¡Descarga Periodisme de dades y más Resúmenes en PDF de Técnicas de la Comunicación solo en Docsity!
“Resum d’actualitat sobre Periodisme de dades i l’IA aplicada al periodisme i la comunicació”.
- PERIODISME DE DADES Periodisme d dades és 1disciplina k ofereix a lectors visualitzacions i tractaments d dades x explicar notícies d’1 manera clara i entenedora. 1res Jornades d Periodisme deDades i Open Data van ser maig 2013 al Centre d Cultura Contemporània d Bcb, a Facu d Comunicació Blanquerna i al Medialab Prado (Madrid).
Es 1feina k implica treball conjunt entre periodistes, programadors i dissenyadors digitals.
Com diu profe Uni Birmingham, Paul Bradshaw, “no solo se trata d estadísticas y números, pk no son nada nuevo x los periodistas. Lo +importante son historias k se esconden tras datos y k merecen ser contadas”.
Fundación Civio , creada des 2011, és 1organització espanyola sense ànim d lucre k promou transparència i lliure accés a info pública d governs i empreses. Info pública es refereix a l’elaborada x l’Admin i a la k akesta es guarda com a conseqüència d l’exercici d seves funcions. Fundadors van ser desenvolupador d software David Cabo i l’emprenedor Jacobo Elosua. Seguien model d’investigació periodística impulsat x ProPublica, 1mitjà periodístic independent sense ànim de lucre creat el 2007.
Civio treballa sovint amb periodis d dades i promou l’accés ciutadania a dades obertes d l’admin i empreses. Civio 2016 va rebre premi a Millor Investigació Periodística concedit x Data Journalism Award x treball d’investigació Medicamentalia, k tractava d accés a medicaments essencials. 2019 periodista Eva Belmonte -k treballava a Civio desd 2013 ik era co-directora- va rebre 14juny 2019 premi a Millor Portafoli Individual d l’Any dls Data Journalism Award, x criteris d qualitat en selecció dls treballs fets, innovació en l’ús i anàlisis d les dades i presentació dls continguts. 2 dls temes k havia investigat Eva Belmonte eren pressupost inflat dl Ministeri d Defensa, indults concedits x govern espanyol a condemnats x corrupció. Tots treballs d’investiga es fan amb metodologies obertes i es publiken sota 1llicència k facilita seva republicació en altres mitj comu
Digital News Initiative és 1projecte d Google en col·laboració amb mitjans comu Eu x crear nous recursos k ajudin a periodis en seva feina: sistemes d’anàlisi d dades en temps real, plataformes on period poden crear seus propis bots x a interactuar amb seva audiència a xarxes socials, eines x a identificar contingut local
Webs com Statista i empreses com Google faciliten accés a periodis i investigadors a dades d tota mena, tant en gran com en petit format. Statista és 1portal d’estadístiques online Al creat 2007. Segons dades d la pròpia empresa, agost 2019, seva plataforma recollia + d’1 milió d’estadístiques sobre uns 80mil temes, procedents d’1 22.500 fonts. X tenir accés a tot contingut cal pagar 1subscripció.
Algunes d 10 eines x visualitzar dades recomanades eren: Tableau : eina web i tmb 1software k es pot descarregar a ordinador. Té tant 1versió gratuïta (Tableau Public) com d pagament, i l’utilitzen no només period experimentats sinó tmb enginyers d dades. Així, podríem dir k Tableau és perfecta x ki treballen amb big data d veritat, amb milers o milions d dades. Alhora, x aquest motiu, Tableau és 1eina molt més complexa. Flourish : amb desenes d’opcions i temes x escollir és 1 d les millors eines d visualització d dades gratuïtes k es poden trobar en línia. Cal pujar 1full d càlcul amb totes dades amb què volem treballar i en qüestió d segons podrem escollir tipus d gràfic, si volem o no crear animació amb ell, polir detalls,etc. Datawrapper : en seva versió gratuïta ofereix + d 10mil tipus d gràfics i infografies difs. És molt intuïtiu i Carto : cartografia interactiva x localitzar en 1mapa infos i animar-les amb 1evolució temporal (Google My Maps és semblant però no permet fer animacions de les dades) Google Data GIF Maker : eina d Google k serveix x fer gràfics en forma d GIF. Pugem dades, es crea gràfic i decidim kina animació i colors posem al gràfic. Eina, però, ens deixa només escollir entre 3gràfics.
d'interès periodístic, etc.
ràpid.
Two tone : no visualitza dades, les transformar en so. Ens permet pujar 1gran (o petit) volum d dades i assignar a cada variable 1so concret, amb el k podem crear ‘composicions’ x fer entenedora 1info. Infografia i imatges interactives ajuden a sintetitzar info visualment. Eines x crear imatg interactives són: Thinglink i Genial.ly. Es poden crear infografies amb: Piktochart, Visme o Infogram -amb interactivitat. Mapes d relacions entre nodes tmb són útils. Una eina x crear-los és Onodo
2. INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
IA engloba akells sistemes d computació capaços d percebre seu entorn, interpretar-lo i aprendre’n x actuar d’acord a 1sèrie d’objectius. Akests dispositius han estat dissenyats x assistir a persones en seves tasques. En definitiva, es tracta d dotar màquines i aplicacions amb capacitats pròpies dls humans pk puguin prendre decisions automatitzades amb alta precisió i rapidesa a través d’algoritmes k poden analitzar i processar grans volums d dades concretes. Poden ser sistemes basats en software exclusivament o integrar-se amb altres tipus d dispositius com robots, drons o vehicles autònoms, entre d’altres.
IA utilitza difs tècniques , com ara aprenentatge automàtic(machine learning) o aprenentatge profund(deep Aprenentatge automàtic: sistms són capaços d’aprendre a identificar patrons a través d anàlisi automatitzat d dades x construir models analítics i prendre decisions amb mínima intervenció humana. Aprenentatge profund: engloba mètodes k faciliten k sistms puguin aprendre d experiència i entendre món d’acord a 1jerarquia d conceptes x poder fer automàticament funcions relacionades amb classificació.
Algunes aplicacions d IA serveixen x automatització robòtica d processos. IA tmb s’aplica a món dls serveis cognitius: visió x computador(visió artificial), reconeixement facial, lectura d llavis, comprensió lectora, reconeixement veu i parla(processament natural dl llenguatge), reconeixement biomètric -aplicat a segurtat control d’accés, control d presència e identificació o comprovació d l’usuari.
Serveis cognitius s'estan acostant a llindar d camp paritat humana. Ja k tenen 1taxa d'error igual o menor a la d'1 persona en reconeixement d parla en llenguatge natural, en capacitat d'articular un discurs parlat, en capacitat de traduir converses parlades entre persones en temps real.
2018 IA va superar, x 1ra vegada, paritat humana en reconeixement llenguatge natural parlat i en traducció en temps real d converses. Mes març 2019, es va superar paritat humana en comun basada en lectura llavis.
Chema Alonso Chief Data Officer dl Grupo Telefónica, desd 2016: “Durante muchos años seres humanos hemos tenido k aprender interfaces d tecno. Ya es el momento d k tecno aprenda los interfaces humanos”.
- REDACTORS AMB IA Periodis es fa ús IA x automatitzar producció d noticies. Al The Washington Post, amb eu sistem Heliograf. Akesta eina realitza treballs +rutinaris i senzills, k permet a periodist centrar-se en investg i reportatges k requereixen 1major nivell d'anàlisi.
A EUA The Washington Post, diari k va comprar fundador d'Amazon 2013, compta amb Heliograf, 1robot k utilitza IA x escriure sobre política i cobrir esdeveniments esportius. 1 d les seves primeres cobertures va ser a Jocs Olímpics Rio 2016, x a la qual emetia alertes breus i informes. Durant seu 1r any, sistem va produir 850 notícies, 60% d'elles sobre les eleccions presidencials EUA.
Departament de Recerca i Desenvolupament d The Wall Street Journal es va crear mes març 2018 x tal d’investigar l’impacte d IA en periodis. WSJ R&D era continuació del WSJ Media Science Lab.
Equip d’investigació és multidisciplinari i treballa en producció d’eines d presentació d notícies, d creació d’històries basades en ciència d dades i en projectes d'automatització. S’ha desenvolupat 1plataforma d’anàlisi d contingut basada en aprenentatge automtic k analitza l’arxiu d diari i ajuda periodist a trobar info x publicar; 1eina en línia k converteix automàticament dades obertes universitàries en contingut d text x crear 1història mitjançant tècniques d periodis computacional.
Tmb treballen amb informes basats en IA desenvolupats x Cortico, amb seva tecno “Digital Hearth” ("llar de foc digital"), dins dl projecte “Local Voices Network”, k enregistra converses d veu sobre temes d’actualitat en ambients locals, amb coneixement dls participants, x dsp transcriure-les i així poder estructurar
learning).
Agost 2018 es va llançar SurfSafe, 1plug-in x a navegador creat x 2graduats d UC Berkley, Ash Bhat i Rohan Phadte. 1Cop instal·lat, l’usuari pot fer clic a imatges i programari realitzarà 1cerca d’imatges inverses, cercant akell contingut i comprovant si apareix a llocs “font” d confi i respondrà amb 1marca validació o no. 2017 es va constituir statup sense ànim d lucre AI Foundation k està desenvolupant projct Reality Defender. Aquest plug-in vol validar imatges fent servir aprenentatge automàtic. 2 plug-in tmb animen usuaris a ajudar-los en akest procés, identificant imatges k hagin estat manipulades. A banda app d IA x detectar notícies i imatges falses, tmb hi ha molt d treball fet x periodistes compromesos amb lluita vs la seva detecció i desmentiment. Desmb 2016, dsp d allau d crítiques k va rebre Facebook x desinformació k va generar durant eleccions EUA va anunciar seu “Third Party Fact-Checking” , x col·laborar amb organitzacions //*//s en detecció fake news. Agost 2019 Facebook sembla k tenia acords amb 50ena d socis en una 40ena d països, acreditats x l’International Fact-Checking Network (IFCN), com: Full Fact a GB, desd gener 2019; Ellinika Hoaxes (Grècia); FactCheckNI (Irlanda del Nord); Faktograf(Croàcia); Observador(Portugal). Es treballava en 24 idiomes. A Eu hi havia 21socis i se seguien infos en 14 llengües europes. A Esp Facebook tenia acords amb AFP Factual Esp (Colòmbia i Mèxic), Maldito Bulo i Newtral (startup d contingut audiovisual fundada x periodist Ana Pastor). Periodist televisius Julio Montes i Clara Jiménez Cruz al 2014 van crear Maldita Hemeroteca x fer seguiment dls canvis d’opinió dls polítics segons el publicat a Twitter. Idea es va introduir a ‘El Objetivo de Ana Pastor’ (laSexta), on treballava Clara Jiménez. Els 2 period van crear més tard Maldita.es, i dsp project Maldito Bulo. Juny 2018 va posar en marxa web Maldita.es k recull diverses seccions Maldita Hemeroteca, Maldito Dato, Maldito Deporte, Maldita Ciencia... Agost 2019 Maldito Bulo tenia 221mil seguidors Twitr i 95mil Facebook. Redacció rebia entre 150/200missatges diaris a WhatsApp. És així com es reben alertes d possibles infos fraudulentes x tal d ser dsp verificades x seu equip d redactors. Segueixen metodologia i criteris The Poynter Mes abril 2019 diari ARA anunciava k havia entrat a plataforma d ‘factchecking’ Comprobado. Coordinació d’akest projecte l’assumeixen fundació First Draft i portal Maldita.es, 1 dls referents d verificació, k és ki ha aportat mètode d treball. Altres mitjans presents són l’Agència Efe, Europa Press, AFP, Servimedia, RTVE... Objectiu és detectar tant akelles declaracions d polítics k no estan sustentades x fets com difusió continguts k es fan circular xarxes socials públiques, o bé opaques com WhatsApp. Projecte Comprobado té sev gènesi en 1trobada amb 40 redaccions k va organitzar a Madrid, la coalició sense afany de lucre First Draft, creada amb l’objectiu d conscienciar sobre necessitat d fixar un mètode x obtenir veritat periodística.
- PRESENTADORS VIRTUALS A partir d moltes fotografies i vídeos amb programes d reconeixement d’imatge i ajuda d IA i l’aprenentatge profund es poden generar models 3D en moviment, en blanc i negre, d cares d persones k dsp se’ls hi pot afegir color, fent mescla k es vulgui. Creat model es pot fer k segueixi expressions d’1 model videogràfic. X reproduir to d veu es pot subministrar a 1programari d reconeixement d veu diverses hores d’enregistraments i aconseguir k sistem creï 1síntesi d veu k la imiti. X sincronitzar àudio amb labials es fa servir tècnica d xarxes d neurones artificials, k consisteixen en 1simulació d les propietats observades en els sistems neuronals biològics a través d models matemàtics recreats mitjançant IA. Xarxa neuronal composta x unitatsneurones. Cada neurona rep 1sèrie d'entrades a través d'interconnexions i emet 1sortida. Akesta tecno permet fer vídeos creatius. A Rogue One: A Star Wars Story, spin-off d Star Wars: Episodi IV, Princesa Leia surt amb la cara de Carrie Fisher quan era jove i va ser interpretat x 1altra actriu. Però també, desd 2017, han aparegut els vídeos ultrafalsos o “Deepfake” k d persones k aparentment són reals.
Institute (1975).
“Xina crea 1r presentador d noticias virtual” Nov 2018 Xinhua, va presentar equip d presentadors IA. Presentador basat en IA pot treballar 24h dia i augmenta productivitat i reduiex costos d producció.
6. ALGORITMES DE RECOMANACIÓ
Algoritme : conjunt finit d'instruccions o passos k serveixen x a executar 1tasca o resoldre 1problema. En programació informàtica, 1algoritme és 1seqüència d passes lògiques k permeten solucionar 1problema. 1 vegada escrit l’algoritme es podrà executar en 1llenguatge d programació, com JavaScript (1995), Go), etc.
Guillaume Chaslot, juliol 2019 publicava a revista Wired l’article “The tòxic potential of YouTube’s feedback loop”. Ell durant un any va treballar en programari d YouTube d’IA x recomanar vídeos a seus usuaris, algoritme k mostra vídeos suggerits segons nostres visionats previs i recerkes fetes.
IA controla gran part d com consumim info avui en dia.Usuaris solen mirar vídeos recomanats x algoritme. You Tube objectius principals és incrementar el temps de permanència a YouTube dls seus usuaris. L’algoritme d recomanació estava dissenyada x a tal finalitat. 2018 usuaris temps visionat era voltant 60min. Akest algoritme rastreja i mesura hàbits d visualització anteriors d l’usuari i dls usuaris semblants a ell x cercar i recomanar altres vídeos. Però a +x incrementar estada agafa preferències dls usuaris hiperconnectats com a "models a seguir”. Algoritme recomana gran part dl contingut vist x akests usuaris.
Investigadors de Deep Mind (2010) , empresa IA anglesa comprada x Google, van examinar l’impacte dls algoritmes d recomanació d YouTube i altres plataformes i van concloure que "els bucles de retroalimentació dls sistemes d recomanació poden donar lloc a "cambres de ressonància o eco " i "bombolles ", k poden limitar l'accés a continguts d'un usuari i, finalment, canviar seva visió dl món."
Facebook bucle d retroalimentació d comentaris funciona així: (1) Persones k dediquen +temps a les plataformes tenen 1impacte +gran en sistems recomanació. (2) Contingut recomanat obtindrà +M’agrada. (3) Creadors d contingut se n’adonaran i en crearan + d’akell estil. (4) Gent dedicarà encara +temps en akesta mena d contingut. contingut consumit X usuaris hiperimplicats IA pren com a referència.
1dècada dsp es podia constatar k l’algoritme dissenyat havia tingut conseqüències involuntàries k en alguns casos havien demostrat k IA havia funcionat malament. Usuari d YouTube Matt Watson va trobar k seu algoritme d recomanacions facilitava a pedòfils visionar i compartir vídeos pornogràfics en l’apartat comentaris, algoritme adreçava exit a akells vídeos d’infants. Amb l’avis es va bloquejar i borra akets vídeos.
Anys enrere, degut a manca de control, YouTube ja havia tingut problems x haver mostrat vídeos d contingut terrorista, d’odi cap a determinats col·lectius, etc.
