¡Descarga PRACTICA OTE y más Ejercicios en PDF de Derecho solo en Docsity!
Supòsits de conflictes de competències
A. El Govern de la Generalitat aprova el Decret 25/2011 pel qual es crea un registre de drets de propietat industrial de les persones físiques i jurídiques. El Govern central entén que aquesta norma vulnera el règim de distribució competencial i decideix impugnar-lo
1. Quin títol o títols competencials pot adduir l'Estat central per impugnar la normativa catalana?
En referència a la normativa catalana establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya, l’Estat Central té facultats per impugnar-la tot al·legant una vulneració del règim de distribució competencial en relació al art.149.1.18 de la CE en què es reconeix, a títol competencial, la competència exclusiva de l’Estat envers els procediments administratius comuns, així com les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del seu funcionament. Alhora, i en el mateix article 149.1. es recull la competència exclusiva de l’Estat sobre la legislació sobre la propietat intel·lectual i industrial.
2. Quin títol pot al·legar la Generalitat per defensar la seva normativa?
La Generalitat, però, podrà al·legar en la seva defensa la titularitat executiva, tal que així es reconeix en l’art. 155 de l’EA, en què se li atribueixen competències per executar determinades matèries i la protestat per organitzar les seves administracions així com totes aquelles funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració Pública (art. 112 EAC).
3. Quina seria la concreta tipologia competencial que regeix en aquest supòsit? Quines potestats concretes implica per a cadascuna de les dues instàncies? En aquest supòsit de fet, ens trobem davant una competència de tipus compartida entre l’Estat i la CCAA en què la correspondrà a la Generalitat, en aquest cas, la potestat legislativa així com la potestat reglamentaria i la funció executiva de la matèria, però dins del marc de les bases establertes per l’Estat que fixarà uns principis o un marc normatiu comú.
B. Les Corts Generals aproven una llei orgànica per la que s’estableix que la funció pública inspectora de treball i relacions laborals passa a dependre orgànicament i funcionalment del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. En una disposició addicional es dóna caràcter bàsic a aquesta normativa. El Govern de la Generalitat decideix impugnar aquesta llei davant el Tribunal Constitucional.
1.- Quins títols competencials pot invocar l’Estat? Quines funcions inclouen?
Els títols competencials en què es podrà basar l’Estat per invocar en la seva defensa són els referents a l’art. 149.1.7ª i 17ª on es dóna competències exclusives a l’Estat, que inclouen les funcions legislatives d’àmbit laboral, així com la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social, amb independència de l’execució per la CA.
2. Quins títols competencials pot invocar el Govern de la Generalitat? Quines funcions inclouen? En què consisteixen? Han estat afectades per la STC 31/2010? Com?
El Govern de la Generalitat, per la seva banda, podrà invocar com a títol competencial en matèria de seguretat social la competència compartida que inclou la funció de desenvolupament i execució de la legislació estatal de la matèria, la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social, l’organització i gestió dels serveis socials que integren la Seguretat Social en la CA, entre d’altres funcions que li són reconegudes a l’art. 165 de l’EAC. Aquestes funcions però, s’han vist afectades per la STC 31/2010 en relació a una limitació en les competències autonòmiques en quant a que es veu suprimit l’incís relatiu als aspectes que s’han de considerar bàsics i al rang normatiu que han de tenir les bases estatals per considerar que, tal incís remarca la competència pròpia de l’Estat.
3.- Una llei orgànica com la del supòsit, posterior a l’Estatut de Catalunya de 2006, podria modificar-lo? Per què?
Una de les característiques derivades de la elaboració de l’Estatut d’Autonomia és que, les normes estatals posteriors no poden modificar-lo. Això és degut al propi procediment específic de reforma que s’estableix en el propi Estatut que requereix la manifestació de la voluntat conforme del Parlament, o inclús a través d’un referèndum.
2. Quin títol competencial pot adduir la Generalitat per aprovar aquesta norma? Quines funcions pot exercir sobre la matèria?
La Generalitat, en correspondència amb l’art. 121 del EAC 2006, podrà al·legar la titularitat de la competència exclusiva en matèria de comerç que inclou la ordenació administrativa de l’activitat comercial. Les funcions que desprès aquesta competència envers la matèria són diverses: regulació dels horaris comercials (tot respectant els principis constitucional d’unitat de mercat),la classificació i planificació territorial dels equipaments comercials així com la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi en les activitats comercials, la regulació administrativa de totes les modalitats de venta i formes de prestació de l’activitat comercial, l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial, etc...
3. Quin títol competencial pot al·legar l'Estat per reivindicar la competència? Quines funcions li atorga a l'Estat?
L’Estat per la seva banda pot al·legar, en relació a l’art. 149.1.11ª i 13ª la titularitat de la competència exclusiva en les funcions del sistema monetari (divises, canvi i convertibilitat; bases de l’ordenació del crèdit, banca i assegurances) i les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica.
4.- Quin procediment utilitzaria el Govern de l'Estat per oposar-se a la norma catalana?
El Govern podria, mitjançant el recurs d’inconstitucionalitat, oposar-se a la norma catalana al·legant una invasió de l’ordre competencial per part de la CA envers les competències estatals.
5. Com podria aconseguir deixar en suspens la vigència de la norma catalana?
Alhora el Govern, per mitjà del procediment de l’art. 161.2 de la CE, podrà suspendre de manera automàtica la vigència de la norma catalana davant del Tribunal Constitucional, en què aquest en un termini no superior als 5 meses des de la suspensió per part del Govern haurà de pronunciar-se al respecte.
6.- Por la Comunitat valenciana impugnar la norma catalana?
La impugnació de la norma és un procediment que correspon amb exclusivitat al Govern de l’Estat.
STC 203/1993, de 17 de junio de 1993
II. Fundamentos jurídicos
(…)
- A la luz de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional, y de la misma naturaleza del procedimiento de conflicto positivo de competencias, no cabe concurrir, sin embargo, con el Abogado del Estado, en cuanto afirma que la supuesta insuficiencia de rango de una norma básica no puede ser causa que, en el procedimiento de conflicto positivo de competencias, justifique la pretensión de que se declare el vicio de incompetencia y la eventual nulidad de una norma. Para responder a la objeción del Abogado del Estado debe recordarse que ya manifestamos en la STC 32/1983, que "en relación con determinadas competencias de titularidad estatal, y de manera muy destacada en relación con la de fijación de bases en una materia, un aspecto fundamental e indisociable del resto del debate es el de la concreción del órgano esta tal llamado a ejercer esa competencia y asimismo el de la forma (norma con rango de ley o disposición reglamentaria) a través de la cual ha de ser ejercida la competencia en cuestión" (fundamento jurídico 1º); y continuábamos manifestando que "puede no ser indiferente que una competencia estatal [...] sea ejercida por cualquiera de los órganos centrales del Estado, sino que la naturaleza misma de la competencia en cada caso discutido puede implicar que deba ser ejercida por un órgano del Estado y, en principio, sólo por él" (ibidem).
Esta doctrina resulta particularmente relevante en lo que atañe (como es el caso en el presente conflicto) a la formulación de "normas básicas" o "bases", respecto a las cuales este Tribunal ha insistido en la necesidad de que cumplan los necesarios requisitos formales para alcanzar "una determinación cierta y estable de los ámbitos respectivos de ordenación de las materias en las que concurren y se articulan las competencias básicas estatales y las legislativas y reglamentarias autonómicas" (STC 69/1988, fundamento jurídico 5º). Y hemos señalado, como tales requisitos para esa "determinación cierta y estable", que el establecimiento de las bases, se lleve a cabo (como principio general, sujeto a las excepciones que se verán) por ley votada en Cortes, así como que esa Ley debe declarar expresamente el carácter básico de las normas en ella contenidas, o verse dotada de una estructura que permita inferir ese carácter.
también una regulación reglamentaria de materias básicas, cuando ya se hayan dictado normas legales post-constitucionales definidoras de lo básico, si esa regulación resultara primeramente, "de una habilitación legal, y, en segundo lugar, si su rango reglamentario viniera justificado por tratarse de materias cuya naturaleza exigiera un tratamiento para el que las normas legales resultaran inadecuadas por sus mismas características" (STC 77/1985, fundamento jurídico 16º).
Ahora bien, la licitud constitucional de la definición de las bases mediante una norma reglamentaria requiere además el cumplimiento de un tercer requisito; se trata de que se realice "con observancia de las garantías de certidumbre jurídica que sean necesarias para asegurar que las Comunidades Autónomas tengan posibilidad normal de conocer cuál es el marco básico al que deben someter sus competencias [...] de forma que es misión de este Tribunal procurar [...] que la definición de lo básico no quede a la libre disposición del Estado en evitación de que puedan dejarse sin contenido o inconstitucionalmente cercenadas las competencias autonómicas y velar porque el cierre del sistema no se mantenga en la ambigüedad permanente que supondría reconocer al Estado facultad para oponer sorpresivamente a las Comunidades Autónomas como norma básica, cualquier clase de precepto legal y reglamentario, al margen de cuál sea su rango y estructura" (STC 69/1988, creando una línea jurisprudencial reiterada en las SSTC 182/1988, 227/1988, 248/1988, 15/1989 y 35/1992); de manera que "lo que no es admisible constitucionalmente es que la norma pretendidamente básica -con independencia ahora del rango normativo que tenga- no concrete lo básico sino por remisión a una posterior labor deductiva a desarrollar sobre la propia disposición o sobre cualesquiera otras, ya que con ello se crea un ámbito de inseguridad y confusión radicalmente incompatible con el sistema de distribución de competencias constitucionalmente establecido..." (STC 182/1988) y que "ha de atenderse, junto al concepto material de "norma básica" a una elemental exigencia de seguridad jurídica, que impida calificar de básicos otros preceptos que aquellos de los cuales esa naturaleza pueda inferirse sin dificultad" (STC 248/1988).
Un cop analitzada la sentència en relació a l’àmbit competencial de les CCAA i de l’Estat, així com dels motius de nul·litat de les normes i/o d’incompetència, es contempla que el Tribunal Constitucional, en l’àmbit de les seves funcions, pot determinar com a nul·la una norma al·legant la falta de rang en aquesta amb motiu de la necessitat de concretar, en determinades competències de titularitat estatal i en la
fixació de bases fonamentals, l’òrgan estatal que exercirà tal competència així com la forma a través de la qual haurà de ser exercida. Així doncs, per tal que les normes bàsiques o bases puguin determinar de manera clara els àmbits d’ordenació de les matèries i s’articulin correctament les competències entre l’Estat i les CCAA, el TC estableix uns límits per tal que el legislador pugui activar les seves competències concurrents. Això és que s’estableixin les bases per mitjà d’una lleia votada a les Corts on es declari el caràcter de les normes en ella contingudes així com definir l’òrgan estatal autor de la norma.
De no complir amb els requisits formals, i en absència del rang, serà motiu suficient per a la seva nul·litat.
