¡Descarga Respiratori y más Ejercicios en PDF de Enfermería solo en Docsity!
APARELL RESPIRATORI. TEMA 1.
1. GENERALITATS
Sistema Respiratori: L’intercanvi de gasos entre l’atmosfera, sang i cèl·lules s’anomena respiració. 3 processos bàsics implicats:
- Ventilació Pulmonar (entre atm i pulm)
- Respiració Pulmonar o externa (entre pulm i sang)
- Respiració Tissular o interna (entre sang i cel)
Vies Aèries:
- Superior Nas, faringe i laringe
- Inferior Tràquea, arbre bronquial i pulmons
2. FUNCIONS
- Distribució d’aire i l’ intercanvi de gasos.
- Filtració, escalfament i humificació de l’aire que respirem.
- Producció del so, per tant en el llenguatge.
- Sentir les olors.
- Ajuda a l’homeòstasi del pH de l’organisme.
- PARTS DEL SISTEMA RESPIRATORI 3.1. Nas
Perquè creieu que hi ha aquesta estructura de cornets i meats a la cavitat nasal?
Divisions faringe
- Nasofaringe, rinofaringe o epifaringe: Des de la base del crani fins al paladar tou. Conté les amígdales faríngies. Relacions
- Anterior: Cornets i paladar tou.
- Posterior: espai/fascia prevertebral, C1..
- Inferior: paladar tou i istme faringi.
- Superior: amígdales faríngies, esfenoide i occipital.
- Lateral: fascia faringo basilar.
- Nasofaringe: ORIGEN: cornets o coanes. FINAL: vora inferior paladar tou.
CARACTERÍSTIQUES
- Histologia: epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules caliciformes. Conté l’obertura a la trompa d’Eustaqui. Conté les amígdales faríngies, tubàriques. Conté la cavitat faríngia. El
- Orofaringe, bucofaringe o mesofaringe: Regió per sota de la base de la llengua. Es troba entre el paladar tou i l’epiglotis.
- ORIGEN: zona inferior del paladar tou. FINAL: part superior de l’epiglotis.ç
Histologia: epiteli pla estratificat no queratinitzat en zones exposades a l’abrasió dels aliments; epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules caliciformes en zones no exposades a l’abrasió.
- Innervació: sensorial - glossofaringi (IX) i motor - laringi intern (X) a les depressions.
- Característiques: Amígdales palatines, amígdales linguals i cavitats/depressions. E
- Laringofaringe o hipofaringe: Es troba entre l’epiglotis i el cartílag cricoide. En continuaran la laringe i l’esòfag. Funcions en el sistema respiratori
- Deixar passar l’aire inhalat cap a la laringe, tràquea i pulmons.
- istme – zona de connexió de la faringe oral i la nasal permet que es pugui respirar pel nas i per la boca.
- l’epiglotis (forma part de la laringe) evita que durant la respiració passi aire al tub digestiu i en la deglució passi menjar al tub respiratori.
- trompes d’Eustaqui connecten la nasofaringe amb l’oïda mitja, ajudant a equilibrar la pressió a la zona del timpà.
Funcions en el sistema digestiu
- les contraccions consecutives dels músculs circulars de la faringe ajuden a passar el menjar a l’esòfag.
- els músculs longitudinals eixamplen la faringe donat que s’eleva la laringe durant la deglució.
Funcions en la parla
- Juntament amb altres òrgans i músculs de la parla produeix sons inicials i fa d’òrgan de ressonància.
Respiració vs deglució
Histologia de la faringe
- Nasofaringe: mucosa respiratòria
- Orofaringe i Laringofaringe: Epiteli pla estratificat
Histologia laringe
Tipus
- epiteli pla estratificat
- mucosa respiratòria
- Varia segons: Edat i exposició a irritants mecànics o inflamatoris
3.4. Tràquea
Característiques
- Conducte format per cartílag i múscul.
- 15-20 semianells cartilaginosos.
- Darrer cartílag és la carina.
- C6-T4/T5.
- Triple direcció: Dalt a baix, Anterior posterior, Esquerra dreta
- Dimensions: 11-12cm i 20mm diàmetre.
- Tub aplanat per la cara posterior.
- Gran motilitat.
Histologia Mucosa respiratòria
- Epiteli pseudoestratificat ciliat amb cèl·lules caliciformes. 2
- Membrana basal.
- Submucosa – rica en glàndules seromucoses.
- Pericondri
- Cartílag hialí en forma de C.
- Múscul llis i cartílag fibroelàstic.
3.5. Bronquis Arbre bronquial
- I nici: zona d’unió del manubri i el cos de l’estèrnum.
- Diferències bronqui primari o pulmonar D i E Longitud: E>D Diàmetre: D>E Verticalitat: D>E
Ventilació colateral: comunicacions anatòmica permeten l’equilibri de la pressió entre alvèols.
3.6. Pulmons RELACIONS
- Anterior i posterior: costelles amb interposició de la pleura. Impressions costals.
- Base D: Diafragma i LD fetge.
- Base E: diafragma i LE fetge, fundus estómac i melsa
- Àpex: lliure envoltat per la pleura, vena i artèria subclàvia.
- Cara interna: mediastí Zones
- Àpex
- Cara externa
- Cara interna (hili)
- Base còncava Pulmó D> PE, Pulmó D: lòbul D del fetge, Pulmó E basolateral: Cor Característiques
- Esponges plenes d’aire i sang.
- Pes: 1kg
- Forma: hemi con.
- Color varia en funció de l’edat. Fetus – vermell fosc Recent nascut – vermell fosc (clar) Primers anys – rosat Adults – blanc grisós (amb zones negres) Ancians – blau fosc
Anatomia Superficial dels Pulmons Els pulmons es subdivideixen en lòbuls, segments broncopulmonars i lobulets.
- Pulmó dret: 3 lòbuls (mig superior inferior), 2 cissures (horitzontal i obliqua), 10 segments
- Pulmó esquerra: 2 lòbuls (superior i inferior), 1 cissura (obliqua), 8 segments Cares polièdriques formaran els lobulets secundaris pulmonars. A les cissures pulmonars la pleura serosa visceral s’invagina.
Segmentació pulmonar Pulmó dret: x
- Lòbul superior: Apical, posterior, anterior
- Lòbul mig: lateral, medial
- Lòbul inferior: apical, medial, anterior, lateral, posterior Pulmó esquerre: x8-
- Lòbul superior: apical, posterior, anterior, língula (superior i inferior).
Flux sanguini
- Volums i capacitats pulmonars
- Espai mort anatòmic: espai de conducció 150 ml
- Espai mort fisiològic: vol d’aire que hauria d’intervenir en l’intercanvi de gasos, però per motius fisiològics o patològics no pot.
- Volum residual: Aire que queda als pulmons i a les vies aèries després d’una expiració forçada
- Volum expiratori de reserva: quan fem expiracions forçades
- Volum respiratori o volum corrent: (aprox 500 ml d’aire en cada cicle quan la ventilació és tranquil·la)
- Volum inspiratori de reserva: quan fem inspiracions profundes
- Capacitat vital: és tot l’aire que pot moure l’aparell respiratori d’una persona. Varia entre els 3000-6500 ml segons la constitució de la persona, l’exercici físic que hagi fet i la malaltia que pateixi. És el volum expiratori de reserva + el volum corrent + el volum inspiratori de reserva. Conceptes Volums pulmonars
- Vol corrent o tidal (VC o VT): vol d’aire inspirat o expirat en cada respiració normal.
- Vol de reserva inspiratori (VRI ): vol addicional d’aire que es pot inspirar amb una respiració forçada.
- Vol de reserva expiratori (VRE): quantitat d’aire addicional que es pot expirar amb una expiració forçada.
- Volum residual (VR): volum d’aire que queda als pulmons i a les vies respiratòries després d’una expiració forçada (volum que no es pot exhalar mai). El Capacitats pulmonars
- Capacitat inspiratòria (CI ): quantitat d’aire que es pot respirar , distendint al màxim els pulmons, després d’una expiració normal.
VE i VD tenen mateix cabal cardíac (5L/ min) però diferent pressió.
- Capacitat residual funcional (CRF) : quantitat d’aire que queda als pulmons després d’una expiració normal.
- Capacitat vital (CV): quantitat d’aire que es pot expulsar dels pulmons després d’haver inspirat completament; CV = VRI + VC + VRE
- Capacitat pulmonar total (CPT ): vol d’aire que hi ha a l’aparell respiratori després d’una inspiració màxima ; CPT = VC + VRI + VRE + VR
- Ventilació / perfusió
Ventilació (V): entrada i sortida d’aire (flux d’aire)
- Moviment d’entrada i sortida d’aire de l’aparell respiratori.
- En condicions normals l’aire inspirat i expirat en cada ventilació és de 500mL i s’anomena volum corrent.
- La freqüència de ventilació és de 12-20 resp/min (mitjana de 15). Perfusió (Q): arribada de la sang al capil·lar (flux sang capil·lar) Gradients de ventilació i perfusió Espai mort
- Anatòmic: correspon a les vies de conducció en les que no hi ha intercanvi de gasos (nas, boca, faringe, laringe, tràquea, bronquis i bronquíols).
- Fisiològic: volum d’aire que hauria d’intervenir en el intercanvi de gasos però que per raons fisiològiques o patològiques no pot. En individus sans, aquest hauria de ser igual a l’espai mort anatòmic. Segons aquest paràmetre es pot dividir els pulmons en 3 zones: ■ Zona 1: part ventilada però no perfundida, integra tot l’espai mort fisiològic. Depèn de la pressió de perfusió que depèn de la gravetat i per tan de l’altura. ■ Zona 2: zona mitja, el seu estat normal és estar perfundida i ventilada, però hi ha factors que la poden modificar i convertir-la parcialment en zona 1. ■ Zona 3: part més baixa dels pulmons. Està sempre perfundida i ventilada , per tant, MAI forma part de l’espai mort fisiològic.
- Distribució del flux sanguini – Zones de West
- retracció elàstica- elastància: capacitat que té el pulmó expandit a retornar a la posició inicial. Els canvis de volum en funció de les variacions de pressió s’obté una corba en què el pendent és la distensibilitat o compliance i aquesta depèn de les propietats elàstiques del pulmó, de la seva mida i de la TS.
- Valors baixos de compliance: Pulmó rígid. * Valors alts de compliance: baixa retracció.
Flux d’aire en les vies respiratòries:
- Laminar: com un conjunt de làmines que es desplacen unes en relació a les altres de manera que les situades al centre del vas tenen una velocitat màxima.
- Turbulent: Flux desorganitzat, característic de vies respiratòries superiors.
- Mixte: Té característiques de flux laminar i turbulent.
- Intercanvi de gasos Alvèols Paret dels alvèols: Extremadament fina i d’una gran superfície entre l’aire i la sang. (Gruix d’uns 0.5 μm i una superfície de 100-140 m2). A la membrana alvèol - capil·lar participen diferents elements:
- (1) l’epiteli alveolar i la seva membrana basal
- (2) l’endoteli capil·lar i la seva membrana basal
- (3) elements tissulars intercalats en l’espai intersticial
- (4) el surfactant alveolar. Respiració externa: intercanvi pulmonar
Respiració interna: intercanvi de gas sistèmic
Es produeix en tots els teixits de l’organisme. La diferència de P fa que l’oxigen flueixi cap els teixits i que el CO 2 flueixi en direcció contrària. En repòs només es necessita un 25% de l’oxigen de la sang.
Taxa d’intercanvi gasós. Factors
- Pressió parcial de l’oxigen: Quan més gran és ΔP més ràpida és la difusió: En l’exercici les ΔP augmenten. Augment de l’altitud → ↓Patmosfèrica →↓ PO2 → ↓ΔP.
- Superfície disponible per al intercanvi gasós: Superfície alveolar gran Molts capil·lars envolten l’alvèol (900 ml de sang participen en l’intercanvi).
- Distància de difusió: membrana respiratòria molt fina. Edema pulmonar→↑líquid intersticial →↑ distància de difusió.
- Pes molecular i solubilitat dels gasos: coeficient de difusió CO2 més soluble que O2 ; PM O2 menor a PM CO → velocitat de difusió CO2 > velocitat difusió O
- Receptors d’estirament i el reflex d’Herig-Breuer (vies aèries, pulmons i caixa toràcica).
- Quimioreceptors pel CO2 i pH perifèrics (cos aòrtic i carotidi i centrals bulbars i espinals).
- Baroreceptors aòrtics i carotidis.
- Escorça cerebral
- Altres factors: estimulació dolorosa sobtada, estímul del fred sobtat, irritants químics..
- Circuits d’entrada: vies aferents.
- Sistema de control centre respiratori:
- Àrea de ritmicitat bulbar raquidi (pot alterar per impulsos provinents del centre apnèustic i pneumotàxic pertanyents a la protuberància): centre inspiratori (marcapassos respiratori primari) centre expiratori (activació només en expiració forçada)
- Àrea pneumotàxica
- Àrea apnèusicac
- Circuits de sortida : vies eferents
- Efectors : músculs respiratoris (regulats per múltiples factors)
- Centre respiratori Ritme respiratori bàsic depèn del control d’un grup de neurones situades al bulb raquidi i de la protuberància. 1. Àrea ritmicitat bulbar : Controla el ritme bàsic de la respiració. Format per: Àrea inspiratòria: genera els impulsos nerviosos que estableixen el ritme bàsic. Genera impulsos durant 2 segons. El impuls es transmet cap al diafragma i els intercostals externs. Àrea expiratòria: activa, només, en expiració forçada. 2. Àrea pneumotàxica : Transmet impulsos inhibitoris a l’àrea inspiratòria i l’ajuda a desactivar abans que els pulmons s’inflin excessivament. Augmenta la freqüència respiratòria. 3. Àrea apnèusica : Envia impulsos estimuladors a l’àrea inspiratòria que activen i prolonguen la inspiració. Produeixen inspiracions llargues i profundes.
Regulació centre resiratori
- Influències corticals:
- Les ordres de l’escorça poden anular temporalment els centres automàtics.
- Alteració del patró respiratori voluntàriament.
- Regulació per quimioreceptors Quimioreceptors centrals:
- Situats en el tronc de l’encèfal (bulb raquidi).
- Sensibles als canvis de pH (H +) i a la PCO en el LCR. Quimioreceptors perifèrics:
- Localitzats en els cossos carotdis i crossa aòrtica.
- Detecten canvis en: PO2, PCO2 i de H + a la sang.
- Regulació per altres receptors:
- Estimulació sistema límbic: anticipació o ansietat emocional.
- Propioceptors: control moviment de la musculatura i de les articulacions.
- Receptors irritants: laringe o faringe, aturada respiratòria + esternuts o tos.
- Temperatura: increment davant la febre o exercici i decrement en el fred i el repòs.
- Dolor: intens apnea somàtic intens augmenta la freqüència respiratòria Visceral pot reduïr.
