Règim de partits - Apuntes de Derecho Constitucional

Règim electoral: (previsions) art 1.1., 6, 23, 67.2, 68, 69 CE

Són puntuals el règim jurídic electoral es regula fora de la CE en una Llei Orgànica 5/1985 del 18 de juny, del

règim electoral General LOREG. S’aplica a totes les eleccions menys a una: en les eleccions autonòmiques.

Cada comunitat autònoma pot tenir el seu propi procediment o règim electoral. A través del seu Estatut i llei

electoral el·labora la pròpia

Sistema electoral: procediment utilitzat amb el fi de convertir vots en escons.

Estudi de tres coses:

Districte o circumscripció electoral: correspon a un territori, aquí la província. Obeeix a dos criteris:

territorial (província) i demogràfic.(+ habitants + diputats).

Fórmula electoral: operació matemàtica destinada a convertir vots en escons: 2 grans sistemes:

majoritari( el guanyador s’emporta tots els escons) sobrerepresentació de la força política més votada i a

més, la gent no participa perquè ja se sap el guanyador i proporcional(es reparteixen en funció del nombre

de vots obtinguts, moltes variants) a Espanya s’aplica la fórmula de la mitja més gran en la variant d’Hondt.

(Excepte en el Senat).

Variant d’Hondt: ex: 8 diputats Partit Polític A : 40.000 vots 20.000 13.000

Partit Polític B: 30.000 vots 15.000 10.000

Partit Polític C: 25.000 vots 12.500 8.300

Partit Polític D: 10.000 vots 5.000 3.333

Partit Polític E: 500 vots 250 160

Partit a: 3 diputats

Partit B: 2 diputats

Partit C: 2 diputats.

Proporcional atenuat.

3% dels vots queda automàticament eliminada.

No s’aplica la variant d’Hondt en el Senat. Art 69 CE sistema majoritari corregit. El que obté més vots no

s’emporta tots els escons. Se’n senyalen 3 i no 4 per a garantir que almenys per circumscripció hi hagi un

partit polític guanyador i que el segon tingui un senador.

Avantatges del sistema proporcional davant del majoritar:

Representació i no sobrerepresentació d’un partit, la representació no és pura però si el més possible

proporcional. Empíricament es constata que els de sistema proporcional l’índex de participació és alt. No es

va a votar perquè ja se sap qui té la majoria.

Forma de vot:

Lliure

Igual

Secret

Directe

Un ciutadà= un vot

Partits polítics:

Grup de persones que comparteix una ideologia. Un partit polític no és poder públic ni Estat. Tot i que tenen

molt de poder. Són una associació privada de persones, fan Estatuts, registre de pp i unes sigles. Se li aplica

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Règim de partits y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Règim electoral: (previsions) art 1.1., 6, 23, 67.2, 68, 69 CE Són puntuals el règim jurídic electoral es regula fora de la CE en una Llei Orgànica 5/1985 del 18 de juny, del règim electoral General LOREG. S’aplica a totes les eleccions menys a una: en les eleccions autonòmiques. Cada comunitat autònoma pot tenir el seu propi procediment o règim electoral. A través del seu Estatut i llei electoral el·labora la pròpia Sistema electoral: procediment utilitzat amb el fi de convertir vots en escons. Estudi de tres coses:  Districte o circumscripció electoral: correspon a un territori, aquí la província. Obeeix a dos criteris: territorial (província) i demogràfic.(+ habitants + diputats).  Fórmula electoral: operació matemàtica destinada a convertir vots en escons: 2 grans sistemes: majoritari( el guanyador s’emporta tots els escons) sobrerepresentació de la força política més votada i a més, la gent no participa perquè ja se sap el guanyador i proporcional(es reparteixen en funció del nombre de vots obtinguts, moltes variants) a Espanya s’aplica la fórmula de la mitja més gran en la variant d’Hondt. (Excepte en el Senat). Variant d’Hondt: ex: 8 diputats Partit Polític A : 40.000 vots 20.000 13. Partit Polític B: 30.000 vots 15.000 10. Partit Polític C: 25.000 vots 12.500 8. Partit Polític D: 10.000 vots 5.000 3. Partit Polític E: 500 vots 250 160 Partit a: 3 diputats Partit B: 2 diputats Partit C: 2 diputats. Proporcional atenuat. 3% dels vots queda automàticament eliminada. No s’aplica la variant d’Hondt en el Senat. Art 69 CE sistema majoritari corregit. El que obté més vots no s’emporta tots els escons. Se’n senyalen 3 i no 4 per a garantir que almenys per circumscripció hi hagi un partit polític guanyador i que el segon tingui un senador. Avantatges del sistema proporcional davant del majoritar:  Representació i no sobrerepresentació d’un partit, la representació no és pura però si el més possible proporcional. Empíricament es constata que els de sistema proporcional l’índex de participació és alt. No es va a votar perquè ja se sap qui té la majoria. Forma de vot:  Lliure  Igual  Secret  Directe Un ciutadà= un vot Partits polítics: Grup de persones que comparteix una ideologia. Un partit polític no és poder públic ni Estat. Tot i que tenen molt de poder. Són una associació privada de persones, fan Estatuts, registre de pp i unes sigles. Se li aplica

l’article 22 de la CE dret a l’associació. Però amb una notable rellevància pública (art 6 CE, funcions), expressió del pluralisme polític. Règim dels partits polítics: llei preconstitucional, any 2002 Llei Orgànica 6/2002,(llegir l’exposició de motius) reguladora dels partits polítics, apareix el disseny aplicable a la regulació dels partits polítics, una altra LO prèvia finançament dels pp, llei orgànica 3/87. Aprovada en l’època del pp Acebes impulsor de la Llei. Llei extens ai complexa, bona intenció però presenta molts problemes disseny molt complex dls pp. Com s’inscriu si es pot evitar que s’inscriguin... Intenta posar les bases per a una assemblea de compromissaris per a què sigui realment democràtic. Dissolució dels partits polític: qui pot fer-ho? Qui els pot suspendre? Precedent alemany: TC per a considerar-ho, descartat aquí. El Poder Judicial. Dos suposats quan el partit sigui una associació il·lícita penal(jutge penal), la dissolució pel PJ dels partits polítics que atemptin(art 9) que atemptin contra la democràcia, drets i llibertats o activitats de terrorisme. Llei pensada per il·legalitzar tot l’entorn polític d’ETA. Procediment amb sentència del Tribunal Suprem (art. 61 LOPJ). De qui depèn la iniciativa? El Govern o el Ministeri Fiscal. Primer cop contra Herri Batasuna. Llei molt polititzada, es poden comprometre a no iniciar el procés. Hi poden haver partits polítics que atemptin contra la unitat d’Estat, terrorisme, blablabla.. Finançament de forma irregular 3/87 pública, subvencions de l’Estat. El finançament privat: límits no es poden donar més de 10 milions de pts. En cap cas poden rebre subvencions de poders públics estrangers ni privats estrangers. Mai podran rebre diners de les empreses públiques o dels contractistes públics. Estat social: igualtat material de tots els ciutadans, no pot venir dissociat de l’article 14 de la CE. Preceptes: art 9.2 clàusula de transformació social. Principis rectors de la política social i econòmica. CE econòmica / CE social. L’estat del benestar implica la intervenció dels poders públics en l’economia i la societat per a garantir majors dosis d’igualtat. Han de promoure les tècniques per a intentar la igualtat. Tècniques:  Redistribució de la renda a través d’un sistema tributari just. (art 131 CE).  Poder públic intervé en l’economia planificant (art. 31) planificació general de l’activitat econòmica durant un cert període d’anys.  Reserva (art 128 de la CE), al sector públic de certs recursos i serveis. Llum, aigua, comunicacions, poden monopolitzar-se per l’Estat. Exigència dels comunistes en el debat constituent. Ara mateix inaplicable el Dret Comunitari Europeu és evident que ha assentat la lliure competència. CE art 38 llibertat d’empresa en el marc d’economia de mercat. Aquest article victòria de les dretes. La C. Econòmica Europea han derogat aquest precepte.  Emissió de deute públic de l’Estat.

Règim de partits, Apuntes de Derecho Constitucional

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Règim de partits y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!