¡Descarga PLATÓ SÍMIL DE LA LINEA y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
“—De manera —vaig dir jo— que només el mètode dialèctic va per aquest
camí, perquè suprimeix totes les hipòtesis i ateny el principi mateix, en el
qual es confirma, i l’ull de l’ànima, realment tapat per una mena de llot
bàrbar, l’estreba suaument i el fa pujar amunt: se serveix, a tall
d’auxiliars i d’assistents, en la conversió, de les arts que hem resseguit.
Sovint les hem anomenades “saber” a causa del costum, però els cal un
altre nom, més clar que el d’opinió, però més fosc que el de saber; en
algun lloc d’abans l’hem definit com “reflexió”.”
Leo Ramos Blanco Curs 2019- 2n de Batxillerat B Filosofia Emilia Olive
Aquest text de Plató forma part del llibre La República. Aquest fragment ens parla sobre el mètode dialèctic, que és mètode filosòfic per accedir al Món de les Idees mitjançant el coneixement de la veritat absoluta, s’arriba a aquest coneixement mitjançant un diàleg com per exemple la Maièutica. No accepta la opinió ja què creu que el coneixement forma part d’una reflexió única on només pot haver un resultat correcte, tampoc accepta la hipòtesis. La caracterització del saber dialèctic amb relació a les matemàtiques. Dialèctica i matemàtiques parteixen d’hipòtesis (axiomes, en el cas de les matemàtiques), de les quals deriven, a través de raonaments, altres coneixements (teoremes, en el cas de les matemàtiques); ara bé, la dialèctica arriba a provar les mateixes hipòtesis («suprimeix totes les hipòtesis i ateny el principi mateix»), possibilitat que no està a l’abast de les matemàtiques, raó per la qual Plató no les anomena ‘saber’ sinó ‘reflexió’.
Ull de l’ànima: Es tracta del Logos, la part racional de l’ànima: l’ull és l’òrgan més perspicaç del cos, l’òrgan que té capacitat de visió, l’òrgan que percep la llum, el que pot adaptar-se poc a poc a les variacions de lluminositat. Mètode dialèctic: Camí per arribar al coneixement intuïtiu, per accedir al Món de les Idees.
El pensament discursiu forma part del gènere de coneixement que Plató denomina Ciència. S’identifica essencialment amb les matemàtiques. Es tracta de un saber excel·lent que es causa del exercici de la raó més que del ús dels sentits i es refereix al Món de les Idees. La conseqüència d’això es que el saber que ens presenta es un saber etern, absolut i sempre vertader, al text el podem relacionar amb el terme “reflexió”. Plató pensarà que aquest saber consta amb importants limitacions i que existeix un saber superior anomenat dialèctica. Les limitacions fonamentals són que utilitza signes sensibles i no es pregunta ni examina el ser propi dels objectes amb els que tracta.
Que per a Aristòtil les "formes" no siguin eternes ocasiona una gran diferència entre aquests dos filòsofs en el que refereix a l'ànima. Tots dos pensaven que l'ànima tenia tres parts i que pertanyia al món intel·ligible, però per a Plató l'ànima era eterna, immortal, igual que totes les idees, mentre que per a Aristòtil l'ànima no és eterna, perquè és una "forma", és mortal, es corromp i mor ,i el temps que existeix dependrà de l'aprenentatge.
- Plató és racionalista, i defensa que totes les idees existeixen en l'ànima, i que per a conèixer-les només cal recordar utilitzant la dialèctica, aquesta teoria es anomenada teoria de la reminiscència, conèixer es recordar. Explica els graus del coneixement mitjançant el símil de la línia. Hi ha quatre tipus de coneixement, els dos primers (Eikasia (conjectura o imaginació), i Pistis (creença)) pertanyen al món sensible; i els dos segons (Dianoia (pensament)) i Noesis (intel·ligència)) pertanyen al món intel·ligible.
- Aristòtil per contra és empirista, i pensa que abans que tinguem percepció, el nostre enteniment és una fulla en blanc. No creu que naixem amb coneixements, si no que ens fem amb ells mitjançant l'experimentació i l'observació, s’inicia per mitjà dels sentits. Afirma que hi ha dos tipus de coneixement, el teòric i el pràctic, el teòric consta amb tres blocs, ciència, intel·ligència o raó i saviesa. La ciència és el coneixement demostratiu de les relacions essencials entre les coses, l’objecte de coneixement son els objectes universals o les essències de les coses. La intel·ligència o raó és el coneixement intuïtiu, no demostratiu, de la essència de les coses, l’objecte del coneixement son els primers principis de les ciències. La saviesa és la ciència i la intel·ligència de les coses que per naturalesa són les més nobles, l’objecte de coneixement es Deu. El coneixement pràctic consta amb dos blocs, l’art o tècnica i la prudència. L’art o tècnica es saber fer les coses; habilitat per la creació d’objectes, es
