Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Potencial d'acció, Apuntes de Etología

Asignatura: Biologia del comportament, Profesor: Imma Clemente, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 05/12/2014

saraformen-1
saraformen-1 🇪🇸

4.3

(215)

23 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 8: POTENCIAL D’ACCIÓ
8.1- Generalització del potencial d’acció
Potencial d’acció: inversió del potencial de repòs ràpida, però breu. De manera que entre 1 i 2 milisegons, l’interior es
torna positiu respecte l’exterior i ràpidament es recupera el potencial de repòs. Se’l pot anomenar punta o descàrrega.
No es pot produir en qualsevol lloc de la neurona. Només es pot produir en la membrana del con axònic i als
colaterals. Es necessita que la membrana tingui un tipus especial de canals. Es necessita que en aquesta membrana hi
hagi un tipus especial de canals, regulats pel voltatge per el sodi (Na) i per al potassi (K). Aquesta zona (membrana) és
molt rica en aquests tipus de canals. En la membrana de la zona receptora (dendrita i soma), pràcticament no hi ha
canals regulats per voltatge. Quasi tots els canals són regulats per lligand. L’estímul més típic és l’arribada d’un
neurotransmissor. Per tant, en aquesta membrana, l’arribada d’aquest neurotransmissor genera canvis en el potencial
de repòs, però no un potencial d’acció potencials locals, graduats o postsinàptics (es produeixen després de la
sinapsis). En els botons terminals, quan arriba el potencial d’acció es dissenya un altre tipus de senyal. Es produeix
l’alliberació del neurotransmissor.
Potencial postsinàptics: regió receptora en la qual hi ha molts canals regulats per lligand. Es produeixen canvis en
la permeabilitat de la membrana segons l’ió que hi ha. Segons com sigui el canal que s’obra, hi ha diferents tipus de
potencials postsinàptics:
Exitatoris (PEPs): quan arriba un neurotransmissor que obra canals regulats per lligand per al sodi (Na) o per al
calci (Ca). Allà on s’obre entraran ions de sodi (Na) i calci (Ca). Si entra sodi (Na), la membrana produirà una
despolarització (qualsevol disminució de les diferències entre els dos pols) de la membrana. Vol dir que la
membrana estava polaritzada. Es despolaritzarà de forma local. Són graduals perquè poden tenir diferent
intensitat (tot i que sempre tenen intensitat petita). Si l’estímul és intens, la neurona presinàptica alliberarà més
quantitat de neurotransmissor i s’obriran més canals regulats per lligand i es generaran més PEPs o PIPs.
Inhibitoris (PIPs): quan un neurotransmissor obra canals regulats per lligand per al potassi (K), que surt, o per
al clor, que entra. Tant és si entren negatives com si surten positives, l’interior es farà més negatiu respecte
l’exterior. Si augmentem la diferència entre els dos pols es realitzarà una hiperpolarització. La membrana
s’hiperpolaritza (interior més negatiu i exterior més positiu). Si s’hiperpolaritza, s’allunya de que aquella
neurona pugui realitzar un potencial d’acció inhibitoris’està dient: no responguis.
L’efecte dels PEPs i/o PIPs es transmet passivament cap al con axònic. Té la característica que perd intensitat amb la
distància. En el con s’integra tot. Si a l’arribar al con, la integració de tots els PEPs i PIPs fa que es despolaritzi fins a
un cert valor de la membrana, es produeix un potencial d’acció (el primer). Aquest valor es coneix amb el nom de
valor Umbral o nivell de descàrrega (està situat al voltant de -40 mV). Aquest valor és el valor de potencial de
membrana el qual s’obren els canals de sodi (Na) regulats per voltatge. Quantitat de mV que determina que s’obrin els
canals regulats per voltatge (a determinats mV estan oberts o tancats).
8.2- Fases del potencial d’acció i períodes refractaris
Fases del potencial d’acció: s’obren canals regulats per voltatge. Això provoca canvis en la permeabilitat de la
membrana, i això fa que es produeixin canvis en el potencial de membrana.
1. Ascendent: va del potencial de repòs a 0 mV. En la qual es produeix la despolarització de la membrana.
L’electronegativitat interior provoca l’entrada de sodi (Na) i la membrana es despolaritza.
2. Superdescàrrega o sobreexcitació: primer s’inverteix el potencial de membrana (l’interior es fa positiu
respecte l’exterior) i torna a 0 mV. L’elevada permeabilitat afavoreix al sodi (Na) que entra dins la cèl·lula.
3. Descendent: Abarca dels 0 mV al valor de potencial de repòs, durant el qual es restableix la polaritat de la
membrana. Es produeix una fase de repolarització. Es restableixen els pols. La inactivació dels canals de sodi
(Na) i la sortida de potassi (K) repolaritzen la membrana (-80 mV).
4. Infradescàrrega: la membrana s’hiperpolaritza i finalment es restableix el valor del potencial de repòs. A la
darrera part de la fase descendent de la permeabilitat augmenta per al potassi (K) i disminueix per al sodi (Na).
es produeix la hiperpolarització fins al tancament dels canals de potassi (K).
Biologia del comportament TEMA 8
1
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Potencial d'acció y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 8: POTENCIAL D’ACCIÓ

8.1- Generalització del potencial d’acció Potencial d’acció : inversió del potencial de repòs ràpida, però breu. De manera que entre 1 i 2 milisegons, l’interior es torna positiu respecte l’exterior i ràpidament es recupera el potencial de repòs. Se’l pot anomenar punta o descàrrega. No es pot produir en qualsevol lloc de la neurona. Només es pot produir en la membrana del con axònic i als colaterals. Es necessita que la membrana tingui un tipus especial de canals. Es necessita que en aquesta membrana hi hagi un tipus especial de canals, regulats pel voltatge per el sodi (Na) i per al potassi (K). Aquesta zona (membrana) és molt rica en aquests tipus de canals. En la membrana de la zona receptora (dendrita i soma), pràcticament no hi ha canals regulats per voltatge. Quasi tots els canals són regulats per lligand. L’estímul més típic és l’arribada d’un neurotransmissor. Per tant, en aquesta membrana, l’arribada d’aquest neurotransmissor genera canvis en el potencial de repòs, però no un potencial d’acció potencials locals, graduats o postsinàptics (es produeixen després de la sinapsis). En els botons terminals , quan arriba el potencial d’acció es dissenya un altre tipus de senyal. Es produeix l’alliberació del neurotransmissor.

  • Potencial postsinàptics : regió receptora en la qual hi ha molts canals regulats per lligand. Es produeixen canvis en la permeabilitat de la membrana segons l’ió que hi ha. Segons com sigui el canal que s’obra, hi ha diferents tipus de potencials postsinàptics:
    • Exitatoris (PEPs): quan arriba un neurotransmissor que obra canals regulats per lligand per al sodi (Na) o per al calci (Ca). Allà on s’obre entraran ions de sodi (Na) i calci (Ca). Si entra sodi (Na), la membrana produirà una despolarització (qualsevol disminució de les diferències entre els dos pols) de la membrana. Vol dir que la membrana estava polaritzada. Es despolaritzarà de forma local. Són graduals perquè poden tenir diferent intensitat (tot i que sempre tenen intensitat petita). Si l’estímul és intens, la neurona presinàptica alliberarà més quantitat de neurotransmissor i s’obriran més canals regulats per lligand i es generaran més PEPs o PIPs.
    • Inhibitoris (PIPs): quan un neurotransmissor obra canals regulats per lligand per al potassi (K), que surt, o per al clor, que entra. Tant és si entren negatives com si surten positives, l’interior es farà més negatiu respecte l’exterior. Si augmentem la diferència entre els dos pols es realitzarà una hiperpolarització. La membrana s’hiperpolaritza (interior més negatiu i exterior més positiu). Si s’hiperpolaritza, s’allunya de que aquella neurona pugui realitzar un potencial d’acció inhibitoris’està dient: no responguis. L’efecte dels PEPs i/o PIPs es transmet passivament cap al con axònic. Té la característica que perd intensitat amb la distància. En el con s’integra tot. Si a l’arribar al con, la integració de tots els PEPs i PIPs fa que es despolaritzi fins a un cert valor de la membrana, es produeix un potencial d’acció (el primer). Aquest valor es coneix amb el nom de valor Umbral o nivell de descàrrega (està situat al voltant de -40 mV). Aquest valor és el valor de potencial de membrana el qual s’obren els canals de sodi (Na) regulats per voltatge. Quantitat de mV que determina que s’obrin els canals regulats per voltatge (a determinats mV estan oberts o tancats).

8.2- Fases del potencial d’acció i períodes refractaris

  • Fases del potencial d’acció: s’obren canals regulats per voltatge. Això provoca canvis en la permeabilitat de la membrana, i això fa que es produeixin canvis en el potencial de membrana.
    1. Ascendent : va del potencial de repòs a 0 mV. En la qual es produeix la despolarització de la membrana. L’electronegativitat interior provoca l’entrada de sodi (Na) i la membrana es despolaritza.
    2. Superdescàrrega o sobreexcitació : primer s’inverteix el potencial de membrana (l’interior es fa positiu respecte l’exterior) i torna a 0 mV. L’elevada permeabilitat afavoreix al sodi (Na) que entra dins la cèl·lula.
    3. Descendent : Abarca dels 0 mV al valor de potencial de repòs, durant el qual es restableix la polaritat de la membrana. Es produeix una fase de repolarització. Es restableixen els pols. La inactivació dels canals de sodi (Na) i la sortida de potassi (K) repolaritzen la membrana (-80 mV).
    4. Infradescàrrega : la membrana s’hiperpolaritza i finalment es restableix el valor del potencial de repòs. A la darrera part de la fase descendent de la permeabilitat augmenta per al potassi (K) i disminueix per al sodi (Na). es produeix la hiperpolarització fins al tancament dels canals de potassi (K).
  1. Recuperació del pdm : hi ha una despolarització lenta. En el primer potencial d’acció, es deu al sodi (Na) que ha entrat pels canals regulats per lligand i ha difós fins al con. Efecte dels PEPs. Fase que va des del valor o nivell Umbral fins al màxim de supradescàrrega. Degut a que està entrant sodi (Na). A aquest nivell màxim, se li atribueix el tancament dels canals regulats pel voltatge. Els canals de sodi (Na) regulats per voltatge tenen dos característiques importants. ■ Són molt ràpids, gairebé instantanis en la seva apertura i tancament. ■ A canvi d’això, tenen tres estadis oberts, tancats i inactius. Una vegada obert tant ràpidament, cap estímul pot tornar-lo a obrir encara que hi hagi estímuls. Una mica abans d’assolir el nivell màxim de supradescàrrega, s’assoleix el màxim de voltatge que determinen que s’obrin els canals de potassi (K) regulats per voltatge. Aquests canals són molt lents en la seva apertura i en el tancament. Fins al màxim de supradescàrrega no estan oberts. El potassi (K) surt tant per concentració com per gradient elèctric, perquè el pol negatiu està a l’exterior. La sortida de potassi (K) explica, des del màxim de supradescàrrega, tota la fase descendent i la hiperpolarització. Aquests canals de potassi (K) regulats per voltatge no tenen un estat inactiu (s’obren, es tanquen i es poden tornar a obrir. No tenen període d’inactivitat) La bomba de sodi (Na)-potassi (K) torna a entrar el potassi (K) i fa sortir el sodi (Na). hi actua la bomba de sodi (Na) potassi (K). Fa que l’interior sigui més negatiu, per tant es necessiten els astrocitos per impedir l’entrada de Sodi (Na). (Vermell: conductància pel sodi (Na) i Blau: conductància pel potassi (K)) Durant l’autèntic potencial de repòs, el potencial de membrana s’assimila més al potencial de potassi (K).
  • Una vegada s’ha produït un potencial d’acció (pda) en la membrana, aquest punt de la membrana passa per dos períodes refractaris:
  1. Absolut : el moment en que la membrana està en període refractari absolut coincideix amb la inactivació dels canals de sodi (Na) regulats per voltatge. (Q uan estan inactius cap estímul pot tornar-los a obrir, no importa quant de fort sigui). Durant aquest període, aquest punt de la membrana no pot generar un nou potencial d’acció. No es poden tornar a obrir els canals de Sodi (Na) regulats per voltatge. La membrana està molt despolaritzada. És impossible generar un nou PA, els canals de sodi (Na) estan inactivats.
  2. Relatiu : el moment en que la membrana està en període refractari relatiu coincideix amb el retràs en el tancament dels canals de potassi (K) regulats per voltatge. En aquest moment encara està sortint potassi (K) de la neurona. Si surt potassi (K) de la neurona, fa l’interior més negatiuhiperpolaritzant la membrana. Perquè es doni un nou potencial d’acció, la membrana ha de despolaritzar-se (amb l’entrada de Sodi (Na) a través dels canals regulats per voltatge). Durant aquest període, es pot produir un nou potencial d’acció, però només amb estímuls supraumbrals, és a dir més forts dels que normalment s’utilitzen per aconseguir el nivell d’umbral. Quan la neurona està es repòs, el valor és més o menys estable a -70, per tant, si entra sodi (Na), segur que es despolaritza. Tot i això, el valor de membrana no és estable s’està hiperpolaritzant perquè està sortint potassi (K). Per tant, per despolaritzar-la es necessita que entri molt més sodi (Na), el suficient per contrarestar la sortida de potassi (K). És difícil iniciar un nou PA (es requereix més intensitat d’estimulació per arribar al llindar).

8.3- Característiques de potencial d’acció És molt diferent al PEP o al PIP

  • Llei de tot o res : una neurona segueix un codi binari. Si s’aconsegueix el nivell de descàrrega es produeix un potencial d’acció. Si no s’aconsegueix aquest nivell, no es produeix. Per una mateixa neurona, sempre es produeix el mateix potencial d’acció, independentment de la intensitat de l’estímul perquè sempre té els mateixos valors. Aquests valors defineixen les característiques de cada neurona (per exemple, si una neurona té molt pròxims el potencial de repos i el nivell de descàrrega, és fàcil arribar al potencial d’acció. Contrariament, si aquests valors
  • Els dos factors es poden combinar, de manera que un axó gruixut i amb mielina és més ràpid. I els més lents són prims i amielínics. Tenen diferent sensibilitat a agents físics i químics. La mielina actua com a aïllant elèctric. La velocitat entre nòduls és pràcticament instantània.