Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Principios Constitucionales: Estado Social y Democrático en España - Prof. Pons, Apuntes de Derecho Civil

Una introducción a los principios constitucionales de la forma política del estado español, incluyendo el estado de derecho, estado democrático y estado social. Se discuten los orígenes de la ley y su relación con los principios constitucionales, así como los principios del ordenamiento jurídico. Además, se abordan los valores principales del estado democrático y la participación política en la sociedad española.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 23/03/2021

francina-ayuso-bagur
francina-ayuso-bagur 🇪🇸

11 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Ho trobem a l’article 1.1 de la constitució espanyola i parla de la forma política de l’estat. És a
dir, quins són els principis que regeixen la relació entre el poder i els ciutadans.
Aquests principis no només estan regulats per la constitució espanyola.
- Estat de dret
- Estat democràtic
- Estat social
L’imperi de la llei comença a aparèixer al segle XVIII. Amb l’estat liberal.
Actualment, la llei és la norma més important per sota la constitució i està subordinada als
principis constitucionals. És superior a les altres normes de l’ordenament jurídic.
La llei és la norma que aprova el parlament i el parlament és la representació del poble.
Article 9.3 conté els principis propis de l’estat de dret. La seguretat jurídica. Inclou el
principi de legalitat.
- Tots els òrgans de l’estat han d’estar sotmesos a la llei. És la garantia principal de
l’estat de dret.
- Els tribunals controlen que tothom estigui sotmès a la llei. Però el fet que hi hagi unes
lleis, no vol dir que sigui un estat de dret. Ha de tenir unes normes i uns continguts que
el defineixin.
Principis de l’ordenament jurídic:
Jerarquia normativa
Publicitat de les normes
irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets
individuals (si s’aplica una llei que no és favorable, s’ha de tirar enrere)
responsabilitat dels poders públics
seguretat jurídica
NO HI HA ESTAT DE DRET SI NO HI HA SEPARACIÓ DE PODERS
La corona té una funció simplement representativa.
A) Les corts generals: poder legislatiu
B) Govern: poder executiu + legislatiu (una mica)
C) Poder judicial: jutges i magistrats, independents de la resta de poders. Ha de garantir
que els altres poders segueixin les normes i no vulnerin drets
El Tribunal Constitucional actua en la resolució dels conflictes que es produeixen entre
el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial (art.
161.1.d)
No és suficient que hi hagi unes lleis, sinó que aquestes han de respectar els drets fonamentals
dels ciutadans. Ha d’haver unes garanties.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Principios Constitucionales: Estado Social y Democrático en España - Prof. Pons y más Apuntes en PDF de Derecho Civil solo en Docsity!

PRINCIPIS CONSTITUCIONALS

ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

Ho trobem a l’article 1.1 de la constitució espanyola i parla de la forma política de l’estat. És a dir, quins són els principis que regeixen la relació entre el poder i els ciutadans. Aquests principis no només estan regulats per la constitució espanyola.

  • Estat de dret
  • Estat democràtic
  • Estat social L’imperi de la llei comença a aparèixer al segle XVIII. Amb l’estat liberal. Actualment, la llei és la norma més important per sota la constitució i està subordinada als principis constitucionals. És superior a les altres normes de l’ordenament jurídic. La llei és la norma que aprova el parlament i el parlament és la representació del poble. Article 9.3  conté els principis propis de l’estat de dret. La seguretat jurídica. Inclou el principi de legalitat.
  • Tots els òrgans de l’estat han d’estar sotmesos a la llei. És la garantia principal de l’estat de dret.
  • Els tribunals controlen que tothom estigui sotmès a la llei. Però el fet que hi hagi unes lleis, no vol dir que sigui un estat de dret. Ha de tenir unes normes i uns continguts que el defineixin. Principis de l’ordenament jurídic:  Jerarquia normativa  Publicitat de les normes  irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals (si s’aplica una llei que no és favorable, s’ha de tirar enrere)  responsabilitat dels poders públics  seguretat jurídica NO HI HA ESTAT DE DRET SI NO HI HA SEPARACIÓ DE PODERS La corona té una funció simplement representativa. A) Les corts generals : poder legislatiu B) Govern : poder executiu + legislatiu (una mica) C) Poder judicial : jutges i magistrats, independents de la resta de poders. Ha de garantir que els altres poders segueixin les normes i no vulnerin drets El Tribunal Constitucional actua en la resolució dels conflictes que es produeixen entre el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial (art. 161.1.d) No és suficient que hi hagi unes lleis, sinó que aquestes han de respectar els drets fonamentals dels ciutadans. Ha d’haver unes garanties.
  • Garanties normatives : procediment agreujat de reforma constitucional, reserva de llei per a la regulació de l’exercici del, preservació del contingut essencial enfront del legislador i desenvolupament per llei. - Garanties jurisdiccionals
  • Garantia institucional: defensor del poble. L’ESTAT DEMOCRÀTIC Valors principals: llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. a) Manifestacions del pluralisme (participació de diversos grups)
  • Pluralisme religiós
  • Pluralisme lingüístic
  • Pluralisme en la vida social i econòmica: reconeixement de sindicats i organitzacions empresarials, col·legis i organitzacions professionals, obligació dels `poders públics de fomentar les organitzacions de consumidors i d’usuaris
  • Reconeixement del dret d’associació, com a via d’expressió del pluralisme. b) Sobirania popular: el titular de la sobirania és el poble espanyol. (Afirmació compatible amb el reconeixement de pluralitat de nacionalitats i regions que integren l’estat espanyol) c) Estructura democràtica dels poders de l’estat.  Corts generals: òrgan o el poder que representa el titular de la sobirania  La justícia emana del poble  Forces armades: la seva principal missió és garantir la sobirania d’Espanya enfront problemes exteriors i protegir la democràcia en el marc de la constitució.  Organitzacions que operen en l’esfera pública; han de tenir una estructura interna i un funcionament democràtic. d) Participació  Participació política: - Dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants. - Dret d’accedir en condicions d’igualtat als càrrecs públics. (Tenir en compte el context històric i el lloc on s’aplica aquest dret ja que si estem en un país amb desigualtats, s’hauran de veure reflectides en aquest cas garantint llocs públic per la gent més desafavorida)  Altres modalitats participatives: -Participació de pares, alumnes i professors en la gestió i el control dels centres educatius sostinguts amb fons públics - Participació del jovent en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural - Organització de consumidors i usuaris - Audiència dels ciutadans en l’elaboració de les disposicions administratives - Participació en la funció jurisdiccional mitjançant el jurat - Participació dels interessats en la seguretat social i en els organismes públics la funció dels quals afecti directament la qualitat de vida i el benestar social. - Participació dels treballadors dins de l’empresa.