Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Prácticas Suplementarias: Reformas Constitucionales y Autonomías, Ejercicios de Derecho Constitucional

Este documento analiza dos supósitos prácticos relacionados con la reforma constitucional y las comunidades autónomas en españa. El primero aborda la inadmisibilidad de una reforma específica debido a su falta de alcance suficient, y el segundo trata sobre el proceso de inconstitucionalidad y la anulación de disposiciones legales. Además, se mencionan las leyes orgánicas relacionadas y los límites presupuestarios establecidos por la unión europea.

Tipo: Ejercicios

2018/2019

Subido el 21/03/2019

cclara
cclara 🇪🇸

5

(1)

4 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Supòsit pràctic nº 3
1. Auto TC
2. No es podria utilitzar el procediment extraordinari recollit a l’article 168 de la
CE ni, per tant, sotmetre la reforma a referèndum obligatori ja que la proposta
no inclou una revisió total de la Constitució ni una modificació que afecti al
Títol preliminar, al Capítol 2n de la Secció 1a del Títol I o al Títol II.
Tot i així, considero que el Tribunal Constitucional –tal com formulen els
Magistrats Pablo Pérez Tremps i Luis Ignacio Ortega Álvarez en els vots
particulars de l’Auto– no hauria d’haver inadmès el recurs d’emparament i
hauria d’haver-se pronunciat mitjançant Sentència. D’aquesta manera hauria
estat possible revisar si la reforma proposada de l’article 135 de la CE estigués
produint alhora alguna variació substancial a altres parts de la Constitució, que
requereixen ser modificades mitjançant el procediment de l’article 168 CE.
3. L’article 135.2, el qual entrarà en vigor a partir del 2020, estableix els límits de
dèficit estructural que han de seguir l’Estat i les Comunitats Autònomes segons
els marges establerts per la Unió Europea. Així doncs, una llei orgànica fixa el
dèficit estructural màxim permès a l’Estat i les Comunitats Autònomes, en
relació amb el seu producte interior brut.
A més a més, l’article 135.3 especifica que el volum del deute públic del conjunt
de les Administracions Públiques en relació amb el producte interior brut de
l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de
Funcionament de la Unió Europea.
4. La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i
Sostenibilitat Financera desenvolupa i especifica aquells continguts regulats a
l’article 135 de la CE dins el marc de la normativa europea. Aquesta llei
estableix:
Els procediments necessaris per fer efectius els principis d’estabilitat
pressupostària i de sostenibilitat financera (participació dels òrgans de
coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de
política fiscal i financera): principis generals, transparència, gestió
pressupostària, etc.
Els límits de dèficit i deute.
Els supòsits excepcionals en els quals es poden superar i els mecanismes de
correcció de les desviacions.
Els instruments per fer efectiva la responsabilitat de cada Administració
Pública en cas d’incompliment: mesures preventives, correctives i
coercitives, entre altres.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Prácticas Suplementarias: Reformas Constitucionales y Autonomías y más Ejercicios en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

  1. Auto TC
  2. No es podria utilitzar el procediment extraordinari recollit a l’article 168 de la CE ni, per tant, sotmetre la reforma a referèndum obligatori ja que la proposta no inclou una revisió total de la Constitució ni una modificació que afecti al Títol preliminar, al Capítol 2n de la Secció 1a del Títol I o al Títol II.

Tot i així, considero que el Tribunal Constitucional –tal com formulen els Magistrats Pablo Pérez Tremps i Luis Ignacio Ortega Álvarez en els vots particulars de l’Auto– no hauria d’haver inadmès el recurs d’emparament i hauria d’haver-se pronunciat mitjançant Sentència. D’aquesta manera hauria estat possible revisar si la reforma proposada de l’article 135 de la CE estigués produint alhora alguna variació substancial a altres parts de la Constitució, que requereixen ser modificades mitjançant el procediment de l’article 168 CE.

  1. L’article 135.2, el qual entrarà en vigor a partir del 2020, estableix els límits de dèficit estructural que han de seguir l’Estat i les Comunitats Autònomes segons els marges establerts per la Unió Europea. Així doncs, una llei orgànica fixa el dèficit estructural màxim permès a l’Estat i les Comunitats Autònomes, en relació amb el seu producte interior brut.

A més a més, l’article 135.3 especifica que el volum del deute públic del conjunt de les Administracions Públiques en relació amb el producte interior brut de l’Estat no podrà superar el valor de referència establert en el Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

  1. La Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera desenvolupa i especifica aquells continguts regulats a l’article 135 de la CE dins el marc de la normativa europea. Aquesta llei estableix:
    • Els procediments necessaris per fer efectius els principis d’estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera (participació dels òrgans de coordinació institucional entre les Administracions Públiques en matèria de política fiscal i financera): principis generals, transparència, gestió pressupostària, etc.
    • Els límits de dèficit i deute.
    • Els supòsits excepcionals en els quals es poden superar i els mecanismes de correcció de les desviacions.
    • Els instruments per fer efectiva la responsabilitat de cada Administració Pública en cas d’incompliment: mesures preventives, correctives i coercitives, entre altres.
  1. Una providència és una resolució judicial que té per objecte l’ordenació material del procés però no necessita pronunciar una sentència d’un jutge o tribunal (fallo) ni resoldre les incidències entre les parts d’un procés jurisdiccional (auto).
  2. El recurs d’inconstitucionalitat pot ser iniciat només per un nucli limitat d’òrgans o fraccions d’òrgans públics: president del Govern, Defensor del Poble, cinquanta diputats o cinquanta senadors i els governs i Parlaments Autonòmics.

La qüestió d’inconstitucionalitat, en canvi, pot ser plantejada per qualsevol òrgan judicial.

  1. El recurs d’inconstitucionalitat permet una impugnació directa i objectiva de la norma en el moment de la seva entrada en vigor (tres mesos a partir de la publicació oficial de la llei, disposició o acte amb força de llei; termini que pot ser ampliat fins a nou mesos en determinats casos de recursos interposats pel President del Govern o els òrgans executius de les Comunitats Autònomes).

Una vegada admesa a tràmit la demanda, el TC ha de donar trasllat de la mateixa al Congrés dels Diputats, Senat i Govern i, si s’escau, als òrgans legislatiu i executiu de la Comunitat Autònoma a fi que puguin personar-se en el procediment i formular les al·legacions que estimin oportunes. Transcorregut el termini de personació i al·legacions, el TC dictarà Sentència.

  1. Quedaran anul·lats els preceptes recorreguts des de la data de la publicació al BOE de la Sentència