¡Descarga QUESTIONARIS CITOLOGIA VEGETAL y más Apuntes en PDF de Citología e Histología Vegetal y Animal solo en Docsity!
TEIXITS CONNECTIUS-CÈL·LULES DE DEFENSA
1.En la matriu extracel.lular a.El col.lagen tipus IV forma fibres que permeten aguantar les tensions en els tendons b.Els proteoglicans s'interconnecten amb l'elastina i els glicosaminoglicants proveint resistencia a la tensio a la matriu c.Les glicoproteines son molecules formades per glicosaminoglicans i una petita part proteica que es poden unir a acid hialuronic formants grans agregats molt hidrofils d.Una proporcio alta d'acid hialuronic confereix fluides a la substancia fonamental
2. El sistema fagocític mononuclear a.Té una resposta immunològica específica b.Esta format per cèl·lules capaces de processar partícules antigèniques i presentar-les als limfòcits c.Engloba a neutròfils i eosinòfils d.Esta format per cèl·lules amb baixes quantitats de lisosomes 3. Respecte els teixits connectius sòlids senyala la resposta INCORRECTA a.al teixit cartilaginós la solidès s'aconsegueix per una alta hidratació dels glicosaminoglicans de la matriu extracel.lular b.els nutrients arriben als osteocits per mitjà de canaliculs, i als condròcits per difusió a través de la matriu. c.al teixit ossi la solidès s'aconsegueix per addició de sals minerals a la matriu d.el ossos tenen una limitació de la seva mida, degut a un elevat pes de la seva matriu en comparació amb la del cartíleg 4. El teixit adipos comu es caracteritza per a.realitzar una funcio unicament lipogenica b.ser un teixit altament vascularitzat c.presentar multiples gotes lipidiques i gran quantitat de mitocondris d.per sintetitzar triglicerids en resposta al glucago 5. Respecte les cèl.lules de defensa, quina de les següents relacions es INCORRECTA? a.òrgan limfoid primari-timus b.limfòcits-histaminasa c.macròfags- presentació antigènica d.monòcits - els leucòcits més grans de la sang 6. El teixit connectiu lax a.Ocupa les regions entre altres cellules i teixits facilitant el pas de cèl.lules mòbils b.Te una estructura fibrosa que el fa idoni per formar part de capsules i tendons c.Te la substancia intercel.lular solidad. Es troba formant part de la cornia de l'ull
7. Quina d'aquestes afirmacions NO és certa sobre la matriu extracel·lular? a.la matriu extracel·lular és una estructura implicada en la supervivència i proliferació de les cèl·lules del teixit. b.la matriu extracel·lular difereix en els diferents teixits. c.la matriu extracel·lular només proporciona suport estructural al teixit. d.els components de la matriu extracel·lular són produïts i secretats localment per cèl·lules del propi teixit. 1. D 2. B 3. D 4. B 5. B 6. A 7. C
7. Les cèl·lules amb paret primària: a.Tenen una paret extensible per permetre el creixement de la cèl·lula b.Presenten una làmina mitjana la qual conté majoritàriament pectines però també fibres c.Tenen fibres de cel·lulosa orientades en la mateixa direcció d.Quan els hi convé poden acumular paret secundària, la qual substituirà la paret primària. 8. El vacúol: a.El tonoplast conté gran quantitat de transportadors iònics i bombes de protons que permeten generar la pressió de turgència i contribuir així a formar l’esquelet hidrostàtic b.El tonoplast és una membrana semipermeable que com a bicapa lipídica permet el pas de ions i macromolècules sense la necessitat de proteïnes integrals de membrana. c.Totes les respostes són correctes. d.Les cèl·lules vegetals generen pressió de turgència en condicions de dèficit hídric a través d’exportar ions del vacúol. 9. Les pectines: a.Poden formar un gel rígid sense necessitat de que actuïn les pectin metil esterases b.Poden formar un gel rígid quan s’ha trencat l’enllaç èster del metil i s’han hidrolitzat per l’acció de les pectinases. c.Poden formar un gel rígid quan les pectin metil esterases actuen aleatòriament en algun monòmer trencant l’enllaç èster i alliberant el metil. d.Poden formar un gel rígid quan formen ponts di-calci amb altres pectines 10. El procés de gelificació dels teixits vegetals. Marca la FALSA: a.Permet que la paret esdevingui més plàstica b.Es dóna per la modificació de la part amorfa de la paret c.Permet lubrificar la punta de l’arrel d.Es dóna per la secreció de mucílag per glàndules especialitzades 11. La paret secundària: a.És més hidròfila que la paret primària b.És la capa generalment lignificada més distant (llunyana) de la membrana plasmàtica. c.Cap de les altres resposta és correcte d.Està desprovista de la part amorfa de la paret 12. El proplastidi, marca la FALSA: a.És el plàstid que es troba en les cèl·lules madures que no necessiten d’un plàstid especialitzat b.És el plàstid que originarà el cromoplast c.És el plàstid que es troba a les cèl·lules meristemàtiques d.És el plàstid que originarà l’etioplast
13. En l’Aparell de Golgi: a.Es dóna la glicosilació de proteïnes fibroses tals com l’extensina b.Totes les respostes són correctes c.S’hi dóna la síntesi d’hemicel·luloses i pectines d.S’hi acumulen els enzims modificadors de polisacàrids que seran enviats a la paret 14. Modificació de la paret: a.La lignina és un polímer hidrofòbic format per àcids grassos i glicerol b.La lignina s’acumula en cèl·lules amb paret secundària i ho fa principalment a la làmina mitjana i a la paret primària c.La cutina és un polímer hidrofòbic que es diposita a la cutícula de l’epidermis de l’arrel d.La suberina és un polímer que es diposita a la làmina mitjana i la paret primària i que està enriquit en els vèrtexs de les cèl·lules 1. D 2. D 3. B 4. C 5. D 6. B 7. A 8. A 9. D 10. D 11. C 12. A 13. B 14. B
6. Marca la FALSA. a.El xilema de les angiospermes conté vasos (unió de tràquees) i traqueides, permetent combinar-los segons les necessitats dels òrgans de la planta b.Tràquees i traqueides presenten paret secundària, però mantenen zones de paret primària (puntejadures) per on es dóna la difusió de l'aigua c.Les traqueides, les quals són els elements conductors del xilema en les gimnospermes, són elements unicel·lulars. d.Tràquees i traqueides presenten perforacions en les parets transversals per afavorir el transport de l'aigua sense obstacles 7. Aparella cada histògen (teixit meristemàtic) amb el teixit que formarà Procàmbium Tria... Xilema (primari), Epidermis, Teixit parènquima (farciment, metabòlic....) Protoderma Tria... Xilema (primari), Epidermis, Teixit parènquima (farciment, metabòlic....) Meristema fonamental Tria... Xilema (primari), Epidermis, Teixit parènquima (farciment, metabòlic....) 8. El tub cribrós, marca la FALSA a.Les cribres es formen en les parets transversals dels tubs cribrosos i deriven dels plasmodesmes b.Les cèl·lules companyes estan funcionalment lligades al tub cribrós c.La cal·losa es diposita per bloquejar el pas a través de les cribres d.El tub cribrós correspon a una cèl·lula morta la qual permet el transport de la saba 9. En vegetal determinem que (MARCA LA FALSA): a.Els diferents tipus cel·lulars són diferencials en quan a la paret: (i) paret primària, (ii) paret primària engruixida amb lamel·les riques en pectines i (iii) paret primària + paret secundària b.El tipus cel·lular esclerènquima inclou tràquees i traqueides del xilema, fibres d'esclerènquima i esclereides. c.Hi han tres tipus cel·lulars: parènquima, col·lènquima i esclerènquima d.Parènquima depén totalment de l'esquelet hidrostàtic de la cèl·lula per mantenir la forma, mentre que el col·lènquima i l'esclerènquima no en depenen en absolut (de fet tan el col·lènquima com l'esclerènquima són cèl·lules mortes en la seva maduresa) 10. El floema, marca la FALSA, a.El moviment pel floema s'explica en part pel gradient de pressió generat osmòticament i l'entrada d'aigua del xilema b.En el procés de translocació (càrrega i descàrrega del floema) no hi participen les cèl·lules companyes c.Les arrels poden ser òrgans dipòsit o òrgans font d.Transporta sucres i alguns altres compostos, tals com hormones
11. El metaxilema i el protoxilema, marca la Falsa: a.El metaxilema està format per vasos amb puntejadures més àmplies b.Selecciono aquesta perquè no hi ha cap resposta falsa en la resta d'opcions c.El protoxilema permet acompassar el creixement dels teixits veïns d.El protoxilema es forma abans que el metaxilema 12. Els teixits (marca la FALSA): a.El parènquima limitant conté només parènquima i per tant és un teixit simple, però hi ha una alta especialització cel·lular per poder fer la seva funció oposada de barrera i pas, un exemple en seria l'epidermis. b.El xilema és un teixit compost ja que inclou cèl·lules d'esclerènquima, que són els elements conductors, i cèl·lules de parènquima c.Els teixits simples estan formats per un únic tipus cel·lular, per exemple: teixit parènquima, col·lènquima o esclerènquima. d.El floema és un teixit simple ja que inclou cèl·lules de parènquima, tot i que aquestes estan molt especialitzades en conducció (elements cribrosos) i cèl·lules acompanyants. 13. En vegetal, marca la falsa: a.Hi ha teixits compostos com el xilema, el floema i el parènquima limitant. b.Es distingeixen 3 tipus cel·lulars bàsics basats en la paret cel·lular: parènquima, col·lènquima i esclerènquima. c.Hi ha teixits primaris simples com el col·lènquima, l’esclerènquima i el parènquima. d.L'especialització cel·lular del parènquima limitant és el que permet que adquireixi una funcionalitat oposada: per exemple l'epidermis que fa funcions de barrera i pas. 14. Aparella cada histògen (teixit meristemàtic) amb el teixit que formarà Meristema fonamental Tria...Col·lènquima i esclerènquima (teixits), Epidermis, Floema (primari) Procàmbium Tria... Col·lènquima i esclerènquima (teixits), Epidermis, Floema (primari) 15. Marca la FALSA a.El parènquima de farciment té una densitat cel·lular elevada i per tant no deixa espais entre les cèl·lules b.L'aerènquima és un parènquima estructural que es forma en plantes adaptades a ambients hidròfils i que té una densitat cel·lular molt alta, el que li permet mantenir l'òrgan enfonsat dins la columna d'aigua c.L'organització geomètrica de les cèl·lules que conformen l'aerènquima otorga resistència mecànica a l'òrgan en qüestió (per exemple tiges o fulles) d. El parènquima de farciment es troba a la medul·la i còrtex de tiges i la única funció que se li ha atribuit és la d'ocupar un espai i no deixar-lo buit, contribuint a la funció final mecànica de la tija
DESENVOLUPAMENT PRIMÀRI
1.La plasticitat fenotípica de les plantes, marca la FALSA: a.És el concepte referent a l'elongació cel·lular generada per la deformació de la paret b.Permet adaptar-se a l’ambient c.Permet longevitat i grans dimensions d.És conseqüència del creixement obert i modular
2. Què diferencia el meristema radicular del del brot? Marca la FALSA a.Els primordis foliars es formen aprop del SAM mentre que els primordis radiculars es formen en direcció basípeta des del RAM, en una zona on l'arrel ja està diferenciada b.SAM i RAM tenen cèl·lules inicials quiescents c.SAM organitza els teixits primaris meristemàtics, RAM no d.SAM és nu, RAM cobert per la caliptra 3. En l’arrel, marca la FALSA: a.Les inicials del cilindre vascular central formaran el cilindre vascular central que inclou floema i xilema b.La cèl·lula inicial de la caliptra formarà el caliptrògen, però també pot formar la protodermis c.Les inicials del cilindre cortical formaran el còrtex i el pericicle d.La caliptra conté l’òrgan sensor de la gravetat, la columel·la 4. Tot i la diversitat de formes en les plantes terrestres, marca la Falsa: a.Totes formen el cos primari b.Totes presenten un patró de desenvolupament polaritzat i elongat c.La majoria tenen un sistema vascular més o menys desenvolupat d.Totes segueixen un patró de desenvolupament tancat i modular 5. La formació dels primordis foliars requereix, marca la FALSA: a.De que el flux d’auxina sigui dirigit pels transportadors PIN, que es situen a la membrana plasmàtica de les cèl·lules que condueixen el flux b.De l'expressió de gens frontera en les cèl·lules que limiten on es formarà el nou primordi i s'inhibirà l'expressió de gens reguladors en les cèl·lules dins la zona delimitada c.S’han de reduir els nivells d’auxina en la zona de formació del nou primordi d.De la remodelació de la paret de les cèl·lules que formaran la protuberància inicial del primordi 6. El patró apical-basal i el radial de la planta es formen: a.Durant la post-embriogènesi, quan la planta fa la transició de planta jove a madura (adulta) b.Durant l’embriogènesi en l’estadi d’embrió globular c.Durant l’embriogènesi en l’estadi de torpede que és quan s’elonga l’eix d.En la primera divisió del zigot
7. Quina és la funció dels meristemes primaris en el desenvolupament vegetal? MARCA LA FALSA a.Donat lloc a l’embrió b.Organitzar els histògens: protoderma, meristema fonamental i procàmbium c.Organitzar el cos de la planta d.Donar lloc a tot el cos de la planta 8. Marca la FALSA (polaritat) a.Els dos pols, apical i basal, d’una planta són conseqüència de la polaritat b.El mutant fass té defectes en l’adquisició de la polaritat c.La divisió asimètrica comporta que la cèl·lula mare sigui polar d.Les cèl·lules filles derivades d’una divisió asimètrica tindran destins dispars 1. A 2. C 3. C 4. D 5. C 6. B 7. A 8. B
7. Marca la FALSA: a.El càmbium és un meristema que no és permanent, és a dir, any a any són noves cèl·lules que es desdiferencien per esdevenir cèl·lules inicials b.El càmbium està format per cèl·lules inicials isodiamètriques que formaran el sistema radial, el qual serà el responsable de la comunicació amb teixits més externs c.El càmbium té origen post-embrionari d.El càmbium està format de cèl·lules inicials allargades seguint l'eix que formaran el sistema axial, el qual serà el responsable del transport del xilema i el floema 8. Marca la FALSA a.Les divisions que predominen en el fel·logen són longitudinals periclinals b.El fel·logen a través de la seva activitat forma el fel·lema i la fel·loderma, cap a l'exterior i cap a l'interior de l'òrgan c.L'activació del fel·logen és estacional d.La fel·loderma és el teixit suberificat que li confereix protecció a l'òrgan amb creixement secundari 9. Marca la FALSA: a.Quan es pel·la el suro per extreure'n la pana, el nou fel·logen es formarà sobre el floema secundari b.Durant el desenvolupament secundari, perimer es forma el fel·logen i després el càmbium c.L'escorça externa de l'alzina surera correspon a fel·lema pur d.El fel·logen és un meristema secundari el qual és no permanent, excepte en alguns casos particulars com en l'alzina surera 1. B 2. A 3. B 4. A 5. C 6. A 7. A 8. D 9. B
