¡Descarga La Europa: una cultura fragmentada y complicada - Prof. Boada y más Apuntes en PDF de Historia del Pensamiento Político solo en Docsity!
HPC
Què és la modernitat?
És un fenomen europeu i occidental (matriu cultural europea, geogràficament no són Europa
però culturalment sí).
Europa és la cultura que ha generat la modernitat.
Per què Europa és un continent tant fragmentat interiorment? (Amb tantes tensions i conflictes)
En primer lloc perquè Europa és el resultat de dos principis molt heterogenis, dues tradicions,
de dues cultures molt diferents: Grega (racionalista, filosòfica, científica, clàssica...
Matemàtiques, arquitectura, retòrica, dret, poètica...) Grècia va tenir la capacitat d’obrir totes les
disciplines en les quals els europeus hem estat ficats durant tants anys. Grècia es troba en
l’ànima de Europa, busca proporció, bellesa, sentit de la eternitat. Europa es també el resultat
d’una altre tradició, Jerusalem (jueva, narració mítica, contribueix de manera molt poderosa a
crear la religió europea.
Època moderna tradició grega, modernitat importància de les tradicions i cultura gregues.
Caiguda de l’imperi Romà. Europa té una història inversa a la història de la Xina (expansió d’un
imperi).
Unitat creada per l’imperi Romà, hauria pogut desplegar-se amb el temps.
Europa ha seguit la direcció contraria de la Xina, unitat a la fragmentació feudal, creació grans
nacions europees intent de reconstruir aquestes nacions, hi hagut diversos intents de reconstruir
imperi (napoleó?)
Primer intent seriós de reconstruir la unitat política sobre la base de procediments democràtics,
pacífics, col·laborar entre tots (no ser superior als altres), és la Unió Europea.
Fragmentació d’Europa ha estat l’origen de una quantitat de conflictes bèl·lics, militars,
violència i per tant de destrucció. Per tant la cultura europea és una cultura molt acostumada a la
fragilitat, violència, a la feblesa dels pactes, rarament Europa ha viscut una llarga època
d’estabilitat. L’odi uns entre els altres ha sigut allò que ha fomentat aquesta fragmentació.
Europa és una persona molt complicada psicològicament.
Creativitat quelcom sublim, tot el que és sublim té un preu. Europa és un continent ple de
fortaleses, i és també plegat de música, pintura, arquitectura, sensibilitat literària.
Europa ha triat el dolor sublim, experiència de la mort, fragilitat de l’existència, dolor és troba
en la base de la creació, creació és un intent dramàtic de comprendre allò que fem.
Ningú compren una cosa com aquell que l’ha crea
Europa, dolor del conflicte, dolor de l’odi, capacitat de crear coses que ningú ha creat.
Fragmentació lingüística, complexitat lingüística de 114 llengües, idiomes.
Europa és el resultat de 3 grans àrees (culturals):
- Sud oest del continent: Romania, aquells països que es parla una llengua que prové del llatí (Itàlia, França)
- Germania: liderada per Alemanya, incloem països baixos, Escandinàvia. No va ser conquerit per els romans, seu dret, filosofia, música... diferent a Europa.
- (^) Queda completament fora dels projectes de la Unió Europea, Rússia (eslaus, russos, lituans).
Una altra manera de mirar aquesta fragmentació és les divisions històriques. Tot això a generat un nivell de tensió permanent, fòbies en l’ànima europea.
(ex: França i Polònia vs Alemanya (aliats a Croàcia).
Rússia i Sèrbia aliats, Àustria va amenaçar a Sèrbia, Rússia va mobilitzar el moviment militar de Àustria.
Grècia i Gran Bretanya, els britànics volien suport a prop de França.
França i Romania
Gran Bretanya i Bèlgica, tenir un aliat prop de França i Alemanya. Si algú toca la integritat de Bèlgica pot comptar amb la declaració de guerra de Gran Bretanya
Enemistat entre Rússia i Polònia, Rússia sempre ha considerat Polònia com una anomalia. Qui ajuda a Polònia? França
Polònia vs Alemanya: diferències entre països veïns
Rússia vs Finlàndia
Grècia i Turquia, aliats???
França i Alemanya
Corrents que ens donen una identitat.
Ciència i la modernitat tindran moltes dificultats en trobar un sentit?. Els humans som capaços de suportar el dolor, sacrifici, desengany, desconfiança a condició que tinguin un sentit; el que no som capaços de suportar és un dolor que no tingui sentit. El sentit del que faig em dona el coratge per fer front al que “tinc”.
Modernitat: donar un sentit al dolor humà.
Tensions molt dures a Europa = busca de la veritat
Galileu va fer aportacions contradictòries al que es deia a l’època medieval en el àmbit de la ciència.
Modernitat protesta continuada contra una tendència de segrestar la llibertat individual, només passa a Europa. És un fenomen urbà, ciutats. Europa rural viu més o menys a ritmes medievals fins a finals del
Modernitat, renaixement, ciutats italianes, és on es produeixen els primers canvis; París, Roma, Florència, Berlín...
Europa, genera una cultura cosmopolita, el que és important no es tant la tradició de la cultura, sinó que es proposa de ser una cultura universal. Cultura urbana, no pot ser d’un grup determinat, aspira a ser universal, multicultural, hibrida, persones que venen de llocs molt diferents, una cultura sense arrels en una tradició, acaben sent el centre de grans imperis (ciutat on hi ha poder. Ex: París, Londres), àrees de influència.
Allà on hi ha poder es necessita saber, pensament (Bacon: saber és poder). Foment de universitats al poder. Modernitat, organitzar el poder
El començament de la modernitat
No hi ha un consens sobre quan va començar la modernitat ni quin són els protagonistes decisius...
Hegel (1770)
Tres detonacions que desencadenen ens expliquen la modernitat.
- Reforma
- Il·lustració
- Revolució Francesa
Reforma
Europa fins al S.XVI sota la unitat del catolicisme.
Què reclama la reforma? Lutter considera que l’església s’ha corromput, que el sistema catòlic
és corrupte. La tradició no ens acosta als principis sinó que com la transmet l’església ens
obstaculitza per arribar als principis. La tradició obstaculitza el que realment és el catolicisme.
Responsabilitza d’això a la jerarquia de l’església i demanar que cadascú llegeixi i interpreti la
bíblia com vulgui Reivindicació de la llibertat interior davant l’església.
Llibertat interior, individu = Hegel
Il·lustració
Il·lustració, dóna continuïtat al principi introduït per Lutter a principis del S. XVI, que ningú
actuï per tradició, cadascú es responsabilitza dels seus actes. RACIONALITAT, ser capaços de
saber perquè ho fem, responsabilitzar-nos de la nostra existència, pensar per nosaltres mateixos,
persones lliures però per això cal pensar. Il·lustrats, la cosa més fàcil i més freqüent és no
comprendre res?
Per Hegel és també un moviment que dóna continuïtat a la irrupció de la llibertat europea. Es
dóna a tres grans països: França, té una il·lustració molt bel·ligerant, capacitat constructiva de la
Il·lustració. Gran Bretanya. Alemanya. Hi ha un tema de fons que comparteixen, demanar que
les persones es responsabilitzin dels seus actes, persones és comportin amb els principis
lliurament triats, màxim racionalitat possible. Il·lustració és un moviment que té per objectiu
emancipar a les persones de tot allò que té un origen irracional, fer-les lliures, que deixin de ser
esclaves de les autoritats que les tenen sota el seu control: institució política i religiosa.
♦ (^) Monarquia absoluta: sobirania hauria de recaure en els ciutadans racionals, origen del poder és humà no diví, racionalitat del poder.
♦ Església: anticlericalisme, religió és quelcom que podem prescindir.
Avanç de la modernitat, Il·lustració ha estat decisiva, modernitat també ha estat decisiu per a la cultura.
Revolució Francesa
Hegel tenia 19 anys, des d’aquell moment fins que va morir Europa va estar subjecte a
turbulències.
És un intent de modernització de la llibertat de l’ordre polític.
Intent d’objectivar la llibertat, de deixar enrere la irracionalitat, el tradicionalisme.
Foucault, Habermas Racionalitat
Racionalitat com a figura determinant, essencial com a definició de modernitat. Les societats
modernes són societats racionals (processos administratius, decisions econòmiques,
organització del transport...). La racionalitat es mostra com una activitat racional, principal.
Aquelles societats que desconeixen la ciència desconeixen que és la modernitat. La racionalitat
es projecte per sobre de dues arees:
- En la naturalesa o el món: conseqüència de sotmetre al món als principis de la racionalitat (matemàtics, científics...). Primer desplegament important.
- La societat: l’organització d’aquesta. Burocratitza, mecanitza en els seus processos de producció. Productes de convivència són processos de mecanització.
Sartre
Segons Sartre, segle XX, sosté que els principis de la modernitat els hem d’anar a localitzar a l’època de Flaubert i Baudelaire (aprox. 1850).
Només allò que correspon a la nostra vocació ens farà feliços, allò en que es podem dedicar cos
i ànima ens acabarà fent feliços. Aquell que és feliç és el que no es pot imaginar fer una altra
cosa que no sigui aquella. Com que no sabem qui som, fem el primer el que se’ns passa pel cap.
Una de les finalitats principals és saber qui és, saber que vol. Sabent això podràs ser feliç. Allò
que jo sóc és el que haig de fer.
La felicitat com a finalitat social és una invenció de l’època contemporània.
Naturalesa
Dues coses noves en relació a la naturalesa. En primer lloc, la naturalesa entesa com a un gran
mecanisme, respon a les lleis (mecàniques, matemàticament expressable, síntesi entre la física i
la matemàtica). La naturalesa és una realitat que es comporta d’acord a principis matemàtics,
expressats en algoritmes, equacions. A conseqüència, naturalesa com una cosa que podem
explotar per al nostre benefici, font de recursos, d’energia, de riquesa. Cal comprendre el seu
llenguatge per poder-la explotar. La naturalesa està escrita de forma matemàtica i he de
comprendre perquè aquesta sigui eficaç. El coneixement és poder. La ciència és voluntat de
poder. La naturalesa com a alguna cosa que volem dominar, els límits els trobarem en el S.XX.
La naturalesa es troba al nostre abast.
L’Europa moderna és una època contradictòria, naturalesa com a objecte de contemplació.
Paisatge, és el burgés, l’home que viu a la ciutat. La naturalesa com un paisatge bell, agradable,
com a alguna que es pot reposar la mirada, expressa les passions de l’ànima humana, reconeix
els seus estats d’ànims, veu com la naturalesa expressa allò que necessita expressar. Naturalesa,
mirall reflectori d’allò que jo sento. La naturalesa esdevé una realitat estètica.
Què hi ha entre nosaltres i els animals que marca una diferència? Allò que ens diferencia és la
història. L’home viu en un altre temps, introducció constant de la novetat, viu subjecte a modes
perquè tenim la necessitat de modificar la nostre realitat, introduir la originalitat i novetat.
Història, quin sentit té? Quina finalitat? Per què no trobem una forma de vida que no calgui
modificar? L’època moderna va descobrir la importància extraordinària de la història, raó,
història. Importància del llenguatge. Quin és l’argument de la història? El progrés. Els va
sorprendre que cada cop fèiem les coses millors, estàvem més contents amb el present. Turgot
1750, la modernitat en general està instal·lada en un progrés. Què vol dir progrés? És regrés,
progrés vol dir caminar endavant, estem avançant però no sabem cap a on, som incapaços de dir
cap on anem. El moviment de la història se’l imaginen caminant mirant al passat, sabem el que
ha estat, el sentit de la història és el regrés, caminar cap enrere.
En quin sentit considerem que la història és un progrés?
