Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Plaça del Diamant, Mercè, Resúmenes de Valenciano

Plaça del Diamant, Mercè Rodoreda

Tipo: Resúmenes

2023/2024

Subido el 08/05/2024

s-andrey-q-m
s-andrey-q-m 🇪🇸

5 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
3.A. RELATIVA A L’ANÀLISI DEL TEXT / FRAGMENT
Quines característiques presenta el personatge X? Evoluciona aquest personatge al
llarg de l’obra?
COLOMETA / NATÀLIA: És la protagonista de l’obra i es el personatge més ben ca-
racteritzat i important d’aquesta.
Natàlia es una jove dependenta de pastisseria que es casa amb Quimet i té dos fills, pri-
mer Antoni i després Rita. Al principi de la novel·la és presentada com una persona innocent,
submisa, passiva i sense referents (sa mare va morir i son pare estava casat amb una altra). En
quant Quimet la coneix, ja li canvia el nom per Colometa, provocant la pèrdua d’identitat
d’aquesta. El nom imposat per Quimet comença a fer-se públic: “la noia dels coloms”
Perd el seu marit a la Guerra Civil i passa diverses penalitats que l’aboquen al frec del
suïcidi finsque l’adroguer Antoni li ofereix feina. Aquest li crida Natàlia des del principi i ací
comença el procès de recuperació de la seua identitat inicial, assoleix l’estabilitat i tanca el seu
passat reconciliant-se amb la seua vida. Colometa travessa el carrer Gran i trenca amb la vida
vella, signant amb el Ganivet a la porta de l’antic pis on vivia amb Quimet.
L’evolució de la protagonista queda evidenciada pel canvi del seu nom al llarg de la no-
vel·la: Natàlia Colometa o noia dels coloms senyora dels coloms o senyora Natàlia
QUIMET: És també un dels personatges més importants al llarg de la novel·la. No pre-
senta cap evolució en tota l’obra ja que el seu carácter és el mateix fins que mor.
És un ebenista que es casa amb Colometa, s’identifica amb la República i marxa a la
Guerra Civil al front d’Aragó. Segons la protagonista, Quime té “ulls de mico”.
Es tracta d’una persona manipuladora, dominant i egocéntrica: agredeix a Colometa al
llit (dominació física), canvia el nom a aquesta (influint en la sua identitat), decideix per ella,
s’inventa l’expressió de “pobre Maria” per manipular-la (“Maria” es converteix en un model in-
superable per a Colometa), només vol que es parle dels seus mals i vol ser sempre el protagonis-
ta. També demostra irresponsabilitat per portar endavant una familia i té projectes impossibles
(rel·lacionats amb els coloms).
Quan ha estat al front evoluciona un poc, assegurant que “la guerra canvia els homes”.
ANTONI: Representa un punt d’inflexió en la vida de Colometa, ja que li ofereix feina i
menjar quan plateja el suïcidi.
És una persona honrada, bondadosa i discreta, que s’ofereix a posar ordre a la vida de
Natàlia i li proposa matrimoni. Mostra gratitut i felicitat i vol vore a la seua familia feliç.
Esdevé la figura paterna dels fills de Colometa: Antoni fill vol ser adroguer i [Antoni
pare] li fa un dot a Rita (qui es pareix molt a son pare) i balla amb ella al seu casament amb
Vicenç (propietari d’un bar).
Té por de perdre Natàlia de tant que l’estima.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Plaça del Diamant, Mercè y más Resúmenes en PDF de Valenciano solo en Docsity!

3.A. RELATIVA A L’ANÀLISI DEL TEXT / FRAGMENT

Quines característiques presenta el personatge X? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra? COLOMETA / NATÀLIA: És la protagonista de l’obra i es el personatge més ben ca- racteritzat i important d’aquesta. Natàlia es una jove dependenta de pastisseria que es casa amb Quimet i té dos fills, pri- mer Antoni i després Rita. Al principi de la novel·la és presentada com una persona innocent, submisa, passiva i sense referents (sa mare va morir i son pare estava casat amb una altra). En quant Quimet la coneix, ja li canvia el nom per Colometa, provocant la pèrdua d’identitat d’aquesta. El nom imposat per Quimet comença a fer-se públic: “la noia dels coloms” Perd el seu marit a la Guerra Civil i passa diverses penalitats que l’aboquen al frec del suïcidi finsque l’adroguer Antoni li ofereix feina. Aquest li crida Natàlia des del principi i ací comença el procès de recuperació de la seua identitat inicial, assoleix l’estabilitat i tanca el seu passat reconciliant-se amb la seua vida. Colometa travessa el carrer Gran i trenca amb la vida vella, signant amb el Ganivet a la porta de l’antic pis on vivia amb Quimet. L’evolució de la protagonista queda evidenciada pel canvi del seu nom al llarg de la no- vel·la: Natàlia  Colometa o noia dels coloms  senyora dels coloms o senyora Natàlia QUIMET: És també un dels personatges més importants al llarg de la novel·la. No pre- senta cap evolució en tota l’obra ja que el seu carácter és el mateix fins que mor. És un ebenista que es casa amb Colometa, s’identifica amb la República i marxa a la Guerra Civil al front d’Aragó. Segons la protagonista, Quime té “ulls de mico”. Es tracta d’una persona manipuladora, dominant i egocéntrica: agredeix a Colometa al llit (dominació física), canvia el nom a aquesta (influint en la sua identitat), decideix per ella, s’inventa l’expressió de “pobre Maria” per manipular-la (“Maria” es converteix en un model in- superable per a Colometa), només vol que es parle dels seus mals i vol ser sempre el protagonis- ta. També demostra irresponsabilitat per portar endavant una familia i té projectes impossibles (rel·lacionats amb els coloms). Quan ha estat al front evoluciona un poc, assegurant que “la guerra canvia els homes”. ANTONI: Representa un punt d’inflexió en la vida de Colometa, ja que li ofereix feina i menjar quan plateja el suïcidi. És una persona honrada, bondadosa i discreta, que s’ofereix a posar ordre a la vida de Natàlia i li proposa matrimoni. Mostra gratitut i felicitat i vol vore a la seua familia feliç. Esdevé la figura paterna dels fills de Colometa: Antoni fill vol ser adroguer i [Antoni pare] li fa un dot a Rita (qui es pareix molt a son pare) i balla amb ella al seu casament amb Vicenç (propietari d’un bar). Té por de perdre Natàlia de tant que l’estima.

SENYORA ENRIQUETA: Confident de Colometa en moments difícils. CINTET: Amic de Quimet. Ajuda al matrimoni a buscar, comprar i reformar un pis amb terrat. Va amb Quimet a la guerra i moren junts. MATEU: Amic de Quimet i Colometa, perquè aquesta pareix entendre’l tras la mort la seua esposa Griselda. Respecta moltíssim a la seua dona i la sua filla, no és masclista. JULIETA: Amiga de Colometa. És lliure i fa el que dessitja, per això Colometa l’en- veja. PERE: És esmentat al primer capítol per la protagonista. Era el seu promés, peró Colometa el va deixar per a casar-se amb Quimet. Temàtiques de l’obra.

  • Maduració i presa de consciencia de la protagonista.
  • Metamorfosi, pèrdua i recuperació de la identitat: es converteix en un colom, primer sotmés a Quimet i després vola.
  • Soledat i el pas del temps, es troba perduda.
  • Innocència de la protagonista.
  • Patiment i lluita quotidiana per sobreviure.
  • Amor passional i romàntic: trampa que la portarà al patiment.
  • Amor tendre, comprensió, profunditat: el que reivindica l’autora.
  • Repressió. Descriu les característiques de la veu narrativa en “La plaça del Diamant”. Les característiques de la veu narrativa en “La plaça del Diamant” son:
  • Focalització interna fixa: accions, sentiments, paraules, etc. es troven registrades dins de la ment de Colometa.
  • Monòleg autobiogràfic: Natàlia rememora fets passats; memoria selectiva, no se’n recorda d’alguns fets).
  • Ordre cronològic, poc precís, que es veu interromput per algun salt arrere (analepsis) o endavant (prolepsis).
  • Monòleg autoreportat per a moments angoixants de la novel·la.

BALANCES: Representen l’equilibri necessari que la protagonista cerca als llars de la vida. Donen a Colometa l’equilibri i l’estabilitat que li falten a la sua vida. Es troven gravades al replà de l’escala i Natàlia les repassa amb els dits quan puja l’escala carregada amb la compra, o quan està cansada; això li dona seguretat. GANIVET: Representa el trànsit d’una ctitud passiva a una altra activa. És un símbol d’alliberament, per això Natàlia l’utilitza per gravar el nom “Colometa” a la porta de l’antic pis on vivia amb Quimet. Associa el ganivet amb el crit final de la protagonista. JARDINS I PARCS: Simbolitzen pau i equilibri. A més, recorden a la infantesa i la in- nocència de la protagonista. Serveixen per alliberar-se de l’opressió i l’angúnia de Colometa. “POBRA MARIA”: Quimet ho diu moltes vegades a la història sense que Colometa li trobe algú sentit. Simbolitza la virginitat i la representació de Colometa de la Verge Maria. Qui- met ho diu per la seua superioritat i per a fer veure que havia tingut una altra nòvia abans de Co- lometa. QUADRE DE LLAGOSTES: És la imatge d’un passatge bíblic i simbolitza la diferen- ciació de sexes i el domini sexual de l’home sobre la dona. Estava penjat a casa de la senyora Enriqueta i els nens quan eren menuts, se’l quedaven mirant. Quan Rita es casa, la senyora Enriqueta li’l regala. LLAÇOS: Apareixen principalment a casa de la mare de Quimet. Tenen una funció decorativa i es podía relacionar amb el carácter decoratiu de les dones. CARAGOL DE MAR: Apareix en un moment puntual al final de la novel·la quan Natàlia ja viu amb l’adroguer. Simbolitza l’estabilitat i l’harmonia d’un caragol de mar enfront a la inestabilitat del món que representa el mar. MORT DE QUIMET: Porta a Natàlia al seu renaixement: aquesta surt de l’empresona- ment i comença el camí de la recuperació de la identitat i d’ella mateixa. FUSTA: L’ofici de Quimet està relacionat amb la fusta. Així, es pot relacionar el matri- moni de Natàlia i Quimet amb el de la Mare de Déu i Sant Josep, que també era Fuster.

APARADORS: La protagonista sol aturar-se davant el aparadors de nines i dels hules mentre passeja. Quan la protagonista, amb el pas del temps, arriba al màxim d’angoixes els aparadors ja no poden consolar-la amb la felicitat pasada. 3.B. RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ Respecte al context històric i literari propi de l’obra i la ubicació d’aquesta en la trajectòriade l’autora. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra? Mercè Rodoreda escriu La plaça del Diamant a finals dels anys cinquanta, en plena posguerra, tot i que es publica l’any 1961. El triomf franquista contra les forces de la República significa l’inici immediat d’un llarg període històric de repressió contra les llibertats democràtiques individuals i nacionals. La llengua catalana és eliminada de l’activitat pública i la censura provoca una disminució de la qualitat cultural, ja que impedeix la publicació de qualsevol escrit que puga considerar-se contrari al règim. Molts escriptors es veuen obligats a exiliar-se, com Mercè Rodoreda. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/-a i digues algunes característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte altres etapes). Les etapes es poden distingir de la següent manera:

  • Primera etapa. Són els anys d’aprenentatge de l’autora, que produeix obres literàries dels anys 30: “Aloma”.
  • Segona etapa. Etapa de maduresa. Es fan obres literàries de posguerra:  Narrador omniscient a les narracions, que són de tipus tradicional.  Relació del personatge amb el temps històric i amb el país en què viu.  Explora el temps i la memoria. Obres d’aquesta etapa són: “Vin-i-dos contes”, “La plaça del Diamant” i “El Carrer de les Camèlies”. Nombrosos premis els ha rebut en aquest període de maduresa. L’obra “La plaça del Diamant” en concret va ser publicada l’any 1961 i representa la consagració de l’autora en la literatura contemporània.
  • Per últim, els darrers anys es decanta més pel somni i la irrealitat: “La mort i la prima- vera”. Quines característiques generals presenta el gènere (teatre, narrativa, poesía/as- saig) en el context de l’escriptura de l’obra?

La democràcia va afavorir la recuperació de les infraestructures culturals i la desaparició de les prohibicions contra la llengua. Aquesta nova situación va permetre una major diversi-tat i l’aparició del públic lector, gràcies a l’ensenyament en valencià. A la narrativa, es va produir una adhesió als moviments contestataris que reduïa la història al mínim i se centrava en l’acte narratiu. No va tindre molta durada i va desembocar en models narratius molt personals i diversos. Alguns autors opten per la novel·la histórica, ara que gaudeixen de llibertat per contar-la des de les seues posicions ideològiques. Altres autors, amb la novel·la testimonial reocorden memòries i fan autobiografies. Torna a aparèixer amb força la narrativa de gènere, especialment de ciència-ficció i, a partir dels 80, la diversitat ja és completa. Quins autors destaquen en el gènere (narrativa) amb posterioritat al context d’escriptura d’aquesta obra? Mínim dos autors****. Quines semblances, novetats o diferències presenta l’escriptura d’aquests altres autors respecte a l’autora del fragment. Quim Monzó es dedica al retrat cruel de la societat actual, consumista desideologitzada, fent-ho sobretot a través de la narrativa breu “Vuitanta-sis contes”. Com que els seus referents es troben en la postmodernitat, el to de Monzó difereix molt del lirisme autobiogràfic d’algunes novel-les de Rodoreda. Carme Riera té inquietuds existencials pròpies i lluita per defensar la seua autorea- lització personal. També excel·leix en la novel·la histórica “Dins del darrer blau”. Riera, i molte autores més (com Isable Clara Simó), han confessat públicament el mestratge que Rodoreda ha significat per a les seues obres. És destacada la presència d’autores en el context d’escriptura de “La plaça del Diament”? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores que destaquen en el període que va de la posguerra a l’actualitat. Mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres. La situación de la dona durant la posguerra no va afavorir l’aparició d’escripores en la nostra llengua, tot i que en podem comentar algunes destacades (com Maria Aurèlia Capmany). Rodoreda va coincidir en algunes revistes literàries amb una intl·lectual cosmopolita, Aurora Bertrana (exiliada a Suïssa), que va escriure “Entre dos silencis”, un poble on els nazishavien afusellat tots els homes. Maria Mercè Marçal fou una poetissa excepcional dels anys 70 i 80. La seua poesia té un traç arriscat i lliure, molt arrelat a la seua condició de “dona, de clase baixa i nació oprimida” que ha encapçalat tante revolucions. Actualment, la literartura catalana gaudeix de bones narradores. En destacaríem Imma Monzó i Empar Moliner, per la seua fascinant narrativa breu, sorprenent i rica. I, entre les més joves, cal esmentar Eva Baltasar, la qual, amb “Permagel” entra al món de la narrativa (sempre havia publicat poesia).