Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Esquema del Proceso de Clonación de DNA Recombinante - Prof. Ponte, Apuntes de Microbiología

El proceso de clonación de dna recombinante a través de un esquema que incluye etapas como la purificación de dna y vector, el corte y unión, la transformación, la selección de clones y el uso del clon. Se detallan los enzimas de restricción, la ligasa t4 y los problemas que pueden surgir durante la reacción de ligación. Además, se abordan la síntesis de colas homopoliméricas y la transformación de dna a través de tratamientos químicos y electroporación.

Tipo: Apuntes

2011/2012

Subido el 20/01/2012

chrisbdn
chrisbdn 🇪🇸

4.4

(30)

12 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 8: DNA recombinant
ESQUEMA CLONAJE:
•PURIFICAR EL DNA A CLONAR Y EL VECTOR CORRESPONDIENTE.
•CORTAR ADEQUADAMENTE EL DNA. (ENZIMAS DE RESTRICCIÓN)
•UNIR FORMANDO EL DNA RECOMBINANTE (LIGACIÓN)
•TRANSFORMACIÓN/TRANSFECCIÓN (CELULA HUESPED)
•SELECCIÓN CLONES RECOMBINANTES
•UTILIZACIÓN DE ESTE CLON
LLIGACIÓ.
Enzims de restricció
Tallen el DNA en un lloc específic de seqüència.
Extrems: protuberants/cohesius
Extrems roms:
Aquests enzims es poden classificar en:
Amb dianes diferents però compatibles: diferents enzims que tallen diferents dianes donen extrems
compatibles entre ells. Els extrems formats, es podran tornar a unir però no formaran la mateixa diana
Isoquizomers: reconeixen exactament la mateixa diana però tallen entre pb diferents. Poden generar dianes
compatibles o incompatibles.
Dianes múltiples no compatibles: la diana es la mateixa però els extrems no son compatibles.
T4 DNA_Ligasa
Forma enlaces fosfodiéster
Acción inversa a les endonucleasas
Requiere ATP y un fosfato en el 5’ y un OH en el 3’
Más eficiente con extremos cohesivos pero también puede unir extremos romos
No son específicos de secuencia
Problemas reacción ligación.
1-extremos no compatibles (imposibilidad de usar enzimas compatibles)
–Generación extremos romos,
–Unión linkers,
–Formación de colas homopolimericas,
2-Uniones de extremos no deseadas:
-estudiar la cinética de la reacción. Determinar la relación inserto/vector (normalmente 3:1)
-evitar la religación del vector
Utilitzant una fosfatasa per carregar-te els fosfats del teu plasmid ja tallat, així no es pot recircularitzar per la lligasa
(necessita extrems fosfat). Així només es lliga el teu insert amb el plasmid.
Unión de linkers sintéticos
DNAs linkers son fragmentos de DNA doble cadena sintetizados químicamente que incluyen una diana para un
enzima de restricción repetida varias veces.
Síntesis de colas homopoliméricas
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Esquema del Proceso de Clonación de DNA Recombinante - Prof. Ponte y más Apuntes en PDF de Microbiología solo en Docsity!

Tema 8: DNA recombinant

ESQUEMA CLONAJE:

•PURIFICAR EL DNA A CLONAR Y EL VECTOR CORRESPONDIENTE.

•CORTAR ADEQUADAMENTE EL DNA. (ENZIMAS DE RESTRICCIÓN)

•UNIR FORMANDO EL DNA RECOMBINANTE (LIGACIÓN)

•TRANSFORMACIÓN/TRANSFECCIÓN (CELULA HUESPED)

•SELECCIÓN CLONES RECOMBINANTES

•UTILIZACIÓN DE ESTE CLON

LLIGACIÓ.

Enzims de restricció Tallen el DNA en un lloc específic de seqüència.

  • Extrems: protuberants/cohesius
  • Extrems roms: Aquests enzims es poden classificar en:
  • Amb dianes diferents però compatibles: diferents enzims que tallen diferents dianes donen extrems compatibles entre ells. Els extrems formats, es podran tornar a unir però no formaran la mateixa diana
  • Isoquizomers: reconeixen exactament la mateixa diana però tallen entre pb diferents. Poden generar dianes compatibles o incompatibles.
  • Dianes múltiples no compatibles: la diana es la mateixa però els extrems no son compatibles. T4 DNA_Ligasa Forma enlaces fosfodiéster Acción inversa a les endonucleasas Requiere ATP y un fosfato en el 5’ y un OH en el 3’ Más eficiente con extremos cohesivos pero también puede unir extremos romos No son específicos de secuencia Problemas reacción ligación. 1-extremos no compatibles (imposibilidad de usar enzimas compatibles) –Generación extremos romos, –Unión linkers, –Formación de colas homopolimericas, 2-Uniones de extremos no deseadas: -estudiar la cinética de la reacción. Determinar la relación inserto/vector (normalmente 3:1) -evitar la religación del vector Utilitzant una fosfatasa per carregar-te els fosfats del teu plasmid ja tallat, així no es pot recircularitzar per la lligasa (necessita extrems fosfat). Així només es lliga el teu insert amb el plasmid. Unión de linkers sintéticos DNAs linkers son fragmentos de DNA doble cadena sintetizados químicamente que incluyen una diana para un enzima de restricción repetida varias veces. Síntesis de colas homopoliméricas

Se añaden colas al fragmento y al vector de nucleotidos complementarios. Es sintetitzen cues de C o G’s per exemple, en una secuencia determinada, i així unir aquestes secuencies per extrems cohesius. TRANSFORMACIÓ Introducció d’una molecula de DNA a un organisme determinat, com per exemple bacteris o llevats, cèl·lules animals o vegetals. Tractament químic: S’utilitzen bacteris en fase exponencial de creixement per donar tractament químic per transformar, per exemple clorur de Calci per atraure el DNA a les membranes Posteriorment, s’ha d’aplicar un xoc tèrmic per fer porositat i internalitzar el DNA. Electroporació: Aplicar un xoc elèctric per crear porus a les teves cèl·lules. Numero de colònies/ microgram de DNA eficiència

· Vectors de clonació Características generales requeridas: –Origen de replicación propio –Marcador para seleccionar transformantes –Sistema de selección moléculas recombinantes (Ej.: Azul/blanco) –Dianas únicas para enzimas de restricción (polilinkers) –Tamaño del vector adecuado –Limites del tamaño del fragmento a clonar –Sistema para introducir el DNA recombinante propio (ex: infección por bacteriófagos..) –Secuencias para objetivos concretos: sondas de RNA.. Expresión de proteínas.. etc.

pBR322/pUc origen de replicación ColE1 mutado (número de copas alto) Presencia de polilinker Fragment beta_galactosidasa para la complementación y selección por color Posiciones definidas para realizar amplificación por PCR o secuenciación… Secuencias Promotoras proximas al polilinquer per a sintetitzar mRNA i expressió proteica Perdida de resistencia a antibióticos, Inactivación per clonaje por inserción

Vector pET, vector de expresión Gen de resistencia a ampicilina. Origen de replicación ColE1. Origen de replicación f1 permite la producción de vector mono cadena cuando se co-infecta con el fago M13. LacI/lacO inducción IPTG

Aquests còsmids s’introdueixen dins el virus, aquests virus no són infectius sinó que només intrudoixen aquesta molècula de DNA que actua com a plasmid dins de les cèl·lules transformades i creixeran com a colònies. Així doncs, utilitzem la capacitat d’introducció de DNA del virus, però la seva capacitat lítica s’elimina.

BACs Cromosomes artificials de bactèries Basats en els factors F de bactèries Poden incloure fragments de fins a 1 Mb Tenen components responsables del control de replicació del factor F Marcadors de selecció i dianes per enzims de restricció Altres característiques útils: Promotors de SP6 iT Síntesi directa de RNA. Síntesi sondes de RNA per a hibridació. RNA per traducció in vitro

YACs Cromosomes artifials de llevats. El sistema de replicació es de llevats, s’anomena ARS (els oris) Presenta marcadors de selecció (com antibiòtics) i centròmers. Molècula híbrida que conté components de llevat, protozoos i plasmidis bacterians –llevat: ORI = ARS (seqüència de replicació autònoma) Marcadors de selecció a cada braç (TRP1 i URA3) centròmer –Protozoa= Tetrahymena Seqüències telomèriques (també es poden usar de llevat) –plasmidis polilinquer Poden incorporar fragments de >1Mb (1000kbp = 106 bp) Originalment, presenten estructura de plasmid que es pot aïllar i presenten totes les seqüències típiques, incloent les dianes de restricció Es digereixen amb els dos enzims (BamH1 i Eco R1) i s’inserta el fragment que volem entre les sequencies. Es poden donar recombinacions endògenes i altres problemes com els BACS Tenen més èxit que els BACs.

Genotèca genòmica Como UNA HEMEROTECA PERO DE MUERTE (hemeroteca es la teca de las algas hemeroroficas) => frustulo = genpoma Colecció de clons que onclouen totes les seqüències de DNA d’una esp+ecie determinada

  • Primera estratègia: identificar, aïllar, seqüenciar
  • Segona estratègia: seqüenciació total, identificar gens La N es el nombre de clons que necessites perquè es representi el genoma. Depèn de la mida de l’insert i el tamany del genoma que vols introduir en clons.

Digestió parcial S’intenta aconseguir seqüències representatives del DNA que siguin de 20kb??? Els enzims han de tallar poques vegades i tallar poc. Posteriorment a la digestió, es poden separar els fragments per electroforesi i fer una extracció per, posteriorment, treballar amb ells (per fer còsmids etc)

Introducció a fags i posterior anàlisi: Si volem fer projecte genoma, es sequencia tot el que hi hagi a la calva infectada per un fag Si volem secuenciar només una molècula de DNA determinada, s’ha de fer un screening en aquestes calves.

  • Membrana de nitrocel·lulosa a on creixen les calves
  • Trasferència de proteïnes i DNA a membrana
  • Desnaturalització en pesencia de sosa, per exemple
  • Introduir sonda de DNA marcada perquè hibridi amb la teva molècula (gen determinat)
  • Veure quines calves són els clons positius i tornar a la palca inicial i obtenir-los.

Genotèques de c-DNA Col·lecció de clons que inclouen totes les seqüències de mRNA transformat a cDNA en una cèl·lula determinada. Podem tenir moltes, una per cada tipus cel·lular (per exemple, per comparar una cèl·lula tumoral i una normal, etc...) Estratègia

  • Sequenciació de tots els clons (projectes ETS)
  • Seleccionar un mRNA concret:
    • Per gens molt abundants
    • Per gens poc abundants Per aquests gens poc abundants, el que es fa es enriquir la quantitat del mRNA que volem. Hi ha tres estratègies:
  • Separació de mRNA segons la mida: separes per electroforesi, ailles el teu mRNA i l’analitzes
  • Separació de cDNA segons la mida
  • Clonatge: es separen els mRNA de, per exemple, de la fulla i de l’arrel. Hi ha mRNA comú, per eliminar-ho, es fa un cDNA de la cèl·lula de la fulla, que serà complementari a les bases reals del mRNA.