pteridofits botanica, Apuntes de Botánica y Agronomía

¡Descarga pteridofits botanica y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

PTERIDÒFITS, grups actuals

Evolució en la morfologia dels esporangis:

eusporangis i leptosporangis

EUSPORANGIS

• primitiu

LEPTOSPORANGIS

• evolucionat

Es desenvolupen a partir de

diverses cèl·lules inicials

Es desenvolupen a partir d’una

única cèl·lula inicial

Paret de l’esporangi amb més

d’una capa de cèl·lules

Paret de l’esporangi amb d’una

sola capa de cèl·lules

Produeix forces espores

(més de 100 espores/esporangi)

Produeix menys espores

(unes 64 o menys/esporangi)

Són dehiscents

(no tenen

annulus

)

Mecanisme de dehiscència especialitzat típic amb anell

d’obertura

Ophioglossum

(llengua de serp)

Ofioglossàcies:

Ophioglossum vulgare

Ophioglossum lusitanicum

Ofioglossàcies: diversitat Botrychium

Botrychium lunaria

Botrychium matricariifolium

Els equisets és un grup especial i aïllat de la resta de pteridòfits, per béque emparentats

(això sí, de lluny)

amb les falgueres típiques

Fou un grup molt abundant alPaleozoic,

però

actualment

només

hi

ha

un

únic

gènere

Equisetum

Equisetum

Equisetum

Equisetum

), amb 25 espècies.

D’equisets

ja

n’hi

havia

al

Carbonífer,

o

sigui

que

seria

el

gènere

i

família

vivent

de

planta

vascular amb el registre fòssil quees coneix de més antic.

Equisetòfits del Carbonífer:

Equisetum

Annularia

Calamites

eixos eixos

eixos eixos rizomatosos

rizomatososrizomatososrizomatosos

dels quals en surten

tiges tiges

tiges tiges

(l'S)

articulades amb branques disposades

en verticils articulades. La tija fa, doncs, nusos ientrenusos que es poden desarticular: cada nusporta un verticil de fulles.La secció de la tija presenta crestes (carines,sortints) i val

lècules (solcs).

Els equisets viuen en llocs humits i fan tiges anuals que surten de rizomes potentsLa morfologia és molt característica, única en totes les plantes vasculars actuals (s'assemblen a les columnes d'en Gaudí del Parc Güell de Barcelona)



Estructura de la tija

. fotosintètiques (verdes) d'1-3 cm ø.

buida

de

dins

tot

fent

una

cavitat

central. només

verda

a la part externa (

cresta

val·lècula

.. epidermis cutinitzada amb silici quees diposita a la paret interna de les cèl.epidèrmiques

hi

ha

poc

teixit

lignificat;

les

tiges

s'aguanten sobretot perquè a les cèl.corticals

de

les

costelles

hi

ha

cèl.

esclerenquimàtiques (

canal

central

o medul·lar

. els feixos s'arrengleren amb les carines

canal

central

o medul·lar

cada

feix

té

al

costat

un

canal

buit

produït per la desaparició del x

més vell

(= el

canal carinal

fl + x + canal carinal: feix vascular

a

la

part

cortical

de

les

cèl.

assimi-

ladores,

hi

ha

uns

canals

més

grans

plens d'aire (= els

canals val·leculars

Els canals val·leculars i carinal i, sobretotel

central

, airegen les tiges

carina

val·lècula

Les espores tenen doble membrana



amb un

exospori

extern que es divideix fent 4bandes helicoïdals

(= elàters/

hapteris)

, i l’endospori intern

Els

elàters

tenen una banda

interna de microfil·les decel·lulosa i una capa ext. que horecobreix; no tenenesporopol·leninaBé que morfològicament sónisospòrics, fisiològicament nosempre: Les

espores

germinen

de

seguida

dies)

i

fan

un

protal·lus verd, arrodonit < 8 mmEl desenvolupament dels joves S, és particular i únic entreles plantes vasculars

USOS. mala herba de llocs humits i

tòxica pel bestiar, pel silici

. abans es feien servir per netejar llautó i substituts del paper devidre, ja que les tiges són rasposes. els curanderos feien petar les tiges al foc

(per l'aire que hi ha a

dins)

i així estimulació en la curació dels pacients

. plantes medicinals en infusions o càpsules:

• pels ronyons, diürètics per tuberculosos

(ajuda a eliminar ions Cl

)

, cicatritzants, o sigui

hemostàtics per hemorràgies

(incrementa la Ca

2+

])

• remineralitzants pel seu elevat contingut en silici (5-10% de pes sec), el qual

estimula

la

síntesis

de

col·lagen

dels

teixits

ossis

i

conjuntius,

afavorint

la

reconstrucció

de

les

malalties

articulars,

els

reumatismes,

la

consolidació

de

fractures...

Equisetum ramosissimumE. arvenseE. telmateiaE. hyemale

(cultivada als jardins al Japó)

E. giganteum

Costa Rica, 5 m-2,5 ∅

Equisetum arvense

Equisetum ramosissimum

Falgueres LeptosporangiadesCaracterístiques generals:

Tija complexa=

eustèlica

Xilema amb

tràquees

Fulles megafil·les (= frondes), sovint amb vernació circinada

Esporangis leptosporangiats

Gametòfit

fotosintètic

(= protal·lus), sense teixit vascular, laminar, amb

1 sola capa de cèl·lules i rizoides.

Colonitzen

tots

els

ambients

de

la

terra

(també

àrids).

Són

més

abundants als indrets humits i en climes tropicals. N’hi ha unes 9.000espècies

Existien ja pel Carbonífer i les famílies actuals es van originar alMesozoic

G clorofíl·lic, sense teixit vascular, laminar, amb 1 sola capa decèl·lules i amb rizoides (= protal·lus)