UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA- GRAU DE PSICOLOGIA
Intel·ligència humana
i animal.
Dues visions diferents o
complementàries sobre una mateixa
categoría psicológica? PAC 3. AULA 3.
Eva Sos Garcia
Edgar Cabanas Díaz
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Tomás de Aquino y Wolfgang Köhler: La Inteligencia Humana y el Proceso Perceptivo, Apuntes de Psicología
Una comparación entre las teorías de tomás de aquino y wolfgang köhler sobre el proceso de conocimiento y la estructura de la inteligencia. Tomás de aquino, teólogo y filósofo italiano del siglo xiii, defendía una posición aristotélica sobre el conocimiento y la dependencia de la inteligencia de los sentidos. Por otro lado, wolfgang köhler, psicólogo norteamericano del siglo xx, partía de la psicología de la gestalt y la conducta humana como una totalidad que no se puede estudiar dividida en elementos. Ambos autores se centran en el proceso de conocimiento y la manera de interiorizar la información para desarrollar el conocimiento. Sin embargo, también existen discrepancias entre ellos, como la posición de tomás de aquino sobre lo que se puede saber sobre lo divisible o indivisible y la superioridad de la voluntad sobre la inteligencia.
Tipo: Apuntes
2015/2016
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga Tomás de Aquino y Wolfgang Köhler: La Inteligencia Humana y el Proceso Perceptivo y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA- GRAU DE PSICOLOGIA
Intel·ligència humana
i animal.
Dues visions diferents o
complementàries sobre una mateixa
categoría psicológica? PAC 3. AULA 3.
Eva Sos Garcia
Edgar Cabanas Díaz
PENSEM IGUAL LES PERSONES QUE ELS
ANIMALS?
El primer text tracta d’un fragment del llibre “La suma teològica” del teòleg i filòsof italià Tomàs d’Aquino (1225-1274). Aquest autor es situa a l’edat mitjana, caracteritzada pel teocentrisme, ideologia que defensa que Déu és el centre de tot.
Per tal de fer referència al fragment a tractar, ens centrem en la seva teoria del coneixement, on segueix una posició aristotèlica. Tomàs d’Aquino defensa que la intel·ligència depèn únicament dels sentits, és a dir, és necessari que la substància sigui captada mitjançant els sentits, per poder entendre el coneixement. Per tant, les persones som capaces d’extreure d’una imatge general, trets particulars. Tenim la capacitat d’organitzar-los de tal manera que el percebem com un tot.
El segon fragment pertany al llibre de la “ Història de la Psicologia ”, Wolfgang Köhler (1887-1967) psicòleg nordamericà, el qual juntament amb altres autors, adoctrinen la psicologia de la Gestalt, partint del fet que l’ésser humà percep les totalitats estructurades, és a dir, la conducta no es pot estudiar dividint-la en elements, sinó que ens hem de centrar en l’estudi com si fos un tot. Per aquest autor, la nostra ment organitza el coneixement a través del procés perceptiu.
Tots dos autors mencionats es centren en el coneixement i la seva estructura, fent referència al procés que es realitza a partir del moment en què es percep un estímul i la manera d’interioritzar la informació, per tal de desenvolupar el coneixement. Encara que el primer es centra més en els trets particulars i el segon es centra en el conjunt d’aquests trets.
En efecte podríem determinar que aquests autors defensen un model universal d’intel·ligència, és a dir, afirmen que un tot està format per un conjunt d’elements i donen importància a l’estimulació sensorial de la persona. Per contra, entre aquests dos autors també hi ha discrepàncies, Tomàs d’Aquino defensa que no es pot saber allò que és divisible o indivisible, la voluntat està per sobre de la intel·ligència. En el text a tractar, l’autor en centra en la forma general de la intel·ligència relacionada amb el coneixement, és a dir, com coneixem el nostre entorn. Segles després, Wolfgang Köhler va aportar explicacions de la manera de percebre i prendre decisions i compren la totalitat. Köhler es centra en una intel·ligència més concreta, la cinètica, que és aquella que ens ajuda a resoldre situacions a través dels moviments corporals, com mostra en el seu experiment amb ximpanzés, demostrant així que hi ha situacions en les quals s’inciten certs moviments corporals per expressar-se o resoldre el conflicte.
És per això que aquest últim psicòleg afirma que una gran part del nostre funcionament no és provocat per l’atzar, sinó que abans d’actuar, l’individu pensa en les possibles conseqüències dels seus actes ( causa-efecte ). Tal com es menciona, “ Al igual que Aristóteles, plantea que el hombre depende del medio para conocer el mundo, sus sentidos aprenden datos que el sentido común organiza, al igual que sucede en los animales, aunque el hombre además posee un intelecto activo que abstrae los universales ” (Cagigas, 2002: 23), per tant, es podria determinar que Tomàs d’Aquino estableix un cert paral·lelisme de les maneres de pensar d’un humà i un animal, però també es troben certes diferències com és la capacitat de generalitzar o abstreure les percepcions universals que tenen els humans i els hi falten als animals.
El que si que identifica, són petites diferències de grau o quantitatives, les quals són encarregades d’augmentar el raonament de la distància entre espècies dins del desenvolupament evolutiu. Tant Aquino com Köhler defensen que no és el medi el que ha de canviar per tal que hi hagi un canvi significatiu cognitivament de l’individu, sinó que el que realment desenvolupa la intel·ligència és l’adaptació del subjecte a les diferents situacions o problemàtiques a les quals s’han d’enfrontar. Segons la solució que decideixi el subjecte, es determinarà quin nivell intel·lectual tindrà l’individu en quant aquella situació. A partir de les seves conclusions Köhler, va afirmar que una part de la intel·ligència la té el coneixement, però s’ha de saber aplicar bé aquest saber, ja que sinó no hi haurà una adaptació correcta.
Com a resultats de l’anàlisi dels textos a tractar podríem determinar que Wolfgang Köhler al realitzar els estudis sobre el comportament dels ximpanzés volia demostrar que encara que es tractin d’espècies diferents (humans i ximpanzés), hi ha situacions en les quals actuen d’una manera molt semblant. S’ha de tenir en compte, que aquest animal és el que més s’assembla a l’humà i hi ha una relació molt estreta entre les relacions cognitives d’uns i dels altres. Així va demostrar com el mètode d’aprenentatge de la percepció no és únicament fonamentat per tècniques d’error, sinó que engloba la resposta del problema final que dependrà de la comprensió global. A partir d’una adequada estimulació aconseguim una bona adaptació, la qual ens permet saber com comportar-nos en determinades situacions.
Segles abans, Tomàs d’Aquino va intentar superar les contradiccions entre l’aristotelisme i el platonisme, és a dir, l’empirisme i l’idealisme. És aquí on afirma que el coneixement intel·lectual s’adquireix a partir del coneixement sensible. Encara que la seva teoria també es va trobar amb certs límits, és podria afirmar que el coneixement humà és limitat i que el pensament filosòfic està condicionat pel temps.
Hi ha molts autors que han seguit la metodologia de Köhler , per exemple Spurzheim, psicòleg alemany pertanyent de l’etapa de la filosofia intel·lectual, aquest va donar nom a la doctrina de la frenologia (estudi de la mida del crani i el cervell) el qual en els seus experiments es basava en la metodologia de l’observació a partir de tècniques d’assaig. Aquest psicòleg afirmava que el cervell és l’òrgan de la ment el qual rep tant el coneixement intel·lectual de l’ànima com el coneixement del cos. Un altre autor que segueix el punt científic de Köhler és Stephan Jay Gould, paleontòleg estadounidens el qual afirma que la majoria dels processos evolutius estan compostos per llargs períodes d’estabilitat i curts períodes de canvis, fomentant així l’adaptació al medi de l’espècie. Personalment crec que aquestes teories estan molt encertades, ja que tot ésser viu necessita un període d’adaptació, en el qual adquireix aquelles habilitats i capacitats necessàries per a sobreviure. Gràcies al contacte actiu que té aquest ésser amb el medi que l’envolta, aconsegueix fomentar i potenciar el seu coneixement, tant de si mateix com del seu entorn.
Bibliografía