¡Descarga PREVENTIVE CONSERVATION UVA y más Resúmenes en PDF de Conservación y Restauración de Bienes Culturales solo en Docsity!
El foc és considerat un dels 10 agents principals de deteriorament més devastadors, capaç de provocar la pèrdua total d'edificis, col·leccions i serveis en pocs minuts. Científicament, es defineix com una reacció química de combustió que necessita la combinació de tres elements essencials coneguts com el Triangle del Foc : un combustible (com els mateixos objectes), oxigen (mínim un 16%) i una font d'ignició com la calor o una espurna.
El procés de deteriorament per foc es divideix en diverses etapes crítiques:
● Pre-flashover: El foc és limitat i encara es pot extingir amb relativa facilitat. ● Flashover: La calor es torna tan intensa que tots els materials combustibles d'una sala s'encenen simultàniament. ● Post-flashover: Fase de ple desenvolupament que sol resultar en la destrucció completa de les col·leccions exposades dins l'espai.
Els danys en el patrimoni no es limiten a la combustió directa. Mentre que els materials orgànics com el paper, la fusta i els tèxtils es consumeixen, els materials inorgànics (pedra, metall, ceràmica) pateixen danys irreversibles com esquerdes, deformacions o fusions a causa de la calor extrema , que pot arribar als 1000 °C. A més, el fum i el sutge poden descolorir, distorsionar o cobrir d'una capa oliosa difícil de netejar objectes que ni tan sols han estat en contacte directe amb les flames.
L'extinció del foc introdueix sovint danys col·laterals greus per l'ús d'aigua (que provoca deformacions i floridura) o per la pols dels extintors, que pot ser corrosiva i quedar incrustada a les superfícies a causa de les altes temperatures. A nivell institucional, un incendi comporta pèrdua de coneixement, danys a la reputació i un gran impacte financer.
Les estratègies de conservació preventiva per gestionar aquest risc inclouen:
● Evitar/Bloquejar: Implementar polítiques de no fumar, manteniment elèctric estricte, ús de caixes fortes ignífugues i compartimentació de l'edifici. ● Detectar: Instal·lar sistemes de detecció precoç de fum, calor o monòxid de carboni. ● Respondre: Comptar amb sistemes d'extinció automàtica (com els ruixadors o agents nets com el NOVEC 1230) i coordinació amb el cos de bombers.
Finalment, el foc té una forta interacció amb la dissociació , ja que la destrucció d'etiquetes i registres durant el sinistre o l'evacuació pot tallar definitivament el vincle entre l'objecte i la seva informació, eliminant el seu valor científic i cultural.
L' aigua és un dels deu agents principals de deteriorament del patrimoni i es defineix específicament com l'aigua en la seva forma líquida. Segons el Canadian Conservation Institute (CCI), aquest agent inclou l'aigua procedent d'inundacions, pluges, fuites de canonades, vessaments i també la condensació o la humitat ascendent per capil·laritat. És important distingir-la de l'humitat relativa incorrecta, que es refereix a l'aigua en forma de vapor.
Mecanismes de deteriorament
L'aigua danya les col·leccions a través de cinc mecanismes principals que combinen processos físics, químics i biològics:
● Desintegració i desplaçament: El pes i la força física de grans quantitats d'aigua poden desplaçar o aixafar objectes, com ara caixes d'arxiu mullades que perden la seva capacitat de càrrega i col·lapsen. ● Deformació i pèrdua de flexibilitat: Els materials higroscòpics (fusta, paper, pell) s'inflen en absorbir aigua i es contreuen en assecar-se, cosa que provoca deformacions, fissures o el desprendiment de capes en mobles i pintures. ● Migració de components i taques: L'aigua actua com a dissolvent i transporta tintes, pigments i sals internes cap a la superfície, generant l'anomenat "bleeding" (sagnat de tintes), "tide lines" (cercles de brutícia) o eflorescències salines en pedra i ceràmica. ● Acceleració de la degradació química: L'aigua és un catalitzador essencial per a la corrosió dels metalls (com el rovell del ferro) i accelera la hidròlisi àcida en el paper i els films. ● Biodegradació: L'aigua líquida proporciona el suport vital necessari perquè els fongs (floridura) i els bacteris germinin i digereixin els materials orgànics.
Materials més vulnerables
La vulnerabilitat depèn de la composició i l'estat de degradació de l'objecte:
● Altament vulnerables: Obres sobre paper, pintures (tela i fusta), cuir, pergamí, llibres enquadernats i argila no cuita, que pot arribar a desintegrar-se completament. ● Vulnerables: Ossos, ivori, metalls reactius (ferro, coure), ceràmica porosa i fotografies. ● Risc universal: Tots els materials orgànics són extremadament vulnerables a la floridura si romanen mullats durant més de 48 hores.
Estratègies de prevenció i control
Per reduir els riscos, s'apliquen les cinc etapes de control del marc de conservació preventiva:
- Evitar (Avoid): No situar museus en zones inundables, dissenyar teulades inclinades que facilitin el drenatge i evitar l'emmagatzematge en soterranis o sota canonades d'aigua.
- Bloquejar (Block): Mantenir el tancament de l'edifici (teulades, canalons), utilitzar contenidors hermètics i mantenir els objectes elevats almenys 10 cm del terra.
- Detectar (Detect): Realitzar inspeccions visuals periòdiques per buscar signes com eflorescències o olors a humitat, i instal·lar sensors de detecció d'aigua al terra.
- Respondre i tractar (Respond & Treat): Actuar ràpidament (preferiblement abans de 48 hores) tancant el pas d'aigua, movent els objectes a zones seques ("evacuació vertical") i utilitzant deshumidificadors. En cas de documents o llibres molt xops, la congelació d'emergència és una mesura temporal eficaç per aturar la floridura fins que es puguin assecar professionalment.
Interacció amb altres agents
L'aigua sovint actua de manera combinada amb altres perills. L'extinció d'un incendi amb mànegues o ruixadors és una de les causes principals de danys per aigua. Així mateix, l'aigua pot fer que les etiquetes d'identificació es desprenguin, provocant una dissociació de la informació de l'objecte, o crear un entorn favorable per a les plagues.
● Bloquear: Utilizar aislamiento térmico , barreras de vapor en el edificio y vitrinas herméticas o cajas para crear microclimas estables a nivel del objeto. ● Detectar: Monitorizar continuamente con dataloggers y sensores para identificar patrones de fluctuación y zonas de peligro. ● Responder: Ajustar los sistemas de climatización (HVAC), usar humidificadores/deshumidificadores portátiles o materiales amortiguadores como el gel de sílice. ● Tratar: Realizar intervenciones especializadas si el daño térmico o mecánico ya ha ocurrido, adaptando el tratamiento a las condiciones climáticas a las que volverá el objeto.
Conceptos Modernos de Gestión Climática
Las tendencias actuales en museología priorizan la sostenibilidad y la gestión de riesgos sobre los estándares rígidos:
● Fluctuación "probada" (Proofed): Si un objeto ha sobrevivido décadas a ciertas variaciones estacionales sin daños nuevos, se considera que esas condiciones son seguras para él. ● Adaptación Estacional: Es más sostenible permitir que la temperatura y la HR cambien gradualmente entre invierno y verano (por ejemplo, mantener temperaturas más bajas en invierno) que forzar un valor fijo todo el año. ● Isopermas: Son gráficos que ayudan a decidir combinaciones de T y HR que mantienen la misma tasa de degradación química, permitiendo flexibilidad para ahorrar energía.
Contaminants (also frequently referred to as pollutants ) are defined as substances—including gases, aerosols, liquids, or solids—of either natural or human-made origin that have adverse effects on heritage objects. They damage collections by either reacting chemically with material components or leaving physical traces that undesirably alter an object's appearance or properties.
Primary Modes of Action
The sources identify three primary pathways through which contaminants reach and affect objects:
● Airborne: Pollutants carried through the air from external sources (such as industrial emissions, urban traffic, or sea salts) and internal sources (such as construction materials, visitors, and equipment). ● Transferred by Contact: Harmful substances transferred between two materials at points of physical contact, such as plasticizers migrating from flexible PVC, skin oils and acids from fingerprints, or resins from unsealed wood. ● Intrinsic (Secondary): These originate from within the object itself as it degrades or as a result of previous conservation treatments. A prominent example is " vinegar syndrome ," where degrading cellulose acetate film releases acetic acid that accelerates its own destruction.
Mechanisms of Deterioration
Deterioration occurs through two primary pathways, often accelerated by high temperature and relative humidity:
- Physical Mechanisms (Deposition and Soiling): Solid particles like dust, soot, and smoke settle on surfaces, causing "soiling" that distracts the eye and obscures fine details. Beyond aesthetic damage, dust acts as an abrasive , leading to scratches during cleaning or handling, and can attract moisture or pests.
- Chemical Mechanisms: Contaminants react with material components to cause irreversible structural changes. This includes oxidation (e.g., ozone attacking organic materials like rubber), hydrolysis (e.g., water vapor/acids attacking cellulose), and corrosion (e.g., reduced-sulfur gases tarnishing silver).
Most Vulnerable Materials
The vulnerability of an object depends on its chemical composition and the specific type of pollutant:
● Metals: Lead is extremely sensitive to acetic acid, often forming a white surface crust. Silver and copper are highly susceptible to tarnishing by hydrogen sulfide. ● Calcareous Materials: Shells, bones, and fossils can be severely affected by volatile acids (formic and acetic), leading to efflorescence (salty, snowy crystals). ● Organic Materials: Leather is prone to "red rot" caused by sulfur dioxide. Paper acidifies and becomes brittle. Rubber and polymers can be embrittled by ozone through oxidation. ● Magnetic Media: Audio and video tapes are highly sensitive to dust, which causes signal loss (dropouts) and surface scratching.
Preventive Conservation Strategies
Effective management focuses on reducing the total dose —the concentration of the pollutant multiplied by the duration of exposure—reaching the object.
● Avoid: Eliminating sources near the collection is the most efficient strategy. This includes choosing stable, low-emission materials for storage and display (avoiding MDF, oak, or PVC), prohibiting food and smoking, and ensuring regular cleaning. ● Block: Physical barriers, such as airtight display cases or cabinets, can reduce external pollutant concentrations by a factor of ten. Using HEPA and active carbon filters in HVAC systems and wearing gloves during handling are also critical blocking measures. ● Detect: Monitoring involves using Oddy testing to check new display materials, placing metal "coupons" (e.g., silver or lead) as early warning indicators, and tracking dust accumulation. ● Respond and Treat: When contamination is detected, strategies include using sorbents (e.g., activated charcoal or silver foil) to trap pollutants and implementing strict controls on temperature and relative humidity to slow chemical reaction rates. Cleaning of affected fragile surfaces should always be handled by qualified conservators.
Estratègies de control
La conservació preventiva contra la dissociació es basa en polítiques institucionals meticuloses i disciplina professional:
- Evitar: Assegurar títols legals clars abans de l'adquisició, registrar els objectes immediatament en entrar al museu i fer còpies de seguretat dels sistemes.
- Bloquejar: Implementar procediments estrictes per rastrejar cada moviment i assegurar que les etiquetes estiguin ben fixades.
- Detectar: Realitzar inventaris periòdics (encara que siguin mostrejos aleatoris) i verificar les dades després de cada migració.
- Respondre: Substituir etiquetes abans que siguin il·legibles, migrar dades digitals i fer entrevistes de sortida al personal que plega.
- Recuperar: Mantenir un registre d'objectes i etiquetes dissociades per intentar aparellar-los de nou en el futur.
Interacció amb altres agents
Sovint, la dissociació és provocada per altres agents físics: les forces físiques (abrasió) poden esborrar números; la humitat incorrecta pot fer fallar els adhesius de les etiquetes; les plagues poden menjar-se la documentació en paper; i el foc o l'aigua poden destruir els llibres de registre físics.
La llum , o radiació òptica, és un dels principals agents de deteriorament del patrimoni cultural i es divideix en tres components principals segons la seva longitud d'ona i energia: la llum visible , la radiació ultraviolada (UV) i la radiació infraroja (IR).
A continuació se'n detallen els aspectes clau segons les fonts:
El Dilema: Veure vs. Conservar
Existeix un conflicte fonamental en la gestió dels museus: la llum és necessària per veure i gaudir de les col·leccions, però aquesta mateixa llum causa un dany permanent i irreversible. A diferència d'altres agents com les plagues, la llum no es pot evitar del tot si l'objecte s'ha d'exposar, per la qual cosa s'ha de gestionar mitjançant un equilibri de riscos i beneficis.
Tipus de Radiació i els seus Efectes
● Radiació Ultraviolada (UV): És la més destructiva pel seu alt nivell d'energia (superior a 3 eV). Provoca el groguiment , la fragilització , la desintegració i el debilitament estructural dels materials orgànics, com el paper i els tèxtils. ● Llum Visible: Necessària per a la percepció de formes i colors, però responsable del descoloriment (fading) i el blanquejament de pigments i tints sensibles. El seu dany també és acumulatiu i irreversible.
● Radiació Infraroja (IR): Es percep com a calor. No sol iniciar reaccions químiques directament, però les accelera i provoca danys físics com esquerdes , contracció i dessecació per l'augment de la temperatura superficial.
Conceptes Tècnics Fonamentals
● Caràcter Acumulatiu: El dany de la llum és estrictament acumulatiu; cada unitat de llum absorbida se suma a la degradació total. ● Dosi de Llum (Lux-hora): El deteriorament total ve determinat per la dosi , que és el producte de la intensitat (Lux) pel temps d'exposició (Hores). Això es coneix com a "pressupost de llum" (light budget). ● Reciprocitat: Una intensitat alta durant poc temps causa el mateix descoloriment que una intensitat baixa durant molt de temps.
Materials més Vulnerables
La vulnerabilitat depèn de la composició química de l'objecte:
● Sensibilitat Alta: Aquarel·les, dibuixos, fotografies en color , teixits amb tints naturals, plomes i espècimens botànics. ● Sensibilitat Mitjana: Pintures a l'oli o acríliques, fusta, ivori i alguns plàstics. ● Sensibilitat Baixa: Metalls, pedra, ceràmica i vidre estable.
Mesures de Conservació Preventiva
Per minimitzar els riscos, s'apliquen diverses estratègies d'exposició i emmagatzematge:
● Control de la Intensitat: Utilitzar nivells baixos d'il·luminació (per exemple, el racer de 50 lux per a materials altament sensibles). ● Filtratge: Instal·lar filtres UV en làmpades i finestres per eliminar la radiació més energètica. ● Selecció de Fonts: Preferir llums LED o fibra òptica, ja que emeten poca calor i gairebé gens d'UV. ● Reducció del Temps: Apagar els llums quan no hi hagi visitants, utilitzar sensors de moviment i implementar polítiques de rotació d'objectes per limitar l'exposició total al llarg dels anys. ● Barreres Físiques: Utilitzar cortines, persianes o fundes opaques sobre les vitrines quan el museu està tancat.
Las plagas se definen técnicamente como organismos vivos "no deseados" que son capaces de desfigurar, dañar y destruir el patrimonio cultural. Son consideradas uno de los diez agentes principales de deterioro y suelen ver a los objetos de las colecciones como sustitutos de lo que buscarían en la naturaleza: alimento, agua o materiales para anidar.
Clasificación de las plagas
- Detectar (Detect): Uso de trampas adhesivas (de caída o feromonas) e inspecciones visuales periódicas para identificar problemas antes de que el daño sea grave.
- Confinar y Responder (Confine/Respond): Aislar los objetos infestados en bolsas y aplicar tratamientos no tóxicos preferentes como el congelado (-20°C por dos semanas), el calor controlado (55°C) o atmósferas controladas (anoxia con nitrógeno o CO₂).
- Recuperar (Recover): Analizar las causas de la infestación, realizar una limpieza profunda de restos biológicos y mejorar las barreras del edificio.
Finalmente, las plagas tienen una fuerte interacción con la disociación , ya que suelen consumir o desprender las etiquetas de identificación de los objetos, rompiendo el vínculo crítico entre el objeto y su información.
Les forces físiques són un dels deu agents principals de deteriorament i es defineixen com totes les càrregues mecàniques que actuen sobre els objectes, provocant danys físics o mecànics tant en els materials com en les estructures. Aquest agent pot actuar de forma directa (per pressió o impacte) o indirecta (causant col·lisions entre objectes o les seves parts).
Manifestacions de les forces físiques
L'Institut Canadenc de Conservació (CCI) identifica cinc efectes principals:
● Impacte: Resultat d'un cop directe contra l'objecte o superfície. ● Xoc (shock): Resposta energètica forta a un impacte sobtat (ex: una caiguda), sovint mesurada en unitats "g". ● Vibració: Moviment oscil·latori que pot ser lliure o forçat (com el transport). ● Pressió: Força aplicada per unitat d'àrea, sovint deguda a la gravetat o a un apilament incorrecte. ● Abrasió: Desgast que es produeix pel moviment entre dues superfícies en contacte.
Mecanismes de deteriorament
Els danys es produeixen a través de quatre tipus de càrregues:
- Càrrega estàtica (estrès mecànic): Forces que actuen de manera contínua, com el propi pes. Pot provocar la deformació permanent coneguda com a "creep" o "flux en fred" (ex: llibres que s'encorben o tubs d'orgue de plom que s'enfonsen).
- Càrrega de xoc i impacte: Forces sobtades d'alta energia que poden causar fractures d'estrès o trencaments immediats si superen la resistència del material.
- Càrrega cíclica (vibració i fatiga): L'estrès repetit debilita el material fins a arribar al seu límit de fatiga, provocant fissures. Un risc crític és la ressonància , on la vibració s'amplifica en coincidir amb la freqüència natural de l'objecte.
- Fricció (abrasió): Desgast progressiu de la superfície, sovint accelerat per partícules de pols.
Materials i objectes més vulnerables
La vulnerabilitat depèn de la fragilitat del material, la seva condició i la complexitat geomètrica:
● Molt vulnerables: Vidre i cristall prim, ceràmica de baixa cocció, guix, argila no cuita i pastels (sensibles a la vibració i fricció). ● Sensibles a la manipulació: Paper fràgil o àcid, tèxtils desgastats i pintures amb superfícies pulverulentes. ● Sensibles per massa i geometria: Esquelets muntats, rellotges (peces internes soltes), escultures amb sortints fràgils i pintures de gran format. ● Estructures restringides: Objectes amb marqueteria o xapes de fusta on el moviment natural està impedit, provocant esquerdes o despreniments durant canvis climàtics.
Estratègies de prevenció i control
S'aplica el marc de control de cinc etapes:
● Evitar: No apilar objectes, utilitzar prestatgeries estables, evitar teulades planes i formar el personal en manipulació. ● Bloquejar: Utilitzar suports i bressols encoixinats, embalatges primaris i sistemes de doble caixa amb almenys 50 mm d'amortiment (com escuma de poliuretà) per al transport. ● Detectar: Utilitzar indicadors de bolcada, detectors de xoc i loggers de vibració, a més de fer inspeccions visuals i informes de condició fotogràfics. ● Respondre i Tractar: Traslladar objectes si hi ha obres a prop, recollir parts soltes d'objectes fracturats seguint el pla d'emergència i realitzar tractaments de conservació per restaurar la integritat estructural.
Interaccions crítiques
Les forces físiques interactuen sovint amb altres agents: la humitat relativa baixa fa que materials com la fusta i el paper siguin més fràgils i trencadissos davant la manipulació. El foc i l'aigua poden causar col·lapses estructurals de l'edifici (sostres o prestatges) que aixafen les col·leccions. Finalment, la fricció i l'abrasió poden provocar dissociació en erosionar o desprendre les etiquetes d'identificació.
Thieves and vandals are categorized as one of the ten primary agents of deterioration, involving people who intentionally damage or remove heritage objects without authorization. Unlike agents such as physical forces that may cause accidental harm, this agent is defined by deliberate human action. It is often referred to as a "metaphysical" agent because it targets the legal, intellectual, and cultural status of an object.
Core Threats
The sources distinguish between two primary threats under this agent:
● Theft: The opportunistic or premeditated illegal removal of an asset, which typically results in the total loss (100%) of the object to the institution.
- Recover/Treat: Stolen items must be reported immediately with full documentation. Use identifying technologies like RFID tags , invisible DNA marks , or "fing-art-printing" (topography scans) to recover stolen assets.
Interaction with Other Agents
● Fire & Water: Arson is a catastrophic form of vandalism. Theft risk increases dramatically during emergency evacuations when objects are moved outside or left unsupervised. ● Contaminants: Graffiti is a form of intentional contamination. Objects that appear dirty or poorly maintained can "invite" further vandalism by signaling a lack of care. ● Physical Forces: Vandalism is the intentional application of force (slashing, smashing). Conversely, security measures like display cases provide a synergistic shield against accidental physical forces.
