¡Descarga Portafolis didàctica y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
CONCEPTUALITZACIÓ
Què és la Didàctica?
És la ciència de l’educació que estudia i intervé en el procés d’ensenyament
- aprenentatge a fi d’obtenir la formació intel·lectual. Etimològicament didàctica és el nominatiu i acusatiu plural neutre de l’adjectiu Didaktikos, el qual deriva del verb Didaskein (ensenyar). Podríem definir la didàctica com a la ciència o l’art de l’ensenyament.
JAN AMOS COMENIUS (1592-1670)
- Principis didàctics naturalistes: ensenyança viva, graduació, imitació, exercitació.
- Va definir la didàctica amb tres paraules: omnes omnia docere artificis universal per ensenyar-ho tot a tothom
WOLFGANG RATKE (1571-1635)
- Primera vegada que s’utilitza el terme de Didàctica.
- Observació, experiència, simplificació i repetició.
JOHANN HEINRICH PESTALOZZI (1746-1827)
- Va ser el primer gran pedagog.
- Educar és orientar l’exercici de les funcions naturals.
- Es caracteritza per:
- Ensenyament intuïtiu
- Instrucció, part de l’educació.
- L’observació és la base de la instrucció.
- Desenvolupament natural.
- Activitat: les facultats es desenvolupen en l’exercici.
JOHANN FRIEDRICH HERBART (1776-1841)
- Didàctica basada en la psicologia i en l’ètica.
- Pare de la didàctica, autor que va sistematitzar més la didàctica.
- Passos formals:
- Claredat.
- Associació.
- Sistematització.
- (^) Mètode.
- Sistematització científica.
- Formalisme.
OTTO WILLMANN (1839-1920)
- Parla de la didàctica com a teoria de la formació humana.
- Per ell l’objecte de la didàctica és la formació intel·lectual.
DIDÀCTICA ENTRE LES CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ
Educació Comparada
(com s’organitza l’educació en un altre país).
Sociologia de l’EducacióHistoria de l’EducacióOrganització EscolarTeoria de l’EducacióPsicologia de la
Instrucció
Psicologia de l’Educació DIDÀCTICA Orientació Escolar
La didàctica compleix els criteris de racionalitat científica, utilitza teories, conceptes, judicis, raonaments estructurats capaços de generar noves idees i teories..
- La didàctica és un cos organitzat de coneixements.
- Investiga utilitzant mètodes científics.
- Busca conèixer per millorar la pràctica.
- (^) Pretén transformar la realitat.
- Caràcter tecnològic de la Didàctica
Aplicació sistemàtica de coneixements científics per resoldre problemes pràctics. Esborra els límits entre teoria i pràctica.
- Caràcter artístic de la Didàctica
El caràcter artístic ve del component impredictible, variat, influït per imponderables. Exigeix decisions, reaccions, i actuacions ràpides, repentines. La competència professional suposa creativitat, capacitat d’improvisar, intuïció. Provar nous mètodes.
DIDÀCTICA: EVOLUCIÓ I ENFOCAMENTS ACTUALS
Períodes en l’evolució de la Didàctica
- Etapa artística i artesanal (Antiguitat - Medieval)
- Ensenyament per l’experiència i la intuïció.
- Maièutica socràtica: l’art de conduir les preguntes.
- (^) Oratòria: Sèneca, Ciceró i Quintillià.
- Escoles monacals i catedralícies.
- Trivíum i Quadrivium.
- Primeres universitats medievals.
- Etapa preceptiva o normativa (Humanisme)
- Proposen normes per ensenyar millor.
- Lluis Vives (1492-1540) De disciplinis, és el primer tractat sistemàtic de Didàctica, centrat en l’art d’ensenyar i en la figura del mestre.
- Etapa empírica i naturalista ( s. XVII – s. XX)
- Basada en l’experiència i en la naturalesa.
- Locke, Rosseau, Pestalozzi, Froebel.
- Escola nova
- Constructivisme: Piaget, Inhelder, Aebli.
ESCOLA NOVA O ACTIVA
Quins són els seus fonaments?
- Psicològic: parteix de l’impuls dels interessos i necessitats infantils.
- Sociològic: afavoreix la solidaritat i la col·laboració alumnes – mestres i alumnes entre si.
- Pedagògic: contra el verbalisme i el memorisme llibresc, fomenta l’autoactivitat.
JOHN DEWEY (1859-1952)
- Aprendre tot vivint i aprendre fent.
- Impremta escolar.
- Correspondència escolar.
- Text lliure.
- Diari a classe.
- ESCOLA MODERNA
LORENZO MILANI (1923-1967)
- (^) L’escola rural de Barbiana.
- Carta a una mestre.
PAULO FREIRE (1921-1997)
- Alfabetització d’adults.
- Conscientització.
- Mètode d’alfabetització de les paraules generadores.
JEAN PIAGET (1896 – 1980) constructivisme és la seva teoria de l’aprenentatge.
APRENENTATGE
Què és l’aprenentatge? Procés de canvi de conducta, persistent i positiu, amb l’adquisició de coneixements, hàbits, destreses o actituds, com a conseqüència de l’experiència de la instrucció, l’estudi, l’observació o la reflexió.
Fases:
- Preparació: atenció, percepció i distinció dels estímuls.
- Apropiació, adquisició: associació com a procés de connexió, aprenentatge a través d’assaig i d’error, processos interns d’elaboració.
- Retenció, emmagatzematge: codificació, descodificació.
- Recuperació, record: evocació del material emmagatzemat desxiframent, transformació en una reacció.
PASSAT PRESENENT FUTUR
Interès Atenció Memorització
Motivació Percepció Imaginació
APRENEM Reflexió Creativitat
FENT PREGUNTES! Comprensió
Etapes de la estratègia:
- Presentació orientació inicial.
- Construir coneixement.
- Aprenentatge.
- Realimentació.
Tipus d’aprenentatge:
THORNDIKE, PAVLOV, ARISTÒTIL
CONEXIONISME
(Processament distribuit en paral·lel)
PROCESSAMENT
D’INFORMACIÓ
(Associacionisme cognitiu)
CONDUCTISME
(Associacionisme conductual)
CONTIGUI
TAT.
• SEMBLANÇA.
LLEI DE LA
ASSOCIACIÓ
KANT: ESQUEMES IEMPIRISME BRITÀNIC
CATEGORIES.
PIAGET
(desenvolupament cognitiu com a construcción individual del coneixement).
PSICOLOGIA DE LA
INSTRUCCIÓ ACTUAL
(la construcció en dominis especiífics del coneixement).
VYGOTSKY
(construcció social del coneixement).
GESTALT
(lleis de percepció i de pensament).
Teories de l’aprenentatge
- ASSOCIACIONISME : de condicionament.
- (^) Condicionament clàssic: Pavlov, Watson,..
- Condicionament operant: Hull, Skinner
- Aprenentatge resposta múltiple: Ebbinhaus.
- APRENENTATGE SOCIAL: condicionament per imitació de models. Bandura, Rotter, Lorentz,..
- TEORIES COGNITIVES
- Teoria de la forma: gestalt, Lewin, Kohler, Kofka...
- Geneticognitiva: Piaget, Bruner, Ausubel.
- Geneticodialèctica: Walvon, Vygotksy, Luria.
- TEORIES HUMANISTES :d’autodesenvolupament personal. Maslow, Rogers.
- TEORIES DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ : Piaget, Bruner, Ausubel, Gagné.
Què és l’aprenentatge significatiu? Relaciona la nova informació amb algun aspecte que ja existeix a l’estructura cognitiva d’un individu.
Conductisme :
- Procés d’aprenentatge i canvi del comportament.
- Lloc de l’aprenentatge: estímul en ambient extern.
- Objectiu educatiu: produir canvis de comportament en la direcció desafiada.
Llei de l’exercici (Thorndike) tenim tendència a repetir allò que ja hem fet anteriorment.
Llei de l’efecte (Thorndike) tenim tendència a repetir actes que ens han produït conseqüències agradables i evitar les conseqüències desagradables.
Llei de la novetat (Gates) en igualtat de circumstàncies, com més recent és l’exercici realitzat, més fort serà el vincle entre la situació i la resposta.
Llei de la motivació (Titone) l’aprenentatge ha de ser significatiu per a l’alumne i ha de representar alguna cosa valuosa. Interès.
Llei de la intensitat un exercici enèrgic reforça una resposta molt més que un exercici feble. “Lo que cuesta vale”: allò que ens ha costat obtenir o que ens han donat, no s’aprèn tant, s’oblida més fàcilment.
Llei de la totalitat (Titone) és convenient aplicar la totalitat de l’ésser humà en l’aprenentatge.
Llei de la globalitat (Titone) és convenient estudiar globalitats significatives i no elements parcials fragmentaris. Cal presentar conjunts complets.
Llei de la transferència coneixements i competències adquirits en un context es poden aplicar o utilitzar en un altre context diferents.
CARL ROGERS (1902 – 1987)
- Teoria de l’aprenentatge influïda per la psicoanàlisis.
- Funció del professor: medicació, facilitador de l’aprenentatge, autenticitat.
- L’aprenentatge que influeix realment sobre el comportament de l’individu, és el que es descobreix per un mateix.
- Convençut de les possibilitats de la persona humana per trobar el propi camí de la perfecció.
Principis de l’aprenentatge:
- L’ésser humà posseeix una potencialitat natural per a l’aprenentatge.
- (^) L’aprenentatge significatiu s’esdevé quan l’estudiant percep que el tema d’estudi és important per als seus objectius.
- El tipus d’aprenentatge que implica un canvi d’organització d’un mateix és amenaçador i hom tendeix a rebutjar.
- Els aprenentatges que amenacen l’ego és perceben i assimilen més fàcilment.
- Quan no existeix cap amenaça a l’ego, resulta més fàcil l’aprenentatge.
- Millor mètode: pràctica.
- L’aprenentatge es facilita quan l’alumne participa.
- (^) L’aprenentatge autoiniciat és més perdurable i profund.
- Redundància (compensar soroll).
Funcions de la comunicació
- Emotiva : el emissor és l’element més import de la comunicació.
- Fàtica : canal és l’element més important de la comunicació.
- Poètica : codi és l’element més important de la comunicació.
- Conativa : receptor és l’element més important de la comunicació.
Característiques de la comunicació didàctica
- Institucionalitzada
- Es produeix en un marc institucionalitzat: l’escola.
- Tendeix a l’estabilització de les actuacions.
- Intencional
- Expressa la intencionalitat del currículum.
- El currículum constitueix el sentit intencional de la comunicació. Determina els materials didàctics.
- Forçada
- Obligatòria, ja que existeix una intencionalitat establerta.
- Manifesta l’estat de tensió.
- Jeràrquica
- Comunicació de caràcter jeràrquic, ja que les relacions entre professor i alumne venen marcades per la diferenciació dels rols.
- Grupal
- La comunicació es produeix en una situació col·lectiva.
- En un grup tothom influeix, marca la seva influència.
Barreres de la comunicació
- Físiques: distància, soroll, foscor, excés de llum..
- Fisiològiques: ceguesa, sordesa,...
- Culturals: diferències entre patrons culturals.
- Socials: diferències de codis.
- Verbals: diferència de vocabulari que es domina.
- (^) Psicològiques: caràcter, sentiments, motivació.
Distorsió del missatge
EMISSOR
- Allò que vull transmetre.
- Allò que dic / escric realment
MEDI
- Difusió de la comunicació
RECEPTOR
- Allò que llegeix / sent
- Manifestar respecte : capacitat per valorar pensant que l’altra persona és important, valuosa i única. Fent que se sentin còmodes. No criticar, no jutjar.
- Manifestar empatia : capacitat de posar-se en lloc de l’altre i reconèixer que els seus actes i creences tenen sentit per a ell encara que ens resultin estranys. Compartir experiències.
- (^) Demostrar autenticitat : confiar en la nostra pròpia imatge, mantenir la nostra paraula i restar oberts als altres tots sent un mateix. Compartint adequadament els nostres sentiments.
Situacions comunicatives
- Mestre – alumne : resposta de l’alumne.
- Alumne – mestre : resposta del mestre.
- Alumne – alumne : diàleg espontani.
CURRÍCULUM
Què és el currículum? El currículum és un conjunt de competències bàsiques, d’objectius, avaluacions, continguts i criteris metodològics. Respon a les preguntes: com ensenyar?, què ensenyar? I quan ensenyar?
- Saber fer.
- Saber ser.
- (^) Saber conviure.
- Saber saber.
Teories curriculars
- Tradicionals: Tyler (1949)
- Empiristes conceptualistes (teories interpretatives): Schwab (1969).
- Reconceptualistes: Apple.
- Postmodernes.
Fonts del currículum
FONT SOCIOCULTURAL (Què necessita la societat?)
FONT EPISTEMOLÒGICAFONT
PEDAGÒGICA
CURRÍCULUMFONT PSICOLÒGICA (Què necessita la persona?)
