¡Descarga Reformes religioses y más Apuntes en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!
1.Causes i antecedents
-Les noves monarquies modernes intentaven apoderar-se de l’Església, açò no era res nou però en aquests moments ho van aconseguir perquè les circumstancies havien canviat. Anteriorment la unitat de la cristiandat es basava en la pobresa i l’escassetat tècnica, i ningú dubtava d’ella. Però quan aquestes bases van desaparèixer, l’Església no va ser capaç d’adaptar-se mitjançant un moviment conciliar, frustrat pel papat. En aquestes circumstancies, hi ha molts exemples mostren que els monarques començaven a creure convenient renunciar a la lleialtat a Roma amb la finalitat d’assumir el control de l’Església i confiscar les seves propietats, sense afeblir la unitat cristiana.
--L’església catòlica no havia satisfet, durant molt de temps, els anhels espirituals de la població. Hi havia una evident corrupció i desprestigi del papat que es preocupava més de la política territorial que de la feina pastoral. En les zones rurals els clergues no tenien preparació ni autoritat moral i no satisfeien les inquietuds espirituals dels feligresos. Pel que fa a les ordres regulars, hi havia una manca de vida comunitària en pobresa, obediència i castedat. Pel que fa als bisbes acumulaven molts beneficis i s’interessaven per les lluites polítiques. Pel que fa al papa, tenia un deteriorament moral ja que tenia més interessos polític en la seva constant lluita per la hegemonia en Itàlia, els reis veien al papa com un igual en el terreny polític i poc a poc també pel que fa a la religió per això començaren a controlar les esglésies naturals. Pel que fa als bisbes, havien abandonat la taca pastoral i feien absentisme, eren uns simples administradors dels beneficis que proporcionava la diòcesi. Pel que fa als monestirs la vida disciplinada marcada per la regla estava molt suavitzada i l’abat sovint abandonava els monestirs. Pel que fa a les ordres mendicats tenien una major preparació i eren els preferits que els cures seculars, per aquest motiu hi ha enfrontaments entre regulars i seculars. Pel que fa al clero secular no tenien formació especifica per a exercir de pastors. No hi havia suficients clergues i els que hi havia tenien mala formació i eren massa pobres mentre la jerarquia eclesiàstica era massa rica i es dedicaven a ocupacions seculars.
-Per tant, aparegueren molts moviments per a satisfer aquests anhels a tots els nivells culturals: per a l’elit, els humanistes com Erasme que demanaven una reforma de l’Església i de la moral, per al poble baix apareixeran nombrosos predicadors i profetes, a mitjan camí estaven els astròlegs que pensaven que era una gran època de desordres i transició degut a la conjunció planetària que desembocaria en un nou món. Front aquesta absència, apareixen cofaries que volien divulgar i predicar entre el poble cristià devocions i estaven preocupats per la salvació. També augmenten les predicadors en ton apocalíptic, i la literatura religiosa. Tot acte civil de notòria importància té el seu corresponent acte religiós. Els mals provoquen actes religiosos on es busca la intervenció de la verge o dels sants font als castics divins, molta superstició. En aquesta situació, aparegueren laics i clergues que s’uniren per a formar fraternitats religioses per a tenir una millor vida espiritual i practicar la caritat. Però açò no va arribar a moltes parts d’Europa, en les que aparegueren frares itinerants que predicaven sermons colpidors que anunciaven la imminència del mil·lenni. Aconseguiren milers de seguidors i es van fondre amb les reivindicacions socials com els moviments camperols.
-El conjunt de societat reclamava una profunda reforma per a purificar els abusos eclesiàstics i perfeccionar la vida cristiana tornant a la doctrina primitiva. Les masses populars feien nombroses manifestacions exagerades de sentiments de culpabilitat i penitencia degut al gran temor a la justícia divina, per això eren fàcilment excitables per profetes apocalíptics. Per això es va iniciar els negocis de venta d’indulgències que s’aprofitaven d’aquests sentiments i van ser denunciats pels humanistes.
-En aquesta època hi havia canvis econòmics, el desenvolupament del capitalisme i la burgesia i un nacionalisme germànic antiromà. La implantació del luteranisme en una ciutat no implicava sols la religió sinó que comportava canvis de poder i de riquesa i de propietat de la terra, per això va servir per a que prínceps i nobles s’enriquiren. El triomf de la Reforma depenia molt del suport de l’autoritat secular ja que sense aquesta fracassava. Per tant, és pot afirmar que la revolució política va ser anar de la ma del canvi religiós, es complementaven mútuament. La impremta va servir per a rellegir amb nous ulls la Bíblia i gràcies a aquesta el pensament luterà aquesta es van estendre ràpidament creant opinió de masses.
-Immediates: personalitat de Luter, abusos de poder dels clergues, imprecisions dogmàtiques (hipocresia de la jerarquia eclesiàstica). Els papes Alexandre VI, i Juli II, donat la secularització de l’església, es van comportar com un senyor terrenal (guerres) i no espirituals. Lleó X era pro-humanista i es compara amb deus pagans, fa que encara es destruirà més els dogmes i possibilita l'aparició de les reformes. El clero té moltes deficiències morals, es preocupa més pels seus plaers terrenals que espirituals. Els alts jerarques no es consideren uns salvadors d'ànimes sinó uns senyors de la terra. Molts no havien rebut educació teològica, la majoria eren simplement fills segons de nobles, per tant sentien que formaven part de la noblesa. Aquests alts jerarques li cedeixen la funció de cura d'ànimes a algú sense formació. Hi havia un escàndol fiscal: cobraven rendes per no fer res, ser clergue es converteix en un negoci lucratiu. Aquests diners, a més de per al gaudi propi, s'usaven per a fer guerres contra els senyors laics. Tot açò crea un ressentiment popular i odi cap a l'Església, sentiment antipapa i antiromà. Dintre de la mateixa Església hi havia sectors que demanaven una reforma interna.
-Trencament de la unitat Papat-Imperi: hi ha una lluita constant que debilita l'imperi. El Papa intenta estendre la seua influència, cosa fàcil perquè l'imperi era dèbil. El Papa no té molt de domini territorial, ell té la supremacia de les ànimes.
-Augment de la independència dels Estats: com a causa de la debilitat de l'imperi, les diferents nacions poden independitzar-se i es creen així els estats-nació (o estats moderns). L'església es sotmet a l'estat-nació com es demostra al Cisma d'Occident. El cisma d’occident suposà el desterrament a Avinyó del papa, que van fer que l’estat de França tinguera poder sobre ells. Al concili de Constança (1414-1418), hi ha el debat sobre la conciliació de la cristiandat; i al concili de Basilea (1437) es reobri aquest debat. El Papa d’Avinyó és el que fuig de Roma. I el papa de Roma fou escollit per l’emperador. Els estats es posen d'acord per a elegir un únic papa legítim. El papa compra als prínceps alemanys, a l'emperador i el rei de França per a que el legitimen a ell.
Va ser convidat a retractar-se però es va reafirmar suportat per l’ambient antiromà. Va cremar la butlla papal públicament, el que provoca que el papa l’excomunique en 1521. Publica llibres que cada vegada es distancien més de les diferencies doctrinals: església invisible sense jerarquia, dos sagrament el baptisme i la eucaristia i la penitencia com a consol psicològic, duríssima crítica contra el papat.
La excomunicació teòricament havia de convertir a la persona en un mort, però per a això les autoritats temporals també l’han de rebutjar Es crea en 1521 la Dieta imperial de Worms que va condemnar a Luter a l’exili, la crema de totes els seves obres i que qualsevol senyor podia devia matar-lo però Frederic de Saxònia el va protegir. Molts dels prínceps alemanys es negaren a signar-la.
Característiques
-Pessimisme antropològic. Esbossa la predestinació i la reducció de llibertat. L’home té una doble naturalesa: justa i pecadora.
-Una relació mes personal, espiritual i directa amb Déu mitjançant la Bíblia. Per tant era innecessària l’església ni la tradició.
-Una església més igualitària al servei de la comunitat, els sacerdots no són diferents a la resta.
-Una litúrgia mes participativa
-Missa en alemany
-Critica les indulgències que allunyaven als cristians de la vertadera font de salvació, el que demanava roma per a la salvació era massa superficial per a ell.
-Déu sols perdona si la persona s'ha arrepentit veritablement. Sols Deu pot perdonar els pecats, critica que els eclesiàstics tinguen la capacitat de perdonar en nom de Deu.
-Doble naturalesa de l'home cristià: la interior que consisteix en la comunicació amb Deu, llegir la Bíblia. I la exterior: la part que es relaciona amb la comunitat, les bones obres no serveixen només per a la salvació sinó per a viure millor en l'entorn.
-Sacerdoci universal: nega la mediació dels sacerdots, tothom pot interpretar la Bíblia. S'ha d'eliminar la frontera entre eclesiàstics i laics.
-De 7 en sagraments en deixa 3, perdien importància ara sols son símbol: Bateig, eucaristia i certa forma de Penitència. Les altres quatre les considera desviacions que ha fet l'Església i no estan en la Bíblia (ex: fins el segles XII els casaments es feien civils).
Conseqüències
En l’Imperi va calar profundament en persones descontentes i ambicioses. En Wittenberg es produïren les primeres accions revolucionaries amb assalt a cases d’eclesiàstics protagonitzada per sectors radicals que volien imposar grans canvi en la ciutat, açò va ser possible per l’absència de Luter. A partir d’aquests esdeveniments, Luter va configurar la seva alternativa al cristianisme definitiva: església sense jerarquia on els pastors s’elegirien de manera electiva, els vincles entre la comunitat serien espirituals i no coactius, la missa en alemanyes, els prínceps s’havien de sotmetre a la Bíblia. Poc després hi hagué la revolta dels cavallers.
Després la revolta i guerra dels camperols vinculats als moviments anabaptistes que defensaven les llibertats tradicionals de les comunitats camperoles i reclamaven l’autogovern local fort, la reclamació de mantenir el autogovern local fort, propostes més socials, abolició del servitud, disminució les carregues feudals i els delmes. Dintre d’aquests moviments, apareixen els profetes de Zwickau, un exercit mil·lenarista i apocalíptic disposat a prendre les armes per a instaurar el regne mil·lenari dels justos. Però ixen derrotats i els prínceps els mascaren, animats per Luter. Al principi, Luter veia en els camperol el depòsit incorrupte de les virtuts cristianes però les revoltes van fer canviar radicalment aquesta idea, i va animar al poder polític a reprimir-los. Açò va fer que es canvií la seua idea: confia als poders ja constituïts la implantació de la reforma com un model d’esglésies-estats, de manera molt diferent del que havia somniat al principi.
Pel que fa als humanistes, tenien la mateixa idea sobre la Església que els luterans, però diferien en la visió de l’home: els humanistes tenien una visió optimista que emfatitzava la llibertat que consideraven fonamental per a existia ètica i moralitat. Mentre que els luterans negaven el libero arbitrio , tenen una visió pessimista de l’ésser humà i pensen que la salvació és per la fe i no pels actes. Per aquest motiu hi ha una ruptura. La seua doctrina s'oposa a l'Humanisme.
Felipe de Hessen era el líder polític del luteranisme, i va veure la necessitat de cohesionar la reforma centreeuropea i va convocar una reunió però es va veure les diferències insalvables entre les diverses corrents reformistes. Després d’aquests fracàs, l’emperador convoca la Dieta de Augsburg que redacta 28 articles dividits en dos parts. Tot i que es van suavitzar aspectes, el que no va agradar a Luter, no es va aconseguir la unió.
Carles V volia evitar la ruptura definitiva però molts prínceps alemanys i ciutats els interessava trencar per interessos polítics i econòmics. L’emperador Carles V estava molt ocupat en nombroses guerres i no era capaç d’aconseguir la estabilitat interna i evitar la difusió del luteranisme, per això molts cops havia de pactar amb els rebels.
Per això es va crear la Lliga d’Esmalcalda en el 1531, que rep el suport de França, Anglaterra i Dinamarca i va anar guanyant prínceps. L’enfrontament es donava a dos nivells: entre els prínceps i entre els prínceps i l’emperador. L’emperador no va aconseguir combatre-la degut a les guerres amb els turcs.
Calví en aquesta situació va ser convidat a quedar-se i ajudar a la implantació d’una nova unitat religiosa, per a la qual va escriure llibres, en els que sotmetia el nucli eclesiàstic al control dels ciutadans. Però açò no va acabar de calar en la gent perquè eren francesos els que volien la reforma i hi havia idees molt nacionalistes després de la independència.
Calví marxa a Estrasburg, una ciutat de les primeres en acceptar la reforma, amb molta llibertat on s’ajuntaven reformadors i hi havia molta activitat i colquis. Tornà a Ginebra en 1541 quan van guanyar els reformistes francesos les eleccions. Aconsegueix que Ginebra es convertirà en una ciutat-estat on es puga aplicar el calvinisme. Va aplicar en Ginebra les seves idees, fusionant l’Església amb l’estat crenat una comunitat politicoreligiosa. També pensa que es necessita una unió entre el poder civil i religiós per a preservar l’ordre, que és el bé suprem, inclús amb la pena de mort. Hi havia tres càrrecs: els pastors han d’encarregar-se de la predicació, el culte i els sagraments; els doctors interpretar, conservar i transmetre la doctrina; als ancians eren els policies de les costums i sancionadors. Es classificaren als ciutadans en piadosos, tibios i rebels, i se’ls aplica penes segons corresponga. Hi havia dos organismes col·legials: la venerable companyia i els consistori que és el suprem que agrupa a pastors i ancians.
En definitiva, es va establir una vida rigorosa que va explotar violentament. Calví va fer una disciplina rigorosa i va eliminar la dissidència política, l’heretgia i les males costums, vida austera, rígida i policial.
Característiques
Va consolidant poc a poc les seves tesis, de ser luterà a diferenciar-se un poc. Era un sistema de creences disciplinat i activista. Era un sistema de creences coherent, emfatitzava l’austeritat puritana com qualitat dels elegits sense qüestionar els principis basics de la estructura tradicional de la societat. Era intolerant, ja que es van condemnar a cremar a moltes persones.
-Església invisible: el sacerdot no és ningú destacat, sols el delegat dels fidels (comparteix sacerdoci universal). Però més tard, es desdiu d'això i mititza que s'ha de fer una Església visible també (material). L’església visible és un mitjà necessari per a arribar a l’església autentica i real.
-Déu és omnipotent i lliure fins l’arbitrarietat (predestinació exagerada), nosaltres no podem saber qui es va a salvar i qui no, les obres no són mèrit per a la salvació, sols la conseqüència lògica de ser elegit. Tenia un pessimisme antropològic, perquè segons ell l’home era bàsicament pecador i els esforços per redimir-ho eren insignificants. Les persones havíem sigut predestinades per Déu, però açò no implicava resignació sinó obligació de lluitar la batalla de Deu. Segons ell, l’estat i la religió eren diferents però l’estat havia de protegir la religió. Certesa religiosa del seu temor persona a la ira de Déu però el consol de pertànyer a la comunitat d’elegits. La seva doctrina té la base en la transcendència absoluta de Deu que és rigorós, incompressible i incansable. Consolida la idea de predestinació. Deu en la seva infinita saviesa ha disposat per a cada home en el seu sobirà voluntat que es salve o es condemne, amb independència dels seus actes.
Expansió
Es va estendre per gran part d’Europa gràcies als predicadors que formaven part de la Companyia de Pastors. Va tindre una rapida difusió perquè oferia una organització alternativa a roma afavorida per la seva estructura descentralitzada en petites comunitats que es confederaven per a formar nacions. Però la seva expansió es va fer mitjançant grans convulsions polítiques ja que quasi sempre va necessitar la violència per a incrustar- se entre les esglésies ja ben assentades luteranes, catòliques i anglicanes (en la pau de Augsburg exclouen a calvinistes). Les primeres comunitats es van establir a la zona del baix i el mitjà Rin.
També es va estendre per França, on s’anomenen Hugonots. La universitat i el parlament va censurar al principi les idees luteranes però en la clandestinitat apareixeran grups luterans. Afavorida per la debilitat en la monarquia, la noblesa es va posicionar a favor o en contra i s’establiren dos bàndols que s’enfrontaren en huit guerres religioses. Finalment, l’edicte de Nantes en 1598 impulsat pel nou rei Borbó Enric IV, que del protestantisme es va catòlic, s’aconsegueix la pau.
Pel que fa als PPBB, s’estén gracies als seguidors de Guy Bray hi ha una revolta generalitzada iconoclasta en 1566 que va ser fortament reprimida. En Escòcia també apareix, era un país pobre i atraçat va arribar de la mà de John Knox, amb el nom de presbiterniasme, era doctrinalment calvinista però era la més participativa de totes: elecció popular per a accedir als dos únics càrrecs. En 1560 una junta de lords espirituals i temporals decidiren trencar amb el papa i secularitzar el bens de l’Església i repartir-los.
3. Anglicanisme
Enric VIII (regna entre 1509-47) no es pot comprar amb Luter o Calví perquè no tenia una base teològica, el que volia era subordinar l'Església a l'Estat. El que va fer fou possible perquè en la seua època, a Anglaterra el papat estava mal considerat i l'església d’Anglaterra estava acostumada a certa autonomia. En 1527 Enric VIII vol anul·lar el seu matrimoni amb Caterina d’Aragó perquè no tenia descendència masculina el que feia falta per a una dinastia recent poc consolidada. I casar-se amb Ana Bolena però el papa Clemente VII no li deixa. Va decidir que no era necessari recórrer a Roma per a un assumpte que sols afectava a Anglaterra. Finalment l’arquebisbe de Canterbury va anular el primer matrimoni i poc després el cessament i el naixement de Isablel, després es cassa amb Juana Seymur de qui naix el futur Eduardo VI. Per a consolidar aquesta decisió el parlament aprova en 1534 l’Acta de Supremacía (1534) en la que el rei passa a ser el cap de l'església anglesa.
Es nacionalitzaren els bens dels monestirs que passen a mans dels senyors laics i burgesos partidaris dels Tudor, açò provoca descontent camperol per la nova política d’encel·lament.
Es va seguir la estratègia d’empobrir als catòlics, no de crear màrtirs, per això el nombre de víctimes mortals no fou molt elevada. La repressió també es va exercir cap als puritans. En morir va deixar totalment implantada l’església catòlica d’Anglaterra, nom oficial, que era bàsicament catòlica excepte alguns aspectes, en definitiva, es va mantenir un credo bàsicament catòlic excepte en el referent a la escolàstica
3. Zona catòlica
La paraula reforma s'usava freqüentment en l'època medieval per a referir-se a la purificació interior dels cristians i la transformació de l’Església. En les seves tesis (1517) Luter canvia el concepte: ara es refereix a la renovació de l'Església i la desobediència a Roma. A finals de l'Edat Mitjana hi ha intents de regeneració, sobretot durant Pau III es fomenta la reforma.
Alguns pensen que l’Església catòlica va reaccionar contra la Reforma en la Contrareforma, però altres prefereixen anomenar Reforma Catòlica, ja que pensen que era molt més que una simple reacció ja que havia hagut moviments prereformistes.
3.1. La reforma catòlica abans de la reforma protestant
Península Itàlica:
-creació de germandats i confraries que es dedicaven a la caritat amb els pobres
-reforma episcopal impulsat pel bisbe de Verona: organitzà de forma sistemàtica la cura d’ànimes, va establir la obligació de la predicació i la instrucció religiosa, procurà elevar el nivell moral del clero mitjançant un seminari sacerdotal.
-Concili Lateranense V ( 1512-1517): Intent de reforma general de l’església, però sols afecta un poc a p. Itàlica.
-Hi hagueren iniciatives particulars, que formaren a persones que després ocuparien càrrecs
-hi hagué una progressiva renovació de l’episcopat i la cúria.
-Es reformaren antigues ordres religioses i creen algunes de noves. Algunes de les ordres restableixen la rigorosa observança primitiva, la vida eremítica, la oració i el servei als pobles sense interessos per intel·lectual ni la riquesa.
-Hi ha grups que es reuneixen per a estudiar la bíblia.
Península Ibèrica:
-concili nacional de Sevilla (1478): L'església nacional queda repartida entre els bisbes i la monarquia per a evitar influències estrangeres.
-Els reis catòlics seleccionaren bisbes cultes i piadosos, propers i preocupat pels sacerdots (el que després farien els protestants).
-Promogueren la reforma d’ordres religioses. Es creen òrgans comuns de supervisió i s’intenta retornar a la integritat de la regla original
-Les universitats s’obriren a la teologia positiva, a l’humanisme i a la segona escolàstica. Crearen la Inquisició real. Es generalitzada la idea de la reforma de la vida, com a imitació a Jesucrist i l’aprecio per la bíblia. La corrent humanista, sobretot Erasme de Rotterdam, demanaven reformes.
-els reis catòlics van fer reformes per a elevar el nivell intel·lectual del clergat, seleccionant els bisbes, reforma monàstica,
-la inquisició a mans de la corona.
3.2. Contrareforma
Antecedents
Fins 1540 es pensava que la situació es podia reconduir però a partir del fracàs del Col·loqui de Ratisbona va demostrar que la reunificació era impossible. El papa no volia convocar un concili perquè tenia por de la revitalització del conciliarisme, però l’emperador exigia la convocatòria d’un concili. La reforma protestant va fer urgent canvis en l’església llatina.
El papa Pau III creia en la repressió violenta de l’heretgia protestat com a millor manera de restaurar el catolicisme. Tot i això, va nomenar una comissió que analitzarà els motius i les possibles solucions, aquesta va realitzar un informe detallat però no va servir per a que s'emprengués una reforma profunda de l'Església ja que les altres jerarquies pensaven que s'havia de fer amb repressió i no amb pactes.
-Reforma moral del clero, es van fundar ordres religioses noves, odres especialitzades en la predicació com els caputxins i els jesuïtes (que devien obediència al papa i tenien una disciplina militar).
-Participació activa dels estats en les reformes eclesiàstiques però van ser precisament les monarquies amb política antipapa les que defengueren a l’antiga església, la pressió de l’emperador Carles V va convèncer a un papa reacció a convocar un concili reformador.
- Reconsideració minuciosa d’algunes doctrines catòliques bàsiques, reconèixer que el protestantisme era més que una heretgia. Durant dècades es va intentar un compromís acceptable però el concili de Trento va frustrar aquestes esperances ja que va reforçar l’autoritat papal, la salvació per la fe i les obres i els set sagraments i l’Església catòlica com a única mediadora amb Déu.
Va tenir 3 convocatòries fallides degut a la desconfiança generalitzada, les elevades exigències del luterans i la permanent guerra entre Carles V i Francesc I.
Etapes
-Fonts de la fe. La escriptura, en la seua versió llatina segons san Jerónimo (vulgata) interpretada per l’església i la tradició.
-La justificació per la fe i el valor de les obres. Amb l’ajuda de la gracia es poden fer obres bones i vèncer les temptacions. Reafirmació del misteri de compaginar la gracia divina amb la llibertat individual.
-Es reafirmaven els set sagraments que atorguen la gràcia, com a signe de Crist i no de l’Església.
-L’església és importants. S’exalta el sacerdoci ministerials i la triple jerarquia de bisbes, presbiteris i diaca.
- El misteri de la Santíssima Trinitat
- Afirmació de la presència real de Déu a l’Eucaristia i el baptisme.
- Separació entre els eclesiàstics i els laics
- Institució divina del sacerdoci (front al sacerdoci universal luterà)
-Culte als Sants i la Verge Maria.
A part d’aquestes reafirmacions doctrinals es va reformar alguns aspectes pràctics en el plànol disciplinari:
-major eficàcia en la cura d’ànimes, es pren amb més cura l’activitat pastoral. Els bisbes devien servir com a mestres i pastor, residir en la diòcesi, formar moral i intel·lectualment al clero. El clero secular es dignifica i serà l’encarregat d’ensenyar les oracions i la doctrina, també ha d’ensenyar la catequesi als xiquets, controlar l’administració dels sagraments, controlar el compliment dels manaments.
-Per a fer tot açò es necessari que reva una millor formació moral i intel·lectual. Es van fundar seminaris i escoles de formació teològica, els bisbes se’ls va obligar a informar en Roma. Va recuperar la imatge del pastor amb preparació.
-Obligació al celibat per part dels sacerdots.
-Impossibilitat d’acumular càrrecs i beneficis.
-Obligació dels bisbes i arquebisbes de fer visites regularment a les parròquies de la seua diòcesi.
-Innovació en contingut: Elaboració d’un Catecisme, Obligació d’ensenyar doctrina en llengua vulgar.
-Creació de noves ordres religioses: (1524) teatins,(1528) caputxins,(1535) ursulines, la Companyia de Jesús (1540).
A més, l’església va usar tècniques per a animar la fe del poble: promou la pietat popular tradicional, les processons es convertiren en reafirmacions col·lectives i publiques de fe, es
canonitzaren nous sants. Es va accentuar el clericalisme, la uniformitat i la riquesa del ritus, tot es va plenar de decoloració. Aquest uniformitat va sacrificar una rica varietat de tradicions litúrgiques. La bíblia continua sent inaccessible per al poble.
