¡Descarga Poema catalán comment y más Apuntes en PDF de Literatura Universal solo en Docsity!
Aïda Ruiz García 2n Bat B
A Jesús
EL POEMA MEREIX UN NOTABLE ALT: BON RECOMPTE SIL.LÀBIC, RITME
I RIMA. CAL QUE AFINIS MÉS AMB LES PARTS DEL COMENTARIS I QUE
INTENTIS JUTIFICAR AFIRMACIONS PER TAL QUE NO SEMBLIN
GRATUÏTES, APRESES, MEMORITZADES. SEMPRE HA DE PREVALER EL
TEXT A COMENTAR PER DAMUNT DE QUALSEVOL TEORIA APRESA,
ENCARA QUE HEM DE SABER-HI TROBAR LES CARACTERÍSTIQUES QUE
EL CONFORMEN DINS DE CADA MOVIMENT.
Josep Carner va néixer a Barcelona, el 9 de febrer de 1884, i morí a Brussel·les el 4 de juny de 1970. Se'l considera el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Carner, era llicenciat en filosofia i lletres i des de ben jove va participar en nombroses revistes i diaris. Va col·laborar amb Pompeu Fabra fixant i enriquint el català i va crear un nou estil de periodisme polític. Viatjà molt, a Gènova (on va exercir de vicecònsol d’Espanya), Beirut, San José, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va emprendre el camí de l’exili a causa de la seva fidelitat a la república. Exercí com a professor a Mèxic i més tard a Bèlgica on morí l’any 1970. La vida literària de Josep Carner es pot dividir en quatre etapes:
- La primera etapa (1896-1906): es concentra a aprendre i a escriure tots els gèneres. Tot i que està emmarcat pel Modernisme trenca els seus esquemes i en desafia les premisses.
- La segona etapa (1906-1924): clarament Noucentista : persegueix la perfecció, l’ordre, el seny i la raó.
- La tercera etapa (1924-1939): és en aquesta etapa on se situa el llibre El cor quiet. Carner s’introdueix en el simbolisme, busca una poesia més humana, densa i realista
- La quarta etapa (1939-1970): en la recta final de la seva vida, adopta un caràcter metafísic marcat per l’exili.
El poema A Jesús pertany a l’obra El cor quiet publicada el 1925, situat durant el Noucentisme. Aquest poema està inclòs a la primera de les cinc parts que formen aquest llibre, anomenada Les nits. A través d’aquest poema Josep Carner fa un homenatge, una lloança a Jesús. El tema principal d’aquest text és la reflexió de l'autor sobre la presència i existència de Jesús. Mentre que, el subtema del text, és l’agraïment d’un grup de persones cap a Jesús per salvar la vida d’un nadó. Aquest poema és narrat a través d’una ideologia totalment religiosa, on a través de l'ús del plural podem deduir que el narrador parla de manera genèrica. Els personatges clau d’aquest text són: Jesús, els creients en Jesús, el nadó que cura i Jesús de Natzaret, on el trobem una referència a ell a l'última estrofa, amb una menció a l'episodi dels Evangelis en què Nazareu (Jesús de Natzaret) ressuscita Llàtzer. L’argument del poema es pot dividir en tres parts. En la primera, tracta des del vers 1 fins al 20, fa la reflexió sobre la presència de Jesús en tot moment. I com el món material ens ha dificultat la capacitat de la percepció de les coses, per tant, no som capaços d’olorar l’espígol i no veure la llum que desprèn la seva presència; (vers 16 fins al 20). En la segona part que tracta des del vers 21 fins al 35, agraeix a Jesús haver curat un nadó, fent que la mort ja no els faci por perquè saben que Jesús sempre hi serà present. Per últim, la tercera part tracta des del vers 36 fins al 40, on fa una referència a l’episodi dels Evangelis en què el Jesús de Natzaret ressuscita Llàtzer, dient que, encara més dolç que el fet de sentir la veu que va ordenar a Llàtzer que ressuscités, serà entrar-hi acompanyat per la llum de Jesús. Poema: D’altres vegades deus haver vingut
10’ A
6’ b 10 A 10’ A 6’ b
les roses de la febre. I ja la Mort cessà d’entemorir. Sotmès el cor glatia. Oh, què en sabem del viure i del morir! I la poncella que tu vols collir no es marcirà cap dia. I encara, oh Déu, amb llàgrimes de fe capírem que tens lleure de trasmudar tot afanyós deler. Més dolç és el seguir-te i no saber, tenir-te a Tu i no veure. I molt més dolç que no sentir ta veu quan: —Ix!— a Llàtzer mani, —Ix de les ombres!—, el baixar pel freu, si Tu aixeques la torxa, Nazareu, davant el soterrani. Pel que respecta a la mètrica, aquest poema està estructurat en 8 estrofes de cinc versos cadascuna. Amb una combinació d’un vers decasíl•lab, un altre hexasíl•lab, dos decasíl•labs i per últim, un vers hexasíl•lab: (AbAAb CdCCd EfEEf GhGGh IjIIj KlKKl MnMMn OpOOp). Per tant, una lira.
10 K
6’ l 10 K 10 K 6’ l 10 M 6’ n 10 M 10 M 6’ n 10 O 6’ p 10 O 10 O 6’ p
Mentre que, respecte a la rima és assonant. En cada estrofa la rima canvia però dins de cadascuna, els versos decasíl•labs comparteixen la mateixa rima i els hexasíl•labs també. Respecte a figures retòriques trobem l’ús de comparacions com en el vers 8, on compara que, encara que no tingui cap paraula amiga, sap que els seus fidels estan allí, a l'igual que encara que hi hagi foscor a la nit, el sol serà allí i sempre sortirà. També trobem una gradació des del vers 18 i 19, on ens descriu què succeeix quan es presenta Jesús. En el vers 28 trobem una exclamació retòrica per demostrar que amb l’acte de Jesús, a l'hora de salvar el nadó, ja coneixen el que és la vida i el que és la mort i que ja no li tenen por a la mort. Per últim, podem veure l’ús de sinestèsies, com en el vers 36 on descriu que escoltar-lo és dolç, barrejant el sentit de l’oïda amb el del gust. Aquest poema, en la meva opinió, el podríem situar durant la pandèmia de la grip espanyola de 1918 per la malaltia del nadó i per això hi ha tanta creença en la religiositat perquè era una manera de no perdre l’esperança. Actualment, no comparteix-ho la ideologia de l'autor en la creença de la religiositat però, entenc perfectament que en aquella època fos el recurs per no perdre l’esperança.
En una diada onomàstica
En una diada onomàstica pertany a l’obra El cor quiet publicada el 1925, situat durant el Noucentisme. Aquest poema està inclòs a la quarta de les cinc parts que formen aquest llibre, anomenada Les adreces. Aquest poema de Josep Carner va dedicat a un amic de l’autor, anomenat el Pare Miquel d’Esplugues. Mitjançant aquest poema, Carner ens transmet la
que en mon cor s’ha vingut a confegir, a qui encisa, pregant, la mallerenga i escriu coses de Déu vora una orenga: potser heu jugat un dia sota un pi. Respecte a la mètrica, aquest poema està estructurat en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, per tant es tracta d’un sonet. Amb tots els versos decasíl·labs. Amb una mètrica clàssica del sonet (ABBA ABBA CCD EEF). Amb una rima assonant. Pel que respecta a figures retòriques no se n’hi troben gaires, a esmentar, només un clar paral·lelisme en els versos 3, 4 i 7, en què l’autor emfasitza la importància que només pugui tocar la flauta a sota d’aquell arbre, que podem deduir que és important. Durant aquella època hi havia molta religiositat i els Sants eren unes festes importants a celebrar i per això en la meva opinió a Carner li ha provocat aquesta mena de sentiments tristos no poder passar aquest dia amb el seu amic. Aquest poema m’ha agradat perquè Carner ens ensenya la seva importància de celebrar les festes amb les persones que estima, en aquest cas amb el seu amic Miguel d’Esplugues.
El sol a muntanya
10’ E
10’ E
10 F
El Sol a muntanya pertany a l’obra El cor quiet publicada el 1925, situat durant el Noucentisme. Aquest poema està inclòs a la tercera de les cinc parts que formen aquest llibre, anomenada Les estampes. El tema d’aquest poema és què crea el Sol a la Muntanya. Carner a través d’aquest poema ens descriu com són els matins a la muntanya a diferència de la ciutat on, gràcies a ella, el Sol és menys fort. Els personatges clau d’aquest poema són els pagesos i clarament el Sol. A pesar de descriure un paisatge, Carner com sempre, utilitza el to major a l’hora d’escriure els seus poemes, amb un sentit metafòric. Al començament del poema, als dos primers versos de la primera estrofa, l’autor deixa clar que gràcies a la muntanya el dia és menys dur, perquè mitjançant els replecs, el fa més suau. I a partir del tercer vers fins al cinquè, Carner ens descriu els matins a la muntanya. Encara que hi hagin cantat els galls encara és fosc, igual que als pagesos quan són al camp. Des del vers 6 fins al 13 descriu què provoca el Sol al matí d’una manera agradable. Poema: El sol que a la ciutat ara ens consumiria, dels plecs de la muntanya se n’és amorosit. No es deixondeix encara que el gall ja l’anuncia; per saludar-lo troba clavells al negre ampit. Tothom al tros l’espera quan ell desfà la nit, i tot de brins i fulles li donen el bon dia; abelles, mosques d’ase per ell s’han revestit de tota llur diversa i folla pedreria
12’ A
12’ B
12’ A
12’ B
12’ B
12’ (6’ + 6’) A
12’ (6’ + 6) B
12’ A
12’ (6’ + 6’) C
12’ (6’ + 6’) C
