¡Descarga pac1 direcció y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1.. Critica o aprofundeix alguna qüestió que t'hagi interessat especialment del tema 1 (Extensió aproximada: 500 paraules).
• EL RISC DE L’EDUCACIÓ SOCIAL:
El nostre intarés neix a partir de la pregunta. Es l’educació social una professió d’alt risc ètic?; aquesta pregunta ens ha fet reflexionar sobre com influeixen les normes, lleis i protocols que l’Estat, les institucions..... obliguen a seguir als educadors però també, sobre com els educadors influïm en la vida de les persones com educadores.
En primer lloc, diré que un dels factors que provoca aquest risc son les normatives i lleis, que sota una falsa ajuda pretenen, a partir de les intervencions que s’imposen, els control social, sota l’etiqueta del biopoder. Aquestes mesures, aplicades com protocols des de l’ Educació Social, provoquen que els subjectes amb els que s’intervé es tornin anònims, se’ls hi neguin les vies culturals , se’ls categoritza de forma eterna.... i se’ls hi neguen altres formes d’intervenció més positives per a ells. Però, son sempre els protocols els que afecten al futur dels subjectes?. No, no només els protocols afecten al subjecte; també es veu afectat per com ho veu el professional. Es més que evident que existeix una atenció directa amb les persones amb les que intervé l’educador, el que ja ens fa pensar en una barrera fràgil, on la nostra pròpia percepció influeix, generant simpatia, rebuig, on ens passem a l’esfera privada, on els deixem sense autonomia, on som també agents de (bio) poder... És aquí on l’Educador Social ha de demostrar la seva responsabilitat ètica i aplicar que la seva concepció del món o la de la institució on treballa, no és la única ni la correcta; es aquí on s’ha d’actuar de forma ètica, deixant de banda els protocols controladors, que actuen sota una falsa etiqueta de biopoder, on ha d’abandonar inclús la seva pròpia cultura i el etnocentrisme que l’acompanya i ha d’acudir a la flexibilitat i la responsabilitat, i a través del apoderament, donar-li les eines per a que pugui millorar i construir-se.
Com veiem, tant els protocols que s’apliquen com la nostra visió del altre, son part del risc de l’Educació Social per que tenen efectes en els subjectes. Per lo tant, per evitar alguns riscos ( hem de ser conscients que es impossible eliminar-los tots) i per el bé de les persones amb les que es treballa, pensem que el professional ha de parar-se actuar des de la ètica, comptar amb companys per assessorar-se i veure els pros i els contres, obrir-se a altres paradigmes, deu qüestionar-se els protocols que l’imposin i entendre la seva feina com “un intent de donar possibilitats perquè cadascú trobi el seu somni, per què pugui trobar recursos (…) una cosa que li permeti circular socialment” (Núñez, Tizio, 2010: 35), algo que només aconseguirà si reconeix a l’altre que té davant, posat que “ no hi ha ètica sense la presència i el reconeixement de l’altre” (Canimas, 2011: 27). I a partir d’aquest reconeixement, els subjectes no són els únics que se’n beneficien, si no que també se’n benefica l’Educador posat que no es transformarà en agent de l’exclusió i es beneficia l’ Educació Social, ja que deixa de lluitar amb riscos inexistents.
2.. Critica o aprofundeix alguna qüestió que t'hagi interessat especialment del tema 2 (Extensió aproximada: 500 paraules).
• LA NECESSITAT DE L’ÉTICIA:
Com ha professionals, pensem que les nostres eines d’ajuda son alguns serveis socials, el treball interdisciplinari..., es a dir, nomes coses factibles.... però existeix una altre factor més que es vital per les nostres intervencions i aquest es la ètica. Aquest concepte es una mica fonamental ja que evita que ens deixem portar per la raó emotiva. Es per això que es fa vital el que es denomina ètica professional, entesa com “la conciència que es té d’una professió respecta als bens que aporta a la sociedat i sobre el conjunt de deures, normes y sancions que regulen la seva pràctica ” (Hortal, 2002:29, Vilar, 2014:34). La tasca que fan aquestes ètiques professionals, referint-nos concretament a l’Educació Social, es ajudar-nos a trobar
Per lo tant, entendre la ètica aplicada a la intervenció social, des de l’aula com una “reflexió dels valors i principis que guien les decisions i els comportaments de les persones” (VVAA, 2009:10), com “el punt de llum que il.lumina la professionalitat del treball que s’executa” (VVAA, 2009:10), es algo vital, ja que permetrà al futur professional tenir una base per actuar i reconèixer l’alteritat i les seves diferencies en la seva futura professió, complementant-se després amb la pràctica.
3.. Critica o aprofundeix alguna qüestió que t'hagi interessat especialment del tema 3 (Extensió aproximada: 500 paraules).
• LA ETICA DE LA COMPLEXITAT.
Segons Canimas, "hauria de permetre abordar correctament les qüestions ètiques que sorgeixen en la pràctica professional"(Canimas, 2011: 113) i aquell “hauria de permetre” el que ens fa pensar que l’ús de la ètica de la complexitat té varis punts negatius. Ens trobem que aquesta “àgora” estarà formada per persones que tenen una opinió, un perjudici, un sentiment davant la resta de persones, quelcom que ja en principi elimina la neutralitat d’una negociació neta, el factor objectivitat s’elimina. Pensem que es molt difícil que tinguin cabuda tots els punt de vista i que tots aquells que expressen la seva opinió a l’hora d’arribar a un consens, ho facin de forma totalment lliure, exposant realment el que pensen. Posem-nos en situació, l’educador social que acaba d’entrar a formar part d’una institució es veurà acovardit (normalment) per aquells que porten més anys allí, pensant que potser la seva opinió no té menys pes. Per una altra banda, existeixen rang de poder que impliquen que certes opinions, idees.. tinguin mes força pel fet de procedir d’agent amb un carreg més important, estant això amb desacord amb la idea de Foucault, sobre un poder que no oprimeix. Oprimeix i controla.
Per una altra banda, obtenir un resultat es lent per tant en ocasions s’ha d’intervenir amb rapidesa, aquesta ètica de la complexitat suposa un sot que pot afectar al subjecte amb el qual s’intervé. La proposta que es farà servir davant aquesta intervenció que no pot esperar serà molt menys eficient que si es reflexiones en equip. Però atenció, reflexionar en equip no sempre porta a un consens des de a ètica.
Davant aquestes problemàtiques, els professionals, han de ser crítics i acceptar posicions intermèdies, sense arribar a totalitarismes que els hi facin veure que les seves idees son les úniques que valen. Han de recordar la meta de la seva professió, l’altre, i a partir d’aquí recordar que cada ú tenim una identitat que no pot ser obviada i que cada subjecte mereix ser escoltat. Quelcom que pensem que s’ha d’aprendre des de l’escola que el que fem afecta a l’altre i per lo tant, a l’hora d’acudir a un consens grupal hem de ser honestos, tenir en compte les parts afectades, pensar que algunes posicions seran problemàtiques, ser capaç d’adaptar-se a cada qüestió es la clau.
En definitiva, es dolent recórrer a l’ètica de la complexitat? No, no ho és, sempre que s’entengui en que consisteix aquesta ètica, sempre hi quan hi hagi objectivitat, respecte i acceptació de les altres opinions, en igualtat de condicions. Entendre que en qüestions ètiques i/o morals no existeix una única veritat absoluta.
BIBLIOGRAFÍA
