Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Introducción a la Personalidad: Definiciones y Teorías - Prof. Jayme, Apuntes de Psicología

Una introducción a la personalidad desde diferentes teorías psicológicas, desde la biomédica hasta la biotipología. Se abordan constructes como la constitución y el temperamento, y se discuten teorías clásicas como la de hipócrates, galén o wundt. Además, se explica cómo la personalidad se ha relacionado con la salud mental y cómo se ha estudió a lo largo de la historia.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 10/10/2015

sarita1976
sarita1976 🇪🇸

3.1

(78)

21 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1-A:INTRODUCCIÓ
DEFINICIÓ PERSONALITAT
Tot i que no hi ha una única definició, a Psicologia, podem entendre Personalitat com a un constructe teòric que refereix quelcom
no directament observable i que requereix l’estudi de la conducta dels individus.
Ha de servir per a explicar i predir aquesta conducta, així doncs ha d’integrar tots els factors relacionats amb ella (conatius,
emocionals, cognitius i biofísics). Què es pugui explicar i predir vol dir que hi ha una consistència en la conducta i per tant,
existeixin trets conductuals.
És tal la importància que li donem a aquest constructe que fins i tot atribuïm aquests trets a objectes inanimats, això és degut a que
utilitzem el mateix mecanisme mental que quan tractem de processar la cara d’algú.
La personalitat s’ha estudiat des de diferents tipus de teories:
TEORIA: Proposta d’explicació de la realitat que pretén explicar i classificar la conducta per poder predir-la.
IMPLICITES
Estan basades en inferències a partir de l’observació limitada a uns casos.
Són subjectives, limitadores, generadores d’estereotips. (Són les creences que hom obté de manera intuïtiva)
EXPLÍCITES
Són científiques (mètode hipotètic-deductiu) i per tant objectives, formades per constructes hipotètics i proposicions
relacionals, és un coneixement acumulable, comprensible (que englobi el màxim possible de la realitat que s’està
descrivint), verificable, de valor aplicat (instruments) i permeten generalitzar resultats.
ANTECEDENTS
TRADICIÓ BIOMÈDICA (Dimensió clínica)
PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT M1 | Sara Miguel Moreno
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Introducción a la Personalidad: Definiciones y Teorías - Prof. Jayme y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1-A:INTRODUCCIÓ

DEFINICIÓ PERSONALITAT

  • Tot i que no hi ha una única definició, a Psicologia, podem entendre Personalitat com a un constructe teòric que refereix quelcom no directament observable i que requereix l’estudi de la conducta dels individus. Ha de servir per a explicar i predir aquesta conducta, així doncs ha d’integrar tots els factors relacionats amb ella (conatius, emocionals, cognitius i biofísics). Què es pugui explicar i predir vol dir que hi ha una consistència en la conducta i per tant, existeixin trets conductuals. És tal la importància que li donem a aquest constructe que fins i tot atribuïm aquests trets a objectes inanimats, això és degut a que utilitzem el mateix mecanisme mental que quan tractem de processar la cara d’algú.
  • La personalitat s’ha estudiat des de diferents tipus de teories:

TEORIA: Proposta d’explicació de la realitat que pretén explicar i classificar la conducta per poder predir-la.

  • (^) IMPLICITES
    • Estan basades en inferències a partir de l’observació limitada a uns casos.
    • Són subjectives, limitadores, generadores d’estereotips. (Són les creences que hom obté de manera intuïtiva)
  • EXPLÍCITES
    • Són científiques (mètode hipotètic-deductiu) i per tant objectives, formades per constructes hipotètics i proposicions relacionals, és un coneixement acumulable, comprensible (que englobi el màxim possible de la realitat que s’està descrivint), verificable, de valor aplicat (instruments) i permeten generalitzar resultats.

ANTECEDENTS

  • TRADICIÓ BIOMÈDICA (Dimensió clínica)

CONSTRUCTES (Des de la Biologia)

CONSTITUCIÓ (físic)

Estructura biològica que ve determinada genèticament.

TEMPERAMENT (emoció)

Barreja de disposicions bàsiques de contingut psicobiològic. Trets referits a característiques emocionals però determinats genèticament. Ex: impulsivitat, emocionalitat, sociabilitat, activitat...

  • Aquests dos constructes estan relacionats directament, és a dir, hi ha una continuïtat entre constitució (físic) i temperament (emoció). Així doncs, la salut física i mental estan determinades pels mateixos factors: la salut representa l’equilibri entre factors i la malaltia el desequilibri d’un d’ells sobre la resta (correspondència psicofísica).

✓ CLASSIFICACIONS DEL TEMPERAMENT

▲ TIPOLOGIES

Concepció teòrica ideada per comprendre a les persones què consisteix en definir tipus o categories tancades segons arquetips (models ideals del que ha de ser una persona) definits per atributs assignats a cada categoria. A partir d’aquests atributs es comparen individus amb els arquetips i se’ls assigna a una de les categories o tipus possibles en funció de manifestar el màxim possible d’atributs característics. Les Tipologies desenvolupades pels grecs són intuïtives però posteriorment es proposaren científiques que busquen característiques comuns entre les persones i a partir de les quals fer categories per poder classificar-les. Limitacions: Sistema tancat i autoexcloent.

GALÉ (S.II dC.) Estat d’eucràsia equilibri entre els 4 humors. Afegeix la base orgànica.

WUNDT (S. XIX-XX dC.) Relaciona també constitució i temperament i, reprodueix la tipografia d’Hipòcrates però amb més coneixement (subjectiu) i dades, tot i que entén el temperament com a contingut emocional de base biològica, i la constitució com a velocitat de resposta del SN que pot ser ràpida o lenta.

BIOTOPOLOGIES (S. XIX dC.)

A partir del S. XIX es va entendre el temperament com tot allò referit a la relació entro lo somàtic i lo psicològic, definint-se la constitució com les característiques somàtiques individuals que correlacionen amb el predomini d’un sistema orgànic determinat.

BIOTIPOLOGIA: Estudi del component constitucional en la personalitat: base biològica

BIOTIP: Conjunt d’elements morfològics i estructurals que defineixen la constitució externa de l’individu.

▲ ESCOLA FRANCESA

Tipologia constitucional que relacionen amb el temperament (base anatòmica).

▲ ESCOLA ITALIANA

D’influència criminològica i amb mètode antropomètric intenten trobar característiques físiques constitucionals comuns als delinqüents.

▲ !!!!! ESCOLA ALEMANYA !!!!!

Noves tipologies basades en tipus constitucionals amb l’objectiu de predir malalties (físiques i mentals) a partir de la relació constatada entre temperament i constitució. Utilitzen el mètode d’observació clínica (com Hipòcrates).

KRETSCHMER: Psiquiatre alemany que a través de l’observació clínica va determinar 3 tipus ideals de constitució (biotips) i cadascun el relacionava amb un temperament diferent (unitat orgànic-psíquica). Aquesta unitat orgànic-psíquica indicava predisposició o vulnerabilitat a determinades malalties mentals.

  • Estableix la relació entre constitució temperament malaltia mental
  • Recupera la idea d’un continu salut-mental. Limitacions: ■ Presenta tipus extrems (ideals) però no tipus mixtes. ■ Divideix als individus obviant les diferències individuals dintre de cada biotip. ■ No considera la possibilitat de canvis físics relacionats, per exemple, amb una variació en l’alimentació, l’exercici físic... i com aquests poden afectar al temperament.

A cada component li assigna valors entre 1 i 7 (1-1-7 màxima ectomorfia)

  • Classificació del Temperament

En relació directa amb els somatotips en defineix tres tipus que també li assignava uns valors que després correlacionava amb les puntuacions dels somatotips. Malaltia mental: A cada somatotip li caracteritzava una predisposició a una determinada mental, però degut a una insuficient representació d’un somatotip, no per predomini d’un determinat.

  • Les Biotipologies de Kretschmer i els Somatotips de Sheldon encara son utilitzats per alguns psiquiatres però on té molta influència és en l’àmbit de la Psicologia de l’esport, a on diversos estudis classifiquen els esportistes segons el seu biotip/ somatotip i s’analitzen les seves característiques físiques amb la finalitat de millorar el rendiment o per trobar l’àmbit més adient per cadascun.

KRETSCHMER SHELDON

El subjecte es defineix segons un prototip característic (ideal). Defineix criteris per pertànyer a cada biotip i defineix al subjecte segons tres dimensions.

El tipus esta definit per un conjunt de trets físics i psicològics. Tota personalitat pertany als tres tipus una macrodimensió de personalitat, definida per un conjunt de característiques fenotípiques vagues.

  • TRADICIÓ FILOSÒFICA-LITERARIA (Dimensió moral)

Filosofia Epistemologia de l’ésser humà.

  • CONSTRUCTECARACTER Trets referits al conjunt de valors, sentiments, actituds, creences personals, necessitats, etc. que venen adquirides durant el procés de socialització i que evolucionen amb el desenvolupament de l’individu. Ex: puntual, garrepa, avar, generós, endreçat, “educat”,...
  • Mentre que el temperament està format per estímuls innats amb base neurobiològica que amb alguns matisos d’intensitat, tots els humans posseeixen i que si bé no es pot anular però si que es pot modelar; el caràcter és aprés i es forja gràcies a les influències psicològiques, socials i culturals, sent part important en el moldejament del nostre temperament.

• AUTORS

TEOFRAST (S. IV aC.) Va iniciar la tradició filosòfica-literaria del caràcter al escriure l’obra titulada Els Caràcters, on descriu fins a 30 tipus morals molt vinculats a trets socialment estereotipats. ▲ CARACTERIOLOGIA

  • Allport va proposar la TEORIA DELS TRETS, encara que defensava la individualitat (la considerava el resultat de la particular combinació dels trets de la personalitat).

NIVELLS D’ANÀLISIS DE LA PERSONALITAT

  • NIVELL UNIVERSAL Intent d’explicar el comportament dels humans però de manera que podem extreure uns elements comuns (mètode nomotètic) que articulin aquesta conducta i fins i tot que ens permetin descriure lleis generals del comportament. (definir trets, definir mecanismes i processos psicològics comuns per tots els éssers humans...)
  • NIVELL INDIVIDUAL Enfoc ideogràfic, molt utilitzat en l’apropament clínic. Es centra en una persona, allò que la diferencia dels altres, es parla d’estructures de personalitat, de trets comuns però per descriure la Personalitat hom s’ha de centrar en l’individu.
  • NIVELL DIFERENCIAL Es centra tant en allò comú com el la variabilitat conductual. S’estudia com s’estructuren aquestes diferencies i es a partir dels primers estudis que varen fer Eysenck, Cattell , ... de definició i estructura de la Personalitat que van sorgir diverses propostes de diferents models de Personalitat basats tots ells en la idea de tret de personalitat. TRET Unitat bàsica d’anàlisi de la conducta.

ÀREES DEL CONEIXEMENT EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT

DOMINI DESCRIU...

DISPOSICIONAL Com difereixen els individus (en què i quant). Quin és l’origen de les diferències, com es desenvolupen... MODEL DE TRETS

BIOLÒGIC

Relaciona conducta amb el funcionament biològic. Eysenck ja va estudiar les bases biològiques del neuroticisme. Cloninger i Cattell estudiaven les àrees cerebrals implicades en la conducta i que reflectien disposicions internes. GENÉTICA, PSICOFISIOLOGIA, EVOLUCIONISTA

INTRAPSÍQUIC

Mecanismes mentals inconscients explica la nostre personalitat, està basat en supòsits no empírics. TEORIES PSICODINÀMIQUES (FREUD)

COGNISCITIU-EXPERIMENTAL Procés introspectiu que porta a una persona a una sèrie d’autoconceptes.

AUTOCONCEPTE, AUTOESTIMA, METES, EMOCIONS...

SOCIO-CULTURAL Relació entre personalitat i context. CULTURA, CONTEXT INTERPERSONAL, GÈNERE...

ADAPTATIU

Relació entre personalitat i adaptació a l’entorn, els estils de vida segons les disposicions personals i centrant-se amb la salut. ESTILS DE VIDA, SALUT MALALTIA... INTEL·LIGÈNCIA (alguns l’engloben en la personalitat i d’altres no però si que hi ha una interacció) ♦ PERSONALITAT és un constructe científic útil per a:

  1. DESCRIURE la conducte observada en la persona establint sistemes taxonòmics dels components bàsics de la personalitat mitjançant la identificació dels principals trets.
  2. EXPLICAR i PREDIR la conducta individual, analitzant els mecanismes i processos universals pels quals es manifesta la personalitat a la conducta.
  • Aquests dos objectius els podem estructurar segons 4 tipus de processos, cada un actua específicament sobre la conducta però en conjunt configuren l’estructura de personalitat pròpia de cada individu:

UNITATS D’ANÀLISIS DE LA CONDUCTA

CONDUCTES HÀBITS TRETS TIPUS

  • Les conductes són la unitat més bàsica de l’estudi de la personalitat. És una resposta específica (conducta elemental).
  • Els hàbits són aquelles conductes habituals que es produeixen en un sèrie de situacions específiques.
  • Els trets són les disposicions personals a comportar-se de manera similar en diferents situacions (consistència) i al llarg del temps (estabilitat), són agrupacions d’hàbits.
  • El tipus es l’agrupació de diferents trets. Una categoria superior.

TEMA 1-B:APROXIMACIONS METODOLÒGIQUES A L’ESTUDI DE LA

PERSONALITAT (CLÍNICA, CORRELACIONAL, EXPERIMENTAL)

  • L’estudi de la personalitat s’aborda des de tres aproximacions diferents depenent de l’objectiu d’estudi d’aquesta personalitat:
    1. CLÍNICA : Comprendre a la persona (perspectiva ideogràfica)
    2. CORRELACIONAL: Comprendre les diferències entre individus (Inter-grupal, Inter-individual, Intra-individual)
    3. EXPERIMENTAL: A través de la aproximació nomotètica vol trobar lleis universals de la conducta.

1. CLÍNICA

Tot i que ha aportat molt a la Psicologia, no s’entén realment com una ciència degut a que es centra en l’estudi de la persona)