¡Descarga Análisis de Registros Polisomnográficos y Fases del Sueño en Psicología Fisiológica - Prof y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
PSICOLOGIA FISIOLÒGICA
PROVA D’AVALUACIÓ CONTINUADA 2 (PAC 2)
Mòdul 3. Octubre de 2013. Data de lliurament: 14/11/
- Imagina que ets un investigador que s’encarrega d’avaluar registres polisomnogràfics. Aquesta setmana el teu company ha avaluat el patró de son de la Maria i de la Núria i, a continuació, t’ha entregat l’anàlisi d’alguns resultats: en primer lloc un exemple del registre de l’ EEG i de l’ EMG submentionià de les diferents fases del son i, en segon lloc, una gràfica resum per cadascuna de les participants.
Registre A: Vigília
EEG
Registre B:
EMG submentionià
EEG
Registre C:
EMG submentionià
EEG
Registre D:
EMG submentionià
EEG
Registre E:
EMG submentionià
EGG
- Recentment, el Dr. Mark Ellenbogen i el seu equip de la Universitat de Concòrdia de Montreal han desenvolupat un esprai nasal que podria ser d’utilitat per millorar les relacions socials i vèncer la timidesa. A partir de la informació del Mòdul 3, quina hormona creus que podria incorporar aquest esprai? Quin són els mecanismes cerebrals que podrien explicar els seus efectes? Quines altres conductes podria estar modulant? ( caràcters amb espais).
- Llegeix el següent cas:
“En Pere va començar a consumir cocaïna quan sortia de festa a mb els amics els caps de setmana. Al principi, només era un consum esporàdic, el més important era sortir amb la colla, passar- s’ho bé i, si tenia l’oportunitat, consumir. Progressivament, però, consumir va esdevenir gairebé l’objectiu principal. Afirma que fins i tot li agradava especialment trobar-se amb els amics amb el que habitualment sortia, i consumia, per planificar la festa de la nit següent, quanta coca comprarien, a qui, quan, on, etc. Més tard, ja no només consumia els caps de setmana sinó entre setmana, quan sortia de la feina, i no necessàriament acompanyat d’amics. Ja fa dos anys que consumeix. Està preocupat pel fet que cada vegada té menys interès per dur a terme activitats que abans li agradaven com anar a un bon restaurant o fins i tot tenir relacions sexuals. Ha intentat deixar- ho en un parell d’ocasions, sense èxit. Continua veient als seus amics, amb els que sortia de festa, continua passant pels llocs on anaven a comprar la droga, anant als pubs o discoteques habituals, etc. Afirma que ho ha intentat seriosament però que és superior a les seves forces”.
D’acord amb la informació proporcionada a la descripció, contesta a les següents preguntes:
a) Quins conceptes clau de la definició d ’ad dicció pots identificar en el cas d’en Pere? Justi fica la teva resposta (1000 caràcters amb espais).
b) Quines regions o estructures cerebrals intervenen principalment en els aspectes que has identificat a la pregunta anterior? (1000 caràcters amb espais).
- Imagina que treballes com a psicòleg a la unitat de trastorns mentals de l’Hospital Clínic de Barcelona. Avui una de les pacients arriba a la nostra consulta. Per tal de conèixer el seu historial, li preguntes què li passa i quan va començar el seu problema. La seva resposta és la següent: “ (...) Sempre he estat una persona nerviosa, que s’ha preocupat pels problemes diaris amb facilitat. No obstant això, fa tres mesos vaig patir una situació que mai oblidaré. Era el 12 d’ agost, un divendres a la tarda, encara estava embarassada del meu fill Àlex, que ara ja té un mes. Feia una calor horrorosa i aquell dia no havia dormit en tota la nit i tampoc havia menjat gaire perquè tenia dolors estomacals. A la tarda vaig anar a comprar al supermercat, ja que dilluns era festiu i així em quedava tranquil·la. Penso que tothom va tenir la mateixa idea, ja que el supermercat era ple de gom a gom. Vaig comprar tot el que ens feia falta i al final vaig acabar amb el carro fins dalt. Vaig intentar buscar la caixa menys concorreguda, però el temps d’espera ningú me’l podia estalviar. Mentre feia la cua vaig començar a trobar-me molt malament, sentia mareig, nàusees, suor freda, unes sensacions que no havia tingut mai. Em vaig posar nerviosa, inquieta i em vaig espantar molt. Vaig començar a notar palpitacions molt fortes i dificultat per respirar. No veia amb claredat i tenia por de caure (...) Quan vaig tornar a obrir els ulls estava estirada a terra, envoltada de gent i arribava l’ ambulància per portar- me a l’hospital. Allà em van tranquil·litzar i després de fer-me algunes proves em van comunicar que estava bé, que havia tingut una baixada de tensió i una hipoglucèmia. Em van suggerir que intentés descansar durant el cap de setmana i de mirar de no saltar-me cap àpat. Des d’aquell dia que no puc entrar al supermercat. Les vegades que ho he intentat només entrar per la porta, sentir l ’ olor del lloc o veure algun dels seus treballadors, ja torno a sentir el mateix mal estar d’aquell dia (...).”
a) Segons la descripció de la pacient, quin problema consideres que pateix i a través de quin mecanisme s’ha originat? Descriu quins són els factors desencadenants i de quina manera podríem classificar els efectes que els indueixen (750 caràcters amb espais).
b) Quines estructures i circuits cerebrals participarien en aquest tipus de fenomen i de respostes? Justifica la teva resposta (750 caràcters amb espais).
c) D’acord am b els conceptes treballats al Mòdul 3, existeixen factors genètics que implicarien una major vulnerabilitat a desenvolupar aquest tipus de trastorn? Quin neurotransmissor podria trobar-se implicat? ( caràcters amb espais).
