

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
apuntes del primer tema de psicometría
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Psicometria→ terme que aglutina tot un conjunt de models formals que estableixen les bases per a que la mesura dels
fenòmens psicològics es realitzin adequadament. Utilitza la formulació matemàtica per desenvolupar teories i models
per a la mesura de variables psicològiques. Mostra un interès per promoure mètodes, tècniques i instruments per
millorar la mesura de les variables psicològiques.
Constructe→ són les característiques inobservable, com per exemple, l’autoestima. Pot ser definida però no pot
ser mesurada.
Indicador→ són les característiques observables, indiquen coses d’una persona, per exemple, la quantitat d’amics
que té l’individu.
Per mesurar els constructes hem de buscar els indicadors d’aquests i en base als indicadors que trobem, crearem els
nostres tests.
Sistematització d’un conjunt d’indicadors amb la finalitat d’avaluar diversos nivells d’un constructe (variable teòrica
inobservable que només es pot mesurar mitjançant indicadors observables que el representin).
Constitueixen l’operativització del constructe→ han de reunir una sèrie de requisits per a demostrar que compleixen la
funció per la qual han estat creats.
Els instruments de mesura no són totalment precisos ja que contenen errors i aquests errors són aleatoris.
La teoria dels tests planteja models matemàtics que relacionen variables observables i variables inobservables, les
primeres són les puntuacions en el test i les segones són les puntuacions vertaderes o el nivell dels subjectes.
Totes elles diuen quin és el grau d’error i si aquest és tolerable o no, ens ajuda a quantificar aquest error.
Hi ha diferents teories del test però totes elles ens diuen el mateix. Tots ells analitzen la incidència dels errors en la
mesura dels constructes psicològics i el grau en què afecten la fiabilitat dels instruments de mesura. La més important és
la teoria clàssica dels tests, que és un model lineal.
Planteja que la puntuació que obtinc en aplicar un tests és 𝑋 = 𝑉 + 𝑒, on 𝑋 és la puntuació en el test, 𝑉 és la puntuació
vertadera 𝐸(𝑥), i 𝑒 és un error. Aquesta teoria la formula Spearman. És un model lineal de la puntuació veritable.
Trobem 4 supòsits:
La puntuació vertadera és igual a l’esperança matemàtica, 𝐸(𝑥), de les puntuacions observades→ si pogués
administrar el test infinites vegades a la mateixa persona i registrés les seves puntuacions , la seva mitjana serà
la puntuació vertadera→ 𝑉 = 𝐸(𝑋)
L’esperança matemàtica dels errors és 0→ si pogués administrar infinites vegades un test i es calculessin els
errors aquests es cancel·len ja que estaran per dalt i per baix→ error aleatori: 𝐸(𝑒) = 0
Cada error, cada correlació entre les puntuacions vertaderes i errors és 0→ en persones amb puntuacions
vertaderes molt altes o molt baixetes puc cometre errors grans o petits i per dalt per baix, per tant, la quantitat
d’error que cometo és independent a les puntuacions vertaderes dels individus→ r ve
La correlació r entre els errors comesos quan aplico un test amb els errors comesos en aplicar el mateix test és
0, no està relacionat→ r ejek
Test paral·lels o formes paral·leles serien dues versions d’un mateix test. Spearman planteja que per considerar dos tests
són paral·lels s’han de complir dues coses:
Igualtat de puntuacions vertaderes→ independent del test paral·lel que apliqui hauria d’arribar a la mateixa
conclusió→ 𝑉
𝑗
𝐾
Igualtat de variàncies d’error→ els errors es distribueixen igual, la seva dispersió serà igual→ 𝜎
𝑒𝑗
2
𝑒𝑘
2
Absència d’invariància respecte a l’instrument utilitzat→ depenent de l’instrument que utilitzi, en un mateix
constructe, la puntuació vertadera serà diferent.
Absència d’invariància respecte a la mostra utilitzada per calcular les propietats dels tests→ quan calculo les
propietats psicomètriques els valors concrets que obtinc depenen de la mostra que he utilitzat per calcular-los.
S’assumeix que la precisió del test és la mateixa independentment del nivell del tret mesurat→ assumeix a tots
els individus amb la mateixa precisió.
No es disposa d’indicadors de bondat d’ajust que ens informin del grau en què el model s’ajusta a les dades.
En lloc de treballar en puntuacions total del test, analitza ítem per ítem per veure com va. Per cada un dels ítems del test
dibuixa la corba característica de l’item, que és un gràfic on es relacionen el nivell del constructe, el nivell de la persona,
amb la probabilitat d’encertar l’ítem. Aquesta és una relació no lineal.
Índex de discriminació (a)→ és la pendent. La discriminació és la capacitat que té l’ítem de diferenciar entre
nivells baixos i alts.
La dificultat de l’ítem (b)→ indica la dificultat de l’ítem. Corba desplaçada a la
dreta necessito tenir molt constructe per poder encertar l’ítem. Desplaçada a
l’esquerra menys constructe.
La probabilitat d’encertar l’ítem per l’atzar (c) → cal incorporar la
probabilitat d’encertar per atzar, ja que inclòs algú que no en sap de
psicometria té la probabilitat d’encertar per l’atzar.
Dos supòsits:
dimensió, una única variable.
és a dir, no pot haver dependència entre les respostes.
Model logístic d’un paràmetre→ la pendent és la mateixa, només canvia la dificultat→ 𝑃
1
1 +𝑒
−𝐷(𝜃−𝑏𝑗)
Model logístic de dos paràmetres→ les pendents són diferents, però la dificultat és la mateixa→
1
1 +𝑒
−𝐷𝑎𝑗(𝜃−𝑏𝑗)
Model logístic de tres paràmetres→ diferents paràmetres→ 𝑃(𝜃) = 𝑐
𝑗
𝑗
1
1 +𝑒
−𝐷𝑎𝑗(𝜃−𝑏𝑗)
On:
→ és la probabilitat d’encertar l’ítem j si el nivell del tret és .
𝜃→ és el nivell del tret o habilitat de la persona.
b j
→ és el paràmetre de dificultat de l’ítem j.
a j
→ és el paràmetre de discriminació de l’ítem j.
e→ és la base dels logaritmes neperians (2,718).
D→ és la constant. D = 1,702 (mètrica normal), D = 1 (mètrica logística).
c j
→ és la probabilitat d’encertar l’ítem j per persones que tenen un nivell en el tret molt baix.
Model Lineal No lineal
Interpretació Puntuació total del test Ítem
Precisió La mateixa per tots els participants /
puntuació
Estimada per cada participant /
puntuació
Puntuació Depèn dels ítems Independent dels ítem
Paràmetres dels ítems Depèn de la mostra utilitzada És independent de la mostra
utilitzada
És una teoria desenvolupada a partir de la proposta de Glaser i té una gran influència en l’àmbit educatiu. El seu objectiu
principal és determinar si les persones dominen un criteri o un camp de coneixement concret i es pretén avaluar en quin
grau els individus tenen uns determinats coneixements.