Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


pregutes estructura, Apuntes de Periodismo

Asignatura: Estructura Social, Profesor: Anonimo Anonimo, Carrera: Periodisme, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 11/01/2017

sergigarcia9
sergigarcia9 🇪🇸

3.5

(4)

5 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4. Quin paper tenen els factors d’herència i de mobilitat social en l’estructura social de
Catalunya al llarg del temps? Què pesa més i en quins sectors?
Els factors d’herència i mobilitat social tenen un pes important en l’evolució de l’estructura
social de Catalunya.
L’herència social té un paper fonamental ja que, en molts cassos, el poder adquisitiu o l’ofici
d’un pare, condiciona la vida del fill. Com més enrere en el temps anem, més forta és aquesta
herència social. Fa anys l’ofici del pare el continuava el fill perquè així era la tradició i la
manera de poder tirar endavant a una família. Actualment hi ha moltes més oportunitats tot hi
que és un factor molt present encara.
La mobilitat social és un factor que depèn molt de la situació econòmica del moment i de la
qualitat de vida dels ciutadans. Al llarg de la història de Catalunya s’han viscut molts canvis i
això ha portat a moviments socials descendents i ascendents. Com més ens apropem a
l’actualitat, més predomini dels moviments socials ascendents, que es deu a la millora
econòmica i social de la nostra vida actualment.
Els sectors on més pesen aquests factors, sobretot l’herència social, són en les classes obreres,
on la falta d’estudis condiciona l’individu a dedicar-se al mateix que es dedicaven els pares, és
a dir, a una feina poc qualificada. En canvi, a les classes altes hi ha més llibertat i varietat en els
moviments socials, que també va lligada al poder adquisitiu i el nivell d’estudis dels pares, que
acabarà essent el dels fills en la majoria dels cassos.
5. Què ha estat més rellevant, la mobilitat ascendent o la mobilitat descendent? Justifica-
ho.
Si observem les taules, podem afirmar que la mobilitat ascendent ha estat més rellevant que la
mobilitat descendent en tots els cohorts d’edats. En un terme més general es pot justificar aquest
domini de la mobilitat ascendent degut a l’augment del nivell de vida a mesura que ens
allunyem de la Guerra Civil Española. Entre 1950 i 1970 trobem un augment important dels
professionals i funcionaris de l’Estat, factor que donava oportunitat a un ascens de classe social
i millora de la qualitat de vida. A partir de 1970 podem justificar la continuïtat de la mobilitat
ascendent davant de la descendent per diferents motius generals. Primer de tot perquè a partir de
la mort de Franco s’inicia un període de millora econòmica. També perquè entren en joc els
directius, empresaris assalariats i la petita burgesia, això fa que en el conjunt de la societat hi
hagi un ascens de classe social. De la mateixa manera que augmenten aquestes classes, la obrera
es va reduint poc a poc, a l’hora que la pagesia i els oficis agraris.
6. Quines diferències hi ha entre els diversos estrats socials pel que fa al pes que tenen
l’herència i la mobilitat social? És a dir, la mobilitat social es produeix de la mateixa
manera entre els directius que entre els treballadors poc qualificats?
És evident que la herència social que hi ha entre les classes altes és diferent a la de les classes
baixes. Si parlem de les classes altes podem apreciar que els seus fills segueixen el camí dels
pares, de la mateixa manera que ho fa el nivell d’estudis. La gran majoria d’empresaris tenen
fills que acaben dedicant-se al mateix, i estan en la mateixa classe social fent un moviment
horitzontal, hi ha pocs casos en que es realitzi un moviment descendent en aquest tipus
d’herència social si mirem de manera general.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga pregutes estructura y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!

4. Quin paper tenen els factors d’herència i de mobilitat social en l’estructura social de Catalunya al llarg del temps? Què pesa més i en quins sectors?

Els factors d’herència i mobilitat social tenen un pes important en l’evolució de l’estructura social de Catalunya.

L’herència social té un paper fonamental ja que, en molts cassos, el poder adquisitiu o l’ofici d’un pare, condiciona la vida del fill. Com més enrere en el temps anem, més forta és aquesta herència social. Fa anys l’ofici del pare el continuava el fill perquè així era la tradició i la manera de poder tirar endavant a una família. Actualment hi ha moltes més oportunitats tot hi que és un factor molt present encara.

La mobilitat social és un factor que depèn molt de la situació econòmica del moment i de la qualitat de vida dels ciutadans. Al llarg de la història de Catalunya s’han viscut molts canvis i això ha portat a moviments socials descendents i ascendents. Com més ens apropem a l’actualitat, més predomini dels moviments socials ascendents, que es deu a la millora econòmica i social de la nostra vida actualment.

Els sectors on més pesen aquests factors, sobretot l’herència social, són en les classes obreres, on la falta d’estudis condiciona l’individu a dedicar-se al mateix que es dedicaven els pares, és a dir, a una feina poc qualificada. En canvi, a les classes altes hi ha més llibertat i varietat en els moviments socials, que també va lligada al poder adquisitiu i el nivell d’estudis dels pares, que acabarà essent el dels fills en la majoria dels cassos.

5. Què ha estat més rellevant, la mobilitat ascendent o la mobilitat descendent? Justifica- ho.

Si observem les taules, podem afirmar que la mobilitat ascendent ha estat més rellevant que la mobilitat descendent en tots els cohorts d’edats. En un terme més general es pot justificar aquest domini de la mobilitat ascendent degut a l’augment del nivell de vida a mesura que ens allunyem de la Guerra Civil Española. Entre 1950 i 1970 trobem un augment important dels professionals i funcionaris de l’Estat, factor que donava oportunitat a un ascens de classe social i millora de la qualitat de vida. A partir de 1970 podem justificar la continuïtat de la mobilitat ascendent davant de la descendent per diferents motius generals. Primer de tot perquè a partir de la mort de Franco s’inicia un període de millora econòmica. També perquè entren en joc els directius, empresaris assalariats i la petita burgesia, això fa que en el conjunt de la societat hi hagi un ascens de classe social. De la mateixa manera que augmenten aquestes classes, la obrera es va reduint poc a poc, a l’hora que la pagesia i els oficis agraris.

6. Quines diferències hi ha entre els diversos estrats socials pel que fa al pes que tenen l’herència i la mobilitat social? És a dir, la mobilitat social es produeix de la mateixa manera entre els directius que entre els treballadors poc qualificats?

És evident que la herència social que hi ha entre les classes altes és diferent a la de les classes baixes. Si parlem de les classes altes podem apreciar que els seus fills segueixen el camí dels pares, de la mateixa manera que ho fa el nivell d’estudis. La gran majoria d’empresaris tenen fills que acaben dedicant-se al mateix, i estan en la mateixa classe social fent un moviment horitzontal, hi ha pocs casos en que es realitzi un moviment descendent en aquest tipus d’herència social si mirem de manera general.

Si ens referim a les classes obreres també trobem una herència social molt marcada, els fills dels obrers acaben molts cops sense estudis i treballant en oficis poc qualificats. En aquesta franja però, trobem un apartat de gent que acaba realitzant un ascens social, però són una minoria dins del conjunt de les classes obreres. A mesura que passen els anys es va desfent aquesta herència social i hi ha moltes més oportunitats per realitzar moviments ascendents.