¡Descarga Pintures murals Clunia y más Ejercicios en PDF de Arqueología solo en Docsity!
LES PINTURES MURALS DE CLUNIA (COLONIA
CLUNIA SULPICIA): MATERIALS I TÈCNIQUES
RESUM Aquest treball fa un estudi arqueomètric de tres mostres de pintura mural de caràcter domèstic i públic del jaciment arqueològic romà de Clunia (Burgos, Castella i Lleó), també conegut com la Colonia Clunia Sulpicia. Per aquest motiu, s’apliquen les tècniques de Difracció de Raigs X, Microscòpia Electrònica de Rastreig, i l’observació amb binocular; amb l’objectiu de caracteritzar les mostres i comparar-les entre sí. PARAULES CLAU: Clunia, Hispània, Roma, arqueometria, pintures murals, àmbit domèstic, Difracció de Raigs X, Microscòpia Electrònica de Rastreig, binocular. THE WALL PAINTINGS OF CLUNIA (COLONIA CLUNIA SULPICIA): MATERIALS AND TECHNIQUES ABSTRACT This work is an archaeometric study of three samples of wall painting (domestic and public spheres) of the roman site of Clunia (Burgos, Castile and León), also known as Colonia Clunia Sulpicia. Therefore, several techniques have been applied, as X-Ray Diffraction, Sacning Electron Microscopy, and binocular observation; the aim is distinguishing each sample and make a comparison between them. KEY WORDS: Clunia, Hispania, Rome, archaeometry, wall paintings, domestic sphere, X-Ray Diffraction, Scanning Electron Microscopy, binocular.
1. INTRODUCCIÓ L’emplaçament de Clunia és conegut essencialment per les fonts romanes, però es coneix el seu origen celtíber per l’acció de l’arqueologia. La zona de Clounioq, que derivarà al nom romà, formava part de les tribus arevaques, i per aquest motiu està situada al turó de l’Alto de Castro. La ciutat romana va rebre l’estatus de municipi amb Tiberi a inicis del segle I d.C, segons la numismàtica; i va convertir-se a mitjans del mateix segle en capital jurídica i religiosa, segons Plini. Els primers edificis públics i domèstics són d’aquesta època, i s’entén l’evolució de la ciutat dins del marc de l’imperi. A partir del segle II, la ciutat inicia una dinàmica “autàrquica” que durarà fins el segle V, i que tindrà una resposta d’èxit al manteniment de Clunia. En època visigoda la ciutat inicia la seva decadència com a nucli urbà, però es mantindrà viva per l’activitat religiosa cristiana, documentada al voltant de la ermita de Castro (Gómez-Pantoja, 1999).
Així doncs, les mostres pintures murals de Clunia responen a diferents campanyes d’excavació i diferents àmbits arqueològics. En total hi ha tres mostres: CLP002, que respon a la casa número 2 de la campanya del 1965, CLP037 que respon a un edifici públic del cardo a la campanya del 1976, i CLP049 que respon a la zona nord a la campanya del 1977. En qualsevol cas, no són les úniques zones del jaciment on s’han trobat pintures; són també presents a la casa número 1 i als diferents elements arquitectònics del teatre, segons la documentació. S’estudiaran, a través dels mètodes generalment utilitzats per pintures murals, aspectes sobre les diferents capes del tractament: les descripcions de les mateixes, la composició del morter, els pigments i mètodes utilitzats... L’estudi individual permetrà fer la caracterització de cada mostra i cada lloc, i determinar la seva importància i originalitat, que d’alguna manera pot extrapolar-se a la unitat arquitectònica d’on ha sigut estreta. L’estudi comparatiu tracta el conjunt, i per tant ens permetrà establir diferencies i igualtats, entre la seva natura i els espais als quals s’associen.
2. MÈTODES I CONJUNTS PICTÒRICS El mètode emprat per l’estudi arqueomètric es basa un primer contacte amb les mostres a partir de l’observació de les mateixes amb binocular, per la descripció i la determinació de les bases essencials de cadascuna. Posteriorment es realitza la Difracció de Raigs X i la Microscopia Electrònica de Rastreig, que concreten els aspectes petrogràfics, mineralògics i químics de les mostres respectivament. L’observació amb microscopi binocular consisteix en la ampliació de la imatge a partir de lents i l’aportació de fotons, és a dir, dues lents (per tant dos camins), un mirall i una aportació lumínica. L’avantatge de la binocular, a part de l’augment, és el propi resultat: una visió 3D de la mostra, tal i com faria la visió humana. Concretant en l’experiència amb les tres mostres de Clunia, es va fer ús d’una aportació lumínica de 2.900K, és a dir, llum freda per equilibrar la calidesa de la llum natural; i els tres nivells d’augments següents d’una binocular Olympus: 10x, 25x, 50x. Així, van poder-se determinar els següents paràmetres de les tres mostres: matriu, porositat, i inclusions (graus d’esfericitat, arrodoniment, angulositat). Van realitzar-se fotografies per mostrar i capturar els aspectes detectats d’interès. La Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) i la Difracció de Raigs X (DRX) no van realitzar-se a la Facultat de Geografia i Història, com
Mostra CLP Pel que fa a l’observació amb microscopi binocular, l’ampliació a 10x mostrava una textura d’una matriu blanquinosa i unes inclusions que responien a un espectre bastant ample de mida i color. Es tractava d’un 25% de matriu i un 75% d’inclusions. Hi havia una major concentració de partícules grans (entre 2 i 3 mm) tocant a la superfície de la pintura de la mostra, així com més foscor en el color de la matriu a la part interior de la mostra. Les inclusions grans eren anguloses i poc esfèriques, i les més petites eren semianguloses o arrodonides i esfèriques (imatge 1 de l’annex). El pigment vist amb binocular, amb els augments 25x i 50x, mostrava dues capes ben definides, una vermella inferior, i una blava a la superfície. Ambdues tenien la mateixa potència. La superfície de la capa blava era homogènia, però s’apreciava el desgast i per tant es veu el pigment vermell a sota. Amb l’augment a 50x es veia el pigment blau cristal·litzat en partícules de 100μ de diàmetre com a màxim (imatge 2 de l’annex). L’estudi de Difracció de Raigs X d’aquesta mostra de pigment blau mostrava un espectre de tres pics. El primer gran pic de l’espectre era de cuprorivaïta (Cpr), el segon era de quars (Qtz), el tercer era el de calci (Cal), i és el pic de major magnitud. També trobàvem il·lita (Ilt) i hematites (Hem) (imatge 3 de l’annex). L’observació per Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) va realitzar-se a diferents pars de la mostra. Per tant, la de la superfície general (imatge 4 de l’annex) mostrava els següents grans pics: potassi (K), carboni (C), calci (Ca), clor (Cl), silici (Si), oxigen (O). L’espectre de la capa superior de pigment blau, concretament d’una inclusió de pigment, oferia els següents pics: silici (Si), oxigen (O), calci (Ca), carboni (C), i coure (Cu). L’espectre de la capa inferior de pigment vermell oferia els següents pics: calci (Ca), silici (Si), alumini (Al), plom (Pb), i ferro (Fe). Les imatges extretes d’aquesta microscòpia mostraven la matriu, les inclusions i els cristalls ampliats. Destaca una ampliació a 300x de la secció de la mostra, on s’aprecien les diferents les tres capes de pigments (blava, negra, vermella) cristal·litzat, de natura semblant, molt homogènies (excepte la negra, de molt poca potència), la de pigment vermell més compacta; i la matriu, més irregular, amb menys porositat però més esquerdes. També destaca una fotografia amb el detector d’electrons retrodifosos, a 1,400x augments, on s’apreciava un cristall de pigment, de caràcter prismàtic i encaixat a la matriu (imatge 5 de l’annex). Mostra CLP Pel que fa a l’observació amb microscopi binocular, l’ampliació
a 10x mostrava una primera capa superior amb matriu molt compacta i blanquinosa, i una segona capa de matriu més marronosa i irregular. El tall es veia ben diferenciat, amb facilitat. Les inclusions de la capa superficial suposen un 50%; destacaven unes inclusions grans, anguloses, i poc esfèriques. Les inclusions de la capa inferior suposaven un 70%, eren més arrodonides i poc esfèriques igualment. La capa superior mostrava dos extrems respecte mides d’inclusions, o molt grans, o petites. La capa inferior no mostrava grans inclusions (1600μ), però sí un espectre complet des de mida mitjana a petita (400μ) (imatge 6 de l’annex). Una visió frontal de la capa de pigment a 25x i 50x mostrava l’aplicació de la pintura de manera homogènia, però amb solcs. A 50x distingim que la capa de pigment és molt fina, de molt poca potència, i que la cristal·lització no és visible. Per aquest motiu es podien apreciar inclusions de l’estuc en vista frontal de la capa de pigment. L’estudi de Difracció de Raigs X d’aquesta mostra de pigment marró vermellós tenia com a resultat el següent espectre: calci (Cal), quars (Qz), il·lita (Ilt), caolinita (Kln), hematites (Hem), i cuprorivaïta (Cpro) (imatge 7 de l’annex). L’observació per Microscòpia Electrònica de Rastreig (MER) va realitzar-se a diferents pars de la mostra, però l’espectre de microanàlisi només va poder aconseguir-se a la superfície general, ja que no va poder detectar-se cap pigment cristal·litzat per la petita mida que tenien (imatge 8 de l’annex). Per tant, la de la superfície general mostrava els següents pics: calci (Ca), alumini (Al), magnesi (Mg), sodi (Na), i ferro (Fe). Les imatges de la superfície general mostraven el mateix que la visió binocular: una superfície més o menys regular amb grans inclusions i malament conservada. Mostra CLP Pel que fa l’observació amb microscopi binocular, es veia una matriu blanquinosa que corresponia al 30%, i inclusions de mida molt variada que corresponien al 70%. Les inclusions més grans eren semianguloses y poc esfèriques. Le petites continuaven sent semianguloses però tendien més a l’esfericitat. Amb l’augment a 25x s’apreciava una major concentració de matriu a la superfície, tocant el pigment. La porositat era gairebé inapreciable (imatge 9 de l’annex). La capa de pigment era irregular per la natura de l’estuc, molt heterogènia. Es trobava una major concentració de pigment a determinades zones, pels solcs de la matriu de base (imatge 10 de l’annex).
dona com a resultat aquest color. La il·lita (Ilt), trobada a la DRX, sovint es relaciona amb el pigment verd, per tant, podria correspondre a la línia verda que es menciona a la descripció de la mostra. La mostra CLP037 també mostra com a mínim a les capes murals preparatòries dues fases. La més interna és d’un color més fosc, per les condicions de conservació o bé pels índex de calç. En qualsevol cas és molt més grollera que la superior, i per la morfologia i la mida de les inclusions, aquestes serien agafades d’algun dipòsit proper en contacte amb l’erosió. La capa superior té més calci en la matriu, per això és més blanca. Les inclusions del morter segurament serien preparades expressament, al ser tan anguloses. A més, l’espectre de mides és determinant, perquè trobem inclusions molt grans i, en contrast, molt petites. L’aplicació d’aquesta ultima capa hauria d’haver sigut molt curosa pel seu aspecte extremadament llis i que s’aprecia inclús amb la capa de pigment a sobre, de molt poca potència. La capa de pigment també estaria lligada a l’estuc dubtosament amb la tècnica del tremp: cal ressaltar que els cristalls són de mida tan petita que no es poden identificar. Pot ser per aquesta raó no en trobem carboni (C) als espectres. El color vermell ve donat pel mineral d’ hematites (Hem) que trobem a la DRX, un òxid de ferro (Fe), que trobem també als espectres de MER. Cal dir que la difracció ha trobat també el quars i la cuprorivaïta, així como il·lita i altres minerals, que podem associar a una barreja de pigments per aconseguir la tonalitat o bé per la font que proveïa l’hematites. La il·lita sovint crea cristalls molt petits, però la proporció a la mostra no és molt alta... La mostra CLP049 mostra en la seva preparació mural una sola capa, homogènia en tota la seva potència. Mostra tota les mides d’inclusions, per això fa pensar que s’hagués agafat d’algun dipòsit natural, però si és cert que són molt anguloses, sovint resultat de la producció per crear les inclusions desitjades. Aprecia que, al ser un morter més aviat groller, una capa de calç ha estat estesa a sobre per allisar i fixar el pigment al tremp; trobem als espectres calci (Ca) i carboni (C), propis d’aquesta activitat. Pel que fa al pigment, s’han fet estudis sobre el pigment vermell. El mineral que crea el pigment és el cinabri (Cin), trobat a la DRX. Està format per sulfur de mercuri; el sofre i el mercuri han estat detectats a les probes de MER realitzades sobre un cristall de la mostra. No es descarta la possibilitat de la barreja del cinabri amb altres pigments com les hematites, ja que l’espectre de microanàlisi general de la mostra genera resultats com presència de ferro, i les hematites són òxids de ferro... Altres elements que dona l’espectre,
com el potassi, podrien anar associats a les inclusions, ja que el potassi concretament és molt difícil trobar-lo en format mineral per la seva dissolució. Fent una comparació de les tres mostres, la CLP002 i la CLP037 són comparables en termes de capes de morter. Es diferencien clarament dues capes, una més propera al suport de paret i de pitjor qualitat; una segona que donaria suport al tremp i per tant, sigui més o menys grollera, aplicada amb molta més cura. La mostra CLP002 correspon a una casa, la Casa Núm. 2, i per tant tindria sentit el canvi de motius decoratius a voluntat del propietari. Es tractaria d’un propietari de bona situació econòmica, ja que pot permetre’s aquests pigments, i per extensió, pagar a un professional que apliqués les diverses capes. El blau d’Egipte és un del pigments més difícils d’aconseguir, no només per la cuprorivaïta, sinó perquè és una barreja de minerals exacte. D’altra banda, la mostra CLP037 està associada a un edifici públic, i aquesta tipologia de construccions tindrien un cost per la ciutat crear-los i posteriorment mantenir-los. Per tant, seria adient pensar que repintar una paret d’edifici públic no era molt habitual. A més, les hematites són molt habitual al registre geològic i per tant arqueològic. La mostra CLP049 és més senzilla pel que fa a l’estuc. S’especifica que pertany a la zona nord del jaciment, però no s’associa a un edifici de caràcter públic o privat. La descripció que es fa detecta diferents color, i per tant, en teoria, diferents pigments minerals. El més abundant a la mostra és el cinabri; és un mineral abundant a la península, sent aquesta, actualment, un dels major productors a nivell de mineria. De fet, a la zona d’Astúries es troba abundantment, molt proper a Clunia (Burgos). Es podria pensar que, si el lloc d’obtenció del cinabri no és llunyà, no seria un pigment molt car. Per tant, com a resum les mostres tenen de una a tres (difícils de diferenciar) de morter, que correspon al que generalment es troba al registre. Tenen també diversos pigments aplicats al tremp, una tècnica molt habitual al món romà per la decoració mural. Aquests pigments se superposen per qüestions de necessitat del pintor, o bé per qüestions de necessitat del propietari. La mostra de millor producció i economia és la CLP002, després la CLP0037, i en darrer lloc CLP049.
5. REFERÈNCIES
