TEMA 12: LA PRIMAVERA DE PRAGA
FONTANA, Josep (2011), Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945,
Barcelona, Pasado y Presente, pp. 389-396
Què és la primavera de Praga?
Lo que caracteriza a la primavera de Praga es el afán de los pueblos checo y eslovaco por
construir un socialismo de rostro humano, es decir, una sociedad socialista que garantice a
la mayoría de los ciudadanos el máximo de libertades individuales y colectivas, la
participación activa en la gestión y en el control del poder, una mayor justicia social, una
democracia más amplia y unas relaciones personales más humanas que en la sociedad
burguesa y en el modelo soviético del socialismo existente.
Jiri Pelikan (1985)
Cap a la Primavera de Praga
1. Propostes dels economistes reformistes del P. C. - Durant la primera meitat de la dècada
dels 60el poder estava encapçalat per els stalinistes, però van començar a sorgir economistes
reformistes del Partit Comunista. Va ser fruit d’una extensió social de crítiques al
socialisme autoritari. Abans hi havia un govern format pels vells dirigents
stalinistes.
2. Els intel·lectuals expressen opinions crítiques -
Les primeres crítiques les fan els intel·lectuals de manera pública.
Comencen a aflorar en els congressos que es feien d’escriptors i articles i
llibres que publicaven. Les crítiques apuntaven al govern de Novotny.
3. Dissensions entre comunistes txecs i eslovacs. - Ota Sik i altres comunistes reformistes
van plantejar questions per incentivar laboralment segons el benefici i cost i no quantitatius. Els
antics disilents són reabilitats públicament (cobertura llibertat d’expressió).
El 1964 el ritme de creixement economic, txec i eslovà són eks més pobres, vole un augment
d’autonomia local i descentralització de decisions de l’estat comunistes txecs proposen
descentralització de l’estat. Però els organismes del partit central no accepten les propostes
reformistes, malestar entre comunistes eslovacs i txeca. Plantegen crear dos estats federals.
Moment culminant 4t congrés. Entre els intel·lectuals hi havia Milan
(buscar).
Els dirigents van intentar fer algunes reformes però no van aconseguir els
resultats, l’economia seguia estancada i el ritme de Txecolsovàquia era el
més lent dels països de l’europa de l’est.
Novotny (el dirigent stalinista) volia impulsar les reformes dels assessors del
partit. Entre els economistes hi havia Ota Sik, que forma un protagonisme
important en la primavera de Praga. Ara bé, els dirigents stalinistes no
volien que el govern perdés el control en les polítiques econòmiques hi ho
van prohibir.
Els dirigents eslovacs veuen la necessitat d’un sistema federal i els partits
comunistes tinguessin més poder federal, en contraposició dels dirigents
txecs.
