Recopilación y análisis de datos en Turismo: de objetivo a información relevante - Prof. A, Apuntes de Turismo

¡Descarga Recopilación y análisis de datos en Turismo: de objetivo a información relevante - Prof. A y más Apuntes en PDF de Turismo solo en Docsity!

TEMA 1: Conceptes estadístics

bàsics

Grup GX

Curs 2017-

Grau en Turisme

Introducció

• Turisme: activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i

estades fora del seu entorn habitual per períodes de temps inferiors a

l'any amb finalitats d'oci, negoci o altres motius no relacionats amb

activitats remunerades en el lloc de destinació (OMT).

• L’anàlisi de la conjuntura turística pretén donar respostes que es basen en

la informació (dades).

• En les ciències socials busquem respostes científiques als problemes

utilitzant la informació (quantitativa o qualitativa) disponible.

• Podem obtenir informació de fonts primàries o secundàries:
  • Primàries: Les que crea directament l'investigador.
  • Secundàries: Preexistents, les crea un tercer.
• La informació fa referència a les unitats estadístiques : És la unitat de menor

grandària de la qual extraiem informació (observacions). Pot ser un individu,

una família, un establiment hoteler, etc.

• Una variable és un conjunt ordenat d'observacions sobre unitats

estadístiques.

• Informació que podem classificar amb diferents criteris.

1. Variables en funció de les característiques dels atributs:

A. Qualitatives: Descriuen un atribut no quantificable. Les variables qualitatives classifiquen. Poden ser:

• De resposta simple: Només admeten dues opcions mútuament excloents (sexe).
• De resposta múltiple: Admeten més de dues opcions, que poden ser:
  • Ordenades (ordinals): Les opcions presenten una relació ordinal [de vegades es denominen qualitatives ordinals].
  • No ordenades (categòriques): No hi ha relació ordinal [de vegades es denominen qualitatives nominals].

La informació que recollim en forma de dades i que estructurem en variables podem classificar-la amb diferents criteris

1. Variables en funció de les característiques dels atributs:

B. Quantitatives : Descriuen un atribut o característica quantificable. Les variables quantitatives mesuren. Poden ser:

• Discretes: Prenen valors sencers (nombre de fills).
• Contínues: Prenen valors reals (normalment positius).

 Poseu alguns exemples més d'ambdues.

 Cal precisar sempre les unitats de mesura.

La informació que recollim en forma de dades i que estructurem en variables podem classificar-la amb diferents criteris

2. Variables en funció de l'ordenació de les observacions:

• De tall transversal: Les observacions no estan ordenades cronològicament i la informació que obtenim correspon a diferents unitats (normalment individus) en un moment concret. Les observacions es poden intercanviar, ja que l'ordre de les unitats és irrellevant (arbitrari). Les que no són intercanviables són les característiques de cada unitat, però sí les unitats.
• Longitudinal o sèrie temporal: Les observacions estan ordenades en una seqüència cronològica invariable.
• Panell: Observem característiques de les mateixes unitats en diferents moments. Combina les dues anteriors.

La informació que recollim en forma de dades i que estructurem en variables podem classificar-la amb diferents criteris

• El cens és el recompte d'una població estandarditzada i regulada. Les característiques dels individus que hi pertanyen estan preestablertes i són objectives. Per exemple, el padró municipal, que és el registre administratiu en el qual consten els veïns d'un municipi.
• El concepte de població és de carácter exhaustiu, perquè inclou tots els individus d'interès, però aquests individus poden variar en funció de l'objecte d'estudi de totes les unitats estadístiques. Es defineix en funció de l'estudi que fem. Per exemple, tots els habitants majors d'edat al terme municipal de València, si desitge conèixer els hàbits turístics dels habitants de la ciutat.
• La mostra és una part de la població. És especialment interessant saber els criteris amb els quals hem triat els individus de la població per extraure la mostra, perquè això determinarà la seua representativitat en relació amb la població. Per conèixer els hàbits turístics dels habitants de la ciutat de València entrevistem tres-cents habitants majors d'edat de la ciutat.

Cens població i mostra

El mostreig i la seua raó de ser

• En el procés de recerca sempre ens interessa una població.
• Tanmateix, rares vegades utilitzem una anàlisi poblacional o censal.
• Normalment treballem amb una mostra suficientment representativa de la població.
• Després estudiarem diferents tipus de mostreig i les seues propietats. Però, per què fer un mostreig? : - Economia: En funció de les característiques de la població, l'obtenció de la informació pot ser cara (grandària, dispersió geogràfica…). - Rapidesa: La gestió de la informació mostral sol ser més ràpida que la poblacional. - Fiabilitat suficient: Un adequat disseny de la mostra permet obtenir resultats extrapolables al comportament de la població amb una precisió preestablerta.

Algunes precaucions sobre el formulari:

• En l'anàlisi mostral cal obtenir la informació de les unitats mostrals (individus) mitjançant el qüestionari. Comprèn el conjunt de preguntes sobre l'objecte de la recerca per a extraure les dades i construir les variables.
• Per tant, és una eina fonamental en l'obtenció de la informació. La informació que obtenim ha de ser sistemàtica i ordenada. El document a partir del qual obtenim les respostes es denomina formulari (o qüestionari).
• És fonamental que el formulari estiga ben dissenyat perquè les respostes siguen vàlides
• El llenguatge ha de ser precís i intel·ligible
• L'estructura ha de ser clara i ordenada, amb els diferents aspectes ben ordenats.
• El contingut ha de ser complet, però breu i adequat. Les preguntes han de ser específiques, han de tractar un sol concepte, han de ser adequades i objectives: No s'ha de suggerir cap resposta ni crear tendències subjectives. Les preguntes més delicades les podem incorporar de forma gradual.
• El format ha de ser clar, amb una lletra llegible i ha d’estar ben estructurat a la vista de l'entrevistat.
• Pot contenir preguntes obertes o tancades. Les obertes poden estar classificades o no.
• El pot emplenar un entrevistador o l’entrevistat mateix.

La fitxa tècnica:

• La informació rellevant sobre el procés d'elaboració d’una enquesta es resumeix en la fitxa tècnica de l’enquesta. Aquesta informació és pública i està disponible en les enquestes públiques.
• En particular, recull:
  • L'univers o població de referència o objectiu
  • La grandària mostral i el procés de mostreig
  • L'àmbit geogràfic i el període de referència
  • La informació que s’ha analitzat (variables) i el procés de recollida
  • El tractament de la mostra
  • Eventualment, el calendari de difusió i l’accés i altres dades d'interès (de

vegades s'ofereix el qüestionari i fins i tot l'accés a les dades).

El mostreig i la inferència:

• La part de l'estadística que analitza les propietats mostrals i permet

obtenir informació a partir de la mostra sobre determinades

característiques de la població, es denomina inferència estadística.

• Aquesta informació pot ser alguna mesura sintètica de la població com la mitjana , el valor total o fins i tot la forma de la distribució.
• Darrere del mostreig està la idea de probabilitat i de repetició

reiterada (grans nombres), de manera que la confiança d'una

estimació augmenta amb la grandària de la mostra.

• Tanmateix, en general, la que és rellevant és la grandària absoluta

de la mostra i no la seua grandària en relació amb la població. Així, la

confiança d'una estimació creix amb la grandària de la mostra.

El mostreig i la inferència:

• Finalment, és important la precisió de l'interval. Com més ampli siga

menys precís serà el resultat.

• Hi ha una relació entre grandària mostral , nivell de confiança i precisió.
• Per tant, perquè siga eficaç l'ús d'una mostra ha de ser representativa de

la població.

• En el procés es requereix definir clarament la població i el procediment

d'extracció mostral , en el qual l'aleatorietat és un element important.

• Segons el procediment de disseny i extracció de la mostra, podem trobar

diferents tipus de mostreig.

El mostreig i la inferència:

• Un problema que sempre cal considerar és el de la possibilitat que hi haja

algun error en el procediment. Els errors poden ser de diferent naturalesa.

• Quan utilitzem una mostra per a inferir alguna característica de la

població hi ha la possibilitat de cometre un error mostral , és a dir, obtenir

valor mostrals diferents del valor poblacional veritable. L'estadística ens

permet fitar la probabilitat de cometre aquests errors.

• Tanmateix, fins i tot quan treballem amb dades poblacionals o censals hi

ha la possibilitat de cometre errors. Aquests errors no mostrals no estan

associats a l'extracció mostral ni al procés d'inferència, sinó a la possibilitat de

cometre errors d'un altre tipus , com en les respostes inconcretes en el

qüestionaris, incongruències quantitatives en les respostes o altres elements

de difícil quantificació. Per a reduir-los és fonamental un disseny correcte del

qüestionari, una realització eficaç i una recollida eficaç de la informació.

Resum esquemàtic, classificació de variables i

dades:

1. En funció de les característiques dels atributs:

A. Qualitatives:

• De resposta simple
• De resposta múltiple B. Quantitatives:
• Discretes
• Contínues 2. En funció de l'ordenació de les observacions:
• De tall transversal
• Longitudinal o sèrie temporal
• **Panell

3. En funció del nombre d'unitats que inclou:**

• Censals o poblacionals
• Mostrals