TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA PSICOMETRIA I TEORIA DELS TESTS
1. Definició:
Psicometria→ terme que aglutina tot un conjunt de models formals que estableixen les bases per a que la mesura dels
fenòmens psicològics es realitzin adequadament. Utilitza la formulació matemàtica per desenvolupar teories i models
per a la mesura de variables psicològiques. Mostra un interès per promoure mètodes, tècniques i instruments per
millorar la mesura de les variables psicològiques.
Com mesurem les característiques psicològiques?:
Constructe→ són les característiques inobservable, com per exemple, l’autoestima. Pot ser definida però no pot
ser mesurada.
Indicador→ són les característiques observables, indiquen coses d’una persona, per exemple, la quantitat d’amics
que té l’individu.
Per mesurar els constructes hem de buscar els indicadors d’aquests i en base als indicadors que trobem, crearem els
nostres tests.
2. Instrument de mesura o test:
Sistematització d’un conjunt d’indicadors amb la finalitat d’avaluar diversos nivells d’un constructe (variable teòrica
inobservable que només es pot mesurar mitjançant indicadors observables que el representin).
3. Elements del test:
Constitueixen l’operativització del constructe→ han de reunir una sèrie de requisits per a demostrar que compleixen la
funció per la qual han estat creats.
Els instruments de mesura no són totalment precisos ja que contenen errors i aquests errors són aleatoris.
4. Teoria dels Tests:
La teoria dels tests planteja models matemàtics que relacionen variables observables i variables inobservables, les
primeres són les puntuacions en el test i les segones són les puntuacions vertaderes o el nivell dels subjectes.
Totes elles diuen quin és el grau d’error i si aquest és tolerable o no, ens ajuda a quantificar aquest error.
Hi ha diferents teories del test però totes elles ens diuen el mateix. Tots ells analitzen la incidència dels errors en la
mesura dels constructes psicològics i el grau en què afecten la fiabilitat dels instruments de mesura. La més important és
la teoria clàssica dels tests, que és un model lineal.
5. Teoria Clàssica dels Tests (TCT):
Planteja que la puntuació que obtinc en aplicar un tests és 𝑋 = 𝑉 + 𝑒, on 𝑋 és la puntuació en el test, 𝑉 és la puntuació
vertadera 𝐸(𝑥), i 𝑒 és un error. Aquesta teoria la formula Spearman. És un model lineal de la puntuació veritable.
Trobem 4 supòsits:
La puntuació vertadera és igual a l’esperança matemàtica, 𝐸(𝑥), de les puntuacions observades→ si pogués
administrar el test infinites vegades a la mateixa persona i registrés les seves puntuacions , la seva mitjana serà
la puntuació vertadera→ 𝑉 = 𝐸(𝑋)
L’esperança matemàtica dels errors és 0→ si pogués administrar infinites vegades un test i es calculessin els
errors aquests es cancel·len ja que estaran per dalt i per baix→ error aleatori: 𝐸(𝑒) = 0
Cada error, cada correlació entre les puntuacions vertaderes i errors és 0→ en persones amb puntuacions
vertaderes molt altes o molt baixetes puc cometre errors grans o petits i per dalt per baix, per tant, la quantitat
d’error que cometo és independent a les puntuacions vertaderes dels individus→ rve = 0
La correlació r entre els errors comesos quan aplico un test amb els errors comesos en aplicar el mateix test és
0, no està relacionat→ rejek = 0
Test paral·lels o formes paral·leles serien dues versions d’un mateix test. Spearman planteja que per considerar dos tests
són paral·lels s’han de complir dues coses:
Igualtat de puntuacions vertaderes→ independent del test paral·lel que apliqui hauria d’arribar a la mateixa
conclusió→ 𝑉
𝑗 = 𝑉𝐾
Igualtat de variàncies d’error→ els errors es distribueixen igual, la seva dispersió serà igual→ 𝜎𝑒𝑗
2= 𝜎𝑒𝑘
2
Limitacions TCT:
Absència d’invariància respecte a l’instrument utilitzat→ depenent de l’instrument que utilitzi, en un mateix
constructe, la puntuació vertadera serà diferent.
Absència d’invariància respecte a la mostra utilitzada per calcular les propietats dels tests→ quan calculo les
propietats psicomètriques els valors concrets que obtinc depenen de la mostra que he utilitzat per calcular-los.
S’assumeix que la precisió del test és la mateixa independentment del nivell del tret mesurat→ assumeix a tots
els individus amb la mateixa precisió.
No es disposa d’indicadors de bondat d’ajust que ens informin del grau en què el model s’ajusta a les dades.
6. Teoria de la Resposta a l’Ítem (TRI):
En lloc de treballar en puntuacions total del test, analitza ítem per ítem per veure com va. Per cada un dels ítems del test
dibuixa la corba característica de l’item, que és un gràfic on es relacionen el nivell del constructe, el nivell de la persona,
amb la probabilitat d’encertar l’ítem. Aquesta és una relació no lineal.
