Recull de dades cas2, Ejercicios de Biología

¡Descarga Recull de dades cas2 y más Ejercicios en PDF de Biología solo en Docsity!

CAS 2: BUSCANT EL

CULPABLE

Emilia Egüez Sosa 41628717M Grup 2 (Biologia) Tècniques Científiques Integrades II

DETERMINACIÓ CROMOSÓMICA

Codi del cariotip de treball #40A Sexe: Home Anomalies cromosòmiques: Numèrica, sexual: Síndrome de Klinefelter (47, XXY)

Quin fàrmac contenia la mostra problema analitzada? Comenteu en què us heu basat per fer-ne la identificació. La mostra contenia ibuprofèn. Per identificar-ho hem comparat el Rf de la mostra problema amb el de les altres mostres, de manera que la de ibuprofèn havia recorregut la mateixa distància que la mostra problema respecte la distància de l’eluent. Qüestions: Un company nou de laboratori no té gaire clara la tècnica cromatogràfica. Per aclarir alguns conceptes, us planteja les qüestions següents:

1. La capa fina A representa el cromatograma TLC d’un compost emprant hexà com a fase mòbil. El mateix compost es punxa en una capa fina més llarga i es fa córrer de nou amb hexà. Quina capa fina (B, C o D) representa correctament la distància que hauria corregut la mostra en la capa més llarga? Raoneu breument la resposta que li donaríeu. La placa C perquè si calculem el Rf de cada mostra és la única que té el mateix Rf que la mostra A. Rf(A) = 1,9 / 2,8 = 0, Rf(B) = 2 / 3,8 = 0, Rf(C) = 2,6 / 3,8 = 0, Rf(D) = 3,2 / 3,8 = 0, 2. Una de les primeres mostres que va analitzar el laboratori fent una cromatografia de capa prima d’un producte determinat va obtenir el resultat que es mostra a continuació. Us demana si va cometre algun error i en cas afirmatiu, quin. Sí, és possible que la mostra estigués molt concentrada. 3. Punxeu una mostra desconeguda en una placa de cromatografia de capa prima. Després de fer córrer la placa amb una mescla d’hexà i acetal d’etil 50:50, obteniu una única taca amb un Rf de 0,55. Aquesta prova és indicativa que la mostra desconeguda és pura? Què es podria fer per verificar la puresa de la mostra? No, ja que podria ser que un dels components de la mostra tingués la mateixa polaritat que un dels eluents. Per verificar la puresa de la mostra caldria repetir la cromatografia amb un sol eluent.

ESPECTROSCÒPIA

Preparació de les solucions per a l’elaboració de la recta patró i la mesura espectrofotomètrica Fàrmac patró: ibuprofèn Concentració dissolució patró (mg/L): 80 mg/L ● Concentració dissolució patró 1: A 1 (λmàx) = 0, Càlculs: C · V = C’ · V’ → C’ = (C · V) / V’ C’ = (80 mg/L · 2 ml) / 25 ml = 6,4 mg/L ● Concentració dissolució patró 2: A 2 (λmàx) = 0, Càlculs: C’ = (80 mg/L · 4 ml) / 25 ml = 12,8 mg/L ● Concentració dissolució patró 3: A 3 (λmàx) = 0, Càlculs: C’ = (80 mg/L · 6 ml) / 25 ml = 19,2 mg/L ● Concentració dissolució patró 4: A 4 (λmàx) = 1, Càlculs: C’ = (80 mg/L · 10 ml) / 25 ml = 32 mg/L Material de laboratori emprat:

• Pipeta graduada de 5 i 10 ml
• Matrassos aforats de 25 ml
• Matràs aforat de 50 ml
• Pipeta pasteur
• Balança
• Vas de precipitats
• Espàtula
• Vareta Representació de la recta patró Representeu al paper mil·limetrat adjunt l’absorbància de cadascuna de les solucions patró mesurades enfront de la concentració de fàrmac corresponent (mg/L). Equació de la recta de regressió lineal: y = 0,062 + 0,043x R (coeficient de correlació): 0,

2. Compareu el resultat obtingut amb les dosis terapèutiques recomanades per a cada un dels fàrmacs, i també les seves possibles interaccions amb altres substàncies i/o patologies de l’individu (vegeu els annexos). Podria aquesta quantitat resultar letal? Aquesta quantitat no resulta letal, ja que és molt baixa en relació a la dosi recomanada en adults, que és de 1200-1800 mg/dia.

OBSERVACIÓ AL MICROSCOPI ÒPTIC

OBSERVACIÓ DE LA CÈL·LULA VEGETAL

1. Feu un dibuix del que observeu per a cadascun dels augments del microscopi. Anoteu-hi l’augment corresponent. **4x 20x 40x

2. Quines estructures i orgànuls cel·lulars s’observen?** S’observen cloroplasts, la paret cel·lular i el citoplasma, i s'intueixen els vacúols (es veu com els cloroplasts envolten quelcom que no es veu) i la membrana plasmàtica (es veuen els límits de la cèl·lula). 3. Quina forma i disposició tenen les cèl·lules? Quina estructura és responsable de la forma regular que tenen? Presenten un forma rectangular que és deguda a la paret cel·lular. 4. Quina forma tenen els cloroplasts? Quants n’hi ha per cèl·lula? Presenten algun tipus de moviment? Presenten formes esfèriques. Per cèl·lula hi ha entre 30 i 100 aproximadament. No s’ha observat moviment.

OBSERVACIÓ DE LA CÈL·LULA ANIMAL

1. Feu un dibuix del que observeu per a cadascun dels augments del microscopi. Anoteu-hi l’augment corresponent. 40x

RONYÓ:

4x 20x COR: 4x 20x MELSA: 4x 20x ESÒFAG: 4x 20x

TESTICLE:

4x 20x

2. Ompliu la taula següent segons les vostres observacions Tipologia cèl·lules Organització teixits FETGE Hepatòcits Lobels hepàtics PULMÓ - Neumòcits (en alvèols)

• Cèl·lules epitelials (en els conductes) Porció conductora i porció respiratòria COR Cèl·lules musculars cardíaques En fibres (totes connectades) RONYÓ - Podòcits
• Cèl·lules epitelials planes Escorça (part externa) i medul·la MELSA Cèl·lules del sistema immunitari sanguínies Polpa blanca i vermella ESÒFAG Cèl·lules epitelials, musculars i fibroblast (teixit connectiu) En 4 capes: mucosa, submucosa, muscular i adventícia TESTICLE - Cèl·lules de Leydig
• Cèl·lules de Sertoli Túbuls seminífers 3. Dibuixeu la mostra de teixit o òrgan problema (anoteu-hi l’augment corresponent). Identifiqueu-hi les parts que s’hi observen. **40x

4. Identifiqueu histològicament la vostra mostra.** Teixit pulmonar

• Avalueu l’error comès amb la següent fórmula Erelatiu = (1,84 / 20) x 100 = 9,2%
• Calculeu la potència de la lent en diòptries. P = 1 / fexperimental P = 1 / 0,1816 = 5,51 diòptries Determinació de la distància focal d’una lent divergent de focal coneguda. El muntatge correspon a l’apartat B de la realització pràctica. Ompliu la taula que us donem a continuació amb les dades experimentals del laboratori corresponents a la lent divergent. Anoteu la focal de la lent divergent coneguda que està anotada a la mateixa lent. Aquesta serà la focal teòrica. fteòrica = 10 cm 1 2 3 4 5 6 7 e(cm) 3,5 8 13,3 19 21,5 24 26 d (cm) 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4, d’ (cm) 6,7 8,5 11,3 14 14,8 15,9 17, e x d (cm)

d’ - d (cm)

Trobeu la focal de la lent a partir de la regressió lineal (y = e × d, x = d’ – d i pendent = f). Aquesta serà la focal experimental. Això ho fareu al laboratori amb la calculadora i a casa ja fareu la representació gràfica amb un programa de gràfics. R^2 = 0, y = 9,49x - 5, fexperimnetal = 9, P = 1 / fexperimental P = 1 / 0,0949 = 10,54 diòptries

● Avalueu l’error comès, amb la fórmula: Erelatiu = (0,51 /10) x 100 = 5,1% Caracterització d’una lent problema ● Digues de quin tipus de lent es tracta (convergent o divergent). Es tracta d’una lent divergent. ● Fes igualment les 7 mesures com has fet anteriorment però ara per la lent problema. Calcula la seva focal utilitzant un dels dos mètodes. 1 2 3 4 5 6 7 e (cm) 3,5 6,2 12,6 19,5 21 23,5 30 d (cm) 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4,4 4, d’ (cm) 4,8 5 5,6 6 6,5 6,7 7, e x d (cm)

d’ - d (cm)

ANÀLISIS FÍSIQUES: ÍNDEX DE REFRACCIÓ

1. Determineu l’índex de refracció del líquid conegut A a partir de la refracció AIRE-LÍQUID. Feu un esquema del muntatge de treball. Completeu: Líquid A θL 46,5 46 45,75 46,5 46 n 1 1,379 1,390 1,396 1,379 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndard: n 1 = 1,387 ± 0, 2. Repetiu el mateix per l’altre líquid conegut. Líquid B θL 48 49 47,75 48,25 49 n 1 1,346 1,325 1,351 1,340 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndard. n 1 = 1,337 ± 0,

3. Repetiu el mateix que heu fet abans per al líquid problema que s’ha trobat al costat del difunt i presumpta víctima. Líquid problema (3) θL 43,75 44 43,75 43,5 43, n 1 1,446 1,440 1,446 1,453 1, Calcula la mitjana de l’índex de refracció i la desviació estàndard. n 1 = 1,447 ± 0, Segons els teus càlculs, de quin líquid es tracta o, tenint en compte la desviació estàndard, de quins líquids es pot tractar? Segons els càlculs i la desviació estàndard es tracta de la glicerina.