden generar representacions d’esdeveniments que mai no han ocorregut.

La breu situació experimental podria ser la roda d’identificació. En aquesta, el procediment d’elaboració i desenvolupament ha de ser extraordinàriament curós per tal de que no succeeixin falses identificacions, com podrien estar afectades amb el efecte de la ceguera al canvi. En aquesta, s’inclouran també distractors acceptables que podrien confondre’s fàcilment amb el culpable tot i que aquests siguin innocents.

Exemple 1 a la vida quotidiana de sordesa per inatenció

La sordesa per inatenció pot esdevenir en moltes situacions quotidianes. Imaginem que ens trobem en un centre comercial i estem reposant en una butaca. Resulta que hi ha una escena familiar que ens deixa tan hipnotitzats que no ens permet escoltar el que estan dient per megafonia: “el cotxe amb matricula 0000 XXX cal que sigui retirat immediatament. Del contrari, s’avisarà a la grua en 10 minuts”. Resulta que aquell cotxe és el nostre i que, efectivament, la grua marxa sense que ens adonem.

La majoria de cops que no escoltem allò que ens estan dient per estar absorbits per un altre estímul pot no ser sempre la millor opció. Segurament en la majoria de casos, allò que estem desatenent ens reclama un moment per algun motiu, més o menys rellevant, però que va destinat a nosaltres. Pot ser una frase d’algu proper o un discurs com el d’una amiga que potser no ens canviarà la vida però ja té un importància. Tot i així, el problema recau quan si que ens pot marcar una diferència en el nostre dia i portar conseqüències més greus. Per aquest motiu, hem d’intentar no quedar totalment absorbits en quelcom visual i estar atents de tot el que ens rodeja.

Exemple 2 a la vida quotidiana de ceguesa al canvi

La ceguesa al canvi podria produir-se per exemple quan ens trobem al carrer en una zona de càrrega i descàrrega aparcats esperant a la nostra parella. Som conscients que davant hi ha un cotxe blanc aparcat i, tot i que ell si que està en un bon lloc, tampoc el molestem per ocupar un espai prohibit per a l’estacionament. Com que el nostre xicot triga més del acordat, ens posem a parlar pel mòbil i fer- li saber que estem a baix esperant-lo. Sense adonar-nos el cotxe de davant ha marxat i ha estacionat un altre que semblava igual quan el miràvem de reüll però resulta que es tracta del cotxe de la policia que, s’està apropant a nosaltres i penso que ens porta una sorpresa...

Les conseqüències d’aquest tipus d’esdeveniments poden ser des de insignificants, com l’exemple de l’experiment descrit en la part 2 de la PAC que no és rellevant qui guardi el qüestionari, com més sever, com l’exemple de la policia que ens acaba de multar. Per tal de minimitzar els efectes, podríen els primers estímuls tenir un fet que els diferenciï dels demés o bé seria qüestió de posar èmfasi en allò que fem i captar amb més sotilesa i constància l’entorn on ens trobem.

[#?]

BIBLIOGRAFIA

De La Fuente Arnanz, J. i Pousada Fernández, M. (2015). Mòdul didàctic 2. Els sistemes de la memoria, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Pousada Fernández,M. i De La Fuente Arnanz, J. (2015). Mòdul didàctic 3. L’atenció, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Pousada Fernández,M. i De La Fuente Arnanz, J. (2015). Mòdul didàctic 4. Processos de la memòria, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Sáiz Roca, D. (2015). Mòdul didàctic 1. Aspectes conceptuals i metodològics, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Sáiz Roca, D. i De La Fuente Arnanz, J. (2015). Mòdul didàctic 6. Aplicacions de la psicología de la memòria, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.

Vera Fernándiz, J. (2015). (2015). Mòdul didàctic 5. La representació del coneixement en la memòria. Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: Oberta UOC Publishing, SL.