¡Descarga Procediments tributaris y más Apuntes en PDF de Derecho Financiero y Tributario solo en Docsity!
PROCEDIMENTS TRIBUTARIS
Per fer la part de procediments hem de tornar a la Llei General Tributaria. No entrarem a examinar el desenvolupament de la llei en exactitud, però si que hem de tenir la idea de les qüestions fonamentals.
El Titol III de la LGT es dedica a l’aplicació dels tributs.
SEGONA PART: PROCEDIMENTS TRIBUTARIS
- L’aplicació dels tributs:
Entenem per aplicació de tributs totes les activitats administratives adreçades a la informació i assistència dels obligats tributaris i a la gestió, inspecció i recaptació. A espanya hi ha una pressió fiscal indirecta molt elevada, i això inclou als diners q t’has de gastar per complir amb les teves obligacions tributaries.
L’aplicació dels tributs s’ha de desenvolupar a través dels procediments administratius de gestió, recaptació i altres previstos. És a dir, que l’aplicació dels tributs es fa a través de procediments administratius tributaris i especials. La Llei 30/1992 del dret administratiu s’aplica en el dret tributari de forma supletòria.
L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de costos indirectes, com per exemple, si no és imprescindible, no demanarem permis a la feina per anar a l’Agència Tributària per presentar un paper. Trobarem altre medis més eficients. Aquests principis deriven, en part, del principi de seguretat jurídica, i del principi d’eficàcia administrativa.
A la llei trobem instruments per facilitar l’aplicació dels tributs.
- Instruments per facilitar les coses als obligats tributaris: estan regulats a l’art.34.1. Podem dir que un obligat tributari no té menys drets que quan
es relaciona amb un altre Ministeri. Podriem destacar dret a ser informat i assistit per l’administració tributaria; dret a obtenir devolucions; dret a que t’indemnitzin pels abals aportats; dret a utilitzar les llengues oficials; l’at. 34.2 el regula la defensa al contribuent, òrgan que defensa i el que fa és vetllar per l’efectivitat dels drets de l’obligat tributari. A nivell d’obligats tributaris es troben altres organs, com el Defensor del Poble.
- Les consultes tributàries.
Parlem de consultes escrites, no verbals. Son peticions fetes a una administració tributaria amb la finalitat que es pronunciï sobre qüestions tributaries que afecten al que fa la consulta. Les consultes les pot fer qualsevol persona, sigui obligat tributari, assessor... quan l’administració contesta aquesta consulta el que fa és interpretar com s’han d’aplicar les normes en un cas concret. És una interpretació autoritzada però que tampoc podem equiparar-la amb altres disposicions generals interpretatives o aclaratories.
Estan legitimades per fer consultes tributàries qualsevol obligat tributari, col·legis professionals, cambres oficials, sindicats... i està legitimat per contestar aquestes consultes els òrgans de l’administració tributaria que tingui atribuïda l’iniciativa per l’elaboració.
El procediment es troba a l’art. 78, i diu que la consulta s’ha de fer abans que s’acabi el termini. Ex. Estàs al mes de maig fent la declaració de renda, doncs hauràs de fer abans possible la consulta abans del juny. La llei deixa clar que el fet que hagis fet una consulta i no t’han contestat, això no atura el termini per presentar l’autoliquidació, per exemple. Les consultes es fan per escrit, i s’han de contestar en el termini de 6 mesos com a màxim. En aquest cas no hi ha silenci, i la manca de contestació no implica l’acceptació.
Pel que fa als efectes, (!!!!!!!!!!) quan tu fas una consulta i et contesten, pot ser que la resposta t’agradi o no. Si no estàs d’acord, no tens obligació de fer el que t’ha respost l’Administració, perquè NO VINCULAN A LA PERSONA QUE HA FET LA CONSULTA. Ara bé, si vostè fa el que li va dir la direcció general de tributs, mai li podran posar una sanció.
(!!!!!!!)quan tu reps la resposta a una consulta i no estàs d’acord, no pots recórrer.
- Motivar. S’ha d’explicar el perquè, com a minim, dels fets i els fonaments de dret. L’article 103 estbleix uns casos en els quals és obligatoria la motivacio. Aquests són: - En els actes de liquidació - En els actes de comprovació de valors - En la suspensió - On s’estableixi la motivació
La normativa que regula el procediment fixarà sempre el termini màxim del qual l’administració disposa per resoldre. En cap cas aquest termini pot passar de 6 mesos, excepte si una norma amb rang de llei estableix un termini diferent. A diferència del que passava amb la llei del 63, l’actual regula els efectes de la manca de resolució expressa, quan acaba aquest termini màxim establert a la norma. Aleshores, diu la llei que aquests efectes recullen subsidiàriament els efectes que tindrà aquesta manca de resolució. Aquests efectes són diferents si el procediment s’ha iniciat d’ofici o a instància de l’obligat tributari:
- Si s’ha iniciat per part de l’obligat tributari, la regla general és el silenci administratiu positiu. És a dir, l’interessat pot entendre estimada la seva solicitud. El que passa és que aixo té una excepcio: el silenci no serà positiu si parlem de recursos i reclamacions; en aquest cas, la manca de resolucio en el termini previst tindrà efectes desestimatoris.
- (^) Si s’ha iniciat d’ofici, depen si els efectes són favorables o desfavorables. Si el procediment l’inicia l’administració i els efectes són favorables pel contribuent , el silenci és negatiu. és a dir, procediment iniciat per l’Administració i ella no contesta, si els efectes són favorables pel contribuent s’aplica el silenci administratiu negatiu. en canvi, si són procediments subsescitbles de produir efectes desfavorables pel contribuent , la manca de ressolució provocarà la caducitat del procediment.
*es prohibeix cobrar interessos de demora pel temps que l’Administració ha trigat en resoldre
Les autoliquidacions.
Les autoliquidacions tenen un paper estrella en el tema dels tributs. Les autoliquidacions són declaracions en que els obligats tributaris a més de comunicar a l’administració les dades necessàries per a la liquidació del tribut, realitzen per si mateixos les operacions de quantificació i liquidació necessàries. Per tant, una autoliquidació sempre neix de l’obligat tributari, i en principi, l’Administració no fa autoliquidacions, encara que és cert que sovint obliga a fer-les. L’autoliquidació la fa sempre el contribuent, i no és un acte administratiu, sinó que l’ha de fer sempre l’obligat tributari. L’article 120.2 diu que les autoliquidacions presentades poden ser objecte de verificació i comprovació per l’administració. Com que l’autoliquidació la fa sempre l’obligat tributari, si després la presentes i t’adones que t’has equivocat, tens l’oportunitat de:
- Presentar una complementària ha determinats impostos hi ha la possibilitat de presentar una autoliquidació complementària, quan hi ha errors o t’has oblidat alguna cosa.
- Demanar-li a l’administració la rectificació d’aquesta autoliquidació pero només dels darrers 4 anys, perquè la resta haurà prescrit.
Les liquidacions. Les liquidacions són l’acte administratiu resolutori mitjançant el qual l’òrgan competent de l’Administració realitza les operacions de quantificació necessàries, i determina l’import del deute tributari o de la quantitat que resulti per retornar. A diferència de les autoliquidacions, les liquidacions sí que les fa l’Administració. És un pronunciament sobre l’existència i l’import d’una obligació tributaria d’ingrés. L’administració informa de l’existència d’un deute, i és un acte administratiu individualitzat, que sempre anirà anomenat per una persona física o jurídica, i té un resultat a ingressar o retornar. L’administració la fa o bé a partir de dades que ha declarat el contribuent i altres dades que li consten a l’Administració, i de les que pot fer cas o no. La classificació que fa l’AGT de les liquidacions: (EXAMEN)
- Altres procediments regulats al Reglament de gestió i inspecció.
- Procediment d’inspecció: ( els procediments no s’han de confondre!!!!). Els procediments d’inspecció tributaria es troben regulats a la llei, concretament a l’article 141. Actualment s’acaba de fer una reforma de la llei general tributaria, i ha afectat únicament en aquest aspecte als temes del termini. 1. La inspecció tributària.
Les funcions de la inspecció es troben limitades. La inspecció consisteix en l’exercici de les funcions administratives dirigides a un seguit d’activitats (...) regulades a la llei. Destaquem, en concret,:
- la investigació dels supòsits de fet de les investigacions tributaries per al descobriment dels fets que siguin ignorats per l’administració. (fets que no han estat declarats)
- comprovació del valor de drets, rendes, productes i altres elements…
- comprovacio del compliment de beneficis fiscals.
- Pràctiques de liquidacions…
El desenvolupament d’aquestes funcions es concreten a través d’una sèrie d’actuacions i procediments, i aquestes, queden reflectides en el procediment d’inspecció.
2. Actuacions de comprovació i investigació.
El procediment d’inspecció te per objecte comprovar i investigar l’adequat compliment de les obligacions tributaries. La inspecció comprova i investiga, i en canvi, els òrgans de gestió tributaria només comproven. un òrgan de gestió tributaria és l’Agència tributaria, i no investiguen, ni fan actes d’inspecció... només comproven
La diferència entre investigació i comprovació es troba en que, la investigació te per objecte descobrir l’existència de fets amb rellevància tributaria no declarats
o declarats incorrectament. En canvi, la comprovació te per objecte actes, elements i elaboracions consignats pels obligats tributaris en les seves declaracions. Per tant, en la investigació s’investiguen els fets no declarats o declarats parcialment, i en la comprovació es comprova nomes allò declarat.
3. Fases del procediment d’inspecció. Inici, desenvolupament i terminació.
Dins el procediment d’inspecció trobem tres fases: inici, tramitació i terminació, i es poden adoptar mesures cautelars degudament motivades, per intentar impedir que desapareguin, es destrueixin o alterin les proves determinades. Les mesures cautelars han de ser proporcionades i limitades en el temps, sense que es produeixi un perjudici d’impossible reparació.
D’altra banda, les mesures cautelars s’han de ratificar per un altre òrgan, i s’han d’aixecar quan no siguin necessàries.
Les fases del procediment:
- Inici una inspeccio es pot iniciar d’ofici o a petició d’un contribuent. L’iniciació d’ofici pot ser d’acord amb un pla previ d’inspecció, o d’acord amb una ordre escrita i motivada d’un òrgan superior. Els plans d’inspecció no són públics, però l’article 116 diu que tot i ser reservats poden reservar-se. Quan, en canvi, es produeix a petició de l’obligat tributari , això passa quan el contribuent demana que, si s’acaba d’iniciar una inspecció parcial, aquest demana que sigui de forma general. És a dir, que ja que se li inspecciona que es fassi de forma complerta.
Quan s’inicia un procediment d’inspecció, és fonamental que s’informi sobre l’abast d’aquesta inspecció. Què és el que es vol inspeccionar, com es farà, quins són els seus drets i obligacions en el curs d’aquestes actuacions etc.
Els efectes de l’inici d’un procediment d’inspecció (examen!!!!!!) són:
La inspecció es pot fer a diversos llocs possibles com:
- En el domicili fiscal de l’obligat tributari o del seu representant.
- On es desenvolupen les activitats professionals. Ex. Sóc metge i tinc una consulta privada.
- A les oficines de la inspecció.
***possible pregunta examen*****
- Les actes d’inspecció. Concepte, contingut i classificació.**
En la majoria d’actes hi ha una liquidació, i aquesta liquidació arribarà a un resultat, anomenat proposta de regularització. Amb aquestes actes de disconformitat s’ha de fer constar expressament aquesta disconformitat, i s’ha d’acomppanyar d’un informe ampliatori de l’actuari, -referit a l’inspector o inspectora- en el qual s’exposen els fonaments de dret en que es basa la proposta de regularització. Una vegada s’ha signat l’acte, en aquest cas, signar un acte no varia el sentit de l’acta, sino que igualment es poden presentar al·legacions i recórrer. Per tant, la llei diu que un cop signada l’acte, l’interessat pot presentar al·legacions en el termini de 15 dies. L’inspector en cap, a la vista de l’acte de l’informe ampliatori i de les al·legacions, dictarà acte administratiu de liquidació o acordarà que es completi l’expedient.
5. Altres actuacions de la inspecció. 4. Procediment de recaptació:
Consideracions generals. Període voluntari i executiu.
En aquest apartat veurem què passa si no es paga en un primer període; què passa davant la negativa d’un contribuent que es nega a pagar… no hi ha cap administració tributaria que aconsegueixi que els contribuents paguin el 100%.
Quan parlem de recaptació ens referim a l’exercici de les funcions administratives conduents al cobrament dels deutes tributaris. A la recaptació se li apliquen uns principis que són:
- El principi de normativitat tots els actes que es fan dins d’un procediment de recaptació estan determinats a la normativa tributaria. No hi ha actes discrecionals. En aquest reglament es regula tot el que pot fer una administració tributaria per aconseguir que empreses i persones fisiques paguin el que els hi toca pagar.
- El principi d’unitat s’aplica a tot tipus de tributs i ingressos de dret públic.
- S’impulsa d’ofici no a instància de l’obligat tributari, sino que s’inicia a instància de l’administració.
La recaptació dels deutes tributaris es pot realitzar en període voluntari o en període executiu, -mitjançant el pagament o compliment espontani de l’obligat tributari o, a través del procediment administratiu de constrenyiment. És a dir, primer hi ha un període voluntari, i si no es paga, s’inicia el període executiu. Si la persona continua sense voler pagar, s’inicia el període d’embargament. Tant en període voluntari com en període executiu es pot demanar l’ajornament o fraccionament del pagament. Entenem per “ajornament” quan una persona comunica a l’ajuntament que vol pagar, però que en aquests moments no pot. Aleshores, agafa el compromís de pagar-ho tot de cop en X temps.
Ajornament i fraccionament del pagament. És possible un ajornament o fraccionament si tens dificultats transitòries de tresoreria, que pot una administració demanar-te que les demostris. L’administració pot demanar que se li demostri les dificultats transitòries de tresoreria. El que demana un fraccionament o ajornament normalment és l’obligat tributari, i es produeix quan la seva situació economica li impedeix fer el pagament en els terminis establerts. L’article 65.2 regula determinats casos en els quals no és possible fer un ajornament o fraccionament.
- Casos en els quals hi ha quantitats retingudes en el sou. Ex. El sou no es pot ajornar o fraccionar
- Les liquidacions em de distingir si la notificació és individual – que vé un senyor a portar la carta de la liquidació en mà-. En aquest cas, l’art. 62.2 diu que el periode voluntari es fixa en funció de quan s’ha fet aquesta notificació, i es diferencia si s’ha fet dins la primera quinzena del mes o dins la segona. Si s’ha fet en la primera quinzena, el periode voluntari és fins al dia 20 del mes seguent. Ex. El notificador ve a casa el 10 de gener, el periode voluntari es fins el 20 de febrer. Si s’ha fet en la segona, el periode voluntari es fins al dia 5 del segon mes posterior. Ex. Si s’ha fet el 20 de gener, el periode voluntari és fins al 5 de març. (tinc de termini per pagar fins a aquest dia). Si la notificació és colectiva –tipiques d’alguns tributs locals, que es paguen cada any i la quota varia molt poc-. En aquests casos no va el notificador a casa, sino que el pagament pot estar domiciliat o sino, enviaran un avis a la bustia de casa. L’art 62.3 estableix que en el casos de notificacio colectiva, el periode voluntari de pagament és de com a minim 2 mesos. A conitnuacio, s’estableix també un termini general de l’ de setembre al 20 de novembre, pero després cada admin pot fixar un termini diferent. (com a minim de 2 mesos)
La recaptació de tributs en període executiu.
És possible que un contribuent sigui bon pagador, sempre pagui tot en el seu temps i mai arribi al període executiu. Però si una persona física o jurídica no paga, pel motiu que sigui, s’entra en la fase d’embargament.
És important saber distingir que una cosa és la LIQUIDACIO, i una altre la AUTOLIQUIDACIO. Ex. Amb l’impost de transmissions patrimonials honeroses, dèiem que hi havia 3 modalitats (TPO, OS, AJD), doncs agafem el de transmissions patrimonials oneroses, i sabem que s’ha de pagar el 10 %, i això funciona per autoliquidació, on la llei ens diu que el dia q es vagi al notari, se signen tots i apartir d’aquell dia que s’ha signat i per tant, s’ha comprta el pis, es té un període de 1 mes per fer LAUTOLIQUIDACIO. Imaginem que s’ha de pagar 5.000 € i jo tinc 1mes per pagar-ho. L’article 27 diu que, en les autoliquidacions extemporaneas amb ingrés, o en els supòsits de liquidacions pagades derivades de declaracions extemporaneas, -en aquest segon cas s’estableix per a aquells sistemes que es poden fer per autoliquidació o per declaració, cosa que ho decideix cada ajuntament). El supòsit més freqüent és el de la autoliquidació presentada fora de termini. Aleshores, què passa en aquests 2 casos que esmenta l’article 27 de compliment voluntari extemporani? Es parla en aquests casos de recàrrec per declaració extemporanea sense requeriment previ. (no haver rebut la carta per part de l’Administració).
A continuació explicarem quins són aquests recàrrecs?. Dins del procediment de recàrrecs per presentar la sol·licitud fora de termini hi ha 4 recàrrecs (!!!!!!!!), i varia el percentatge en funció del temps que ha passat. Ex. Jo tenia 1 mes per fer l’autoliquidació al mes de juny, i la llei diu que si encara no has rebut el requeriment, en qualsevol moment tu pots voluntàriament pagar aquesta autoliquidació, i tindrà 1 recàrrec del:
- 5% si es dintre dels 3 mesos següents
- 10% si es dintre del 4 i 6é mes
- 15 % si es dintre dels 7-12 mesos
- 20% si han passat més de 12 mesos + interessos de demora, perquè ja han passat 12 mesos.
**** hem de tenir clara la diferència entre recàrrec i sanció. ***** Tot això s’aplica en el cas de autoliquidacions que surten a pagar, i es presenten fora de termini. L’any 2006 s’afegeix un apartat nou a l’article, que diu que aquests recàrrecs vist anteriorment, si els pagues, et faran un descompte del 25 % si es paguen conjuntament amb l’autoliquidació. (la reducció és sobre el recàrrec. És a dir, 15% - 25 5 = 7.5 % En un altre supòsit, ens podem trobar també que la persona realitzi l’autoliquidació FORA DE TERMINI i sense l’ingrés dinerari. En aquest cas, ens trobem que hi haurà 2 recàrrecs:
- Un en funció de quan faci el pagament (3 mesos, 4-6, 7-12 …)
- Un dels recàrrecs del periode executiu, perquè en aquest cas la presentació de l’autoliquidació fora de termini, inicia el periode executiu.
EL PERIODE EXECUTIU: Els requisits perquè s’inicii el període executiu són:
- Que s’hagi acabat el periode voluntari sense fer el pagament
- Coneixement per part de l’administració de l’existència i quantia del deute tributari.
Si parlem de liquidacions –document fet per l’administració amb un resultat final de l’import que s’ha de pagar-, i aleshores el període voluntari finalitza quan acaba el termini per fer el pagament.
La provisió de constrenyiment informa al contribuent a través d’una notificació que es té un deute amb l’Administració, i no consta pagament, i se li notifica la provisió de constrenyiment amb un 10 % de recàrrec, i si no paga, aleshores informen que aniran contra el seu patrimoni procedint a l’embargament dels seus bens.
El procediment de constrenyiment és exclusivament administratiu, és a dir, a diferència d’altres països, per embargar els bens l’administració no necessita anar a un jutjat, perquè els actes administratius tenen autotutela.
Aquesta via de constrenyiment té també unes fases:
- Fase de iniciació el proceediment s’inicia amb la notificació de la providència de constrenyiment. Amb aquesta provisió, -que ha de tenir una informació minima com el nom del deutor, recàrrecs, deute, terminis per pagar…- i l’advertiment que si no paga es pasarà a la fase d’embargament dels bens. Aquí no hi ha interessos, nomes hi ha un recàrrec del 5 o 10 %. Només el 20 % porta interessos ¡!!!!!!!!!!. Els terminis per fer el pagament són més curts:
1.a. Si es notifica dins la primera quinzena: pots pagar fins el dia 20 del mateix mes 1.b. Si es notifica dins la segona quinzena: fins el dia 5 del mes seguent.
Quan la persona rep la provisió de constrenyiment i després de tot no la paga, més endavant el recàrrec serà del 20 % més interessos de demora calculats des que es va iniciar el periode executiu.
Una vegada s’ha iniciat la provisio de constrenyiment es poden adoptar mesures cautelars, perque l’agència tributaria es va donar compte que aquestes liquidacions que van conjuntament amb l’acta no es paguen, i hi ha moltes “triquiñueles” per no pagar. Abans d’arribar a l’embargament, l’administració pot adoptar determinades mesures per per exemple,, evitar que una empresa vengui els seus bens o la mateixa empresa per no pagar.
Trobem determinats motius d’oposició a la provisió de constrenyiment , que es basen en que quan l’administració notifica la provisió de constrenyiment ja NO ES POT DISCUTIR EL MOTIU. Perque la questio de fons ja s’hauria
d’haver discutit abans d’arribar a aquest punt del procés. L’article 163 fa una llista amb les uniques coses que es poden alegar davant una provisió de constrenyiment:
- Extinció total del deute
- (^) Prescripció del dret a exigir el pagament
- Sol·licitud d’ajornament o fraccionament
- Compensació en periode voluntari
- Falta de notificació de la liquidació
- Anul·lació de la liquidació
- Error u omissió en la provisió de constrenyiment que impedeixi la identificació del dutor o del deute contret
L’embargament. Suspensió del procediment.
- Fase de tramitació el procediment de constrenyiment es desenvolupa, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, s’ha de procedir a l’embargament dels bens de l’obligat tributari amb quantia suficient per cobrir els deutes, els recàrrecs, els interessos, les costes… en el cas que existeixi una garantia (aval bancari) l’administració el que farà és executar aquest aval. també és possible que el contribuent li digui a l’Administració què és el que vol que li embarguin per poder cobrar el duete.
D’altra banda, també s’estableix que per embargar s’ha de seguir un ordre, sempre que l’obligat tributari i l’Administració no haguessin acordat cap ordre, i s’ha d’embargar tenint en compte la facilitat més gran i la honerositat menor per l’obligat tributari: diners efectius, crèdits en compte, sous salaris i pensions, bens inmobles…
- Terceria de major derecho quan un tercer entén que té un dret preferent davant la Hisenda Pública, per executar els mateixos bens o drets. Ex. Jo soc el banc i li dire a l’Agència Tributaria que esperi, perque a mi em deu abans i per cobrar jo estaré abans. Les terceries s’han de resoldre en el termini de 3 mesos, i si passen aquests 3 mesos sense resposta, s’enten silenci negatiu.
- Les declaracions de responsabilitat primer s’ha de declarar que una persona fisica o juridica és responsable. Després la llei regula el procediment de responsabilitat solidaria i de la responsabilitat subsidiaria. - Si es notifica la declaració de responsabilitat quan un deute està en periode voluntari, acabat el periode es podria exigir el pagament al responsable solidari, i se li demanaria en periode voluntari, encara sense recàrrecs. - Si es notifica en periode executiu, se li donarà un termini per pagar, i si no paga el responsable solidari, anirà contra ell el procediment de constrenyiment.
La responsabilitat subsidiària té com a requisit previ la declaració de fallit del deutor principal i si n’hi ha, dels responsables solidaris.
El procediment de recaptació davant els succcessors es produeix de dues maneres:.
- Procediment de succeció mortis causa , els hereus accepten la herencia i amb ella els deutes si hi ha.
- Procediment per dissolució o liquidació d’una societat o d’una fundació. En principi la llei diu que el procediment de constrenyiment continuara davant tots els socis si es tracta d’una societat, i davant els destinataris si es tracta d’una fundació.
La suspensió del procediment de l’embargament es pot realitzar a través de:
- Quan ho demana el propi obligat tributari es pot demanar la suspensio quan es presenta un recurs o una reclamació. S’atura el procediment fins que es resolgui el recurs, acompanyat d’una garantia
(aval bancari o disposit). La regla general per tant, és adjuntar una garantia, i que el fet de presentar un recurs no atura el procediment a no ser que es demani la suspensió adjuntant una garantia o aval bancari. Hi ha alguns casos en els quals és possible obtenir la suspensió sense garantia, i aquests casos són:
- Casos d’errors de fet
- Casos quan demostres una importància o perjudici sobre tu
- (^) Casos quan això ja s’ha pagat i et demanen encara el pagametn
- Suspensio del procediment a iniciativa d’un tercer
- Procediments de revisió:
El recurs de reposició.
Les reclamacions economicoadministratives.
Els procediments especials de revisió. Nul·litat de ple dret, declaració de lesivitat, revocació, rectificació d’errors i devolució d’ingressos indeguts.
Aquests procediments no s’utilitzen massa. Només es poden utilitzar en aquells casos en els que així ho permet la llei.
La gran diferència entre aquests procediments i el recurs de reposició és que, amb el recurs de reposició i les reclamacions economicoadministratives, tens només un mes per poder recórrer. En aquests casos, amb els procediments especials de revisió, tens fins a quatre anys.
Aquests procediments normalment són més flexibles: un acte administratiu si és ferma ja no pot atacar-se amb el clàssic recurs de reposició.
- Declaració de nulitat de ple dret hi ha una petita llista dels casos en els quals ens podem trobar que es dona una nulitat de ple dret. A més, per utilitzar aquesta via s’ha d’exaurir primer la via administrativa.
