Escola d’Enginyeria de Barcelona Est. EEBE
POLITGES: 2 A
LLEI DE NEWTON I PRINCIPI DE
CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA
Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica.
Després de la pràctica, completeu l’informe (només les pàgines 5-10) i
lliureu-lo al vostre professor de pràctiques en el termini d’una setmana.
Objectius
* Familiaritzar-se amb la realització de mesures i en la determinació d’errors.
* Aprendre a fer diagrames de sòlid lliure.
* Comprendre el funcionament de les màquines simples, en particular de la politja i el
concepte d’avantatge mecànic.
* Comprendre la conservació de l’energia en el funcionament de les màquines simples.
Introducció
Una màquina simple, en Física, és un dispositiu o màquina que únicament requereix
l'aplicació d'una força per funcionar.
Són màquines simples: la palanca, el pla inclinat, la corriola o politja, el torn, la falca, cuny
o tascó i el caragol i segons alguns autors, la roda també ho és.
Totes les màquines simples converteixen una força petita en una de gran, o viceversa.
Algunes converteixen també la direcció de la força. La relació entre la intensitat de la força
d'entrada i la de sortida és l'avantatge mecànic a. Per exemple, l'avantatge mecànic d'una
palanca és igual a la relació entre la longitud dels seus dos braços.
Les màquines reals també són afectades per factors com la fricció i l'elasticitat. Per això,
l'avantatge mecànic en una màquina real normalment difereix del seu valor teòric.
Les màquines simples ben sovint s'usen en combinació, com a components de màquines
més complexes. Per exemple, en el caragol d'Arquimedes, que es pot utilitzar per bombejar
aigua, el caragol és un pla inclinat helicoïdal.
Aquesta pràctica té com a objectiu específic l’estudi del funcionament de les politges, així
com les seves aplicacions. Una politja és un dispositiu simple que consisteix en una rodeta
envoltada d’una corda. La seva funció és la transmissió d’una força. Combinant politges
adequadament es pot construir una màquina que permet multiplicar la força realitzada per
un agent sobre un cos a través d’una corda. Podrem alçar un cos realitzant menys força,
però seguirem fent el mateix treball.
En tot moment suposarem que el material amb què treballem –cordes i politges- és ideal, la
qual cosa implica que cal tenir especial cura en fer que aquesta aproximació sigui prou
bona.
