


Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una introducción detallada a los diferentes modelos atómicos, desde dalton hasta el modelo quántico, y explica la estructura de los orbitales atómicos. Además, se discuten los conceptos de degeneración, estados fundamentales, radios atómicos y valencia.
Tipo: Apuntes
1 / 4
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!



- Que hi ha hagut diversos models atòmics (Dalton, Thomson, Rutherford, Bohr...) i que cadascun presenta característiques pròpies. Model atòmic Dalton: els àtoms són les peces fonamentals de la matèria, són indivisibles. Model atòmic Thomson: els àtoms són ionitzables, estan formats per una massa atòmica de càrrega positiva (protons) amb partícules negatives encastades (electrons), com una síndria. La matèria és neutre (càrrega electrons=càrrega protons). Model atòmic Rutherford: model atòmic orbital. El nucli dels àtoms, que té càrrega positiva i conté el 99% de la massa de la seva massa, és molt petit respecte a la mida total de l’àtom. Els electrons orbiten a una distància r del nucli, que està en repòs. Model atòmic Bohr: l’electró només pot adoptar unes òrbites i energies específiques: quantització. Les úniques òrbites possibles són aquelles en les que la quantitat de moviment de l’electró per la longitud de la seva òrbita són un múltiple de la constant de Planck h. R= a 0 n^2 *
- Que el concepte d’orbital hidrogenoide s’estén pel cas dels àtoms polielectrònics. Es tracta de l’aproximació orbital. Per a àtoms polielectrònics l’equació de Schrödinger no es pot resoldre de manera exacte, però es pot fer una aproximació orbital. La irresolubilitat es deu a que les trajectòries de dos o més electrons s’afecten mútuament. Aquesta aproximació considera que cada electró es mou independentment dels altres electrons en el camp elèctric generat pel nucli. Exemple d’un àtom amb dos electrons:
Així doncs, un orbital d’un àtom hidrogenoide és una solució exacta de l’equació de Schrödinger i representa un dels estats energètics de l’àtom, mentre que un orbital d’un àtom polielectrònic és el resultat d’una aproximació i representa l’estat d’energia d’un dels seus electrons. Segons el principi d’exclusió de Pauli, cada funció orbital pot descriure només dos electrons, cadascun amb una funció de spin diferent. Això és degut a que cap àtom pot contenir dos electrons amb els 4 nombres quàntics iguals. Des del punt de vista matemàtic, els orbitals són funcions tridimensionals que determinen quina és la probabilitat de trobar l’electró en cada regió de l’espai al voltant del nucli. Les regions vora el nucli per les quals aquesta probabilitat es fa zero s’anomenen nodes. Nodes totals = n – 1 Nodes angulars = l Nodes radials = n – 1 – l
- Que l’estructura electrònica es pot justificar a partir de la naturalesa de combinació dels nombres quàntics, del procés Aufbau i de la regla de màxima multiplicitat de Hund. Principi d’Aufbau: la configuració electrònica fonamental s’obté omplint els orbitals per ordre creixent d’energia. Les configuracions de capa tancada són aquelles que tenen els orbitals s i p de mateix nombre quàntic plenes d’electrons. Els electrons que omplen aquestes capes tancades són energèticament molt estables i no participen en les interaccions químiques. Regla de màxima multiplicitat de Hund: la major estabilitat d’una configuració es troba quan hi ha més electrons desaparellats i aquests tenen l’spin paral·lel. La multiplicitat de l’estat electrònic és: 2S + 1* *S = ∑ms
- Definicions de la «mida» atòmica: radis covalent, iònic, metàl·lic El radi covalent es defineix com la semidistància interatòmica trobada en la molècula covalent homonuclear de l’element en qüestió. Per exemple, si la distància entre els dos àtoms de clor en la molècula Cl 2 és a, llavors el radi covalent del clor es defineix com a/2. El radi iònic es defineix a partir de les distàncies interatòmiques que s’observen en les xarxes cristal·lines sòlides (ex. NaCl). La mesura d’aquestes distàncies es fa habitualment mitjançant tècniques de difracció de raigs X. El radi metàl·lic es defineix a partir de les distàncies interatòmiques trobades en les estructures sòlides dels metalls. - València: relació entre l’hidrogen i un altre element que formen un compost - Sèries isoelectròniques: conjunt d’àtoms o ions que tenen el mateix nombre d’electrons i diferent nombre atòmic i, per tant, diferent càrrega.