Resumen temas 4 y 5 de Fonaments de Psychobiologia: Neuronas, Sinapsis y Neurotransmisores, Apuntes de Psicobiología

¡Descarga Resumen temas 4 y 5 de Fonaments de Psychobiologia: Neuronas, Sinapsis y Neurotransmisores y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

Descargado en: patatabrava .com FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA (URV) RESUMEN TEMAS 4 Y 5 DE FONAMENTS DE PSICOBIOLOGIA COLOMINA, TERESA 16-

TEMA 4 – TEIXIT NERVIÓS

4.1. Neurones:

 Cos/Soma : Integració de la informació o Nucli gran, ribosomes, cromatina, mitocondris o Síntesi d’energia  Axó : Conducció de la informació o Únic, fi, llis i llarg. o Conté microtúbuls i R.E.Llis o No tenen ni ribosomes ni proteïnes.  Dendrita : Rebre informació o Múltiples, es van tornant fines al soma. o Microtúbuls, mitocondris ribosomes, espines dendrítiques.

4.2. Cèl·lules de la Glia

 Fa de suport funcional i estructural de les neurones.  Macròglia (Astròcits-modular l’activitat neuronal) o Envolten les neurones i creen cicatrius. o Evita el traspàs de substàncies al SNC per la membrana.

4.3. Conducció d’impulsos a la neurona

 Potencial d’Acció (PA): o En funció de la càrrega de l’interior varia el voltatge. o Els canals iònics s’obren quan s’arriba a un llindar. o A l’interior de l’axó la càrrega és negativa. o Entra Na+ i surt K+, si canvia la concentració, també ho fa la càrrega. o Bomba Na+, K+ per equilibrar les càrregues.  Fases del Potencial d’Acció (PA):

1. Despolarització: o Potencial d’acció – obertura de canals – entrada de Na+ – canvi de polaritat. 2. Repolarització : o Obertura de canals K+ – sortida de K+ – interior negatiu.
2. Període Refractari: La proteïna ha de tornar a l’estat inicial per generar més potencials d’acció. Unidireccional. o Absolut: No es pot generar. o Relatiu: Es genera arribant al llindar d’excitació.
3. Repòs: Es generen PA fins al botó sinàptic.

TEMA 5 – SINAPSI

5.1 Concepte de sinapsi

 La sinapsi és el contacte funcional (axònic, axo-somàtic, axo-dendrític) que permet la comunicació entre neurones. Quant més a prop de la dendrita estiguis, més potencia té.  És dinàmic i s’utilitzen mecanismes per explicar els processos neuronals. o Habituació: Desaparició de la resposta a un estímul per la seva repetició. No s’alliberen NT ni s’inhibeixen. o Sensibilització : Resposta a un estímul repetitiu per un estímul nociu (facilitació - drogues) o Hipersensibilitat per denervació : Excés de receptors per una lesió a l’axó que impedeix alliberar NT.  Tipus de sinapsi (segons la seva naturalesa): o Elèctrica : Informació directa a través d’un flux d’ions. o Química : Alliberem NT a l’espai presinàptic (carregat d’electrons) o La sinapsi elèctrica és més ràpida però la limiten els canals iònics i el contacte.

5.2. Neurotransmissió sinàptica

1. Síntesi de neutrotransmissors.
2. Exocitosi:  Alliberament de vesícules : Entra Ca2+ i es desenganxen les vesícules.  Apropament : Depenen del Ca2+ per arribar fins a la mb.  Fusió : S’enganxen a la membrana.
3. Receptors:  Ionotròpics : Ells mateixos són un canal iònic (directe).  Metabotròpics : Utilitzen un sistema amb 2ns missatgers (lent).
4. Finalització de l’acció:  Degradació : Te’l carregues amb enzims.  Reciclatge : Endocitosi amb ajut de proteïnes.  Potencial excitatori post-sinàptic (EPP) : Desprès de la despolarització incrementa la possibilitat de que es produeixi un PA.

 Potencial inhibitori post-sinàptic (IPP) : Frena el funcionament de la membrana, mantenint la polarització.  NT sinàptica inhibitòria : Hiperpolarització de la mb per entrada de Cl- (que ajuda a alliberar NT).

5.3. Efectes postsinàptics

 Excitabilitat neuronal : Com facilitem que una neurona alliberi NT.  Reciclatge vesicular : Agafes els restos de vesícules i les dus dins del soma neuronal, per impedir el desbordament de la superfície de l’axó.

5.4. Integració

 Integració sinàptica: Sumatori dels potencials postsinàptics. o Dintre de l’espai : Si dispares A+B conjuntament, pots arribar al llindar encara que hi hagi un inhibidor (C). o Sumació:  Temporal : Diferents moments, però ràpid.  Espacial : Diferents espais, mateix moment.  Espacial IPP-EPP : Neutre, no arriben al llindar.  Integració neuronal (Xarxa): Els inhibidors també permeten dur a terme processos que sense inhibir no serien possibles. o Neurona inhibidora : Inhibeixes la neurona o Neurona facilitadora : PA i desinhibició (ej. alcohol)

3. Aminoàcids: Glutamat (Ca2+) i GABA (Cl-)

 Glutamat: Excitador, facilita la transmissió d’informació. o Degradació: A aminoàcid (GABA) o Receptors: Ionotròpics.  No-NMDA: Entrada de Na+ i Ca2+ a la mb.  NMDA: Potenciació dels senyals intercel·lulars. o Distribució: SNC. o Problemes: L’excés de Ca2+ acaba matant la neurona per exotoxicitat.  GABA: Inhibidor principal del SNC per equilibrar l’informació. o Síntesi: Aminoàcids i àcid glutàmic. o Degradació: Enzim GABA transaminasa. o Receptors: Iono. (GABAA) i metab. (GABAB)  GABAa: Deixa entrar Cl- impedint el PA.

6.1.2. Neuropèptids

 Sintetitzats als ribosomes del soma neuronal.  Si l’organisme té receptors vol dir que pot ser creat per substàncies.  Opiòtids: Endorfines, calmants, dolor, plaer, addiccions. o Receptors: Proteïnes G. o Distribució: Medul·la i tronc encefàlic.

6.2. HORMONES

 Estructures químiques que modulen la nostra conducta a nivell general. Parlem de sistema neuro-endocrí : o Encèfal : Recull els estímuls i envia la informació. o Hipotàlem: Producció d’hormones. o Hipòfisi: Rep la informació de l’hipotàlem i l’envia al cos per la sang o Cèl. Diana: Cèl·lules amb receptors per les hormones.  Receptors hormonals: De superfície i intracel·lulars (quantitats petites). Són selectius i dinàmics.  Control per feedback: o Hipotàlem – H1 – Hipòfisi – H2 – Glàndula endocrina – H (definitiva) – Cel. Diana. o F. Negatiu: S’atura la producció d’hormones perquè n’hi han de suficients i es manté l’equilibri. o F. Positiu : Estimules més l’hipotàlem per produir H1 i H2.

6.2.1. Hipotàlem i hipòfisi

 Hipotàlem : Controla la secreció d’hormones a la sang.

 Hipòfisi : Unida a l’hipotàlem.

o Neurohipòfisi: Posterior. Emmagatzema hormones i les allibera al corrent sanguini. o Adenohipòfisi: Anterior. Emmagatzema, allibera i produeix certes hormones.

6.2.2. Funcionament de la neurohipòfisi

 Vasopressina (ADH): Impedeix l’eliminació d’aigua per un augment de

la osmolaritat. o Efectes: Ronyons, líquids i vasos sanguinis. o Efectes SNC: Facilitació de la memòria i l’establiment de parelles.

 Oxitocina: L’hormona de l’enamorament. Relacionada amb el part.

o Efectes: Afavoreix el lligam interpersonal i disminueix la por. o Secreció: Sistema límbic i hipòfisi.