¡Descarga Emociones y estrés: una perspectiva desde la ansiedad y la cognición y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
EMOCIÓ
Part I - El procés d’ estrès
El divendres 14 d’octubre havies de passar per quiròfan per ser intervingut d’una septoplastia que hauria de solucionar els teus problemes de respiració. Portes mes de dos anys esperant aquesta intervenció, però quan arribes a l’hospital et diuen que no et podran operar perquè han hagut de tancar un dels dos quiròfans i reduir a la meitat les operacions previstes; i que ja tornaran a posar-se en contacte amb tu per comunicar-te la nova data de la intervenció.
Analitzeu aquesta situació des del punt de vista de l'emoció i més específicament de l'estrès. Concretament, heu d’identificar els següents elements que formen part del procés d'estrès :
1.1. Quina és la font d'estrès? (Quina és la situació estressant que desencadena el procés d’estrès? A quin dels tres grups d’estressors pertany aquesta situació?).
La font d’estrès seria que després de tenir una malaltia crònica i estar a l’espera de rebre una intervenció durant més de dos anys el dia d’aquesta s’anul·la, amb els nervis que ja suposa entrar a quiròfan i sense tenir la informació de quan et tornaran ha trucar. La situació seria l’anul·lació en sí mentre que l’apreciació la por de tornar a patir una situació estressant crònica sense saber quan es solucionarà.
Aquesta situació estaria dins el grup d’estressors entraria dins el grup d’esdeveniments vitals intensos ja que al no poder fer la septoplastia (que curaria els problemes de respiració) és com tornar a diagnosticar una malaltia greu.
1.2. Quina valoració primària faries de la situació desencadenant.
La valoració primària seria: Al no poder-me practicar la intervenció que necessito i porto més de dos anys esperant, el meu problema respiratori continuarà igual, continuaré patint una malaltia crònica a l’espera de rebre una altra vegada hora per la intervenció i l’última vegada van trigar més de dos anys.
El resultat de la meva valoració primària serà estressant en significat de dany o pèrdua.
1.3. Fes un llistat i una breu descripció de totes les estratègies d'afrontament que penses que serien d’aplicació en aquesta situació.
Les estratègies d’afrontaments directes que serien aplicables en aquesta situació serien:
- Resolució planificada de problemes: El que realment em resulta estressant és el fet de no saber quan hem tornaran ha trucar per operar-me, en aquest punt puc fer una avaluació de les possibles mesures que puc prendre; posar una reclamació per tal d’agilitzar-ho, consultar el preu d’aquesta intervenció en una clínica privada...
- Afrontament confrontatiu: Anar a la persona responsable per tal d’explicar la meva situació i exigir que em posin enmig d’alguna intervenció.
- Suport social: Explicar el “que m’ha passat” als meus amic i família.
En relació als mètodes d’afrontaments defensius:
- Mecanismes de defensa: Minimitzar el problema (no és per tant, segur que hem trucaran ràpidament), distanciament (fer-me creure que la intervenció no és tant important i que tinc altres coses a fer) o prendre-m’ho amb humor (riure’m de la situació i lo còmica que pot resultar per tots aquests pacients que hem anat per res)
- Reducció química de l’estrès: Consumir fàrmacs per reduir l’estrès.
- Altres tècniques: Anar a corre per intentar no pensar-hi i reduir l’activitat fisiològica que provoca l’estrès o fer meditació per relaxar-me.
1.4. Dintre de les estratègies possibles, quina et sembla la més adient? Justifica la teva resposta.
L’estratègia que em sembla més adient seria, dintre de les directes, la de la resolució planificada de problemes. Ja que al intentar fer tot el que està a les nostres mans, intentar parlar amb els responsables, intentar tenir algun tipus de noció de quan ens donaran alguna resposta, veure altres opcions... al ser una estratègica activa ens permet una millor adaptació de la situació estressant.
la resolució planificada intentaria fer exercici (algun de relaxació al tenir un problema respiratori), utilitzant aquesta darrera tècnica d’afrontament defensiu, intentarem reduir els efectes emocionals que ens ha generat la situació.
2- La Laura es troba davant de la mateixa situació que tu; ella porta mesos esperant una pròtesis de genoll que solucioni els seus problemes de mobilitat. Però la Laura, que és una persona optimista i que a l’estiu ja va patir una situació similar, s’ho pren “amb filosofia”.
Quins moduladors personals penses que poden estar influenciant la reacció de la Laura? De quina manera afectaran aquests moduladors a les estratègies d’afrontament aplicades per la Laura? Raona i justifica la teva resposta.
Els moduladors personals que poden influenciar a la Laura podrien ser:
Les expectatives de resultat: A l’estiu tenir una situació similar, la Laura no creu que per anar a l’hospital a l’espera d’una intervenció vulgui dir que aquesta arribi igualment.
L’experiència prèvia: Al tenir una experiència prèvia amb la mateixa situació la reacció d’estrès que pateix la Laura és menys virulenta i per aquest motiu s’ho pot prendre amb més filosofia.
Trets de la personalitat: La Laura és una persona optimista i tendirà a veure els aspectes positius de la situació (que no trigaran tant en solucionar-ho, per exemple).
Totes i cada un dels moduladors personals de la Laura tenen com a conseqüència la reducció de l’impacte que tindrà l’estrès per aquest motiu les seves estratègies, per exemple, la Laura al tenir ja una experiència prèvia i veure que amb uns dos mesos la van tronar ha trucar per concretar una altra cita, l’estratègia de resolució planificada de problemes o la de l’afrontament confrontatiu, no tenen sentit, ja que segons la seva experiència el problema s’ha solucionat sol sense tenir la necessitat de preocupar- se.
3- La Laura pensa que ja és mala sort que li anul·lin la intervenció dos cops seguits. En Pau, marit de la Laura té claríssim que la responsabilitat dels fets és de l’actual crisis econòmica que ha obligat a fer retallades al sistema de salut que han acabat afectant als pacients. Finalment, en Pere, pare de la Laura, pensa que la situació és, en part, culpa de la seva filla que no es va queixar quan li van anul·lar la intervenció el primer cop. Quin tipus d’atribució es fa en cada un dels casos anteriors? Classifiqueu-les segons les tres dimensions proposades per Weiner a la seva teoria. Com afectaran aquestes atribucions a l’estat emocional de la Laura, en Pau i en Pere? Quina emoció experimentarà cada un d’ells segons la teoria de Weiner?
Classificació de l’atribució segons les tres dimensions proposades per Weiner
Emoció que experimenta Laura Extern, incontrolable i inestable Compassió Pau Extern, controlable i estable Ira Pere Intern, controlable i inestable Culpa
2.. Transcriu aquí la part del cas en la que, segons tu, es veu reflectit el fenomen de l’ansietat relacionada amb la priorització interpretativa. Argumenta per què.
“...Pau encara no ha sortit perquè ha patit un accident...”
En mig d’un estímul ambigu es dóna prioritat al significat de perill en comptes del neutre, el fet que en Pau no hagi sortit encara del poliesportiu és un estímul neutral, podria ser per molts motius: La classe s’ha allargat, s’ha quedat parlant amb els amics, ha tingut un accident, l’han castigat, ha anat al bar ha comprar qualsevol cosa, no ha vist el missatge i està fent temps al pensar que encara no l’han anant a buscar... Les possibilitat són múltiples però es decanta pel significat que comporta perill: Ha tingut un accident.
1.3. Transcriu aquí la part del cas en la que, segons tu, es veu reflectit el fenomen de l’ansietat relacionada amb l’atenció selectiva. Argumenta per què.
“...És estrany, mai triga tant en sortir, i comences a posar-te ansiosa. De sobte, veus una ambulància que entra al pàrquing del poliesportiu i penses que en Pau encara no ha sortit perquè ha patit un accident” La fixació és centre únicament en els estímuls negatius, l’ambulància entra al parking. En compte de mirar per exemple, imaginant-nos, en un grup de nens que estan al bar del poliesportiu on pot estar en Pau.
2. Al cas també es posa de manifest la diferència entre eficàcia i eficiència. Identifiqueu els dos conceptes a partir del relat, explica breument la diferència entre els dos.
La eficàcia en el rendiment té a veure amb la habilitat i destresa del que és aprés, són tots els productes cognitius que utilitzem per a portar a terme les tasques.
Mentre que la eficiència en el procediment fa referència als recursos que utilitzem o necessitem per tal d’aconseguir un determinat nivell d’eficàcia.
En el cas del relat, la eficàcia del rendiment seria el resultat del treball, on al posar en marxa les habilitats cognitives, prestar més atenció, conductuals, tancar-te al despatx o motivacionals, saber que ho has fet altres vegades i aquesta també podràs, aconsegueixes acabar amb èxit el treball.
I com a exemple d’eficiència en el procediment podríem utilitzar l’exemple de la conducció, al ploure a bots i barrals hem de prescindir de parlar per telèfon, tot i ser en mans lliures, per prestar més atenció a la carretera i aconseguir el nivell d’eficàcia que desitgem per no tenir cap accident.
3. Com hem vist al llarg d’aquesta activitat, l’ansietat és un fenomen emocional que, a través de processos perceptius, motivacionals, i emocionals, regula la nostra manera d’actuar. Des d’aquesta premissa, argumenta com podrien diferir l’avaluació i les estratègies d’afrontament (lligades a la presa de decisions) desplegades davant d’una situació d’estrès, segons si la persona presenta una alta o una baixa ansietat, i quin paper hi podrien tenir els diferents fenòmens treballats (ansietat relacionada amb l’atenció selectiva, ansietat relacionada amb la priorització interpretativa, o ansietat relacionada amb el rendiment) per explicar les diferències.
És el teu primer dia de feina, comences a una gran empresa informàtica, és la primera feina que tens a l’acabar la carrera. El dia anterior no vas poder dormir molts pels nervis, i ara, que estàs davant de l’ordinador et costa arrencar, per aquest motiu et prens un cafè i et concentres a la feina que t’han demanat de fer. A l’hora de l’esmorzar, a l’entrar a l’office veus tots els teus nous companys que et miren, tu vas cap a ells per fer un cafè junts i presentar-te. Quan acaba el dia escoltes com un dels teus supervisors es queixa de la incompetència d’algun becari.
Persona amb alt nivell d’ansietat:
- Ansietat relacionada amb l’atenció selectiva: Es fixa excessivament amb la manera com el miren els companys a l’entrar a l’office, pensant que potser xafardeixen coses d’ell.
- Ansietat relacionada amb la priorització interpretativa: Davant de l’estímul “incompetència d’algun becari” al ser ell nou i acabat de sortir de la carrera pensa que la frase va per a ell.
- Ansietat relacionada amb el rendiment: Al posar-se nerviós pot trigar més a tirar endavant la feina que se l’hi ha demanat
Persona amb baix nivell d’ansietat:
- Ansietat relacionada amb l’atenció selectiva: No dóna cap tipus d’importància al fet que el mirin quan ha entrat a l’office.
- Ansietat relacionada amb la priorització interpretativa: Davant de l’estímul “incompetència d’algun becari”, se’l pren de manera neutral, ja que no hi ha manera de saber si realment va referit a ell.
- Ansietat relacionada amb el rendiment: A l’intentar controlar més la situació, la feina podria sortir amb més facilitat, tot i que del mateix nivell qualitatiu que la d’una persona amb un alt nivell d’ansietat
Format de lliurament
El treballs es farà amb un processador de textos tipus Word. La lletra emprada ha de ser times new roman o calibri de mida 12 i haureu de procurar ajustar-vos als espais de resposta. No és necessari incloure cap tipus de portada. No es tindran en compte els treballs enviats a la bústia personal del consultor.
