¡Descarga Reparar l'escriptura y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Autor
Es profesor e investigador en análisis del discurso del Departamento de Traducción y Ciencias del Lenguaje, en la Universidad Pompeu Fabra. Es licenciado en filología catalana y doctor en didáctica de la lengua. Ha publicado más de 15 monografías sobre comunicación escrita y enseñanza de la lengua, en catalán, castellano y portugués, como Descriure escriure (1987); La cuina de l'escriptura (1993); Reparar l'escriptura (1993); Construir l'escriptura (1999); Rere les línies (2006); Taller de textos (2006), Esmolar l'eina (2007), Para ser letrados (2009) y Ensenyar llengua (1993, en coautoría), reeditados en diversas ocasiones en España y en América. Ha publicado unos 100 textos entre artículos científicos en boletines y actas en congresos, también en inglés y francés. Forma parte del consejo asesor de quince revistas científicas de letras, humanidades, sociales y enseñanza en el ámbito catalán e hispano. Ha sido profesor invitado en universidades e instituciones de más de 25 países en Europa, América y Asia. Ha colaborado con los ministerios de educación del Estado español, Argentina, Chile y México, en programas de promoción de la lectura y la escritura. Desde 2004 dirige el grupo de investigación sobre Literacitat crítica.
1.Resum
Visió general: contingut i destinataris. Aquest llibre tracta sobre diversos aspectes de la correcció en l'àmbit acadèmic. S'adreça als mestres i s'aplica principalment a alumnes del cicle de primària i secundària. Aporta una nova visió en el camp de la correcció. Introdueix nous models de correcció a més del tradicional, en aquest cas el model processal que es centra en el procés de la redacció, en l'escriptor, en el contingut i la forma del text. Afavoreix la col·laboració del mestre amb l'alumne, adaptant-se el mestre a l'estil de l'alumne. S'utilitza la correcció coma revisió i millora. L'objectiu principal de la correcció és que el alumne la vegi com una cosa positiu, del que poder aprendre i així poder evitar els errors que comet i millorar en la seva forma d'escriure. L'autor cal dir que ha treballat prèviament sobre el tema "d'aprendre a escriure ", aplicant en les seves classes molt del que tracta de mostrar.
Aspectes tractats Com a punt de partida es tracten els papers tradicionals de mestre i alumne en la correcció, que segons l'autor han de canviar. El mestre és qui decideix que és el que ha de fer l'alumne, és qui mana, la correcció és la seva responsabilitat, està obligat a corregir tots els exercicis donant una qualificació com a resultat. Mentrestant, l'alumne és qui segueix les instruccions del mestre, no està capacitat per autocorregir ni corregir als altres, no pot cometre errors perquè creen hàbits i espera una qualificació en forma de nota. Segons l'autor, aquest model tradicional és el causant del dur treball del mestre, la frustració de l'alumne i una manera errònia d'aprendre. La manca d' confiança que es posa en l'alumne provoca que escrigui amb por, intentat no cometre errors.
Aquest model tradicional s'intenta canviar treballant amb objectius com aquests:
. Informar a l'alumne sobre el seu text. . Aconseguir que el modifiqui abans d'arribar a un resultat final. . Millorar la seva escriptura. . Canviar el comportament de l'alumne a l'escriure perquè tingui una actitud positiva cap a la correcció. Aquesta visió general, de camí a un nou model, s'explica a través de preguntes com Quins errors corregir ?, Què textos corregir ?, Qui ha de corregir? Quan cal corregir ?; ¿Com fer més atractiva la correcció ?, Com corregir? Segons l'autor, cal corregir aquests aspectes: normativa (ortografia, morfologia i sintaxi i lèxic), cohesió (puntuació, nexes, anàfores, etc.), coherència (selecció de la informació, progressió de la informació, estructura del text, estructura del paràgraf), adequació (selecció de varietat, del registre), altres (Deposició del text en el full, tipografia, estilística, etc). Però no es corregeixen (o no són tan importants) aspectes com: la cal·ligrafia, la opinió, l'estil i el grau d'interès. Cal centrar-se en els esborranys o versions inacabades del text i no només en els textos i versions acabades, que els alumnes no solen revisar una vegada han aconseguit una qualificació. El principal corrector és el mestre, però aquest s'ha de recolzar en noves formes de correcció, com l'autocorrecció, la correcció del company o la correcció per parelles. És convenient corregir els textos minimitzant el temps entre la redacció i la revisió, ja que facilita que l'alumne s'adoni dels seus errors a l'escriure. Una correcció es fa més atractiva per al mestre, però també per al alumne, compartint la responsabilitat amb l'alumne, fixant-a més d'en els aspectes negatius en els positius, variant les formes i demanant escrits originals i personals. Tots aquests aspectes ens semblen adequats segons la visió que té l'autor sobre la correcció (la correcció processal), una visió que compartim per ser una visió que busca l'èxit de l'alumne i, per tant, l'èxit del professor. Per a la pregunta Com corregir ?, l'autor ens parla de diferents tècniques de correcció. Unes democratitzen la correcció, afavorint la participació dels alumnes, altres busquen conèixer l'escriptura de cada alumne, per apreciar la seva evolució i altres intenten ensenyar a corregir per ells mateixes, perquè siguin més individuals i autònoms a l'hora d'escriure. Destaquem les tècniques que ens semblen més importants o que semblen ser més útils: . Negociació sobre la correcció: Amb aquesta tècnica s'implica als alumnes en la tasca de correcció pactant el millor sistema per a tothom. . Llista de control: Per conèixer i seguir l'evolució en l'escriptura de cada alumne. . Reformulació d'un text: Perquè els alumnes siguin capaços d'autocorregir i donar coherència als seus textos. . Taller d'escriptura: Es cedeix la iniciativa als alumnes i el professor actua com simple suport en els dubtes durant el procés de redacció, mitjançant entrevistes personals.
proposen algunes tècniques de correcció alternatives, coherents amb la nova perspectiva instruccional de la composició escrita. En aquesta segona part del llibre, el professor podrà trobar resposta a les següents preguntes: quin és el paper del professor i de l'alumne en la correcció, com organitzar la interacció professor-alumne en l'ensenyament de l'escriptura ?, quines qüestions haurà que corregir en cada moment del procés de composició i en cada tipus de text ?, quan i com cal corregir?
A través de totes aquestes suggeriments, l'autor subratlla, com a objectiu prioritari, la necessitat de canviar les actituds d'alumnes i professors respecte a la valoració de l'escrit ia la correcció dels errors. Així mateix, ens sembla un gran encert el fet que es recomani l'adopció -per part del professorat- d'un "to més constructiu" en la correcció, en la mesura que suposa considerar la incidència d'aspectes motivacionals en la instrucció, els quals adquireixen un paper fonamental en l'aprenentatge de les estratègies implicades en la composició.
A la tercera part, es presenten deu tècniques concretes de correcció, acords amb la perspectiva i els objectius fixats en els apartats anteriors. Cadascuna d'aquestes tècniques presenta una fitxa didàctica que inclou: uns objectius, el procediment a seguir en la seva aplicació amb els alumnes, el temps aproximat per al seu desenvolupament, el material necessari i variants. També, s'afegeixen comentaris i exemples de l'experiència personal de l'autor després d'haver aplicat aquestes tècniques amb l'alumnat.
La majoria de les tècniques que aquí es presenten persegueixen: corresponsabilitzar professors i alumnes en la tasca de corregir; incidir sobre el diagnòstic o l'avaluació de les habilitats dels alumnes durant el procés d'escriptura; i en definitiva, afavorir l'autonomia a través del desenvolupament d'estratègies personals per a la revisió dels seus propis escrits.
Són d'especial interès els suggeriments sobre la connexió ineludible entre el procés d'aprenentatge de l'escriptura i l'avaluació, a través de la participació de l'alumnat en l'autoavaluació i coavaluació dels seus propis escrits, en les activitats de correcció.
En resum, aquesta obra és d'obligada lectura per a tots aquells que ens entestem en la difícil tasca d'ensenyar llengua en una perspectiva d'ús. Resulta enormement gratificarte comprovar la utilitat de la reflexió teòrica sobre un aspecte concret, la correcció, que té repercussions sobre la pràctica global de l'escriptura a l'aula, i, en general, sobre l'ensenyament de la llengua.
3.Resum
