¡Descarga Practica 1 Població y más Ejercicios en PDF de Ingeniería Química solo en Docsity!
HISTÒRIA DE LA VIDA D’UN NEUMÀTIC. TREBALL DE CLASSE.
TREBALL EN GRUP (4-5 PERSONES)
Noms i cognoms
Lucia González Sobrino
Mira i escolta atentament el reportatge i respon a les següents preguntes.
1. Fes una llista amb tots els actors que intervenen en el documental
Actors
Els actors, per ordre de sortida al documental, són els següents:
• Joan Salvat (Presentador del documental)
• Pedro Sanchez (Obrer sindicalista)
• Sam Gibara ( president Goodyear-Dunlop)
• Guilles Vicent (obrer sindicalista)
• Osmarino (redactor de làtex)
• Patrick Hayks (director de compres de cautxú de Michelin)
• Lim keng Halk ( ministre de matèries primes)
• Alain Chaboux (Diputat francès)
• Joao Baptista(sindicalista brasiler)
• John sellers (sindicalista nord-americà)
• Wilson Gonzalez (sindicalista de Xilè)
• Edouard Michellin (president de Michelin)
• Bill Crist (President de fons de pensió Calpers)
• Jack Nasser (president de Ford)
• Martha (Consumidora)
• Barbara Laplante y Bob Laplante (jubilats y accionistes de fons de pensió)
Història de la vida d’un neumàtic
Representa esquemàticament les interrelacions que s’estableixen entre els
Història de la vida d’un neumàtic
Fes una relació de conceptes que apareixen en el documental
Conceptes
El documental està orientat en diverses temàtiques:
1. La Globalització:
• Manca del valor afegit del producte: Desaparició de petits productors de cautxú
• Llei de l’oferta i la demanda (l’empresa s’ha adaptar a la gran exigència de la
competència): el mateix mercat obliga a que es baixi el preu de la matèria prima.
• Creixement exponencial de la fabricació del cautxú (problemes ambientals)
2. Moviments sindicals:
• Per tal de poder salvar els llocs de treballs de les empreses fabricadores de
neumàtics a França, els sindicats van recórrer al govern (que en aquella època tenia el poder suficient per frenar-lo)
• Solidaritat entre els Sindicats (Xile, Estats Units i Llatino-Amèrica): Reunió
Internacional per la lluita contra la globalització (encara que tenien diferents punts de vista, la lluita contra aquesta era el objectiu en comú). No obstant això, es troben amb alguns obstacles polítics, com ara no poder fer vaga en solidarització amb altres països.
3. Influència de les accions de les empeses: encara que, com ens indica el directiu del
documental, a vegades no sembla que refleixin la realitat. Van variant segons la Llei de l’oferta i la Demanda.
4. Fons de pensions:
Amb els diners dels fons de pensions de jubilats es fan inversions en d’altres empreses (En aquest cas, l’empresa de fons de pensió Calpers fa inversions en Michelin). Això també comporta una pressió a l’empresa fabricant de neumàtics, ja que les empreses accionistes volen unes millors condicions i, sinó, sempre poden invertir els diners en d’altres que li donin més facilitats (són els “ amos dels diners ”).
5. Exigència del consumidor:
Els consumidors també fan una forta pressió a l’empresa, ja que són els que realment paguen el producte final. Demanen exigències econòmiques i de qualitat. Haurien de ser aquells que facin més pressió a l’empresa, però sembla ser que no és així. Hi ha altres interessos (com ara satisfer els interessos dels “amos dels diners”) que semblen ser més importants que la pròpia seguretat del consumidor. És un programa molt complex, ja que a vegades els mateixos consumidors són també els “amos dels diners ” (En el vídeo ens donen l’exemple d’una dona que va invertir en fons de pensions en Calpers i va tenir un accident amb pneumàtics Michelin).
4. Quin missatge interpreteu que dona el documental
Història de la vida d’un neumàtic
Crec que la intenció del documental és reflexar la complexitat que genera la globalització. Quan pensem en un producte creiem que l’empresa l’únic que hauria d’intentar és satisfer al client que compra el producte, però realment no és així. En el procés de producció hi han molts més factors (els accionistes, els productors de matèries primeres,..) que intervenen en les decisions d’una empres a.
Amb això volen dir que la globalització, encara que teòricament sigui involucrar a tot el món i podria veure’s com una desenvolupament mundial igualitari, realment fa justament el contrari. Es tracta d’una llei d’explotació constant, d’una lluita per interessos que fa que el pobres siguin cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics ( repartiment no igualitari de la riquesa ). I que sigui cada vegada més difícil poder sortir d’aquest grups econòmics. Els “amos dels diners” pressionen a les empreses, les empreses pressionen als productors de matèria prima, i són aquest productors (que es troben en països amb unes condicions de vida precàries ) els que pateixen les conseqüències.
Crec que hauríem de fer-nos algunes preguntes per poder reflexionar sobre el camí que estem seguint: Fins quin punt estem disposats a arribar per beneficiar els nostres interessos? Som capaços de trepitjar els drets i el benestar de milions de persones d’altres parts del món per poder tenir productes (que no són de primera necessitat) amb més abundància i més qualitat?
Si continuem per aquesta via i no decidim canviar-lo entre tots, la cosa avançarà a nivells encara més preocupants que els d’avui dia.
Història de la vida d’un neumàtic
