¡Descarga PAC1PEDAGOGIA y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
PAC 1: PEDAGOGIA SOCIAL.
1. Explica i desenvolupa quin ha estat el procés de professionalització de l’educació social a Espanya
La professionalització és un procés mitjançant el qual una activitat o ocupació arriba a ser una professió. En el cas particular de la professionalització de l'Educació Social a Espanya aquest procés s'hi hagi actiu. Abans de ser una professió consolidada i reconeguda, va passar per una sèrie d'etapes maduratives. Aquest inici es produeix cap als anys 60 sistematitzant i construint un cos propi de coneixement que complementa i en alguns casos substitueix altres agents educatius, amb una tradició de caràcter crític. Per comprendre-ho és necessari aplicar un criteri organitzador: la identificació dels actors. Aquest criteri es basa a identificar els principals factors que intervenen, de manera més o menys directa, en aquest procés de professionalització. Els actors clau per a la professionalització de l'Educació Social són:
- Els propis professionals
- L'estat i les seves administracions
- Les universitats
- El/els mercat/s
- Els usuaris o els clients
- Altres professions
Per comprendre la professionalització cal tenir en compte aquests actors i la interacció entre ells. Aquestes interaccions van canviant al llarg del temps. Per aquest motiu també és important tenir en compte a la història com una variable rellevant per entendre aquest procés. Per fer una valoració de la professionalització actual a escala estatal ens centrarem en els actors fonamentals.
La universitat. El reconeixement de la titulació d'Educació social a partir dels primers anys dels noranta, gràcies a l'obstinació de les universitats i altres grups d'educadors i altres institucions polítiques i culturals, va proclamar el primer actor clau en la professionalització de l'Educació Social. A més com apunten Sáez i Garcia (2006) entenem la universitat com aquella que duu a terme activitats
encaminant-les al coneixement, mentre que la resta dels actors del model teòric ho fan orientats sobretot cap a l'acció.
L'Estat i les seves administracions. Aquest ha estat el promotor del reconeixement de la titulació i a través d'ell s'engeguen els mecanismes i recursos necessaris perquè es desenvolupi el procés de professionalització. A escala estatal aquest actor és un “ocupador decisiu” (Sáez i Garcia 2006), ja que les administracions locals han propiciat l'aparició i desenvolupament de les noves professions educatives i socioculturals. També mitjançant serveis socials l'Estat dóna resposta a les necessitats de la ciutadania.
El mercat. Aquest és l'encarregat de proporcionar treball als professionals de l'Educació Social, per la qual cosa depèn directament de l'actor de l'Estat. Podem entendre l'ocupació com un actor profesionalitzador, ja que a major quantitat d'ocupació major visibilitat social i laboral de la professió. Actualment la situació estatal porta arrossegant des de fa anys un període de crisi, aquest és el motiu que en els temps que corren el nombre d'ocupacions no augmenti de manera proporcional al nombre d'individus en edat laboral.
Els professionals. Els professionals de l'Educació Social han arribat a organitzar-se per buscar la millora de la professió. Així podem trobar la Federació d'associacions (FEAPES) que potencia el poder de la professió a escala nacional, i l'Associació Espanyola d'Educació Social (ASEDES) en la qual es reuneixen totes les associacions d'educadors socials d'Espanya, així com tots i cadascun dels col·legis professionals. En tots aquests tipus d'organismes es formen contextos on s'enuncien les necessitats i demandes plantejades als professionals.
2. Llegeix l’apartat de “Funcions i Competències” dels Documents Professionalitzadors. Identifica els apartats o elements que des del teu punt de vista donen resposta als aspectes que s’indiquen a continuació:
a. S’adreça a tota la societat, no només als col·lectius vulnerables.
Prestació educativa, al servei de l’acompliment dels valors fonamentals d’un estat de dret: igualtat de tots els ciutadans, màximes quotes de justícia social i el ple desenvolupament de la consciència democràtica.
b. Implica una feina de construcció conjunta de coneixement basada en la recerca i no en l’aplicació de receptes tancades.
La construcció d’un codi deontològic representa l’assumpció de la defensa d’uns principis i normes ètics comuns a la professió i orientadors de la pràctica, que
conflictes de valor. Definir posició valorativa de la professió, aquesta evoluciona i s'ha d'actualitzar. Professió sense lògiques mecanicistes ni tecnocràtiques, s'ha de definir horitzons teològics i valors. Els professionals han de demostrar una actitud de compromís i confiança en el progrés dels subjectes.
3. Millorar el rigor en l'exercici professional amb una sistematització processos de planificació i disseny d'acció socioeducativa. Professionalització implica tecnificació processos treball. Hi ha variables (que poden controlar-se i/o identificar-se).
3.1 Disseny i responsabilitat moral. Presivilitat, anticipació i anàlisis del risc. Assegurar èxits a les persones, treball rigorós i planificat 100%. Possibilitats i limitacions per ser realistes i coherents amb l'acció. Fracassen els dissenys, no les persones. Ens podem equivocar però mai hem de causar greus problemes als subjectes.
3.2 Millorar la cultura professional. Coneixement especialitzat, rigor professional, cultural professional.
3.3 El perfeccionament en els dissenys. Planificacions accions socioeducatives, amb objetius i resultats.
Tal com exposen Jesús Villar i Segundo Mollano, el fet de no iniciar una segona etapa en el procés de professionalització de l'educació social, suposaria en ella una sèrie de riscos que tindrien unes conseqüències negatives en un futur pròxim.
Riscos:
Interns: La professionalització es veu com un allunyament entre els educadors i els subjectes de l'educació.
- Mecanització dels educadors socials: realitzar accions de manera robotitzada sense aplicar un pensament crític.
- Burocratització de la professió.
- Pèrdua del treball dinàmic i del contacte directe amb els subjectes.
- Separació entre pedagogia social i educació social: limitar la unió entre teoria (universitats) i pràctica professional.
Externs: Es pateix per si l'educació social no acaba de trobar el seu lloc entre les professions educatives i socials. I quedar així en un segon pla, convertint-se en un treball poc reconegut, remunerat, especialitzat i rigorós.
- Proletarització de la professió
- Precarització de la professió
- Desprofessionalització: no hi hauria diferències entre els educadors socials i altes agents educatius, per a la societat farien la mateixa tasca i només canviaria el salari.
Bibliografia
- Asociación estatal de educación social – Asedes (2007). Documentos profesionalizadores. Recuperado el 20 de març 2016, de http:// www.eduso.net/archivo/docdow.php?id=
- Habib, M. (2013). Aproximación històrica a una de las profesiones sociales: la Educación Social. Revista Educación Social (RES), 17.
- Vilar, J. (2006). Comenzando una nueva etapa. Retos de futuro para el ejercicio responsable de la educación social y la pedagogía social. A Planella, J; Vilar, J. (coord .). La pedagogía social en la sociedad de la información , (p. 163-195). Barcelona: Editorial UOC.
- Moyano Mangas, Segundo. (2012) Mòdul 3. Educació social. Acció educativa en el camp social - PID_00160818. A Moyano Mangas, Segundo (coord.), Sáez Carreras, Juan, i Jesús Vilar Martín. Pedagogia Social. Barcelona: Editorial UOC.
