Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Prova Final Febrer, Apuntes de Química

Asignatura: Quimica, Profesor: Mª Lluisa Sagristá, Carrera: Biologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 08/10/2013

gregorymankiw
gregorymankiw 🇪🇸

4.1

(227)

27 documentos

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EXERCICI 2. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA ORGÀNICA
A) Anomeneu:
1)
(2Z, 6E)-3-amino-6-cloro-2,6-octadien-4-indial
2)
` Àcid 2-carbamoil-4-fenil-5,8-
diformil-3-hidroxi-6-octenoic
3)
N-propil-N-(1-propinil)-2-
propenamina
4)
3-cloro-4-(N,N-dimetilamino)-6-etenil-
ciclohexandiona
o
3-cloro-4-(N,N-dimetilamino)-6-
vinilciclohexandiona
5)
3,6-dimetoxi-5-oxo-hexanoat de 2-(1-metiletil)pentil o
3,6-dimetoxi-5-oxo-hexanoat de 2-isopropilpentil
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Prova Final Febrer y más Apuntes en PDF de Química solo en Docsity!

EXERCICI 2. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA ORGÀNICA

A) Anomeneu:

(2Z, 6E)-3-amino-6-cloro-2,6-octadien-4-indial

` Àcid 2-carbamoil-4-fenil-5,8-

diformil-3-hidroxi-6-octenoic

N-propil-N-(1-propinil)-2- propenamina

3-cloro-4-(N,N-dimetilamino)-6-etenil- ciclohexandiona

o

3-cloro-4-(N,N-dimetilamino)-6- vinilciclohexandiona

3,6-dimetoxi-5-oxo-hexanoat de 2-(1-metiletil)pentil o

3,6-dimetoxi-5-oxo-hexanoat de 2-isopropilpentil

B) Formuleu:

  1. (2E,4Z,6Z)-3,5-dietil-7-metil-2,4,6-nonatriè

  2. Àcid 3-carboxi-3-hidroxi-2,4-dimetilaminopentandioic

  3. Clorur de 2-bencil-4-formil-3-oxopentanoil

  4. 2-amino-3,9,9-tricloro-3-hidroxi-5,7-dioxodecanal

  5. N-metil-N-terbutil-3-ciclopentencarboxamida

SOLUCIÓ

A) En primer lloc cal escriure els equilibris de dissociació de l’àcid cítric i escollir l’equilibri implicat en la preparació de la dissolució amortidora:

Per calcular la concentración de H 3 Cit i H 2 Cit -^ en la dissolució amortidora utilitzarem l’equació de Hendersson-Hasselbach i l’equació que relacina la concentració de cada espècie de cadascuna de les especies de la dissolució amortidora i la concentració global de la mateixa:

Equilibri que cal considerar per a la preparació d’una dissolució amortidora de pH 2,

[ ]

[ ] [HCit]

pKa(HCit) log[HCit] àcidfeble

pH pK log baseconjugada 3

- 2 = a + = 1 3 +

[Tampó] = [H 3 Cit] tampó + [H 2 Cit]tampó = 0,5 M

[HCit]

[HCit] [HCit]

[HCit] 0,65 log [HCit]

[HCit] 2,5 3,15 log 0, 3

**- 2 3

2 3 -** = +^2 ⇒− = ⇒ = − =

[H 2 Cit - ] = 0,224[H 3 Cit] [H 3 Cit] = 0,5-[H 2 Cit^ − ]

[H 2 Cit-] = 0,0915 M [H 3 Cit] = 0,4085 M

De manera que, la quantitat necessària d’àcid cítric i de citrat monosòdic per preparar 500 mL

de dissolució amortidora seran:

Per preparar la dissolució amortidora pesaríem 9,8 g de NaH 2 Cit i 39,24 g de H 3 Cit. Dissoldríem

la mescla de, aproximadament, 400 mL d’aigua destil·lada. Ajustaríem el pH a 2,5 en un pH-

mètre i finalment passaríem la dissolució a un matràs aforat de 500 mL i enrasaríem.

B) Si a la dissolució amortidora addicionem 100 mL de NaOH 1 M, els mols d’anions hidròxid

addicionats seràn:

així, en addicionar anions hidròxid es consumiran protons i l’equilibri es desplaçarà cap a la

dreta

0,20425 - 0,1 0,04575 + 0,

+ 0,1 mols OH-

De manera que:

mols H 3 Cit inicials = 0,4085 mols/L x 0,5 L = 0,20425 mols

mols H 2 Cit-^ inicials = 0,0915 mols/L x 0,5 L = 0,04575 mols

mols OH-^ addicionats = 0,1 mols

mols H 3 Cit després de l’addició = 0,20425 - 0,1 = 0,10425 mols

mols H 2 Cit-^ després de l’addició = 0,04575 + 0,1 = 0,14575 mols

9,796g 9,8gNaH Cit 1 molNaHCit

214,13gNaHCit x 1 molHCit

1 molNaHCit x 500 mL x 1000 mL

0,0915 molsHCit 2 2

2 2 -

2

- (^2) = ≅

39,24gH Cit 1 molHCit

x 500 mL x192,13gHCit 1000 mL

0,4085 molsHCit 3 2

3

- (^2) = **-

0,1mol OH 1 molNaOH**

x^1 molOH 1000 mLdissNaOH

100 mLdissNaOHx^1 molNaOH =

Així, donat que partim de la forma de l’aminoàcid Arg-, haurem de generar les quantitats necessàries de Arg+^ i Arg2+^ addicionant el volum necessari de la dissolució de HCl 5 M

Dissol. Amortidora: 0,0635 mols 0,1865 mols

Partim de: 0,25 mols i HCl

0 + 0,25 0,25 - 0, 0,25 0

+ 0,25 mols H+ 0 + 0,25 0,25 - 0,

0,25 0

+ 0,25 mols H+

0 + 0,0635 0,25 - 0,

0,0635 0,

+ 0,0635 mols H+

Així, necessitarem 0,25 + 0,25 + 0,0635 = 0,5635 mols de protons i, per tant, el següent volum de la dissolució de HCl 5 M:

58,05gNaArg—2H O 1 molNaArg—2HO

x232,2gNaArg—2HO 1 molNaArg

x^1 molNaArg—2HO 1 molArg

x 500 mL x^1 molNaArg 1000 mL

0,5 molsArg 2 2

(^2 2) =

112,7mLdissHCl 5 M 5 molsHCl

x^1000 mLdissHCl 1 molH

0,5635 molsH x^1 molHCl =

EXERCICI 4. REACCIONS QUÍMIQUES

A) En un laboratori estan treballant per tal d’identificar un compost orgànic A. Alguns dels assajos realitzats han permès determinar la seva composició centesimal i el seu pes molecular. Respecte a la composició centesimal, s’ha posat de manifest que la molècula conté un 40% de carboni, un 6,67% d’hidrogen i un 53,33% d’oxigen. Pel que fa al pes molecular, s’ha trobat que és 60 g/mol. Calculeu la formula empírica i molecular del compost.

B) El compost identificat, A, es pot obtenir en el laboratori a partir d’un altre compopst de fórmula molecular C 2 H 4 O mitjançant una reacció amb dicromat de potassi (K 2 Cr 2 O 7 ) en medi àcid (H 2 SO 4 ). Considereu que en aquesta reacció el dicromat es transforma en una sal de crom (III). A partir d’aquesta informació: i. Indiqueu raonadament el tipus de reacció que té lloc. ii. Igualeu la reacció mitjançant el procediment adequat. iii. Identifiqueu el comportament dels reactius que participen en el procés.

C) Estudieu l’espontaneïtat del procés en termes electroquímics a 25ºC. Es coneixen els valors dels potencials estàndard: Eº (Cr 2 O 7 2-/Cr3+) = 1,33 V i Eº (Compost A/C 2 H 4 O) = -0, V. També es coneixen les concentracions molars de reactius i productes: [Cr 2 O 7 2-] = 2·10- M, [Cr3+] = 1·10-2^ M, [C 2 H 4 O] = 3·10-1^ M i [Compost A] = 2·10-1^ M i que el pH del medi de reacció és igual a 2.

D) Estudieu l’espontaneïtat del procés en termes termodinàmics i determineu la constant d’equilibri a 25ºC.

Dades: F = 96500 C/mol, R = 8,314 J/K·mol, Masses atòmiques: C = 12, H = 1 i O = 16 g/àtom

gram

C) Sabent que el parell redox Cr 2 O 7 2−/ Cr3+^ es situa al càtode (semireacció de reducció) i el parell C 2 H 4 O 2 /C 2 H 4 O en l’ànode (semireacció d’oxidació) poden calcular el potencial estàndard del procés redox global a partir dels potencials estàndart de reducció dels dos parells redox (ε^0 (Cr 2 O 7 2−/ Cr3+)=+1,33V i ε^0 (C 2 H 4 O 2 /C 2 H 4 O)=-0,60V) :

I mitjançant l’equació de Nernst, calcularem el potencial del procés redox en condicions no estandart (ε), utilitzant l’equació redox ionica igualada i les concentracions dels diferents reactius i productes que ens indiquen en l’enunciat:

i, per tant, a 25ºC

pH = 2 [H+] = 10−2^ M

La reacció redox és espontània

D) Per estudiar l’espontaneïtat en termes termodinàmics cal considerar l’equació que relaciona ∆G amb ε:

o

La reacció redox és espiontània

La constant d’equilibri es pot calcular des del punt de vista electroquímic o des del termodinàmic, aixi:

ε (^0) prcés redox = ε^0 càtodeε^0 ànode = 1,33V-(-0,60V) = 1,93 V

log Q n

ε ε^0 0, nFlnQ prcés^ redox = procésredox

ε ε^0 RT prcés redox = procésredox

Cte. general dels gasos

nº e en la reacció redox igualada Faraday

Temperatura absoluta

ln = 2,303 log

Quocient de reacció

( ) ( ) ( ) ( ) ( )

13

- 13 - 2 - 28

-1^3 -2^2 2 8 2 7

3 2 4

3 3 2 (^2 42) 1,48— 3—10 x 2—10 x1—

2—10 x1— CHO CrO H

Q = [CHO Cr = = − +

[ ] [ ][ ]

] [ ]

log(1,48—10 ) 1,93 1,129 1,8 V 6

logQ 1,93-0, 6

ε ε^0 0,059^13 prcés redox = procésredox − = = − =

ε (^) prcés redox = 1,8V > 0

x1,93V - 1117470 C—V -1117,47 kJ mole

G 0 = - nFε^0 = - 6 molsex^96500 C = = Coulombs x Volts = Joules x1,8V - 1042200 C—V -1042,20 kJ mole

G = - nFε = - 6 molsex^96500 C = =

1117,47kJ 32,63kJ 1084,84 kJ

— 298 Klog(1,48—10 ) K—mol

G G^0 logQ 1117,47kJ 8,314—10-^3 kJ^13 prcésredox procésredox =− + = −

∆ = ∆ +RT =− +

G (^) prcés redox = - 1042,20 ≅− 1084,84kJ < 0G = - 1042,20 ≅ − 1084,84kJ < 0

0,059 196,27^196 0,27^196

6—1, 0 procés redox 6 logK K^101010 x^10 1,86—^10 ε = 0,059 ⇒ = = = =

195 0,18 196

2,303—8,3— 298 196,

1117,47—10 00 0 procésredox 10 x 10 1,51— 10

∆G RTlnK -2,303RTlogK K 10 10 = =

=− = ⇒ = = =

K = 1,86— 101961,51— 10196G = - 1042,

EXERCICI 5. QUÍMICA ORGÀNICA

S’han aïllat dos compostos que responen a la formula empírica C 4 H 7 O 3 N, que són isòmers

constitucionals de funció (no de cadena ni tampoc de posició) i amb el carboni C2 quiral. A

més presenten les següents característiques:

a) El compost I no té activitat àcid-base en dissolució aquosa, dona positiu amb el reactiu de Fehling, es pot deshidratar i presenta activitat òptica. b) El compost II és un amfòter en dissolució aquosa, dona negatiu amb el reactiu de Fehling, presenta activitat òptica i no es pot deshidratar. c) La reducció del compost I genera un compost A amb un sol centre quiral. La mateixa reacció amb el compost II genera un compost B amb dos centres quirals de la mateixa configuració absoluta. d) El compost I es pot deshidratar donant lloc a un únic compost C amb isomeria geomètrica Z. El compost B es pot deshidratar donant lloc de forma minoritària un compost D sense isomeria geomètrica i amb activitat òptica. e) El compost C addiciona bromur d’hidrogen donant lloc a dos compostos E amb una relació equimolar i un sol centre quiral. f) El compost D addiciona bromur d’hidrogen donant lloc a dos compostos F: el majoritari amb dos centres quirals de configuració absoluta (2R,3S) i el minoritari que té un sol centre quiral.

Tenint en conte aquestes informacions es demana:

  1. formuleu i anomeneu els compostos I i II, tot justificant les seves característiques físico-químiques.
  2. formuleu en projecció de falca els isòmers S dels compostos I i II.
  3. formuleu en projecció de Fisher i anomeneu els compostos A i B.
  4. plantegeu i justifiqueu el camí sintètic per obtenir primer els compostos C i D, i després els compostos E i F; formulant i anomenant tots els compostos intermedis. Justifiqueu la seva proporció i les seves activitats òptiques.
  5. formuleu en projecció de Fisher l’isòmer S dels compostos E. Quina relació de isomeria hi ha entre ells?
  6. formuleu en projecció de cavallet el compost F majoritari i un epímer al llarg de l’enllaç C2-C3.

3-FORMIL-2-HIDROXI-PROPANAMIDA

COMPOST I

OHC CH 2 CH C NH 2

O

OH

H 3 C CH CH C OH

O

NH 2

OH

ÀCID 2-AMINO-3-HIDROXI-BUTANOIC

COMPOST B

+HBr

-H 2 O

(Z)-3-FORMIL-2-PROPENAMIDA

3-BROMO-3-FORMIL-PROPANAMIDA

COMPOST E

C C

OHC CONH 2

H H

OHC^ CH^ CH 2 CONH 2

Br

COMPOST C

2-BROMO-3-FORMIL-PROPANAMIDA

COMPOST E

OHC^ CH 2 CH^ CONH 2

Br

+HBr

ÀCID (E)-2-AMINO-2-BUTENOIC

C C

COOH

H 3 C

H NH 2

COMPOST MAJORITARI

ÀCID 2-AMINO-3-BROMO-BUTANOIC

COMPOST F MAJORITARI

H 3 C CH CH COOH

Br NH 2

-H 2 O

H 2 C CH CH^ COOH

NH 2

ÀCID 2-AMINO-3-BUTENOIC

COMPOST D MINORITARI

ÀCID 2-AMINO-4-BROMO-BUTANOIC

COMPOST F MINORITARI

H 2 C CH 2 CH COOH

Br NH 2

L'ADICIÓ DEL HBr SEGUEIX LA REGLA DE MARKOVNIKOV, PERÒ EN AQUEST CAS NO ES POT PRIORITZAR, PER TANT 50% DE CADA

L'ADICIÓ DEL HBr SEGUEIX LA REGLA DE MARKOVNIKOV

LA DESHIDRATACIÓ GENERA DE FORMA MAJORITARIA L'ALQUÉ MÉS ESTABLE QUE ES EL MÉS SUBSTITUIT

OHC CH 2 -CONH 2

Br

H

CH 3

H Br

H NH 2

COOH

3S

2S

3R

3-BROMO-3-FORMIL-PROPANAMIDA

COMPOST E

OHC CH CH 2 CONH 2

Br

2-BROMO-3-FORMIL-PROPANAMIDA

COMPOST E

OHC^ CH 2 CH^ CONH 2

Br

+^ *

H 2 NOC CH 2 -CHO

Br

H

2S

SON ISÒMERS CONSTITUCIONALS DE POSICIÓ

6) ÀCID 2-AMINO-3-BROMO-BUTANOIC

COMPOST F MAJORITARI

H 3 C^ CH^ CH^ COOH

Br NH 2

CH 3

Br H

H NH 2

COOH

2S

3S

NH 2

H Br

H 3 C

HOOC

H NH 2

Br H

H 3 C

HOOC

H

EPÍMER

SOLUCIÓ

a)

H 2 N CH COOH

CHOH

CH 3

H 2 N CH COOH

CH 2

H 2 N CH COOH

CH

CH 2

CH 3

CH 3

H 2 N CH COOH

CH 2

CH 2

CH 2

CH 2

NH 2

LISINA (LYS)

FENILALANINA (PHE)

ISOLEUCINA (ILE)

TREONINA (THR)

H 2 N CH CO HN CH CO HN CH CO

CHOH

HN CH COOH

CH 3

CH 2 CH 2

CH 2

CH 2

CH 2

NH 2

CH

CH 2

CH 3

H 3 C

pK 2 =9,1 pK 1 =2,

pK 3 =10,

b)

+H

3 N^ COOH

NH 3 +

+H

3 N^ COO

NH 3 +

H 2 N COO-

NH 3 +

H 2 N COO-

NH 2

pK 1 =2,

pK 2 =9,

pK 3 =10,

El pI = (9,1 + 10,6) /2 = 9,85. A pH fisiològic predominarà la PH 2 +^ i a pH=2 la PH 3 +2.

c)

CH 2 OH

H O

H OH

HO H

H OH

H OH

CH 2 OH^ O

OH

OH

CH 2 OH

H O

HO H

H OH

HO H

HO H

D-GLUCOSA

CH 2 OH

OH

OH

O

OH

(OH,H)

O

OH

OH OH

CH 2 OH

(OH,H)

FIGURA A

D-ALDOPENTOSA

(CH 2 OH,H)

CH 2 OH

H O

H OH

HO H

H OH

L-GLUCOSA

L-ALDOHEXOSA

ENANTIÒMER

CH 2 OH

CH 2 OH

O

HO H

H OH

H OH

D-CETOHEXOSA

ISÒMER DE FUNCIÓ

CH 2 OH^ O

OH

OH

(OH,H)

f)

CH 2 OH^ O

OH

OH (^) O

CH 2 OH^ O

OH O

CH 2 OH

O

OH

OH (^) OH

CH 2

CH 2

CH

CH 2

O

O

C

C (CH 2 ) 14 CH 3

O

(CH 2 ) 14 CH 3

O

O

H 2 N CH CO (^) HN CH CO HN CH CO CHOH

HN CH CO

CH 3

CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 CH 2 NH 2

CH CH 2 CH 3

H 3 C

CH 2 CH CH 2

O O

C C (CH 2 ) 14 CH 3 O

(CH 2 ) 14 CH 3

O

O

pK 1 =9,

pK 2 =10,

+H

3 N

NH 3 +

pK 1 =9,1 pK 2 =10,

H 2 N

NH 3 +

H 2 N

NH 2

Ara a pH fisiològic la carrega del lipopèptid serà de +2 (PH 2 )