El canvi d’orientació de l’economia franquista:
el Pla d’Estabilització (1959) i el desarrollismo
(anys 60)
El fracàs de la política econòmica autàrquica del franquisme era evident
des de l’inici de la dècada de 1950, però l’imprescindible canvi de rumb que
obrís l’economia espanyola al món occidental i afavorís el creixement encara
trigaria en arribar. El final de la dècada dels cinquanta està marcat a Catalunya
pel deteriorament del clima econòmic i el conseqüent malestar de les diverses
capes socials. El considerable ritme de la inflació, l’increment del cost de vida,
el dèficit creixent de la balança comercial i la baixada el 1959 de la producció
d’energia elèctrica eren alguns dels símptomes del fracàs de la política
econòmica autàrquica. Era urgent que es produís un canvi de rumb
econòmic.
No va ser fins el febrer de 1957 quan Franco va formar un govern que suposava
la transició des dels principis del falangisme i l’autarquia a la
introducció dels tecnòcrates del desenvolupament econòmic. És a dir,
les substitucions responien a un canvi qualitatiu de l’orientació política i
econòmica del règim. Els impulsors del canvi de rumb van ser el general Luis
Carrero Blanco (Ministre de la Presidència) i el català Laureano López Rodó
(comissari dels plans de desenvolupament).
D’aquesta manera, accedia al poder una nova generació de polítics, els
anomenats tecnòcrates, molts dels quals es trobaven vinculats amb
l’Opus Dei i tots ells molt ben relacionats amb les elits econòmiques
Luis Carrero Blanco Laureano López Rodó
