¡Descarga PSICOLOGIA PERCEPCION y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!
0.0.0.0. PERCEPCIÓ= conjunt de processos cognitius que ens formen una representació de la realitat fins que la converteix en experiència. Manera en que el nostre cervell organitza, integra e interpreta les Sensacions. Relacionades amb els receptors sensorials de cada sistema sensorial. Quan els receptors sensorials (de cada sistema sensorial= sentits) són estimulats capten la informació, la transdueixen i la transmeten al cervell, elaborant la sensació. Sistemes sensorials = Sentits ( vies d’entrada d’informació que posibiliten interacció). Classifiquen en: I. P. E. · Interoceptius - organs de gran importancia, informació de dolor o plaer. · Propioceptius - articulaciones i musculs, informació posició i movimient.
- Sistema cinestesic: Localització i movimiento
- Sistema vestibular: (orella interna- cèl·lules ciliars) orientació, coordinació, equilibri. · Exteroceptius - corresponen 5 sentits VOTOG = ( Vista, Oída, Tactate, Olfacte, Gust) Marta Bañuls Grau Psicologia de la Percepció 0.0.0.0. Estimuls Sentits Sensacions^ Experiències^ Percepció^ Processament cerebral
PROCÉS PERCEPCIÓ VISUAL :
Marta Bañuls Grau Psicologia de la Percepció 0.0.0.0. Arribada feix de llum als ulls Nervi òptic Cortex cerebral visual: informació transforma en imatges en moviment Divisió de les funcions cerebrals Transformació de impulsos nerviosos produïts imatges invertides Cervell integra informació en imatges Guardades en la mèmoria Complexes interrelations responsables il·lusions optiques LLum travessa cornea - Iris regula llum entra pupil·la - cristal·lí projecta imatges invertides retina - Fotoreceptors (cons i bastons) transformen imatges impulsos nerviosos - Fibres Nervi òptic procedents de cada ull es creuen ( quiasma òptic ) - Fibres camí encefal. Sistema Geniculoestriat Sistema Tectopulvinar
ESTÍMUL AUDITIU:
EL SO: És tant les caractéristiques físiques com la sensación que es produeix. Dins del que s’anomena SO podem distingir entre:
- (^) SONS PURS
- (^) SONS COMPLEXOS = Agrupació de diferents sons purs amb diferentes freqüències. Ones completes Uº Temps (Hz) Intensitat de desplaça- ment partícules Potencia, força determinat SO. Qualitat del SO. Permet distingir sons Vinculat a la intensitat permet ordenar el sons de +- Classificar els sons de més greus a més aguts Longitud ona Freqüència Amplitud Volum Timbre Sonoritat Tonalitat · Attack · Decay · Sustain · Release ·Baixes 16Hz 256Hz ·Mitjanes 256Hz 2kHz ·Altes 2kHz 16kHz Perpendicul direcció propaga. Es mesura (dB) · Alt · Baix · Fort · Fluix So fort= ona gran Timbre específic= Freüència+ temps especific Es mesura amb: ·FON = 1dB/ 1000Hz ·SONIA= to 1000Hz/ 40dB= 40fon · Tons greus= -Hz · Tons aguts= +Hz Física Psicologica = (Percepció) Serie de canvis pressió SO= Ona mecànica que per a desplaçar- se necessita: Experiencia auditiva UN MITJÀ MATERIAL · Aire · Aigua · Objecte sòlid Les principals caractéristiques del SO són: Calcular relació= Corbes isofòniques: Sonoritat= Hz+dB 1000Hz: 1sonia=40f ons ( 40dB) 2sonia= 50fons Parla humana Ultrasons Infrasons
LOCALITZACIÓ DEL SO:
Capacitat per a determinar la ubicación i distancia font sonora i el nivell d’intensitat. necesites ORELLES Monoaural Binaural La escolta en cada una es diferent Facilita conèixer :
- (^) Coordenades tridimensional
- (^) Posicionar sons frontals
- (^) Localitzar sons laterals Sistema auditiu utilitza: Diferencia interaural temps Diferencia interaural intensitat Distància que han de recorrer les ones arribar a cada orella. Diferencia de les distancies, pero també diffracció de l’ona. Ona llarga= es difracta facilment, no genera ombra acustica. Ona curta= poca difracció, hombres reboten al cap hi ha obra acústica. Retart temporal Mateix so no igual dos orelles, expecte quan les orelles es troben equidistants a la font. Efecte de procedència Es produeix quan oyen sent dos sons similars distanciats curt interval de temps (50-100ms), de manera que sent aquell so que arriba primer. Si el retart es de (5-50ms) persona set unir so amb més intensitat i el localitzara punt intermedi de les dues fonts. EMMASCARAMENT Es produeix quan es senten dos sons d’intensitat diferent en el mateix moment. 3 tipus d’emmascarament: · Temporal: So suau més proper que el so amb més Intensitat. Post- to més intensitat en 1r lloc. Pre- primer to menys amplitud. ·Freqüèncial: Dos tons simultaniament a l’orella. ·Diferentes direccions:
PROCÉS PERCEPTIU 1.
El element que posa en marxa procés perceptiu és el estímul. Métodos coodificar INTENSITAT:
- Nºneurones x U de temps - mesurant amb una unica neurona (Oscil·loscopi)
- Registre patro temporal.
- Nºneurones davant un estímul. Métode coodificar QUALITAT:
- Especificitat = Cervell diferencia la informació de les diferents modalitats sensorials, cada modalitat sensorial involucra nervis sensorials diferents.
- Patró activació sensorial. ·De baix a dalt= Bottom-up ·De dalt a baix= Top-down: es el que parteix del coneixemet. Propietats fonamentals: INTENSITAT i QUALITAT El coneixement afecta al tipus de processament de l’estimul
ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA 1.3:
Procés automatic que realitza el nostre cervell per a que paguem percebre una imatge choherent del medi. La percepció dels objectes es el final d’un procés que pasa per diferents fases de processament. Estudi de la percepció comença Estructuralisme : suma de sensaciones = percepció El ser huma no perceb un sol objecte, la capacitat per separar una dels altres rep el nom de Segregació perceptiva (segregació figura fons) = Organització perceptiva més bàsica. Lleis de l’organització perceptiva: · Llei de la pregnancia: Fonamental psicologia de la Gestalt. Tot patro estimular percebut de la forma més senzilla. · Llei similitud: Estímuls semblante es percebes agrupaos · Llei continuació: Estimuls quan es perciben units entre ells es consideren el mateix. · Llei proximitat: Cervell agrupa estímuls pròxims entre ells. · Llei destinació: Estímuls que es desplaçen mateixa direcció s’agrupen mateix grup. · Llei significació: Objete que resulta familiar a ulls de l’observador. · Llei Tancament: Fgura incompleta perceb com a completa Oposició Psicologia de la Gestalt “El tot es diferent a la suma de les seves parts” Busquen explicar com el nostre cervell agrupa elements independents fins crear una única imatge Per a trobar aquest fet creen “Lleis de l’organització perceptiva”
PERCEPCIÓ COLOR 1.4:
Les cèl·lules fotosensibles encarregades de codificar el color són els Fotoreceptors DÈFICIT VISIÓ CROMÀTICA: persones manifesten deficiència visió cromàtica. · Monocromatics = només una longitud d’ona, nomas actuen receptors Bastons (cons no funcionen). Sol ser hereditari. · Dicromàtic = percebre alguns colors, però menys que els tricomatics. Necessiten dues longituds d’ona. Es classifiquen en:
- (^) Protanopia: Falta pigment de cons sensibles a longitud ona llarga, nomas distinguixen blaus i grocs.
- (^) Deuteranopia: Confonen vermell i verd, soles veuen 2 colors primaris. (ona llarga les veu grogues, ona curta les veu blaves).
- (^) Tritanopia: Confonen groc i blau, percep 2 colors ( vermell ona llarga i verd o blau ona curta) Cons Bastons 3: Blau: sensibles ona curta Verd: sensibles ona mitjana Roig: sensibles ona llarga Segons Thomas Young = TEORIA TRICOMATICA Tricomatic Tenen els tres pigments en els cons Dicromatic Tenen menys pigment Déspres de percebre un estímul de un color es^ TEORIA PROCESSOS OPONENTS genera una postimatge · Vermell-Verd: +Vermell - verd · Groc-Blau: +Groc -blau · Blanc-Negre: +Blanc -negre
PERCEPCIÓ MOVIMENT 1.6:
El cervell humà percep el moviment quan un objecte es mou ( moviment
real ) , tot i encara que en circumstàncies el sistema visual percep moviment
que no existeix ( moviment aparent ).
Aquests dos tipus de moviments són generats per l’activació d’una mateixa
àrea del còrtex cerebral
En 1875, Exner va demostrar que es pot generar una percepció del
moviment quan aquest no existeix. Els experiments que demostraren
aquest fet consisten en, l’estimulació ràpida en diferents parts de la retina
partint de dos estímuls estàtics (moviment estroboscòpic).
Altres tipus de moviment aparent són:
- Moviment induït: Tren
- Moviment Aparent:
PERCEPCIÓ PRESSIÓ 1.7:
Cada punt de la pell té una sensibilitat diferent. La nostra capacitat per a
localitzar una sensació de tacte amb precisió està relacionada amb la mida
de l’àrea neural corresponent (+ agudesa tàctil = àrees + grans del còrtex
somatoestètic)
PERCEPCIÓ TEMPERATURA 1.8:
La pell mostra una gran sensibilitat als canvis de temperatura. La sensació
térmica ve donada per el contacte amb objetes amb temperaturs diferents.
La pell es considerada el “zero fisiològic” i s’utilitza com a referència.
Canvi brusc tensió de la pell
PERCEPCIÓ VIBRACIÓ 1.9:
El nivell de la sensibilitat de la pell a la vibració és de 40 a 2500 Hz. La sensibilitat màxima es troba en el nivell de 200 a 400 Hz. Dins de la pell sense pèl trobem quatre tipus de receptors, cada tipus respon millor a un interval de freqüències temporal d’estimulació. PERCEPCIÓ HÀPTICA I TACTE ACTIU 1.9: Sistema Cinestèsica = Ens dona informació sobre moviment muscular Percepció Hàptica= percepció tàctil + sistema cinestèsica Tipus de receptor Nivel de freqüències temporals Experiència perceptiva Merkel 0,3- 3 Hz Pressió Meissner 3-40 Hz Vibració Ruffini 15-400 Hz Estirada Pacini 10- 500 Hz Vibració
- Tacte passiu: “Algu hem toca involuntariament i jo rep una informació”
- Tacte actiu: Voluntariament acció de tocar
Cognició gran influencia percepció del dolor: · Expectatives : Ingesta de un placebo, paciente creuen en els efectes i alleugerixen dolor · Desviació atenció : Utilització realitat virtual reducir el dolor · Contingut de la distracció emocional : Mostrar al paciente imatges positives · Diferències individuals : Una persona tolera graus més grans o més petits de dolor · Modelatge : Observador veu reaccions que produeix un estimul la seva recció davant la possibilitat d’aquest estímul canviarà ( Chicle amb descarrega)
SUBSTÀNCIES CALMANS
Externes (Artificials) Internes (Organiques) Analgèsics Anestèsiques Nalaxona Opiacis endògens Encefalines Endorfines Suspen la sensibilitat Calma dolor Fàrmac dels receptors opioides, sútilitza en casos d’intoxicació Produït per el cervell, calma el dolor Petita proteïna actua com a calman Petita proteïna vida mitjana a la sang més curta que endorfines. Actua com a calman
MESURAMENT RELACIÓ ESTÍMULS I PERCEPCIÓ:
Fechner descriu 3 mètodes per a mesurar el llindar absolut (magnitud mínima que pot arribar a detectar-se) coneguts com als mètodes psicofísics clàssics.
- Mètode dels límits:
- Mètode d’ajust
- Mètode dels estímuls constants A més dels métodes psicofísics clàssics de Fechnner, el psicòleg Ernst Weber va centrar el seu estudi amb un altre tipus de llindar, el llindar diferencial (diferència mínima entre dos estímuls que una persona és capaç de detectar). La variació entre el estímul inicial i la variació de la intensitat es coneguda com la llei de Weber. (+ gran magnitud estimul inicial, + gran variació intensitat) La relació entre l’estímul i la percepció es mesura a través de la tècnica d’estimació de magnituds per S.S.Stevens.
DAP / E = K
Lindar diferencial Estímul original Fracció Weber
Magnitud percebuda Magnitud estímul
r Exponent determinat
