¡Descarga 'Errores ciegos' en salud mental: estudio en Institut Pere Mata de Reus - Prof. Nogués y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Enfermería solo en Docsity!
Índex
- Introducció pàg. 2
- Descripció del centre “ 3
- Descripció de la unitat on fas les pràctiques. Plànol “ 3
- Disfuncions observades a la unitat “ 5
- Priorització dels problemes per criteris “ 5
- Situació millorable decidida i motiu “ 7
- Anàlisi de les causes de la disfunció a través d’espina d’Ishikawa “ 8
- Decisions de millora “ 9
- Implementació dels canvis “ 11
- Què he après fent aquest treball “ 12
- Bibliografia “ 12
1. Introducció
Després de molts anys d’estar convivint amb un error, tot i que al principi puguis percebre’l i inclús tractis de canviar-lo, finalment acabes per ignorar-lo, assolint-lo com a normal dins el funcionament d’allò que realitzes. Aquesta tolerància a l’error, totalment acrítica pel que fa a la ponderació del risc que aquest suposa per a les persones que hi estan en contacte, no pot considerar-se com a ignorància del problema, ja que sí es coneix, però no s’és conscient de la seva gravetat. Per aquest motiu m’ha semblat correcte anomenar aquests errors com a “errors cecs”, i el risc que suposen per als usuaris, “amenaça invisible”. El títol d’aquest estudi, doncs, neix arran de la comparativa que estableixo entre les persones que travessen un camp minat delimitat per un cartell, és a dir, que són conscients que hi ha mines però no les veuen perquè estan soterrades, i els professionals que actuen contemplant errors “cecs” en el seu procediment, sabent que hi són però no fent res per a evitar-los.
L’objectiu del treball és identificar, analitzar i reduir, si no és possible d’eliminar, l’incidència d’aquests “errors cecs” que he observat a l’Unitat de Disminució de l’Institut Pere Mata de Reus, que és allà on he realitzat les pràctiques durant un període de tres setmanes, del 23 de Febrer al 13 de Març de 2009. Aquest objectiu s’assolirà mitjançant un gran component observacional que permetrà detectar desviacions en el funcionament de l’Unitat, i l’aplicació de mètodes d’anàlisi de la qualitat total en base a aquestes observacions tals com la priorització per criteris de situacions millorables detectades, l’anàlisi de les seves causes mitjançant un diagrama d’Ishikawa i l’establiment de propostes de millora adaptades al problema que es poden
anys. El perfil de l’usuari que trobem a la unitat és un pacient crònic, un pacient amb retard mental de lleu a sever i alteracions conductuals que té un trastorn psiquiàtric residual, amb tractament farmacològic estable i que per aquest motiu acostuma a estar compensat. El personal que treballa en aquesta unitat cada torn són una persona dels serveis de neteja, vuit cuidadors (sis a la tarda), dos dels quals es troben al saló i la resta estan a la primera planta, dos infermers, dos terapeutes ocupacionals (a dies, pot haver-n’hi un), un metge de capçalera i un psiquiatra que és compartit amb d’altres pavellons i per tant no acut cada dia a la unitat.
4. Disfuncions observades a la unitat
- Pavelló 11: el cercle polar àrtic A la unitat hi ha una temperatura inadequada per dèficit degut a que les instal·lacions són antigues, amb sostres alts i finestres que no tanquen bé. Els pacients han d’anar amb jaquetes per l’interior del recinte, passant després fred al carrer. Quan es dutxen els usuaris més dependents, a més, s’esperen que el cuidador acabi d’atendre l’usuari anterior mullats i nus al passadís/habitació, amb risc d’emmalaltir.
- Infermeria: olla de grills. Una de les funcions de la Infermeria és servir de contenció ambiental per als usuaris que ho requereixin^1. Sovint, però, tant els usuaris com el personal de la unitat s’excedeixen en el volum de les converses, alterant així la tranquil·litat ambiental i excitant els usuaris que allà s’estan, que era el que tractàvem d’evitar.
- Intimitat: utopia. Els usuaris no autònoms són llevats del llit i col·locats nus sobre una cadira de plàstic direcció a les dutxes, que són comunes i es troben al passadís, sense cap mena de barrera cap a la seva intimitat. Qualsevol usuari i treballador que passi per allà pot contemplar la integritat del pacient que va o ve de que el dutxin.
- Menjar: tot l’any és estiu. Les persones que dinen a l’Infermeria, sobretot les que necessiten que un cuidador els hi doni el menjar triturat, mengen el menjar fred tots els dies. El menjar és transportat des de la cuina, al soterrani, ja preparat en plats i aquests sobre un carro que no té cap aïllant tèrmic.
- Seguretat: l’amenaça invisible.
(^1) L’usuari roman a infermeria, a la primera planta, per un aïllament d’estímuls, control de conductes o observació, garantint així un seguiment continu del seu estat.
Risc per a l’usuari 2 2 1 1 5
Cost no qualitat 2 3 4 5 5
Resistències 1 1 2 3 2 Puntuació total 11 12 13 14 21
Ordre de prioritat 5 4 3 2 1
Anàlisi dels resultats: establir com a prioritàries aquelles opcions amb la puntuació total més elevada.
- E - Seguretat: l’amenaça invisible
- D - Menjar: tot l’any és estiu
- C - Intimitat: utopia
- B - Infermeria: olla de grills
- A - Pavelló 11: el cercle polar àrtic
6. Situació millorable decidida i motiu
La disfunció que he decidit treballar és “Seguretat: l’amenaça invisible”. Suposa un gran problema que quedin estris de menjar com coberts, que són de metall, per les habitacions a l’abast de tothom després que s’hagi baixat a la cuina el carro amb la vaixella bruta. Aquests estris queden a les habitacions fins que al proper àpat (o que algú se’n recordi, o repari en la seva presència) els apilen al carro juntament amb la vaixella bruta del torn. La problemàtica augmenta quan veiem que aquest no és un fet aïllat, ja que els pacients que mengen més lentament, tornen a deixar els estris a l’habitació, i aquest cercle es repeteix ad infinitum. Per a donar una idea de la mesura en què es dóna aquesta situació, he realitzat una comptabilitat de tots els plats i coberts que han quedat cada matí durant dues setmanes, la setmana del 2 al 6 de Març i la setmana del 9 al 13 de Març (que és l’horari en què faig pràctiques i, per tant, puc observar de primera mà) per les habitacions. La taula que recull les dades és la següent: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres 2 9 3 10 4 11 5 12 6 13
Plats 1 2 1 1 2 0 1 1 0 2
Forquilles 1 1 0 1 0 0 1 0 0 2 Culleres 2 3 1 2 1 0 3 1 2 1
Fig.1 Quadre d’observacions d’estris fora de lloc
Tenint en compte la priorització simple i en vistes de l’evident necessitat de solucionar
aquesta situació que la taula ens mostra com a reiterant, la intuïció m’ha indicat que aquest era el problema que havia de decidir tractar. La base de la meva decisió ha anat versada en la possibilitat que qualsevol pacient pogués autolesionar-se o lesionar un altre usuari voluntàriament o involuntària amb els estris que queden voltant per la unitat durant hores. Cal tenir en compte que, tot i el control farmacològic que tenen pautat, molts d’aquests usuaris amb retràs tenen comportaments de pica^2 associats a les alteracions en el desenvolupament, fet que compromet la seva seguretat per la possibilitat de lesions buco-dentals i orofaríngies en l’intent d’ingerir algun cobert, per exemple. D’altres, degut a la seva patologia de base, desenvolupen episodis d’agitació i violència davant situacions de desconfort ambiental o individual que comprometen (i més en possessió d’un plat de ceràmica o una forquilla de metall) no sols la seva seguretat sinó que, a més, la dels altres usuaris i personal. Aquest elevat risc i el suposat baix cost que tindria el posar-hi solució és el que m’ha fet decidir-me. En la realització de la taula de priorització per criteris, a més, la primera idea s’ha vist recolzada pels resultats, ja que és l’opció que ha obtingut un puntatge més elevat amb una gran diferència respecte a la resta, perquè no sols afecta la gran majoria dels usuaris situant en un risc molt alt la seva integritat, essent això un gran cost de la no qualitat, sinó que a més presenta poques possibles resistències pel que fa a la solució que ofereix i aquesta és d’un cost baix i, per tant, assumible.
7. Anàlisi de les causes de la disfunció a través d’espina d’Ishikawa
La confecció del diagrama de Causa-efecte permet dissertar sobre quines són les possibles causes d’un determinat problema i identificar-les: “s’ha de remoure el problema, no els símptomes”. En primer lloc he establert el problema: que els estris de menjar estiguin fora del seu lloc. He dividit les causes en sis grups de causes majors estandarditzats que s’adeixen al cas que tracto: professionals, clients, organització/ procediments, estructures, entorn i materials. Mitjançant una brainstorming he obtingut tres possibles causes menors per a cada grup, i he assignat la importància corresponent a cada factor numerant-lo.
- No consciència perill 3. No col·laboració 2. Excés càrrega treball individual
- Burn out. Desídia 1. Incapacitat 1. No regulació/control vaixella
- Tolerància a l’error 2. Incompliment horari 3. Horaris cuina limitats habitual
(^2) Patró comportamental caracteritzat per l’ingestió de substàncies no nutritives (com terra o paper) durant, com a mínim, un mes.
8. Decisions de millora
Un cop definida la causa que per motius econòmics i d’impacte sobre el problema es tractarà, el següent pas serà establir una solució adequada a aquest factor. La solució consisteix en l’instal·lació d’un armari o taquilla al passadís de la primera planta, la Infermeria, que servirà de dipòsit per a tots aquells estris que, un cop acabats els àpats i baixada la vaixella a la cuina, hagin quedat fora de lloc. Les característiques de l’armari ha de ser les següents: ha de constar de portes i tanca amb clau per a evitar que cap usuari agafi res del seu interior. Les dimensions de l’armari, vist el quadre d’observacions en quan a número d’utensilis que quedaven fora de lloc en aquestes dues setmanes^3 , poden ser reduïdes, amb un mínim de 1000x500x400 milímetres, que és l’espai necessari per a que hi puguin cabre els plats i, a sobre, els coberts que siguin necessaris. L’alçada d’un metre ha estat determinada per tal que els professionals no hagin d’acotxar-se en excés per a dipositar i agafar productes del seu interior, i reduir així riscos laborals. El material de preferència d’aquest armari és l’acer inoxidable per motius d’asèpsia, ja que haurà de contenir al seu interior restes de menjar, i el cultiu microbiòtic que restes de menjar tancades suposen. La composició de metall facilitaria la seva neteja cada cop que es buidés el seu interior. La ubicació ideal de l’armari^4 és la cantonada que fa el passadís perpendicular a la porta de l’ascensor1, amb l’envà separador de la sala de la televisió (a l’esquerra de la porta d’entrada).
Propostes de millora: A. Adquirir mobiliari nou. Les propostes que s’ajusten a la nostra demanda són de la casa de mobles ALTIMIRAS, una Pyme de Manlleu, Barcelona, especialitzada en taquilles, armaris, taules, que té el catàleg més extens de tota Europa i uns preus molt competitius, i de la casa BLITZ, una marca que es troba per tota Europa també puntera en la fabricació i distribució d’armaris, taquilles i elements metàl·lics per a empreses a preus molt ajustats i amb àmplia gama de productes.
Els tres models seleccionats i les seves característiques són els següents:
(^3) Vegeu Fig.1, pàg. 7. (^4) Vegeu símbol # al Mapa de l’Unitat, pàg 4.
Fig.3 Armari BLITZ
Fig.4 Armari BLITZ Fig.2 Armari ALTAMIRA
Material Dimensions mm Clau Preu €
Fig. 2 Acer 1950x500x400 Sí* 520, Fig. 3 Lacat. Revestiment metàl·lic
1500x1200x450 Sí 471,
Fig. 4 Metàl·lic 1800x600x500 Sí 245, *Independent per a cada estant
B. Adaptar mobiliari ja existent. Com a contrapartida davant la despesa econòmica que suposa l’adquisició d’armaris nous amb garanties de qualitat, es fa una segona proposta que contempla la reubicació d’un armari de les característiques ja definides que es trobi al centre. He observat que a l’edifici en funcions de biblioteca hi ha moltes taquilles metàl·liques que tenen l’aspecte de no estar utilitzades, i aquestes podrien acomplir perfectament la funció que busquem. Les seves dimensions són 900x500x400, així que s’adapten perfectament a les necessitats.
9. Implementació dels canvis
La realització d’aquest projecte és anunciada des de l’inici de pràctiques, el dia 23 de Febrer de 2009, al supervisor de la unitat i tots els professionals que hi treballen. El supervisor rep amb entusiasme aquesta notícia perquè comenta que està segur que una visió externa i imparcial de la dinàmica de la planta podrà ajudar a millorar el funcionament o, si més no, a alertar sobre males actuacions que s’estiguin duent a
s’ofereix a l’usuari hauria de ser una pràctica comú en tots aquells serveis destinats íntegrament a l’atenció i cuidatge d’aquest, i no un exercici esporàdic que faci un alumne per a una assignatura de classe.
11. Bibliografia
- Capon A [et al]. Estudio del estrés laboral en enfermeras de atención hospitalaria. Enfermería científica Julio-Agosto 2004 (268-269); 20-25.
- Crosby P. La calidad no cuesta. Ed. Continental; México: 1992.
- Zeithhaml V, Parasuraman A, Berry L. Calidad total en la gestión de servicios. Ed. Díaz Santos; Madrid, España: 1993.
