Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Estructura y Composición de las Células Procariontes: Bacterias y Arqueas, Resúmenes de Bioquímica

Una descripción detallada de la estructura y composición de las células procariontes, con énfasis en bacterias y arqueas. Aborda temas como la organización celular, los componentes de la pared celular, la membrana celular, el citoplasma y el material genético. Además, se mencionan apéndices externos y estructuras específicas de estas células.

Tipo: Resúmenes

2015/2016

Subido el 29/02/2016

aliciamendoza28
aliciamendoza28 🇪🇸

3.7

(3)

1 documento

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
6.ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ C.P
Sols formen part d’org. Unicel. A vegades es troben formant agrupacions col.lonials
Formen organismes/indiv. Anomenats microorg.
Compartimentalització (gràcies a la MP)
Reproducció
Direfenciacions alguns poden formar espores
Comunicació poden comunicarse alliberant cap al medi alguns metabòlits i captar-ne d’altres provinents
d’altres cel. D’aquesta manera interaccionen
Movimentalguns tenen flagels
Evolució son capaços de evolucionar segons les condicions del medi
COMPONENTS
Envolta: capa complexa formada per
Limita amb el medi extern.
Paret cel·lular dels bacteris: dona rigidesa
en els bacteris, la pared esta composta com a mínim del peptidoglicà mureina i depenent de la quantitat en la que
aquest es troba, es classifiquen en :
P: arquees i bacteries
E: protists i alguns fongs
MP ( membrane externa)
Paret cel. (exepte microplasmes i termoplasmes)
Càpsula (no tots)
Mureina: polimer format per la repetició d’un tetrapèptid de glicà
Monómer amb 2 parts:
Glucídica: NAG+NAM β(14) (el lisozim trenca aquest enllaç)
--> part comuna per a tots els bacteris
Peptídica: el tretrapèptd smp esta unit al NAM. Es troba formant
cadenes peptídiques de manera que la muraina acaba sent un
entramat amb unions glucosídiques i peptídiques --> part variabl
segons + - (varíen els tipus de unions i un aa)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Estructura y Composición de las Células Procariontes: Bacterias y Arqueas y más Resúmenes en PDF de Bioquímica solo en Docsity!

6.ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ C.P

Sols formen part d’org. Unicel. A vegades es troben formant agrupacions col.lonials

♦ Formen organismes/indiv. Anomenats microorg.

  • Compartimentalització (gràcies a la MP)
  • Reproducció
  • Direfenciacions alguns poden formar espores
  • Comunicació poden comunicarse alliberant cap al medi alguns metabòlits i captar-ne d’altres provinents d’altres cel. D’aquesta manera interaccionen
  • (^) Movimentalguns tenen flagels
  • Evolució son capaços de evolucionar segons les condicions del medi

COMPONENTS

Envolta: capa complexa formada per

  • Limita amb el medi extern.
    • Paret cel·lular dels bacteris: dona rigidesa

en els bacteris, la pared esta composta com a mínim del peptidoglicà mureina i depenent de la quantitat en la que aquest es troba, es classifiquen en :

P: arquees i bacteries

E: protists i alguns fongs

MP ( membrane externa) Paret cel. (exepte microplasmes i termoplasmes) Càpsula (no tots)

Mureina: polimer format per la repetició d’un tetrapèptid de glicà Monómer amb 2 parts:

  • Glucídica: NAG+NAM β(14) (el lisozim trenca aquest enllaç) --> part comuna per a tots els bacteris
  • Peptídica: el tretrapèptd smp esta unit al NAM. Es troba formant cadenes peptídiques de manera que la muraina acaba sent un entramat amb unions glucosídiques i peptídiques --> part variabl segons + - (varíen els tipus de unions i un aa)
  • GRAM + : capa de peptidoglicà es molt gran (90% de la pared cel.)
    • Hi ha una lisina en compte de DAP
    • Hi ha un pont de glicines que uneix als altres 4aa
    • Conté: proteïnes de diferents tipus i ac. Teïoics
    • Més rígida
  • GRAM - : capa de peptidoglicà es més petita (10% de la pared cel.)
    • (^) part peptídica formada per 4aa: s’uneix el 3r amb el 4t del següent tetrapèptid
    • en l’espai periplasmàtic es poden fer moltes funcions:

a. capta nutrients. Tenen lloc les 1res fases de degradació de polímers. Per mitjà dels enzims

hidrolítics comença la seua digestió.

b. Hi ha enzims que intervenen en la síntesis de mureina, sintetitzant així peptidoglicà.

Ac. Teïoic: es troba en contacte amb el M. extern i M. intern.

Polisacàrid format per repetició de ribitol. Carregats negativament :

  • Per la banda externa contribueix a la càrrega negativa neta de la

superficie cel.lular

  • Intervé en el transport de cations
  • Membrana externa: similar a la MP pro més gruixuda perquè també te lipopolisacàrids
  • Protegeix a la cel. De toxines (fa de barrera)
  • Facilita l’adhesió a teixits
  • Evita la degradació de les caped de eptidoglicà
  • Evita la fagocitosi

Formen part d’aquesta membrana:

  • Lípids A: realment actua com una endoxina
  • LPS: tenen 2 parts
    • Core: part no variable
    • (^) O: part variable específica, reconeix

Des taca la proteïna pori na: formada per 3cili ndres buits que per meten l’entrada sele ctiva de mol.

♦ pot passar d’un cel a una altra aprofitant els pilis

Apèndix externs (no tots)

♦ Flagels : proporcionen moviment a la cel.

i. Més simples i rígids que els de euc.

ii. Mov. Pot ser per batec (si son flexibles) o per rotació (si son rígids)

iii. Tenen forma helicoïdal i una composició proteica. Flagelina : proteïna que s'autoorganitza en un cilindre

buit per formar el filament en flagel. Cos basal : es el motor del flagel, dona E per fer el moviment.

iv.

Tipu s de flagel·lació:

♦ Fímbries: no estan relacionades amb el mov.

i. Adhesió a teixits i superficies

ii. Formació de biofilms

♦ Pilis (poden tenir.ho), no tenen CILIS.

Citoplasma

♦ No compartimentació per membranes però sí funcional.

♦ Manca de compartimentació estructural. No hi ha nucli ni orgànuls membranosos

♦ Hi ha certa compartimentació funcional que permet distingir per exemple una regió concreta on hi ha el material

genètic

♦ Hi ha zones especialitzades en diferents funcions gràcies a la concentració dels ezims en una mateixa zona

Podem trobar algunes estructures:

♦ Ribosomes i material genètic

♦ Inclusions intracitoplasmàtiques

♦ Excepcionalment sist. De membranes internes, vacúols plens de gas, espores,

  • Ribosomes

♦ Estructura compacta no envoltada per una membrana.

♦ En ells, es du a terme la síntesi de proteïnes

♦ Quan més activa es la cel. Més ribosomes conté

♦ No son orgànuls, ja que aquests estan envoltats completament per una membrana.

Polisomes o poliribosomes: agrupacions de ribosmes molt petites, en microscopi òptic no es veuen

  • Sistemes de membranes internes

Hi ha alguns procariotes que poden tenir membranes internes que tenen relació amb el metabolisme.Son importants perquè augmenten la superf. De la membrana per tenir més eficiència metabòlica

♦ Son invaginacions o replegaments cap al interior, no son tancats

♦ Faciliten la reproducció

♦ Faciliten la divisió cel.

♦ Funció secretora

Ex: planctomicets o bacteris amb metabolismes especials (fototrófics, quimiolitrotròfics...)

  • Inclusions citoplasmàtiques

♦ Emagatzen materials energètics o nutrients

♦ Separades per membranes atípiques (no son bicapes lipídiques) o altres estuctures

Funcions ppals

♦ Reservori d’E o e-

♦ Emmagatzematge precursors components cel.lulars

Dos tipus:

Inorgàniques:

♦ Funció de resistència a condicions adverses

♦ Present en G+ (majoritàriament)

VIRUS : elements genètics que es poden replicar indep. dels cromosomes d’una cèl. però no indep. d’aquesta (cel. Hoste)

♦ Tenen un estat madur infecciós extracel. EL VIRIÓ, en el qual es troben protegits com a mínim per una coberta

de naturalesa proteica

♦ Petit fracment d’ac. Nucleic

♦ Es un paràsit obligat, per poder replicarse nessesita infectar la cel.

♦ Tots son infecciosos

Pot presentarse de 2 formes:

♦ Forma intracel. nomes es l’ac. Nucleic ( DNA O RNA)

Forma extracel. l’ac. Nucleic + coberta de proteínes ( en algun virions pot aparèixer també una envolta de lípds procedents de l’hoste)

Bacteriòfag: virus que infecta a bacteris.

7. ORGANITZACIÓ INTERNA DE LA CEL. EUCARIOTA

El fet de que cada orgànul estiga separat per membranes permet que tots aquests puguen realitzar funcions simultàniament. (COMPARTIMENTALITZACIÓ DELS ORGÀNULS)

Tots els orgànuls que formen part de sist. De endomembranes esan relacionats i així ha se ser (evolució)

NUCLI INTERFÀSIC I EMBOCALL NUCLEAR

Funció general del nucli:

♦ Magatzem de la informació genètica de la cèl.

♦ Centre de control de tota l’activitat cel.

♦ ESTATS FUNCIONALS DEL NUCLI

  • Estructural/Organització interna : actúa de punt d’anclatge per a algunes fibres de cromatina organitzant així la cromatina dins del nucli

No es continu, te forats: PORUS NUCLEARS (10-40nm)

♦ Poden passar petites mol. Polars i es pot eixamplar quan passen macromol. (ac.nucleics i proteïnes

ribosòmiques)

Surt: ARNr en forma e subunitat pq l’ensamblatge es realitza a l’exterior

Entra: proteínes que es sintetitzen al citoplasma però tenen la funció dins dels nucli ( proteïnes ribosòmiques, histones i enzims i factors de replicació i transcripció del DNA) SEÑALS DE LOCALITZACIÓ / PÈPTIDS SEÑAL NUCLEAR

  • (^) Cromatina: fibres lineals de DNA associat a proteïnes:

♦ Bàsiques – histones empaqueten DNA

♦ Àcides – enzims necessàries per a la replicació i transcripció

HETEROCROMATINA (10%) DNA transcripcionalment inactiu perquè esta molt compactat

EUCROMATINA (90%) DNA transcripcionalment actiu ja que esta menys empaquetat

CITOPLASMA: CITOSOL, ORGÀNULS I ESTRUCTURES