¡Descarga pac3 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
FONAMENTS
PSICOSOCIALS DEL
COMPORTAMENT HUMÀ -
PSICOLOGIA UOC
PAC 3 –
“Actituds i discursos envers el
consum de productes d'origen
animal”
Enfront a la forma de vida que ens proposa el veganisme, hi ha diferents punts de vista que l'acullen i altres que no: Una actitud favorable al veganisme seria la de no consumir cap producte que provingui d'un animal. Segons el model tridimensional tindríem el component cognitiu que fa referència a les creences de l'individu, aquest podria ser: no menjo cap producte animal així estalvio el patiment que se'ls ocasiona quan són sacrificats. El component afectiu ens parlaria dels sentiments de l'individu i la valoració ( positiva o negativa) que ell fa: m'agrada no consumir cap producte que provingui d'un animal. Per últim, el component conductual, en el qual hi ha una predisposició a tenir una conducta o una altra. En aquest cas pot ser: respecto la vida dels animals i per això no en consumeixo. Una actitud desfavorable al veganisme seria la de consumir qualsevol producte sense tenir en compte d'on provingui. El component cognitiu podria ser: menjo productes d'origen animal perquè m'aporten els nutrients necessaris. El component afectiu
seria: m'agrada consumir productes que provinguin d'un animal. Per últim, el component conductual: m'agrada cuidar-me i nodrir bé el meu cos, per això consumeixo aliments amb els nutrients necessaris (provinguin d'un animal o no). 2). Aparentment, la ment humana segueix un protocol basat en idees preconcebudes producte de l'experiència, idees adquirides, imitació i altres fonts de coneixements, per generar certes actituds, que es consideren una part de la identitat de l'individu i determinaran la seva conducta i accions. Segons la coherencia intraactitudinal (1), aquestes actituds han de poder subsistir harmònicament en l'individu, (no pot acceptar com a vàlides actituds contradictòries). Per això els individus tendeixen a modificar o ometre idees noves aparentment encertades o incompatibles amb la seva actitud anterior (dissonància cognitiva). Aplicant aquest terme al material d'anàlisi trobem un exemple: la persona no vegana a qui se li planteja un estil de vida respectuós amb l'ecosistema (veganisme). Una possible reacció a aquesta proposta és l'evasió d'aquesta idea que no és compatible amb la que fins al moment prevalia i, per tant, l'individu no variarà la seva conducta. Resoldre aquest conflicte no és una tasca senzilla. Primerament hem de tindre clar quin és l'origen de la dissonància que afecta a l'individu no vegà (a partir d'ara l'anomenarem INV). Consultant el mòdul (1), hem arribat a la conclusió que es poden donar principalment 2 motius: L"Interacció de grup", que produeix en l'INV una reducció de la dissonància a l'observar que al seu entorn té actituds similars a les que intenta mantenir com a vàlides. Aquest problema es podria resoldre ampliant els cercles socials de manera que incloguin més variabilitat d'opinions. En segon lloc, l'"acord induït", que mitjançant certa pressió en l'INV afavoreix un canvi de comportament en aquest. En aquest cas, les pressions que s'emergeixin han de ser extremadament subtils perquè l'individu no les detecti com un al·licient !3 de 5! PAC 3 de la seva conducta, de ser així no desapareix la dissonància. Un exemple seria la publicitat amb fonaments psicològics que es fa de productes alimentaris processats, que produeixen una predisposició de l''INV a perpetuar el seu estil de vida. Per corregir aquest problema cal que l'l'INV sigui conscient del grau de manipulació de la informació que rep o es relacioni en una societat on no existeixi voluntat de dirigir la conducta del consumidor. 3). Els discursos es conformen a partir de les estructures socials. Per tant, podem veure com el discurs dels defensors del consum de productes animals seria el que es troba defensat per la majoria de la població i moltes institucions públiques. D'altra banda el discurs dels detractors es troba sustentat per una minoria i poques institucions públiques, per aquest motiu, a dia d'avui encara és un enfocament
contaminació, degradació del terreny, etc. La American Dietetic Association afirma que una dieta vegetariana o vegana ben planificada pot ser apropiada per totes les edats. Segons l'article "¿Es peligroso para un niño seguir una dieta vegana?" de "El País" (2) a Espanya, la xifra de persones veganes està lluny de països com EUA o el Regne Unit, els quals donen consell de manera rutinària per assesorar aquells que ho necessitin. Julio Basulto dietista, nutricionista i escriptor del llibre "Más vegetales, menos animales" afirma (2): "Una dieta vegana és peligrosa del mismo modo en que una dieta omnívora mal planificada puede serlo para la salud, pero una dieta vegana o vegetariana bien planificada es totalmente compatible con el estado de salud en cualquier etapa del ciclo vital" 4). Podem veure que un mateix discurs pot ser utilitzat per dos grups socials diferents, com ara el fet de considerar que certes dietes estan de moda. Pels vegans, la dieta carnívora, és una moda, ja que els nostres avantpassats es basaven en dietes d'origen vegetal; cereals, llegums, fruita, verdura... i segons aquests, la carn abans es consumia en porcions més petites. Estudis realitzats per l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, demostren que en els darrers 50 anys, el consum de carn ha augmentat en un 70%. Per contra, els defensors de les dietes carnívores perceben que és la dieta vegana la que està de moda i és incompleta. Aquests defensen que el màrqueting als supermercats o restaurants a l'innovar productes per a vegans, ha fet créixer aquest moviment entre la població. Un altre discurs pot ser el fet què els carnívors consideren el veganisme com un endarreriment en el temps, mentre que els oposats, defensen que ho és el fet de menjar carn, ja que els nostres avantpassats estaven anatòmicament preparats per menjar carn a diferència de nosaltres ( per això la necessitat de cuinar-la). El discurs que es crea entorn d' un objecte és defensat a través del llenguatge. Aquest va molt lligat a la societat des d'on s'emet. Per aquesta raó tots els grups socials tenen els seus arguments i discursos per defensar la seva visió del món i cap ha de ser jutjat ni exclòs, ja que els discursos varien en funció de les circumstàncies i el context degut a que són un conjunt de creences, valors, idees, etc. tal com afirma Foucaut
(1). !5 de 5! PAC 3 BIBLIOGRAFIA (1) ^ Pallí, Cristina
y Martínez, Luz M. (2008). Naturalesa i organització de les actituds. En Ibáñez, Tomás (coord.) Fonaments psicosocials del comportament humà. Barcelona: FUOC. (2) ^ Cordellat, A. ( 5 de septembre del 2016). ¿Es peligroso para un niño seguir una dieta vegana?. El País. Disponible a: https://elpais.com/elpais/2016/08/22/mamas_papas/ 1471873254_453836.html (3) ^ Carreras Ruiz, M. ( 1 de novembre
del 2016). Antiespecistas pedirán respeto para los animales en la manifestación del 5N. Diagonal. Disponible a: https:// www.diagonalperiodico.net/ libertades/31974-activistas- antiespecistas-pediran-respeto-y-libertad-para-animales- lamanifestacion (4) ^ SerVegano.org. (n.d.). SerVegano.org - Inicio. Disponible a: http://www.servegano.org (5) ^ Sears, JP [AwakenWithJP]. ( 2016, Maig 16). If Meat Eaters Acted Like Vegans - Ultra Spiritual Life episode 35. Recuperat de: https:// www.youtube.com/watch?v=z0O_VYcsIk8 (6) ^ Vídeo “debate sobre veganismo”, ETB-2: https://www.youtube.com/watch?v=lTlNUjiQ8Ew Veganisme.cat. (2011). Veganisme.cat. Disponible a: http:// www.veganisme.cat
