¡Descarga La Terapia Gestalt: Desenvolviendo las Potencialidades y la Autorealización - Prof. Victor y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
TEMA 1
1.1. Psicologia humanistica: definició i postulats bàsics
1.2. Principals escoles
1.3. Autorealització de Maslow
1.1. Defininició i postulats bàsics
- Anys 50-60 a EEUU --> 2 corrents psicologiques importants:↗ Conductisme/positivisme (E-R) ↘ Psicoanàlisis (Inconscient) ↓ Carències: no donen lloc sistematitzar a capacitats i valors humans.
Psicología Humanística (1962): neix per donar lloc a totes aquelles potencialitats humanes q no contemplen les altres corrents (degut clima reivindicatiu/filosofía oriental). Amor; creativitat; autodesenvolupament; autorealització; el ésser; l’esdevenir de la persona; l’humor; l’afecte; l’espontaneïtat; l’organisme; etc. (difereix en la concepció d’ésser humà i plantejament de la teràpia).
● JAMES BUGENTAL (1963): POSTULAT BÀSIC P. HUMANÍSTICA
A. VIU: capacitats inherents i necessitat per desenvolupar-les → autorealització. B. GLOBAL: L’ésser humà sobrepassa la suma de les parts, es a dir, no es pot estudiar a partir de les seves funcions parcials. C. SOCIAL (“Estar en el món”): L’ésser humà és un ésser dins d’un context humà, es a dir, que està immers en un conjunt d’experiències relacionals, sobre tot amb altres éssers humans. Entorn inclós. D. CONSCIENT: L’ésser humà té consciència. → dona sentit i significat. E. LLIURE I CREATIU: L’ésser humà té capacitat d’elecció, no és un espectador sinó que crea les seves pròpies experiències. → sentit de responsabilitat. F. INTENCIONAL: L’ésser humà té una intencionalitat, tendeix cap a uns valors, cap a un propòsit i dona un significat a allò que li passa. G. AQUI I ARA: El ésser humà té experiència pròpia immediata, aquí i ara, i inclou aspectes corporals, psicològics i interpersonals.
● PERSONA SANA: SALUT= AUTOREALITZACIÓ ↔ CREATIVITAT
Sana és aquella persona que s’orienta cap a les realitzacions humanes més altes, que transita de la necessitat i dependencia a l’autonomia per ser creativa i lliure per portar a terme la seva propia experiència. No es mostra defensiva o evita les relacions interpersonals, té completa interdependència i responsabilitat social per tenir iniciativa i esdevenir un ésser viu i conscient de la seva globalitat.
● IMPLICACIONS PER LA TERÀPIA:
○ Confiança en l’autorealització de la persona. Funció terapeutica→ facilitador per la consciència i la responsabilitat de la propia vida del pacient. ○ Relació terapèutica: respecte i comprensió. Explorar vivències subjectives fora de judicis. ○ Centrada en el present (AQUI I ARA): consciència en la globalitat i experiència inmediata tant en lo emocional, corporal com mental. ○ Responsabilitat : Considera a la persona responsable d’ella mateixa. (creixement personal a partir de l’exploració i autoconeixement.) ○ Desenvolupa les potencialitats: fuig de les etiquetes i considera la malaltia com un bloqueig del procés de desenvolupament.
1.2. Principals Escoles
1.2.1. CARL ROGERS: PSICOTERÀPIA CENTRADA EN EL PACIENT → Teràpia no directiva
La més influent en la corrent humanística. 2 premises:
- La confiança en el pacient.
- Rebuig al paper directiu del terapeuta.
Ple funcionament→ autorealització i concepció d’ésser com permeable a noves experiències, reflexiu, espontani i capaç de valorar-se a sí mateix i als demés.
Motor del canvi terapeutic → actitud del terapeuta. ↳ 3 condicions:
- Aceptació i respecte: condició positiva incondicional cap al usuari.
Terme totalitat de la Gestalt= persona+necessitats+entorn
- Aquí i ara. El passat i el futur només són importants en quant les conductes, pensaments o sentiments ocurreixen en el moment present.
La teràpia de la Gestalt es centra en que el terapeuta faciliti la superació dels bloquejos, el donar-se compte : ser conscients i responsables de nosaltres mateixos i de l’entorn. (Implicació constructiva). Els bloquejos són una gestalt incompleta, amb una serie d’asumptes inconclosos del passat al present. ( Figura i fons ). Una millor consciència del fons ens permet modificar la figura, i obrir possibilitats d’avançar i deixar que noves figures aflorin.
Bloquejos (interrupció cicle experiència)→ retroflexió; desensibilització; introjecció; projecció.. ↳ Mecanismes d’evitació. Formes automatitzades de fugir de sensacions doloroses, reduint les possibilitats de viure de la persona.
La continuïtat de l'adonar-se suposa la primacia del present. Aquesta primacia del present és un element essencial de la teràpia gestàltica: ajuda al pacient a allunyar-se dels «per què» i accedir al «que» i «com» del seu comportament. Perls resumeix l'objectiu de la seva teràpia amb la següent frase: «Perd la teva ment i recobra els teus sentits».
Per promoure l’adonar-se té importància el treball experiencial, on la persona s’implica amb el cos i les emocions. Per això inclou treballs de sensibilització, de dramatització i de creativitat.
1.2.3. ERICH BERNE: ANÀLISI TRANSACCIONAL
Es basa fonamentalment en:
- La importància de poder entendre’s a si mateix i les formes de relació amb el món per tal de poder endreçar-les i trobar formes més satisfactòries.
- L’anàlisi es fa en relació a diferents conceptes teòrics: estats del jo, jocs en les relacions i guions de vida, principalment, que permeten identificar i modificar les formes automàtiques de resposta i comprendre millor els processos psicològics per tal de millorar la posició existencial de la persona.
↱Anàlisi estructural i funcional El A.T. parteix del concepte de estats del jo (emocions i pensaments amb patrons conductuals). Aquests presenten unes patologies en els continguts (exclusió/contaminació) i en la forma de relacionar-se i fer les transaccions desde l’infancia i la catexis d’activació. ↳ Comunicació amb una altre persona desde un estat del jo a un altre.
Quan es donen una sèrie de transaccions (complementaries/creuades/tancades/ ulteriors)entre dues o més persones, que succeeixen sempre igual, que distorsionen la realitat, i que deixen un sentiment de malestar, estem davant un joc-(patologia relacional) i l'acció terapèutica ha d'atendre-ho.
Una altra proposta bàsica del AT és la de guió de vida o pla de vida de la persona, amb elements conscients i inconscients, que perfilen una figura trivial, perdedora, guañadora o de final tràgic per al desenvolupament de la persona. Decidit en la infància com a resposta a la pressió parental, entesa aquesta com a missatges que els pares envien als seus fills.
Després de fer un anàlisi de tots els components referits a la posició existencial, a l’home d’abant la vida i les relacions, falta dir que essencialment l’objetiu terapèutic és restaurar o potenciar una posició existencial original, que és, segons aquest enfocament, «jo estic bé, tu aquestes bé». Així, fa conscients, responsables i lliures de reordenar, resignificar aquests guions de vida i estats del jo i adonar-se de un mateix per trobar formes més satisfactories per el camí del benestar i de la salut.
1.2.4. ALEXANDER LOWEN: PSICOTERÀPIA BIOENERGÈTICA
- La importància de les empremtes que el procés evolutiu amb les diferents situacions traumàtiques han deixat en el cos.
- Treballa a partir de desbloquejar les contractures i els talls d’energia vital que hi ha en el cos en forma de rigideses, manca de força o de flexibilitat i/o falta d’arralement en el terra i/o en les relacions i en l’entorn on es troba la persona.
- Treballa l’escolta al cos per tal d’accedir a ressonàncies d’experiències emotives reprimides, ja que en el seu moment eren massa intenses per poder fer-lis front.
- Les seves propostes inclouen moviment corporal, treball amb la respiració i potenciació de l’expressió de les emocions que s’estan vivint en el treball.
Lowen considera la existencia d’una energia vital observable a partir dels seus efectes en els éssers vius (moviment, excitació, respiració) i, així, el concepte bàsic de la bioenergètica és: <<no tenim un cos, som un cos.>>
Els conflictes poden ser localitzats en el cos. La fi de la teràpia bioenergètica és la potenciació màxima de les funcions vitals corporals (respiració, moviment, expressió) de tal manera que s'ajudi al pacient a recuperar la seva primera naturalesa.
- Característiques persona autorealitzada: · És una persona espontànea i natural que prefereix la senzillesa a l’ostentació i evita fer mal als demés. · Té molt bona percepció de la realitat, fent que pugui distinguir lo genuí o lo que es fals en els altres. · Té confiança per basar-se en el seu propi criteri i valors, i resisteix la pressió dels demés. · Persistent, creatiu i ingeniós amb les tasques quotidianes, capaç de sorprendres amb les coses bones de la vida. · És un ésser social que es preocupa per l’entorn i els demés, amb un humor respectuos que posa de relleu la naturalesa humana.
- Conductes encaminades a l’autorealització:
- Viure plenament, amb consciència i implicació emocional, concentració i dedicació.
- Escollir el creixement en lloc de la por: confiat, lliure i creatiu per no caure en la pressió de l’entorn. En la seva intencionalitat es veu implicat un procés de creixement positiu.
- Actualitzar el sí mateix sense fer valoracions ni judicis, només escoltant i respectar-nos a nosaltres mateixos, i sent sincers i coherents. Concepte freudia: el descobriment del veritable un mateix requereix el desenmascarament d’aspectes inconscients.
- Ser sincers i assumir responsabilitat.
- Atrevir-se a escoltar-se a un mateix, un autoconeixement sense desqualificar-se per actualitzar la nostre posició existencial i el que ens eleva com éssers vius i globals.
- Actualització de las pròpies potencialitats. Supossa be allò que un vol fer. Esbrinar quines son les nostres potencialitats i dedicar-se a desenvolupar-les per la propia realització i el benefici dels altres.
- Experiències cumbre, desfer-se d’una idea falsa. No cedir a les pors per experimentar tot allò que comporti un creixement, així descobrir com és un mateix, el que agrada, o com afecta l’entorn.
- Descobrir el que un és en realitat, identificar les defenses, i trobar el coratje per renunciar a elles.
Així doncs l’acció terapèutica consistirà en desenvolupar la resiliència - la capacitat que tenim per fer front a les nostres dificultats, límits, situacions difícils,-, a coneixes a un mateix, a escoltar l’impuls i respectar la naturalesa interna del propi ésser, la veritat que cura.
TEMA 2: HISTÒRIA I ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA HUMANÍSTICA
2.1. Existencialisme
2.2. Psicologia de la Gestalt
2.2. Aportacions dels neofreudians: Erich Fromm i Karen Horney
2.1. Existencialisme
S.XIX apareix l’existencialisme com un moviment de la filosofia, de la mà de Kierkegaard. L’existència humana no estava ben representada per la filosofia ja que deixava de costat la dimensió emocional i espontànea de la vida. Kierkegaard i Heidegger son els autors de més impacte per la psiterapia i personalitat. Trobem diferents conceptes definits dins de la filosofia existencial i amb impacte en la psicologia:
Alienació: és la vida independent i fundamentalment extranya a nosaltres, que resulta de les nostres creacions, declaracions o activitats. Per exemple, les obres d’un pintor o escritor poden tenir “vida propia”, o en el cas irreal de Frankestein. Si es canvien els punts de vista sobre la bellesa o lo meritori, els significats de les obres poden adoptar significats totalment allunyats del creador. Els alienats son extranys, estem alienats a certs aspectes de la nostra vida que no entenem o s’allunyen molt de nosaltres. Un altre exemple, al que es referia Kierkeegard, es a la fe. Moltes persones viuen la religió i estan vinculats a dogmes que no entenen i no porten a la pràctica, només s’alienean a la fe. Nietzche deia que si els filòsofs deien el que altres autors havien dit, existia una alienació al raonament del primer, en comptes de seguir els impulsos de la seva propia raó. Heidegger va demostrar com les paraules podien alienar-se a significats que supusadament transmeten. D’aquesta manera, es pot deformar les coses a la seva conveniència i posar-se en contra de l’experiència inmediata. Per exemple, quan som cobards dabant d’una amenaça i després senyalem que tothom es comporta així en algun moment de la seva vida, donan’t comprensivitat al fet d’haver actuat així perqué la majoria també ho fa. És una comprensió alienada a la forma que tenim de representar una existència de falsetat, on estem alienats a nosaltres mateixos deixant que la pressió de l’entorn resti la nostre espontaneitat i llibertat, convertint-nos en màquines.
Autenticitat (identitat): amb la alienació del si-mateix, perdem autenticitat deixant que el grup social o la cultura defineixi el que som. Hem d’evitar sometre’ns al sistema i al que “deuria’m ser o fer” i potenciar la nostra voluntat de poder, que és la capacitat per ser autocreatius i autèntics, genuins i espontanis. *(Autenticitat es antagònic a la alienació) Quan deixem que la nostra consciència, de forma natural, ens elevi i impulsi a ser lliures, el sentiment de culpabilitat per no asumir responsabilitat i la pressió de que altres defineixin qui som, desapareixerà.
2.2. Psicologia de la Gestalt
Apareix com protesta a la psicologia de Wundt; contra l’anatomia descriptiva dels element de la consciencia i l’expulsió del valors que també la composen. Gestalt→ forma, estructura. Fa descripció fenomenològica amb emergencia de la forma de tots els significats i objectes de la consciència.
Els components més importants són:
- El fenòmen: el fenòmen és lo que apareix, lo que es manifesta a la consciència y revela una essència. La seva descripció és més que les sensacions que provoca, també es descriu la relació entre tots els objectes experimentats.
- El tot es més que la suma de les parts: quant percebem una melodia aquesta és més que la suma de les seves notes. La propietat dels fenòmens i experiències no radica en les parts, sino que l’essència està quan aquestes parts es construeixen d’una determinada forma. Així el coneixement es trova adequat a l’observació del compost (del tot), no desglossant les seves parts.
- Teoria del camp: Kurt Lewin descriu el “espai vital” d’una persona com un camp dinàmic (T.camp) dins del qual la persona viu i té les seves vivències. La teoria de camp estipula que l’alteració de qualsevol de les parts afectarà a les demés, i el mateix passa per l’espai vital de la persona.
- Lleis de la forma: a. Organització del camp perceptual=forma(grups parts conectades). ↳s’uneixen i forman l’estructura. És una organització natural en l’organisme. b. Estructura=figura i fons. La figura apareix sobre el fons, amb contorn. c. Les formes són simètriques. d. Hi han formes tancades i fortes, i formes obertes es completen a sí mateixes per adquirir l’equilibri i la simetria. e. La forma és la relació de les seves parts, més que el contingut d’aquestes.
Organització/forma→ la relació de les seves parts → s’uneixen en grups → Estructura= figura i fons
- Figura i fons: La Gestalt és la forma, i aquesta esta composada per figura i fons. En el camp perceptiu el fons es la totalitat del camp, i d’aquest emergeix una figura que es posa de relleu i ocupa el primer pla. La composició d’aquests dos factors és el que es pot traduir per gestalt.
- Autorregulació organismica: de Kurt Goldstein, que aplica les lleis de forma no només per la percepció, sino per l’organisme com un tot amb validesa, ja que tenim una tendencia natural cap a
una conducta ordenada, una autorregulació organismica en relació amb l’ambient. L’organisme actualitza les seves potencialitats envers la seva totalitat estructural (personalitat+entorn).
2.2. Aportacions dels neofreudians: Erich Fromm i Karen Horney
2.2.1. ERICH FROMM
TEMA 3: PSICOTERÀPIA CENTRADA EN EL PACIENT
3.1. Carl Rogers
3.2. Etapes
3.3. Condicions de la relació d’ajuda
3.3.1. Autenticitat o congruencia
3.3.2. Consideració positiva incondicional cap al pacient
3.3.3. Empatia
3.1. Carl Rogers
- Anys 40: Teràpia centrada en la persona o psicoteràpia del diàleg. → intervencions permisives i no directives.
- Mateixa universitat que Waltson (manifest conductista).
- Influència de la filosofia existencial i de la psicologia Gestalt de Kurt Lewin.
- Otto Rank→ psicoanalista introdueix concepte de “responsabilitat” del pacient de la seva propia vida i realitat. Rogers incorpora d’aquest autor ideas com l’actualització; congruencia entre lo que es i lo que deuria viure; i centrar l’acció terapèutica en la vivència d’emocions.
3.2. Etapes
PROCÉS TERAPEUTIC→ 3 etapes:
3.2.1. Primera fase: Terapia no directiva (30-50) Crear una situació segura i cómode perqué el pacient es trobi agust i amparat. Prevaleix una actitud de calidesa i aceptació on les intervencions no son directives i hi ha un aire de permisivitat. Perturbacions→ déficit de percatació de la reaitat i falta de creixement i experiències. La permisivitat de la terapia comporta facilitar que el pacient faci els seus propis descubriments i sigui responsable sobre ell mateix.
3.2.2. Segona fase: Verbalització dels sentiments (50) Énfasi en la descripció de sentiments i actituts valoratives. Percepcions relacionades amb aquests sentiments. Desenvolupar el concepte de “sí mateix” i aplicar les tres actituds bàsiques del terapeuta descrites més endabant.
3.2.3. Tercera fase: Centrar-se en la vivència (60) Énfasi en la relació T-P. Introducció de tècniques per promoure la potència vivencial, experimental i el donar-se compte dels sentiments.
3.3. Condicions de la relació d’ajuda
Tres condicions actitudinals - de trobada- necessaries per establir relació d’ajuda en el marc de la psicoterapia humanística. El terapeuta acompanya progresivament en l’exploració subjectiva d’un mateix que fa el pacient, l’alinea a aceptar, comprendre i responsabilitzar-se de les vivències i problemes. S’ha de crear un clima promotor de creixement.
3.3.1. Autenticitat o congruencia
Es tracta de la qualitat del terapeuta i de la seva presencia en la psicoteràpia. Ha de ser una persona madura que no presenti cap defensa neurótica o angoixa dabant els seus sentiments i percepcions, que es viu a si mateix de manera autèntica, amb consciència sobre l’aquí i ara, i sigui lliure i creatiu per la vivència d’experiències potenciades cap a un creixement personal.
L’autenticitat resona en l’actitud genuina i integrada del terapeuta dins els limits de la relació T-P. És ell mateix en aquesta relació, sense fachades, encara que en la seva totalitat no siguin sentiments ideals per una psicoteràpia. Encara que siguin negatius, si els viu amb consciència i llibertat es dona la condició. Expresa la realitat dins de si mateix (el terapeuta igual que el que es vol per el pacient), per no enganyar al pacient. Si aquest s’interposen a les dos condicions restants es recomanable que les expressi a un supervisor o colega.
Congruència: Si el terapeuta és conscient i lògic en quant a ell mateix, sent capaç de viure els seus sentiments, ser ells en la relació i comunicació, si cal, arribarà a una trobada personal directe amb el pacient. Això facilita el creixement personal del pacient, ja que el terapeuta es congruent i honest amb el que sent en el moment, potenciant que el pacient faci el mateix i així el terapeuta pugui percebre i comprendre els sentiments del pacient. Mentre el terapeuta sigui capaç d’acceptar la seva propia realitat i ser la complexitat dels seus sentiments sense pors, més alt serà el grau de la seva congruència.
3.3.2. Consideració positiva incondicional cap al pacient
És la capacitat del terapeuta d’entregar-se a una trobada personal i existencial, despertant en el pacient el respecte per sí-mateix i permetent responsabilitzar-se del seu “jo” real. Capacitat del psicoterapeuta de mostrar un profun respecte per la vida humana, acceptant els sentiments i pensaments del pacient, experimentant un apreci positiu incondicional cap al usuari. Implica que el terapeuta experimenti el mateix sentiment d’acceptació de l’expressió de sentiments negatius o positius per part del pacient. La mateixa acceptació de formes en que és congruent com de les formes en que no és congruent.
