Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una guía de estudios sobre la psicología de la atención y de la memoria, en el módul 4. Se abordan conceptos como la codificación y recuperación de la información, los niveles de procesamiento, el aprendizaje intencional y incidental, y se presentan diferentes tipos de fallas en la memoria. Se critica la visión simplista de la memoria como un conjunto de magatzems y se presenta el estudio pionero de la hipótesis de los niveles de procesamiento de craik y lockhart.
Tipo: Apuntes
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Mòdul 4
Guia d’estudi 4
Presentació
En aquest mòdul estudiarem la memòria des del punt de vista dels processos que hi tenen lloc. Veureu les operacions mentals que es produeixen en dues de les tres fases del procés de recordar: la d'adquisició (codificació) i la de recuperació de la informació. Deixarem per al mòdul següent com es representa la informació en la fase intermèdia: la de retenció.
Dels processos de codificació veureu la hipòtesi dels nivells de processament i les crítiques i alternatives que s’hi proposen. Dels processos de recuperació parlarem de les diferències entre el record i el reconeixement. I, finalment, veurem l’ oblit i el fenomen de la interferència. Les teories sobre l'oblit us permetran veure les diferents explicacions que s’han donat a aquest fenomen que ens molesta tant.
Coneixements previs
Heu de tenir clars els coneixements dels mòduls anteriors.
Objectius
Com consta als materials, en finalitzar el mòdul hauríeu de poder:
Entendre la varietat i les funcionalitats dels processos de codificació.
Analitzar alguns dels factors que intervenen en la fase de codificació i altres que hi són poc determinants, com la intencionalitat.
Valorar la importància del tipus de codificació dins del procés memorístic.
Entendre la hipòtesi dels nivells de processament de Craik i Lockhart (1972) i analitzar-ne els punts febles.
Valorar les propostes alternatives: elaboració , distintivitat i esforç cognitiu.
Entendre l'efecte de la generació.
Comparar dues maneres de recuperar la informació: el record i el reconeixement.
Comprendre la teoria de la generació-reconeixement.
Poder establir l'èxit en el procés de memòria com a resultat de la congruència entre el que fem durant la codificació i el que fem durant la recuperació.
Analitzar l'efecte de la intencionalitat en el moment de la recuperació.
Analitzar les diferents explicacions teòriques sobre l’ oblit i diferenciar clarament entre “disponibilitat” i “accessibilitat” de la informació.
Continguts
Al Mòdul 2 heu estudiat la memòria des del punt de vista dels sistemes que la componen. Aquest marc teòric va predominar durant els anys seixanta i va entrar en crisi durant la dècada dels setanta, ja que s’hi va produir un desplaçament del centre d'interès en les recerques, que van passar d'una anàlisi estructural de la memòria a posar l'èmfasi en els seus aspectes funcionals. Es van criticar els models “multimagatzem”, considerant que la
Guia d’estudi 4
L'eficàcia del procés de memòria no només depèn dels processos de codificació, sinó també de què fem en els processos de recuperació. La recuperació correspon a l'última fase del procés memorístic. La memòria no es limita a codificar i emmagatzemar la informació: perquè puguem utilitzar la informació cal que es pugui recuperar, hem de poder localitzar-la en el moment que la necessitem. Per tant, el procés final de memòria dependrà també de les operacions mentals que fem durant la fase de recuperació. En aquest sentit, serà important el concepte d’ accessibilitat.
Una de les variables més estudiades que incideixen sobre els processos de recuperació és el tipus de conducta mnemònica que fem servir per a recuperar la informació: el reconeixement o el record. Aquests comportaments els heu vistos al primer mòdul, quan parlàvem de les mesures directes de la memòria. Heu de tenir clar que, en general, s'obtenen millors resultats en proves de reconeixement que en proves de record. Tingueu en compte les variables que incideixen per igual en els dos comportaments i les que els afecten de manera diferent. Més endavant als materials, teniu dues teories diferents que expliquen les diferències entre les dues conductes mnemòniques:
És important que els processos utilitzats durant la codificació i els de la recuperació mantinguin alguna relació per tal que la localització de la informació sigui efectiva. D'això us en parla també la hipòtesi de l’especificitat de la codificació i la de la transferència apropiada del processament. És molt important la congruència entre el moment de la codificació i el de la recuperació per a l'eficàcia dels processos de memòria.
Finalment, tingueu en compte la intencionalitat en la recuperació, ja que es tracta d'un factor que sí que és important en aquesta fase. Veureu que es relaciona amb les mesures directes i indirectes que vam veure al Mòdul 1 i amb la memòria no declarativa que vam treballar al Mòdul 2.
Finalment teniu al mòdul la definició científica de que és l’ oblit i les explicacions sobre aquest fenomen (tres teories clàssiques i la perspectiva cognitiva). Des del punt de vista actual de la psicologia cognitiva, l'oblit s'explica més aviat com a resultat d'una mala codificació o bé com la dificultat per a trobar “el camí d'accés” adequat a la informació. És important poder distingir entre accessibilitat i disponibilitat de la informació. I veure la diferència entre el desús i la interferència.
A continuació us oferim un darrer punt de vista sobre l’oblit, més recent, que no trobareu als mòduls, i que us l’expliquem aquí per considerar-lo d’interés.
Schacter (1999, 2001) en lloc d’estudiar l’oblit presenta una visió més general de les fallades de la memòria i els atribueix, en general, una funció adaptativa en el desenvolupament evolutiu de l’espècie humana. En el seu llibre sobre allò que ell anomena els “set pecats” de la memòria (Schacter, 2001), realitza una classificació dels tipus d’errors que pot produir la memòria i que, segons ell, són els següents:
Transitorietat: oblit en funció del pas del temps.
Distracció: falta d’atenció durant la codificació.
Bloqueig: dificultat para accedir a la informació que està disponible.
Fallada en l’atribució: error de memòria sobre la font d’informació.
Guia d’estudi 4
Suggestionabilitat: Excés de permeabilitat a les influències externes.
Biaix: Efectes de les actituds, valors, creences i coneixements previs sobre la memòria.
Persistència: Intromissió recurrent de records no desitjats.
En aquesta classificació, Schacter (2001) tracta d’incloure d’una manera organitzada totes les possibles tipologies de fallades o disfuncions de la memòria, que com podeu observar no són només deguts a errors per omissió (transitorietat, distracció i bloqueig) que són els que tradicionalment han estat etiquetats com a oblit, sinó que també tracta dels errors de comissió (fallada en l’atribució, suggestionabilitat, biaix i persistència) és a dir, fallades no per la falta d’informació sinó perquè aquesta està distorsionada o fins i tot, com en el cas de la persistència, degut a la dificultat per oblidar determinada informació.
Transitorietat
La memòria sobre els esdeveniments de la nostra vida es torna, en general, menys accessible amb el pas del temps. En aquesta categoria d’errors hi trobem l’oblit a llarg termini que tenim molt ben documentat ja des d’Ebbinghaus. Encara que hi ha una llarga discussió sobre si la causa de l’oblit ha de ser atribuïda a la pèrdua d’informació o bé a la dificultat per accedir a ella, Schacter (1999, 2001) defensa que és molt possible que es perdi informació amb el pas del temps, especialment en el cas d’aquella informació que no s’utilitza.
Dins d’aquesta tipologia d’errors, Schacter inclou també l’oblit a curt termini, és a dir, el fet que passats uns pocs segons la informació es perdi de la memòria a curt termini o memòria de treball (pe. en els experiments de Brown-Peterson). En aquest cas, l’estudi de pacients amb un mal funcionament de la memòria de treball ha posat de manifest que encara que aparentment puguin tenir una memòria a llarg termini normal tenen dificultats per a aprendre informació nova (pe. una llengua estrangera).
Pel que fa a l’oblit a llarg termini una sèrie d’estudis amb tècniques que utilitzen imatges del cervell (fMRI, PET, entre d’altres) posen de relleu que es pot predir si una informació (paraula o dibuix) serà oblidada o no al cap d’un temps en funció de l’àrea del cervell que ha estat més activada durant la fase de codificació. Per exemple, en el cas de les paraules sembla que són determinades zones de la part posterior del lòbul temporal esquerra i d’altres del lòbul frontal esquerra les que han d’estar especialment activades durant la codificació.
Distracció
Es produeix quan dediquem una atenció insuficient a la informació, ja sigui en el moment de la codificació, de la recuperació, o bé perquè la informació ha estat codificada superficialment. Aquest tipus d’error es produeix sovint en la nostra vida quotidiana com, per exemple, quan no sabem on hem deixat un objecte (pe. les claus del cotxe). L’origen d’aquesta fallada en la codificació es produeix quan realitzem determinades accions de forma automàtica i focalitzem la nostra atenció cap a una altra acció (pe. deixem les claus damunt d’un moble mentre anem corrent a despenjar el telèfon que està trucant). La investigació sobre els efectes de l’atenció dividida durant la fase de codificació han demostrat que es produeix un menor record de la informació a la qual hem prestat menys atenció. Dins d’aquesta categoria Schacter (1999) inclou també els resultats dels experiments sobre “nivells de processament” en els quals s’observa que la informació codificada a un nivell superficial és menys recordada posteriorment que la informació codificada a un nivell profund.
Bloqueig
Encara que un esdeveniment hagi estat codificat amb la deguda atenció o a nivell profund i no s’hagi perdut per l’efecte del pas del temps, és possible que en un moment determinat no sigui accessible. El bloqueig és un dels fenòmens que resulta més molest quan es produeix perquè
Guia d’estudi 4
tendeixen a dir que recorden que la seva opinió anterior era similar a la que tenen ara, quan en molts casos això no és així. En general, podem dir que les memòries sobre esdeveniments del passat es veuen influïdes per la nostra situació actual i els coneixements que tenim en el moment present. Aquest fenomen es posa especialment de manifest quan la informació que cal recordar contradiu allò que suposem segons els nostres esquemes.
Persistència
La darrera tipologia de fallada de la memòria no es refereix al fet de no poder recordar sinó al fet de no poder oblidar. La persistència es manifesta per la recuperació intrusiva de memòries sobre aconteixements traumàtics, per no poder deixar de pensar en esdeveniments negatius que ens han succeït, o fins i tot per determinades pors o fòbies. Alguns estudis sobre aquest fenomen posen de manifest que sovint la dificultat per oblidar pot ser molt més molesta per a una persona que el mateix problema de la falta de memòria, ja que determinades memòries traumàtiques es recorden de manera recurrent i intrusiva. Malauradament aquest tipus de problema s’escapa sovint del control cognitiu, com es posa de manifest pel fet que en les persones afectades per memòries traumàtiques no funciona la tècnica de l’oblit dirigit.
La persistència pot ser influïda també per l’estat actual de les nostres emocions i sentiments de manera que un estat de tristesa pot facilitar la recuperació de memòries sobre aconteixements tristos (efectes de context intern). En la persistència de memòries emocionals s’ha comprovat que hi està involucrada especialment una estructura del sistema límbic del cervell anomenada amígdala.
Per poder explicar l’origen adaptatiu en l’evolució de l’espècie humana que hi ha en la base d’aquests tipus d’errades de la memòria, Schacter (2001) utilitza dos conceptes evolucionistes: “exaptació” i “spandrel”. “Exaptació” es un concepte referit a estructures biològiques o conductes els efectes de les quals no han estat determinats originàriament per la selecció natural. Podem posar un exemple dient que, encara que la memòria de treball no hagi estat dissenyada en el programa evolutiu per a recordar un número de telèfon que acabem de mirar a la guia o per a facilitar-nos la comprensió lectora, aquest tipus de memòria resulta molt útil per a ambdues funcions. Sembla obvi de pensar que l’aprenentatge i la memòria són especialitzacions adaptatives aconseguides al llarg de l’evolució per a la resolució dels problemes de la vida animal, i per tant, qualsevol altre ús (com per exemple recordar números de telèfon) serà una exaptació. Per altra banda, “spandrel”, és una paraula que s’utilitza en arquitectura per a designar un espai sobrer o inservible entre elements estructurals importants d’un edifici (per exemple, l’espai buit que queda a sota del primer tram d’una escala). Des d’aquest punt de vista, l’evolució de l’espècie pot donar lloc al menys a tres tipus de conseqüències: “verdaderas adaptacions”, “exaptacions” o realització de funcions no previstes inicialment, i “spandrels” o subproductes col·laterals que s’han produït com un efecte no desitjat d’una altra adaptació.
Per a Schacter (2001) dels “set pecats” de la memòria els més ferms candidats a verdaderes adaptacions serien la persistència i la transitorietat. Des d’aquest punt de vista, l’error de persistència tindria el seu origen en la necessitat que tenen els animals de no oblidar aquelles situacions en les quals la seva vida va estar en perill i d’aquesta manera tenir més possibilitats d’evitar possibles noves situacions de gran risc. Com ha mostrat LeDoux (1998, 2002) la intervenció de l’estructura del cervell anomenada amígdala es fonamental per a la creació d’aquestes memòries duradores que són produïdes per la por, tant en humans com en monos, rates o gats.
La transitorietat de la memòria, és a dir, allò que col.loquialment s’entén com a oblit, i que s’acostuma a considerar com una fallada, més que com una virtut de la memòria, podria tenir també un origen adaptatiu. Segons Schacter (2001) un dels arguments per a defensar aquesta postura es basa, entre altres coses, en l’estudi del comportament d’algunes espècies de primats a l’hora d’escollir els emplaçaments on s’estableixen temporalment a la selva: quant
Guia d’estudi 4
més temps ha transcorregut des que van utilitzar un determinat emplaçament, menys probabilitats hi ha que el tornin a utilitzar una altra vegada. D’altres arguments que s’han proposat per explicar els suposats avantatges de l’oblit degut al pas del temps són de tipus funcional: si una informació no ha estat utilitzada durant molt de temps és perquè en realitat ens és actualment poc necessària i, per tant, no hi ha necessitat de mantenir-la. Aquest argument sembla correcte per a un cert tipus de memòries en les que el fet d’oblidar no causa un gran perjudici, però no per a d’altres que contenen informació vital per a la supervivència. En aquest sentit cal assenyalar que quan ens hem referit a les memòries que tenen una forta càrrega emocional com la por, allò que resultava adaptatiu per a no córrer el risc de perdre la vida era la permanència i no l’oblit. En canvi el “defecte” de la transitorietat podria resultar adaptatiu per a algunes memòries de tipus episòdic sobre situacions passades de la nostra vida que no tenen gaire interès en el moment actual. Suposant que aquesta perspectiva fos la correcta semblaria com si els sistemes de memòria haguessin evolucionat de manera que ens resultés molt difícil oblidar que el foc ens pot cremar mentre que oblidar el nom d’un conegut que fa temps que no veiem fos una qüestió de poca rellevància.
De forma diferent s’han de considerar els errors de bloqueig, distracció, fallada en l’atribució i suggestionabilitat. Segons Schacter (2001) aquests tipus d’errors de la memòria sembla més plausible atribuir-los a “spandrels”, és a dir, subproductes col·laterals no previstos originàriament, i no a adaptacions pròpiament dites, ja que resulta difícil d’imaginar que l’evolució de l’espècie hagi desenvolupat uns sistemes de memòria que utilitzin entre els seus mecanismes procediments com el bloqueig o la distracció, per exemple. D’aquesta manera es pot entendre que bloquejos com el típic fenomen de “la punta de la llengua” es produeixin no com un error deliberat en el procés de recuperació sinó perquè algun exemplar més accessible dins de la categoria que estem buscant apareix de forma automàtica i recurrent, i no permet el procés de búsqueda d’un altre exemplar de característiques semblants. Igualment, també podríem entendre l’error degut a la distracció no com un error en si mateix sinó perquè ens interessava més dedicar la nostra atenció cap a la consecució d’un altre objectiu que en aquell moment semblava més important.
Finalment, Schacter (2001) expressa certs dubtes sobre la possibilitat de considerar els efectes de biaix com un comportament adaptatiu. Podem recordar però que alguns biaixos com els estereotips socials, encara que siguin categoritzacions massa simplistes, acostumen a tenir un cert fons de veritat. Per tant, si bé en una societat complexa com la nostra certs biaixos com els estereotips poden ser anomenats errors en la categorització, en una societat de caçadors- recol.lectors, més simple i menys canviant, els biaixos podien comportar certs avantatges funcionals ja que permetien la presa de decisions amb un mínim d’esforç cognitiu i amb força possibilitats d’encert en la decisió.
Daniel Schacter és actualment catedràtic a la Universitat de Harvard (MA).
Les causes orgàniques de l'oblit (les patologies que poden causar amnèsies) les coneixereu a l'últim mòdul (Mòdul 6).
Conceptes més importants
Processos de codificació
Processos de recuperació
Nivells de processament
Aprenentatge intencional
Aprenentatge incidental
Guia d’estudi 4
Ruíz-Vargas, J. M. (1991). Psicología de la memoria. Alianza, Madrid. Capítols 5 i 6.
Ruiz-Vargas, J. M. (2010). Manual de Psicología de la memoria. Madrid: Editorial Síntesis. Capítols 6, 7 i 8.
Sáiz, D. (1996). Memoria a largo plazo y los procesos de codificación: La hipótesis de los niveles de procesamiento. A D. Sáiz, M. Sáiz i J. Baqués (eds_._ ) , Psicología de la memoria: Manual de prácticas (pp. 157-168). Barcelona: Avesta.
Sáiz, D. (1996). Matizaciones en torno al modelo de niveles de procesamiento: Hipótesis alternativas. A D. Sáiz, M. Sáiz i J. Baqués (eds.), Psicología de la memoria: Manual de prácticas (pp. 169-178). Barcelona: Avesta.
Sáiz, D. i Baqués, J. (1996). Los procesos de recuperación en la memoria a largo plazo: La hipótesis de la especificidad de la codificación. A D. Sáiz, M. Sáiz i J. Baqués (eds.), Psicología de la memoria: Manual de prácticas (pp. 179-192). Barcelona: Avesta.
Schacter, D. L. (1999). The seven sins of memory. American Psychologist, 54 (3), 182-203.
Schacter, D. L. (2001). The seven sins of memory. How the mind forgets and remembers. Boston: Houghton Mifflin Company.
Schacter, D. L. (2001). Memory: How the mind forgets and remembers (Recurs internet). Recuperat a http://www.2think.org/memory_sins.shtml
