Programación literatura cuarto, Resúmenes de Lengua y Literatura

¡Descarga Programación literatura cuarto y más Resúmenes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

I.E. S. FRAY IGNACIO BARRACHINA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ CURS

ACADÈMIC 2020- 2021

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

1r ESO

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Justificació de la programació La inclusió de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria respon a la necessitat de desenrotllar la competència comunicativa de l’alumnat, entesa en tots els vessants: pragmàtic, lingüístic, sociolingüístic i literari. Així, d’una banda, ha d’aportar-li ferramentes i coneixements necessaris per a moure’s satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa de la vida acadèmica, familiar, social i professional, i, d’una altra banda, ha de servir per a la consolidació de la competència comunicativa necessària en tots els àmbits de la vida adulta Els continguts, criteris d’avaluació i competències clau de Valencià: Llengua i Literatura s’organitzen en quatre blocs. Esta divisió no pretén jerarquitzar els aprenentatges, sinó organitzar les destreses bàsiques que ha de conéixer l’alumnat, usuari de la llengua, per a ampliar, de manera progressiva, la seua capacitat per a interactuar, comprendre i expressar-se oralment i per escrit, a més de millorar la seua educació literària. En este sentit, les habilitats lingüístiques, els continguts de llengua i els de literatura que pertanyen a cada un dels blocs, s’interelacionen i conformen l’assignatura com un tot integrat. Amb això es pretén consolidar la base que servisca per a l’aprenentatge al llarg de la vida, ja que les habilitats lingüístiques i el coneixement purament conceptual de la llengua seran elements necessaris una vegada acabada esta etapa formativa per a obtindre informació, comunicar- se i continuar aprenent. D’altra banda, cal remarcar que, en cada bloc, els elements curriculars es presenten en una progressió creixent i graduada al llarg de l’etapa educativa, a partir del nivell assolit al final de l’Educació Primària. Així doncs, el bloc 1, “Comunicació oral: escoltar i parlar”, presenta continguts necessaris perquè l’alumnat adquirisca les habilitats per a comunicar amb precisió les pròpies idees, construïsca discursos orals elaborats adequats al context comunicatiu en què s’utilitzen i escolten de manera activa, interpretant correctament les idees de la resta. També es presenta en este bloc la interacció oral com una destresa bàsica en les relacions humanes i que ocupa tots els àmbits, des del personal fins a l’acadèmic, passant pel professional i l’administratiu. El bloc 2, “Comunicació escrita: llegir i escriure”, fomenta el desenrotllament de la lectura i l’escriptura. Estos processos són bàsics en la posada en marxa de la resta de processos cognitius que elabora el coneixement del món, d’un mateix i dels altres. Són, per tant, dos ferramentes clau en l’adquisició de nous aprenentatges durant tota la vida. L’enfocament comunicatiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua provoca que les activitats relacionades amb la comprensió i la redacció de textos de diversos àmbits i la realització de projectes d’aprenentatge, de forma individual o en equips cooperatius, siguen elements metodològics bàsics en este bloc. A més, s’hi inclouen els temes transversals que han d’estar presents en el currículum. El bloc 3, “Coneixement de la llengua”, es basa en la necessitat de reflexionar sobre els elements que conformen la llengua i sobre els mecanismes lingüístics que regixen la comunicació, és a dir, sistematitza l’aprenentatge dels elements lingüístics necessaris per a utilitzar correctament les destreses lingüístiques a què s’ha fet referència anteriorment. El quart bloc és “Educació literària”, amb la qual es pretén aconseguir que l’alumnat es convertisca, de manera progressiva, en lectors competents. Per este motiu s’alternen les propostes de lectura, comprensió i interpretació d’obres literàries pròximes als seus gustos personals i a la seua maduresa cognitiva, amb la de textos literaris que aporten coneixements bàsics sobre algunes de les fites clau de la literatura. En este punt cal assenyalar que la progressió en l’estudi de la literatura s’entén com l’aproximació als gèneres literaris a partir d’una selecció de textos agrupats al voltant dels grans temes i tòpics universals en els dos primers cursos que conclou en tercer i quart amb una visió cronològica que comprén des de l’edat mitjana fins al segle XXI. Així, la literatura es planteja com a font de gaudi personal i com a font de

coneixement, ja que es relaciona amb altres arts com ara la pintura, l’escultura, el cine, la música i inclús la ciència. L’organització dels elements curriculars de l’assignatura es basa en el tractament integrat de les llengües del currículum, enfocament metodològic que respon a la concepció plurilingüe del sistema educatiu valencià, en què conviuen dos llengües cooficials amb, almenys, una llengua estrangera, i totes són al mateix temps objecte i instrument d’aprenentatge. Per este motiu, es presenten els criteris d’avaluació i els continguts específics de cada una de les dos llengües i els criteris d’avaluació i els contiguts comuns a les dos. El fet que es presenten continguts comuns, de tipus cognitiu, que es relacionen principalment amb els processos que intervenen en la lectura i l’escriptura, facilita la planificació de tasques i estratègies d’aprenentatge que permeten realitzar transferències lingüístiques en funció de quina siga la L o la L2 del centre, tenint en compte el projecte lingüístic d’este. En este sentit, són fàcilment transferibles a les llengües estrangeres, una vegada que s’ha consolidat el codi oral o escrit, la qual cosa facilita l’aprenentatge. Així mateix, la redacció dels criteris d’avaluació es basa en una estructura fàcilment recognoscible que configura xicotetes situacions d’avaluació que, en molts casos, respon a situacions reals. Per a això, en primer lloc es presenta el procés que es pretén avaluar, amb diferents nivells de complexitat, associat a un contingut (conceptual, procedimental i actitudinal). Tant el procés com el contingut estan tancats per la naturalesa de l’execució (la manera, el context, l’objectiu), que ajuda a delimitar les situacions en què es realitza el procés sobre el contingut que s’aprén. Esta redacció dels criteris d’avaluació de Valencià: Llengua i Literatura permet realitzar una selecció ajustada de procediments i instruments d’avaluació, bàsicament escales d’observació i de valoració aplicades a productes lingüístics, orals i escrits, sobre temes i àmbits diversos o sobre la literatura. En este sentit, l’ús del portfolio en les pràctiques de les habilitats expressives com a recurs d’avaluació i de reflexió crítica sobre què s’ha aprés i com s’ha aprés, és determinant en l’avalució del procés d’aprenentatge i en l’autoavaluació de l’alumnat. A més, la creació d’un portfolio de lectura permetrà l’alumnat recopilar i avaluar tots els elements relacionats amb les lectures: fitxes, resums, gravacions d’exposicions orals, infografies, etc. La seqüenciació dels continguts i els criteris d’avaluació de forma progressiva i diferenciada possibilita la identificació i l’avaluació dels aprenentatges bàsics de cada nivell, amb la qual cosa es facilita les funcions del docent en el tractament de l’atenció a la diversitat i en la realització d’adaptacions curriculars per a alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, i també en facilita la inclusió en el medi escolar i social. D’altra banda, l’avanç seqüenciat, progressiu i acumulatiu al llarg dels quatre cursos de l’ESO permet que els aprenentatges bàsics de cada nivell incloguen els del nivell anterior encara que estos no apareguen detallats. D’esta manera, s’aconseguix l’adquisició dels coneixements i processos que apareixen en els estàndards d’aprenentatge avaluables presentats en el en Reial Decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, sense haver d’orientar el procés d’ensenyança-aprenentatge directament a aconseguir- ho. L’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura contribuïx en essència a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística per part de l’alumnat. I si la comunicació és un dels pilars de la convivència social, el desenrotllament de la competència comunicativa ha d’anar estretament lligat al desenrotllament de la competència social i ciutadana. El plantejament bàsicament procedimental de l’assignatura implica que l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques necessàries perquè es produïsca la comunicació contribuïsca a la comprensió de les experiències col·lectives i de l’organització i el funcionament del passat i present de les societats. A més, en molts casos, es plantegen situacions d’aprenentatge estretament lligades a la realitat social del món actual, els seus conflictes i motivacions, els elements que són comuns i els que són diferents, així com els espais i territoris en què es desenrotlla la

D’altra banda, la competència en consciència i expressió cultural implica conéixer, comprendre, apreciar i valorar amb esperit crític, amb una actitud oberta i respectuosa, les diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi personal, i considerar-les com a part de la riquesa i patrimoni dels pobles, als quals contribuïxen els continguts del bloc “Educació literària”. A més de l’aprenentatge dels elements literaris, es proposa el desenrotllament de la creativitat, que es relaciona amb la capacitat estètica i creadora, i el domini d’aquelles capacitats relacionades amb els diferents codis artístics i culturals, per a poder utilitzar-les com a mitjà de comunicació i expressió personals. Tot això per a despertar en l’alumnat l’interés per la participació en la vida cultural i per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic, tant de la comunitat pròpia com d’unes altres comunitats. Des del punt de vista metodològic, es proposa l’enfocament comunicatiu com a plantejament didàctic bàsic per a l’aprenentatge i l’avaluació. El fet de desenrotllar la competència comunicativa suposa adquirir coneixements a través de la pràctica i la participació actives en àmbits socials que, com a tals, es poden desenrotllar tant en el context educatiu formal, a través del currículum, com en els contextos educatius no formals i informals. En este sentit, s’han de dissenyar tasques o situacions d’aprenentatge que possibiliten, imiten o reproduïsquen de la manera més fidel possible situacions reals d’interacció, comprensió i expressió oral i escrita, de manera que els estudiants puguen aplicar els coneixements apresos. Tenint com a objectiu últim que tot l’alumnat, sense exclusions, adquirisca els millors aprenentatges possibles, és de gran rellevància que incorporem en les nostres aules els últims avanços que la ciència educativa i social desenrotlla en relació a la millora de l’aprenentatge de la infància i joventut. Només així podrem consolidar el dret a l’educació de tots i totes, la millor educació possible per a cada un d’ells i elles. Per això, amb poques paraules, l’aprenentatge dialògic entén que les persones aprenem a partir de les interaccions amb unes altres persones, és a dir, que construïm el coneixement, en primer lloc, des d’un pla intersubjectiu, des d’un àmbit social, i, progressivament, l’interioritzem amb un coneixement propi, intrasubjectiu. Per mitjà del diàleg, transformem les relacions, el nostre entorn i el nostre propi coneixement. Per tant, sota esta concepció de l’aprenentatge, l’alumnat, per a aprendre, necessita situacions d’interacció. Però no sols necessiten un gran nombre d’interaccions i que estes siguen diverses, sinó que, a més, el diàleg que s’establisca ha d’estar basat en una relació d’igualtat i no de poder, la qual cosa significa que tots i totes tenim coneixement per a aportar. Són estos espais d’interacció els que l’escola ha d’assegurar si volem oferir una educació de qualitat. En este sentit, s’establirà un aprenentatge dialògic en la mesura que s’augmente al màxim l’aprenentatge instrumental, s’afavorisca la creació de sentit personal i social, es promoguen situacions d’aprenentatge impregnades de principis solidaris i en les quals la igualtat i la diferència siguen valors compatibles i mútuament enriquidors, tant instrumentalment com en nivells de cohesió social. A més, s’ha de tendir a un aprenentatge situat, que emfatitza la dimensió social dels processos d’adquisició de les competències, un aprenentatge vinculat a un determinat context cultural, social i de relacions, i a unes determinades tasques que les persones hauran de resoldre i que els permetran adquirir la competència necessària. Esta visió de l’aprenentatge contextualitzat o situat connecta amb una àmplia tradició de teories i pràctiques educatives que, en la societat de la informació, veuen reforçat el seu valor. El paper actiu i autònom dels alumnes conscients de ser responsables del seu aprenentatge ha de ser reforçat per una gran varietat de mètodes actius que faciliten la participació i implicació d’estos, i l’adquisició i ús de coneixements en situacions reals que generen aprenentatges transferibles i duradors.

Els mètodes actius poden recolzar-se en estructures d’aprenentatge cooperatiu, que asseguren la interacció entre iguals i amb altres membres de la comunitat educativa i l’entorn, de manera que, a través de la resolució conjunta de les tasques, els membres del grup desenrotllen noves habilitats i estratègies que puguen aplicar a situacions semblants en contextos formals i no formals. Es tracta de transformar les estructures d’aprenentatge individualistes, vinculades exclusivament a l’aprenentatge de continguts descontextualitzats, en estructures d’aprenentatge cooperatiu perfectament compatibles amb altres mètodes actius, i tots estos, amb l’aprenentatge de les competències. L’aprenentatge competencial, per la seua mateixa naturalesa, invita a esta integració metodològica que es recolza en les relacions dels diferents mètodes actius amb diverses maneres d’ensenyar continguts i processos, que són substancialment diferents, i que s’ensenyen vinculats als coneixements de les distintes àrees. Es poden mencionar ací distints models o enfocaments metodològics (conductuals, constructivistes, socials o personals) o simplement mencionar exemples dels diversos enfocaments (anàlisi de tasques, simulació i/o joc de rols, estudi de casos, investigació en l’entorn, estímul de la creativitat, models personals per a l’augment de l’autoestima, etc.) o seqüències didàctiques que es podrien utilitzar per a la programació de les unitats didàctiques (aprenentatge basat en projectes, aprenentatge basat en problemes, aprenentatge servici, etc.). En conclusió, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura s’articula entorn d’una sèrie d’habilitats comunicatives, coneixements cognitivolingüístics, aptituds i actituds, que permeten a l’alumnat, d’una banda, seguir amb la seua formació acadèmica i al llarg de la vida i, d’una altra, adaptar- se als reptes que planteja la societat del coneixement.

2. OBJECTIUS DE L’ETAPA VINCULATS AMB LA MATÈRIA

Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els objectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durant aquesta etapa del procés d’aprenentatge. Estan fixats per la LOE i concretats en el Decret 112/2007. La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta manera els diferents objectius es poden agrupar en: a) Cognitius : L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. b) Afectius : Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball individual i en equip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres. c) Socials : Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà. Objectius generals L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten: a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans i la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica. b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar la discriminació de les persones per raó de sexe o per qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones, o qualsevol manifestació de violència contra la dona. d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural. k) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els

2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.
4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.
5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.
7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.
8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.
10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.
12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.
16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.
18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

L’àrea de Valencià: llengua i literatura té com a meta el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que constitueixen la competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix a adquirir les destreses necessàries en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques que es concreten en les següents microhabilitats: DIMENSI Ó ACTIVITA TS COMP RENSI Ó ORAL

• Respondre qüestions sobre una determinada informació verbal.
• Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposició oral.
• Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos, imatges...
• Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits, esquemes, mapes conceptuals...
• Distingir la informació rellevant de la complementària.

EXPR ESSI Ó ESCR ITA

• Efectuar dictats apropiats al nivell.
• Realitzar resums dels continguts tractats.
• Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social.
• Respondre per escrit qüestions plantejades.
• Copiar informació extreta de diferents fonts.
• Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits. COMPR ENSIÓ ESCRIT A
• Elaborar resums o mapes conceptuals.
• Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit.
• Respondre qüestions plantejades sobre un text escrit.
• Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un text: cançons, expressió corporal...
• Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements i vocabulari. EXPRE SSIÓ ORAL
• Llegir en veu alta, de manera individual i col·lectiva, sobre diversos temes.
• Debatre sobre qüestions relacionades amb l’actualitat i els interessos de l’alumnat.
• Planificar i efectuar exposicions i conferències orals individuals, en xicotet grup o en gran grup.
• Respondre verbalment a qüestions plantejades a classe.
• Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació. A més, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura també contribueix a l’adquisició de la resta de competències.

racistes o sexistes. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. Comunicació lingüística Socials i cíviques BL. 3. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. Comunicació lingüística BL. 3. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Aprendre a aprendre BL. 3. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. Comunicació lingüística Aprendre a aprendre BL. 3. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. Comunicació lingüística Aprendre a aprendre Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Consciència i expressió cultural BL. 4.3, BL. 4. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Comunicació lingüística Aprendre a aprendre Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Consciència i expressió cultural BL. 4.3, BL. 4. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. Comunicació lingüística Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Consciència i expressió cultural BL. 4.1, BL. 4. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Comunicació lingüística Aprendre a aprendre Socials i cíviques Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Digital BL. 1. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. Comunicació lingüística Aprendre a aprendre Socials i cíviques BL. 1.2, BL. 1.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor Digital L’aportació de l’àrea de Valencià a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia es fa mitjançant l’ús de textos de temes relacionats amb aquests continguts, però també, en el cas de la competència matemàtica és tractada de manera tangencial en algunes activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic.