Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Fundamentos Básicos de la Evaluación Psicológica: Teorías y Prácticas - Prof. Salla, Apuntes de Psicología

Los principios básicos de la evaluación psicológica, desde las teorías de la personalidad y la psicología de las diferencias individuales, hasta las aplicaciones modernas y las últimas contribuciones en el campo. Aprenda sobre la finalidad explicativa y predictiva, la pluridisciplinariedad, los métodos y técnicas utilizados, y el papel de la conducta en relación con lo que ha pasado y lo que va a suceder.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 05/10/2017

claratorras
claratorras 🇪🇸

3.8

(9)

11 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 1: Bases conceptuals i metodològiques de la avaluació ψ
UOC:CAPÍTOL 1 (PG. 21-51). DP: (PG.1-27 I 29-32)
0. PRINCIPIS BÀSICS:
Les persones es diferencien entre si per les seves característiques i
manifestacions psicològiques teories de la personalitat i psicologia de les
diferències individuals.
Les característiques psicològiques poden ser identificades, descrites i
organitzades sistemes taxonòmics( és la ciència de la classificació) del
comportament normal i patològic.
Finalitat explicativa i predictiva en l'anàlisi de la conducta humana
aplicabilitat dels coneixements psicològics.
L'avaluació psicològica disciplina complexa que requereix integració de
coneixements procedents de diferents corrents concepte de
pluridisciplinarietat. - No només avaluem amb un test
1. MARC HISTÒRIC DE L’AVALUACIÓ ψ
Punt de partida: obra de Juan Huarte de Sant Joan "Examen dels enginys per a les
ciències" (1575) model d'aptituds identificables per aspectes físics.
Inici amb Juan Huarte de San Juan. Proposa el llibre “examen de los ingenios para las
ciencias”. Ell planteja que les persones ens pel talent. Poder avaluar qui és el talent de
cadascu pero evaluar. S’interesa també pel nivell cerebral, les que puguin explicar
aquests talents. Es basa en coses del passat:
Antes fonts mítiques:
Astrologia esdeveniments estan influenciats pels cossos celestes.
(HORÒSCOP)
Quiromància llegir a partir de la mà, el futur (s’atribueixen tipus de
caràcter) (Quadre dreta a dalt)
Hepatoscòpia pel fetge, es descobreix com són.
Humorologia 4 tipus de fluids/humors, depèn de qui ens predomina, som
.
Fisonomia ciència que a través de les formes de la cara, es preveu quin és
el seu caràcter.
Segles XVII-XVIII Renaixement avaluació psicològica moderna, relacionada amb la
filosofia (La filosofia té un paper important)
Ψmetria: Tomasios, elabora una escala amb 4 dimensions a partir de la
observació directa (comportaments amb que correspon). Es fitxa en la
conducta, habits. Primer de quantificar la personalitat ψmetria Aspectes
ψfisiologic. – segle XIX mesura ciencies individuals
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Fundamentos Básicos de la Evaluación Psicológica: Teorías y Prácticas - Prof. Salla y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 1: Bases conceptuals i metodològiques de la avaluació ψ UOC:CAPÍTOL 1 (PG. 21-51). DP: (PG.1-27 I 29-32)

0. PRINCIPIS BÀSICS:

• Les persones es diferencien entre si per les seves característiques i

manifestacions psicològiques teories de la personalitat i psicologia de les

diferències individuals.

• Les característiques psicològiques poden ser identificades, descrites i

organitzades sistemes taxonòmics( és la ciència de la classificació ) del

comportament normal i patològic.

• Finalitat explicativa i predictiva en l'anàlisi de la conducta humana

aplicabilitat dels coneixements psicològics.

• L'avaluació psicològica disciplina complexa que requereix integració de

coneixements procedents de diferents corrents concepte de

pluridisciplinarietat. - No només avaluem amb un test

1. MARC HISTÒRIC DE L’AVALUACIÓ ψ

Punt de partida: obra de Juan Huarte de Sant Joan "Examen dels enginys per a les

ciències" (1575) model d'aptituds identificables per aspectes físics.

Inici amb Juan Huarte de San Juan. Proposa el llibre “examen de los ingenios para las

ciencias”. Ell planteja que les persones ens ≠ pel talent. Poder avaluar qui és el talent de

cadascu pero evaluar. S’interesa també pel nivell cerebral, les ≠ que puguin explicar

aquests talents. Es basa en coses del passat:

• Antes fonts mítiques:

• Astrologia esdeveniments estan influenciats pels cossos celestes.

(HORÒSCOP)

• Quiromància llegir a partir de la mà, el futur (s’atribueixen ≠ tipus de

caràcter) (Quadre dreta a dalt)

• Hepatoscòpia pel fetge, es descobreix com són.

• Humorologia 4 tipus de fluids/humors, depèn de qui ens predomina, som

• Fisonomia ciència que a través de les formes de la cara, es preveu quin és

el seu caràcter.

Segles XVII-XVIII Renaixement avaluació psicològica moderna, relacionada amb la

filosofia (La filosofia té un paper important)

• Ψmetria: Tomasios, elabora una escala amb 4 dimensions a partir de la

observació directa (≠comportaments amb que correspon). Es fitxa en la

conducta, habits. Primer de quantificar la personalitat ψmetria Aspectes

ψfisiologic. – segle XIX mesura ciencies individuals

• Frenologia Gall ≠ zones del cortex desenvolupa ≠ comportaments.

Coneixen les ≠ del cortex, comprendrem els comportaments. Avui en dia:

Neurociencia. Brodman, Wernike..

SEGLE XIX

Està marcat pel positivisme perquè el pensament sigui vertader, s’ha de poder verificar/

quantificar (EMPIRICO)

• Wundt, Galton, Cattell i Witmer quantificació de les conductes.

• Wundt primer laboratori de psicologia experimental. Diferències individuals en

temps de reacció.

• Galton herència de les capacitats. mesura les capacitats amb processos sensorio-

motors. Ex: Mirar quan us avorriu a partir de mirar la vostre cara Aplicació de

tècniques estadístiques (salt estadistic (idea de correlació.

• Mc Keen Cattell corrent diferencialista mitjançant tests mentals.

• Witmer iniciador de la psicologia clínica primera clínica per exploració i

tractaments psicològics. Interessat amb nens. Observar i tractar. Veure el que

passa

• Binet primera escala d'avaluació de les capacitats cognoscitives a partir de

manifestacions complexes fer una frase i la persona ha d’acabar la frase/

paraula. Medir la imaginació mitjançant una taca. mesurar la intel·ligència ≠

test per ≠ edats.- coeficients mentals i test d’intel·ligència infantils. Escala Binet

Simon. L'obra de Binet va ser divulgada per Terman en els EUA i agafa renom

universal.

PERIODE ENTRE LES DUES GUERRES:

• Generació d'instruments/Plorificació d’instruments

• La I Guerra Mundial tests per selecció i orientació. Apareixen test

per veure coses del soldats (lideratge...) Inici del

ψcoleg com a inici de avaluació

Des l'APA es potencien les primeres bateries col·lectives d'intel·ligència: Army Alpha i

Army Beta creació de la professió de psicòleg.

• Després de la I Guerra Mundial període molt prolífic en creació

d'instruments.

• Rorschach a traves de taques, es ≠encien

caracteristiques de personalitat.

• Figura Humana han de dibuixar una persona i depenent

de com ho faci, descriu la personalitat.

• Escales de motricitat i maduresa social

• Interessos professionals Totes les demés són “obvies”. Ex: a partir de la

personalitat, quina orientació laboral..

• MMPI: conductes psicopatològiques. Vol mesurar conducta ψpatològica

• Wechsler-Bellevue: Test d'intel·ligència inteligència a partir d’allò manual

o parlat.

• Integrar un model + conductual. la conducta no es solo lo observable, también

hay aspectos no observables.

• Es modifica la relació entre antecedents i consequents.

• El model conducta adopta alguns principis de la psicologia cognoscitiva.

• Estímul resposta NO es una relació lineal, hi apareixen altres coses.

• La conducta no és lineal, es circular.

• Els pensaments /creences determinen la nostra conducta (MODEL COGNITIU

idees, pensaments..) Entendre els pensament és molt important. Els conductistes

+ radicals, ho rebutgen ja que no es pot observar.

• El model conductual no aconsegueix desplaçar al tradicional.

PRINCIPIS DEL SEGLE XXI:

• Model avaluació predominant: COGNOSCITIVO INTEGRADOR : el que

som és el que fem i al revés.

• Acceptació del constructe de personalitat reconceptualitzada com: Repertoris

bàsics de conducta

• Processos interns (forma de ser) i processos externs els dos determinen també

• Aceptació del sistemas taxonomics psiquiàtrics (DSM-IV-TR y CIE-10)

s’utilitzen per poder fer tractaments, diagnòstics..

• Acceptació de la doble causalitat de la conducta: situacional i disposicional.

• Acceptació de tests psicològics

• Multimètodes i multitècniques.

2. CONCEPTE ACTUAL DE AVALUACIÓ PSICOLÒGICA DE PERSONES

Implica:

• Alt grau de coneixements conceptuals bàsics(psico de la personalitat, social,

evolutiva, diferencial..).

• Alt grau de coneixements metodològics (psicometria, test psicològics..)

• Alta competència en relacions humanes.

• Eficàcia professional en el tractament de dades/informacions psicològiques

(síntesi de dades, capacitat de inferència.

És un procés d’estudi de la conducta humana

A. D’un subjecte - bio-psico-socio-cultural.

Conducta, formes d’acció, reaccions, interacció amb altres i amb la realitat,

procés de canvi... Context determina conducta i conducta determina el context.

B. Tractaments, programes, ambients... Comporta presa de decisions: clíniques,

educatives, judicials/socials relacionades amb la conducta estudiada. (É s eficaç?

Indicadors? Un és més eficaç que l’altre... )

AVALUACIÓ DE PERSONES:

a. Identificar conducta problema

b. Relació amb els antecedents i conseqüents: model hipotètic de funcionament

c. Dissenyar procés d’anàlisi: contrastar model hipotètic.

d. Seleccionar tècniques

e. Establir diagnòstic (DSM-IV i/o CIE-10)

f. Pronòstic

g. Predir, orientar, prevenir...

h. Eficàcia de la presa de decisions

i. Comunicar la informació

**Hipotesis ens permet fer un disseny Seleccionar tècniques (depen de la hipotesis)

establir un diagnostic fer pronostics (bé o mal).

Functional Analytic Clinical Models (Haynes, Leisen y Blaine, 1997) Últimes aportacions procedimentals i metodològiques: MODELS ANALÍTICS I FUNCIONALS DEL CAS CLÍNIC Esquematitzar el problema amb el diagrama de vectors que contemplen:

  1. Determinants del problema (actuals i remots)
  2. Condicionaments hipotètics
  3. Relacions entre deteminants *PG 32 ejemplo diagrama

3.TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ Vinculades a posicions teòriques explicatives de la conducta humana:

D. MODIFICABILITAT DE LA RESPOSTA capacitat del subjecte per alterar voluntariament la resposta: Poca: registre electrofisiològic Molta: questionaris de personalitat.

Fonts d’error de les tècniques d’avaluació a. Variables del subjecte observat: reactivitat, simulació, fatiga, aquiescència b. Variables de l’observador: expectatives, capacitat inferencia, entrenament c. Relació entre examinador i examinat: relació empàtica, estatus social d. (^) Qualitat dels instruments: validesa, fiabilitat.. e. Variables de la pròpia situació d’avaluació: tipo de situació, espai, temporalitat de la ocurrència del fenomen. Concepte de reactivitat Canvis que operen en la conducta del subjecte quan sap que esta sent observat i analitzat.

Esta en funció de diverses variables:

  • (^) Característiques físiques de l’observador: edat, sexe, talla, pes..
  • Característiques psicològiques de l’observador.
  • Les propies variables psicològiques de l’individu observat. Manifestacions principals de la reactivitat:
  • Inhibició conductual
  • Sobreactuació
  • Manipulació o engany Avaluació de la reactivitat Hi ha conductes més sensibles que altres a la reactivitat. a. Poca reactivitat o practicament nula conductes automàtiques o involuntaries com els hàbits (fumar, tics) b. Alta reactivitat conductes voluntaries com la conducta verbal La reactivitat també pot potenciar l’aparició de conductes noves. Selecció dels instruments Vàlids si medeix el que diu medir i és útil per prendre decisions. Fiables constancia de mesura. Efecte sostre o base adequats.

4.UNITATS DE MESURA Les capacitats cognoscitives i humanes han estat mesurades amb diverses unitats.

  1. Mesures clàssiques: a. Mesures de referencia normativa b. Mesures de referencia criterial
  2. Altres unitats de mesura
  3. Anàlisis del canvi: avaluació formativa
  4. Mesura de conductes no regulars 4.1 Mesures clàssiques a) Mesures de referència normativa el terme de comparació és la norma: a.1) Norma d’edat Perspectiva Evolutiva Edat mental : nivell d’eficàcia cognoscitiva amb el que treballa el subjecte comparat amb el que és propi de l’edat.
  • Pretén instruir i determinar el perfil de progressió Exemple la avaluació del potencial d’aprenentatge: Anàlisi de la diferència entre una primera avaluació sumativa i una avaluació final que indica el potencial de canvi després d’entrenament.
  • Avaluació inicial aprenentatge retest La diferencia entre test-retest = mesura del canvi. 4.4 Mesura de conductes no regulars TEORÍA DEL CAOS Referida a conductes no lineals (caòtiques), no periòdiques (regulars) i no predictibles (dinàmiques). L’aplicació de la teoria del caos a la conducta humana permetrà entendre aquelles conductes que semblen poc regulars. 5.QÜESTIONS ÈTIQUES Diverses posicions al llarg dels anys. En èpoques es va prohibir realitzar avaluacions. Actualitat: avaluació psicològica procés d’autoconeixement que busca la millora de la persona. CODI DEONTOLÒGIC:
  • Respecte per l’avaluat
  • (^) Protecció dels drets humans
  • Responsabilitat
  • Sinceritat cap al client
  • Prudència en l’aplicació d’instruments
  • Competència professional
  • Fonamentació científica de les seves intervencions professionals 6.DICOTOMIES EN AVALUACIÓ NOMOTÈTIC versus IDIOGRÀFIC NOMOTÈTIC :
  • El patró referencial és el gran grup
  • Es compara la conducta d’un individu concret amb el patró conductual d’un grup de referència.
  • S’han de buscar lleis generals aplicables a totes les persones. IDIOGRÀFIC
  • Cada persona és única ha de ser avaluada de forma única.
  • Interès per trets distintius
  • Avaluar els seus valors o creences
  • (^) Mètodes d’avaluació individualitzats (autobiografies, preguntes personalitzades..) GENERALITAT versus ESPECIFICITAT GENERALITAT :
  • Estabilitat de la conducta al llarg del temps i de diferents situacions
  • Concepte de tipus i tret
  • Models de tret, model psicodinàmic
  • La conducta té una vessant estructural. ESPECIFICITAT :
  • La conducta varia segons el tipus de situació
  • No hi ha un patró de conducta estable
  • Es dona molta importància als factors ambientals.
  • Models conductuals Repercussió: s’ha d’avaluar els trets o les situacions? Variables de persones o variables ambientals? QUALITATIU versus QUANTITATIU CUALITATIU :
  • Anomenat enfoc clínic
  • Anàlisi global del subjecte
  • Captació holística del subjecte QUANTITATIU :
  • Anomenat psicomètric, numèric o actuarial
  • Ponderació numèrica de les respostes de l’avaluat.
  • (^) Ús de tests estandaritzats
  • Recollida d’informació igual per tots els subjectes. EXPLICACIÓ versus COMPRENSIÓ EXPLICACIÓ :
  • Propi de les ciències naturals
  • Busca les causes que controlen un fenomen o una conducta (conductistes) COMPRENSIÓ :