Prospecció Ruanes, Apuntes de Arqueología

¡Descarga Prospecció Ruanes y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!

Prospecció arqueològica del

jaciment de Ruanes, Valls

Blanca Pierres Tejada Metodologia arqueològica I Grup B Jaume Noguera 26 de novembre de 2014

Índex

1. Introducció............................................................................................................................................... 1
2. Informe de descripció de l’àrea i situació exacta..................................................................... 2
   • Coordenades
   • Representació cartogràfica
   • Estat del jaciment
3. Objectius.................................................................................................................................................... 6
4. Pla de treball............................................................................................................................................ 7
5. Metodologia i tècniques...................................................................................................................... 8
   • Tipus de prospecció
   • Mitjans materials
   • Temps d’execució
   • Nombre de persones
6. Resultats i problemàtica.................................................................................................................... 18
7. Conclusions............................................................................................................................................. 24
8. Bibliografia.............................................................................................................................................. 25
9. Apèndix..................................................................................................................................................... 26

2. Informe de descripció de l’àrea i situació exacta

La prospecció arqueològica del jaciment de Ruanes amb coordenades UTM de 41.291303, 1.262696 (41°17'28.7"N 1°15'45.7"E) va ser duta a terme el 29 d’octubre de 2014 al municipi de Valls, a la comarca de l’Alt Camp.

La cartografia del terreny es caracteritza per ésser la pròpia d’un camp de cultiu que, en aquest cas, es troba flanquejat per diverses finques situades a l’est de la ciutat de Valls, algunes habitades i d’altres abandonades. L’àmbit que prenem com a objecte d’estudi es troba delimitat al nord pel torrent del Catllar i el nucli urbà, les vies del tren de RENFE al nord-est, la carretera C-37 de Barcelona a Valls al sud i la carretera C-246 d'accés al nucli urbà a l’oest.

El cantó nord del jaciment a prospectar es troba lleugerament més elevat que la part sud. Totes dues franges són plenament accessibles i es troben dividides visualment segons el tipus de cultiu que s’hi practica. Mentre que la nord és més petita, heterogènia i de formes més diverses, la sud és més gran, homogènia i uniforme. Com que només hi ha una zona del cantó nord cultivada amb arbres fruiters i espàrrecs, podem dir que en general la visibilitat és molt bona, ja que l’alçada de la resta dels conreus és simplement en brots.

Mentre que la prospecció visual es durà a terme en els camps del nord, la prospecció amb detectors de metalls i la prospecció geofísica es duran a terme en els camps del sud. En un principi, es tenia previst fer totes tres prospeccions en els conreus del sud per la seva proximitat a les vies del tren i, per tant, a la delimitació amb les antigues excavacions del poblat iber. Tanmateix, la prospecció visual s’ha hagut de traslladar als camps del nord per l’estat del terreny; sec i recent llaurat. Quelcom que perjudica considerablement les condicions per du a terme una prospecció a peu, ja que, amb la terra seca recent remoguda pel tractor del pagès, se’ns fa gairebé impossible trobar mostres de ceràmica o d’altres objectes a partir de la prospecció visual.

El material geològic que compon la zona es caracteritza per formar part d’un conjunt de conglomerats amb matriu argilosa sense cimentar.

La superfície dels camps on s’ha dut a terme la prospecció visual és d’uns 23165,5 m^2 mentre que la superfície dels camps on s’ha dut a terme la prospecció amb detectors de metalls i la prospecció geofísica és de 44311,5 m^2.

 Representació cartogràfica

Figura 1: Representació cartogràfica de la ciutat de Valls i de la zona a prospectar emmarcada en vermell, a partir d’un ortofotomapa. Font: www.icc.cat

Figura 2: Representació cartogràfica de la ciutat de Valls i de la zona a prospectar emmarcada en vermell, a partir d’un mapa topogràfic. Font: www.icc.cat

Figura 5: Representació cartogràfica de la ciutat de Valls durant l’any 1946. L’àrea emmarcada en vermell és la zona a prospectar. Font: www.icc.cat

Figura 6: Representació cartogràfica de la ciutat de Valls durant l’any 1983. L’àrea emmarcada en vermell és la zona a prospectar. Font: www.icc.cat

3. Objectius

Incidint, primerament, en el context històric en el que situem les restes arqueològiques de les nostres prospeccions, hem de mencionar que formen part de diversos esdeveniments datats cronològicament del 218 aC. És al voltant d’aquesta data quan entren en joc els dos elements que prenem com a objecte d’estudi; l’antic poblat ibèric del Vilar de Valls i el campament cartaginès que, teòricament, es situava ben a prop dels límits del poblat. L’antic poblat ibèric fou un important assentament iber que va desaparèixer quan un terrible incendi va assolar la ciutat, com a conseqüència de la victòria d’Escipió contra les tropes cartagineses, el campament de les quals es trobava ben a prop. El saqueig d’ambdós assentaments va ser inevitable a l’igual que la seva destrucció. Les fonts escrites revelen que tant el campament com el poblat foren importants assentaments que agafaren el nom, respectivament, d’Hannó i Cissa. Tot i això, encara no podem concloure que aquestes suposicions siguin verídiques, ja que, segons Tit Livi, el campament militar d’Hannó seria un assentament cartaginès de gran extensió que contaria amb 10.000 soldats d’infanteria, 1.000 genets i més d’un contingent indeterminat de tropes indígenes aliades. Quelcom que deixaria un rastre inevitable en els límits del poblat iber i que, amb les prospeccions, ens confirmaria el que hem plantejat.

Situant-nos en aquest context històric, els objectius d’aquesta investigació rauen en la voluntat d’iniciar una recerca arqueològica per determinar quins són els límits del poblat ibèric i on comença l’assentament de les tropes cartagineses, partint de la premissa que a principis del segle XX es van extreure una gran quantitat de restes arqueològiques ibèriques a partir de la construcció del ferrocarril. Amb la prospecció visual i la prospecció amb detectors de metalls es té la voluntat de trobar restes materials, ja siguin ceràmiques o monedes cartagineses, piquetes de les tendes de campanya, tatxes de la sola de les caligae (calçat dels legionaris de les tropes romanes)... Tanmateix, amb la prospecció geofísica es pretén buscar els límits del poblat ibèric, ja sigui per la presència d’un mur com per la presència d’una fossa. Gràcies a l’ús del georadar i de la tomografia, podrem copsar les anomalies que trobem sota el subsòl i podrem determinar si són mostres de l’existència d’aquests dos elements que ens ajudarien considerablement a establir les mides del poblat i, per extensió, la ubicació del campament de les tropes cartagineses. D’aquesta manera, podríem esbrinar si el poble iber del Vilar de Valls i el campament cartaginès és el que les fonts escrites anomenaren Cissa i Hannó.

5. Metodologia i tècniques

L’equip que ha dut a terme la prospecció arqueològica d’aquest territori de Valls ha estat un grup d’estudiants de primer any del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. L’equip contava amb 40 membres estudiants i 5 de professionals de l’arqueologia, tenint en compte només el grup B de Metodologia Arqueològica. Per fer les activitats s’han dividit en 4 grups de 10 membres cadascun, 2 dels quals han estat realitzant la prospecció visual i els dos restants han estat realitzant, respectivament, la prospecció amb detectors de metalls i la prospecció geofísica. La durada de la primera activitat ha estat de 3 h, mentre que la durada de les dues següents ha estat d’1h i mitja cadascuna. Atès que tots els membres havien de realitzar les tres prospeccions, els grups anaven rotant quan s’excedia del temps. La prospecció arqueològica del territori es va du a terme el 29 d’octubre de 2014 i les pràctiques al laboratori del 3 al 5 de novembre de 2014.

Figura 7: 40 estudiants del primer any del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, així com els 5 professionals que formaven part de l’equip per realitzar la prospecció arqueològica. Font: www.campusvirtual2.ub.edu

Tal i com hem mencionat anteriorment, la metodologia emprada per l’exploració del territori de Valls ha estat l’ús de diferents tècniques de prospecció que corresponen als següents tipus: la prospecció visual, la prospecció amb detectors de metalls i la prospecció geofísica. Totes tres han representat un cos metodològic imprescindible per poder sondejar el territori i poder donar respostes als objectius plantejats en la investigació. Com que la

prospecció arqueològica és un mètode ràpid, econòmic i escassament destructiu, podem obtenir molta informació sense la necessitat d’invertir grans quantitats de capital i sense deteriorar les restes arqueològiques que puguin trobar-se en el subsòl.

Mentre que la prospecció visual va dur-se a terme en els camps conreats del nord, la prospecció amb detectors de metalls i la prospecció geofísica van dur-se a terme als camps llaurats del sud. Com ja hem esmentat amb anterioritat, la prospecció visual no va poder executar-se al mateix camp que les dues anteriors perquè la terra llaurada impossibilita la visualització de material en el sòl. Parlant concretament sobre les característiques de totes tres, hem de dir que, mentre la prospecció visual i amb detectors de metalls s’utilitza per recollir material tant ceràmic com metàl·lic del sòl, la prospecció geofísica s’utilitza per detectar, a una profunditat variable, anomalies en el subsòl que tan poden ser cavitats, fractures, canonades, murs... Degut a aquesta finalitat, la prospecció geofísica va dur-se a terme en el límit sud del camp llaurat, ja que segons l’estudi previ realitzat, és la zona que té més probabilitat de ser la delimitació del poblat ibèric.

Per poder executar cadascuna de les exploracions, hem hagut d’utilitzar tècniques i materials diferents. Parlant, primerament, de la prospecció visual, aquesta s’ha dut a terme mitjançant un grup reduït de 10 membres que, separats per una distància de mig metre, ha anat recorrent una part del territori a prospectar mitjançant la tècnica de les quadrícules, on el territori és dividit en diferents requadres que, mica en mica, han d’anar sent prospectats – s’agafen els materials bàsicament ceràmics del sòl –. Un cop s’acaba la prospecció visual d’una quadrícula, es posa en comú tot el material trobat i es selecciona segons quin pot ésser interessant per a la investigació o estudis posteriors. D’aquesta manera, s’acaba prospectant a peu tota la superfície dividida en requadres i, amb una anàlisi posterior, podrà veure’s quines són les quadrícules amb més afluència de materials interessants per a la nostra recerca.

Figura 8: Materials ceràmics localitzats en superfície a partir de la prospecció visual. Font: http://naosconsultoria.blogspot.com

Parlant, en segon lloc, de la prospecció amb detectors de metalls, aquesta s’ha dut a terme mitjançant, també, un grup reduït de 10 membres que, en parelles, ha utilitzat un detector de metalls per localitzar els materials metàl·lics que es troben en el camp llaurat del sud. D’aquesta manera, a una distància de 2 metres aproximadament, cada parella ha anat avançant pel territori amb un GPS per marcar els punts exactes on es troben els materials trobats. Alhora de localitzar aquests materials, es passa el detector de metalls amb un moviment oscil·latori del plat per tota la zona i en el moment que faci un xiulet constant, es selecciona una part de la terra del camp per trobar la peça metàl·lica que es detecta. Els materials que es registrin al GPS també s’hauran d’introduir en una bossa individual amb una etiqueta que els caracteritzi.

Figures 12, 13 i 14: Localització de materials metàl·lics a partir de la prospecció amb detectors de metalls. Font: fotografia pròpia.

Finalment, parlant de la prospecció geofísica, aquesta s’ha dut a terme en el camp llaurat del sud mitjançant un equip, també, de 10 membres. En aquest cas, s’han utilitzat dos processos geofísics, d’una banda, el que encapçala el georadar i, d’altra banda, el que encapçala la tomografia. Com que la terra argilosa recent llaurada no tenia un sòl regular, la informació donada pel georadar ha estat més esbiaixada i no tan completa com la de la tomografia, la qual ha donat de manera exhaustiva i detallada els resultats que necessitàvem per a l’estudi del territori. Les eines que requeríem amb el georadar eren una antena transmissora i receptora blindades que emetessin i rebessin les ones electromagnètiques, una unitat central que processés les dades i un ordinador on poder interpretar-les. Les eines que hem utilitzat a la tomografia han estat un dispositiu multielectròdic que enviés una senyal elèctrica al subsòl, a través de elèctrodes, la qual mesurés la resistivitat dels materials sota terra. La variabilitat d’aquesta resistivitat serà el que l’ordinador de la tomografia detectarà com una anomalia que, si es repeteix alhora de fer diverses tomografies podríem concloure amb la troballa d’alguna cavitat, mur, canonada...

Figura 15: Fotografia aèria del camp llaurat del sud gràcies a l’aparell tecnològic dron. Un equip de 10 membres està realitzant una prospecció geofísica a partir d’una tomografia. Font: www.campusvirtual2.ub.edu

Figura 19: Representació topogràfica de l’extensió del poblat ibèric i de la possible existència d’un fossar a la part del terreny prospectat. Font: www.campusvirtual2.ub.edu

Figura 20: Representació cartogràfica de l’extensió del poblat ibèric i de la possible existència d’un fossar a la part del terreny prospectat a partir d’un ortofotomapa. Font: www.campusvirtual2.ub.edu

Figura 21: Representació topogràfica de la zona sota objecte d’estudi on es veuen senyalats detalladament els punts on s’han realitzat les 6 tomografies. Font: www.campusvirtual.ub.edu

Figura 22: Representació cartogràfica de la zona sota objecte d’estudi on es veuen senyalats detalladament els punts on s’han realitzat les 6 tomografies a partir d’un ortofotomapa. Font: www.campusvirtual.ub.edu

Tanmateix, totes tres prospeccions presenten diverses problemàtiques que hem de comentar necessàriament. Pel que fa a la prospecció visual i la prospecció amb detectors de metalls, es tracta de dos tipus d’exploracions que pel seu caràcter lent, constant i repetitiu són físicament i mentalment esgotadores, encara que les condicions de visibilitat siguin considerablement bones. Aquest fet provoca que, en molts casos, s’hagi de canviar d’equip amb freqüència a causa de la disminució notable de la productivitat i l’eficiència. Parlant concretament de la prospecció amb detectors de metalls, hem d’esmentar que només és útil quan s’estudien societats metal·lúrgiques, quan el terreny es troba preferiblement humit, compacte i lliure de vegetació, quan es pretenen buscar objectes petits a una profunditat baixa, quan no hi ha línies d’alta tensió, ferrocarril, conduccions metàl·liques subterrànies o altres tipus d’aparells metàl·lics propers i quan no hi ha variacions magnètiques en el terreny, sobretot, a partir de l’abocament de residus actuals... Pel que fa a les limitacions de la prospecció geofísica a partir de la tomografia, hem d’esmentar les següents: la situació geogràfica de la zona no ha de tenir vegetació o objectes que puguin obstruir la línia, la topografia ha de ser horitzontal sense formar angles rectes, el terreny ha de tenir espai suficient com per col·locar els elèctrodes i el subsòl no ha de contenir mallat metàl·lic o, per contra, asfalt o material aïllant en el sòl o el ciment. Quant a les limitacions del georadar, hem d’esmentar 4 de diferents: la zona d’estudi ha d’estar ben condicionada, no ha d’haver- hi una presència intensa de materials metàl·lics, parets o construccions, s’ha d’evitar l’existència d’argiles o sorra humida a poca profunditat i els materials no han de tenir una permitivitat similar als suprajacents.

Tot i això, els inconvenients que donen aquestes 3 tècniques de prospecció no han donat problemàtiques al bon resultat de l’exploració en general – excepte en el georadar – , ja que les condicions de treball eren considerablement bones.

6. Resultats i problemàtica

Els resultats que han ofert la prospecció visual i la prospecció amb detectors de metall deixen entreveure que, tal i com hem plantejat al principi del treball, l’antic poblat ibèric del Vilar de Valls, així com el campament contigu de les tropes cartagineses són, respectivament, Cissa i Hannó^1. Tanmateix, s’ha de continuar treballant per determinar quines són les àrees on apareixen més quantitat de restes arqueològiques i la freqüència d’aquestes troballes per delimitar el possible campament. De moment, degut a la curta durada de l’assentament militar, només s’han pogut trobar un escampall de monedes cartagineses i de la colònia grega de Marsella (Massalia), piquetes de les tendes de campanya, tatxes de la sola de les caligae (calçat dels legionaris de les tropes romanes), així com projectils de plom. Com que el jaciment té diverses cronologies, una primera relacionada amb la Segona Guerra Púnica i una segona, sobreposada, corresponent a jaciments d’època Romana Republicana, les restes arqueològiques no estan estratificades perquè els tractors han anat llaurant al llarg dels anys, quelcom que provoca que les mostres es trobin barrejades. Tot i això, la barreja no és només de restes del període clàssic, sinó que també tenim mostres de monedes del segle XVI al XIX, projectils d’armes d’avantguarda, medalles religioses...

Figura 25 : Prospecció amb detectors de metall realitzada als camps de treball. Les línies de colors que s’aprecien marquen quin és el camí recorregut per cada GPS.

(^1) Per a veure la quantitat i la distribució dels materials ceràmics extrets en superfície a partir de la prospecció visual consulteu l’annex 2.