¡Descarga Resum català modern y más Resúmenes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
PREGUNTA GENERAL ART CATALÀ MODERN
1. INTRODUCCIÓ.
Catalunya Corona d’Aragó. Catalunya corts catalanes (constituïdes per: estament eclesiàstic, militar i reial). Sobirania compartida entre reis i els estaments.
Generalitat en paral·lel a les corts (anomenada Diputació General). 6 membres (dos de cada estament). recaptar impostos, revisar que es pactés lo acordat a les corts. Va guanyant poder i les corts en perden.
Catalunya moneda, llengua, institucions polítiques i jurisdicció pròpies.
Ferran II d’Aragó mor nét Carles V (sorgiment de la monarquia hispànica).
Felip II decideix establir cort a Madrid (abans cort itinerant). aparició de la figura del Virrei (Lloctinent a Catalunya) simple supervisor reial. // Els nobles es traslladen a Madrid (absència de mecenes i d’artistes de qualitat a Catalunya).
Carles IV (fill Felip II) recaptar molts impostos per guerres Felip IV Guerra dels Segadors (s.XVII) Tractat dels Pirineus (per França part del territori català).
Carles II (fill Felip IV) mor sense descendència designa nét de la seva germana (Reina de França) Felip d’Anjou (Felip V). Savoia i Àustria el neguen i proposen l’arxiduc Carles d’Àustria (catalans li donen suport). Guerra de Successió.
Segle XVIII Felip V Decret de Nova Planta abolició de les institucions pròpies de Catalunya + implantació militar en el territori + tancament universitats (s’obre la de Cervera, únics lleials) + castellà llengua obligatòria (empobriment literatura catalana) tot i així Catalunya segueix prosperant gràcies al comerç i una indústria potent.
Segle XVII/XVIII població es mou cap a les ciutats, i haurà un canvi potent.
A Catalunya van arribar molts artistes forans, occitans, bascos, aragonesos, castellans programa artístic molt heterogeni. Decadència en literatura catalana, també en la resta de les arts, però a nivell qualitatiu, no quantitatiu.
- ARQUITECTURA DEL SEGLE XVI.
Pervivència del gòtic i introducció de les primeres formes Renaixentistes.
- El coneixement de l’arquitectura es fa a partir de gravats. Això explica els errors i les incongruències.
- Primeres evidenciés arribada renaixement: decoració amb grotescos (a Cat s’anomena a la romana) no entenien l’arquitectura italiana però prenen els elements arquitectònics com a decoració.
- En les cases senyorials de Barcelona aplicaven els motius Renaixentistes només de forma decorativa.
- Manca de simetria en les façanes (cosa que va canviant a partir de mitjans de segle).
- Barreja absoluta del gòtic amb el Renaixement (exemple d’arqueries gòtiques sobre capitells corintis amb fines columnes estriades).
- Catalans molt acostumats a la volta de creuria que permetia cobrir grans espais amb un pes mínim i a gran alçada. Construir una volta de canó no estava a l’abast dels mestres catalans.
- Model que arriba d’Itàlia: nau única amb capelles laterals (ja estava establert a Catalunya a través dels franciscans del gòtic).
- Reials Col·legis de Tortosa primer pati Renaixentista.
- Palau del Lloctinent: s’aplica la primera balaustrada de Catalunya.
La maduresa del llenguatge arquitectònic renaixentista: l’Escola de Camp de Tarragona.
- Jaume Amigó família pagesos acomodats podien pagar carrera d’eclesiàstic. Sacerdot (rector parròquia de Tivissa). Arquitecte distracció, autodidacta (aprèn a través dels tractats). Mai dirigeix la construcció de les seves obres primer arquitecte intel·lectual de Catalunya// Va viatjar a Roma.
- Capella del Santíssim Sacrament: Fa servir el recurs de l’arc de triomf i entaulament. S’inspira en les obres que ha vist a Roma, aquí en la Sagristia Vecchia de Brunelleschi a Florència. Reaprofita columnes autèntiques romanes del circ de Tarragona. Espai coronat per la primera cúpula renaixentista catalana (dificultats amb la volta de canó).
- Pere Blai Formació tècnica d’arquitecte pare mestre d’obres de Barcelona però ell aprèn sobretot a Tarragona, al costat de Jaume Amigó. Contractat per la Catedral de Tarragona com a mestre d’obres.
- Sepulcre arquebisbe Antoni Agustí (capella Santíssim Sagrament) on intervé per primera vegada.
- Sant Andreu de la Selva del Camp: primera volta de canó en la coberta, model nau única (ja assolit d’abans a Catalunya). Ordre dòric-toscà extret del tractat de Vignola. Església on hi ha la primera aplicació rotunda de l’art renaixentista a Catalunya. (juntament feta amb Jaume Amigó).
- Capelles de Sant Joan i Sant Fructuós.
- Palau de la Generalitat
- Amb 30 anys arquitecte oficial de Catalunya i València per tot l’ordre religiós dels Carmelites Descalços.
- Aprèn a través del seu pare i de manera autodidacta a través dels tractats d’arquitectura.
- Rep encàrrecs religiosos però també d’arquitectura civil. Havent-se format en l’ordre dels Carmelites, però de l’èxit va treballar més fóra que a dins.
- 1663: se li encarrega el nou Palau del Virrei, que li dóna la fama definitiva.
- És el més important representant de la vessant classicista de l’arquitectura catalana del Barroc.
- S’influeix de Pere Blai i de l’Escola de Camp en General.
- És innovador incorpora elements arquitectònics en lloc on ningú abans els havia aplicat, o bé renova completament tipologies anteriorment aplicades.
- Aixeca la primera cúpula desvinculada de l’àmbit religiós.
- Dins l’àmbit religiós el primer en utilitzar cúpules per cobrir espais petits de les naus laterals.
- És l’inventor del campanar Barroc (un exemple és el de l’església parroquial de Vilanova i la Geltrú).
- Té molt de respecte amb els estils arquitectònics anteriors, conscient de que el gòtic es projecta com un estil nacional català.
- Ell supervisa les obres i els altres les dirigeixen.
Del classicisme al barroc: la concepció de les façanes en l’àmbit de l’arquitectura religiosa. Les portades.
- Els models, en l’àmbit de l’arquitectura religiosa continuaran sent els mateixos. No canvien gaire els models constructius.
- Es seguirà utilitzant llenguatge arquitectònic gòtic.
- No tots els models que trobarem seran estrictament etiquetables al Barroc. L’etiqueta barroca ve donada per la decoració de les esglésies amb retaules, esgrafiats, treballs en marqueteria.
- Les façanes dels temples no es definiran a partir de l’ordre arquitectònic clàssic, són façanes llises i tota la decoració es concentra al voltant de la porta.
- Excepcionals les catedrals amb façanes endreçades sota l’ordre clàssic: un exemple és la Catedral de Tortosa.
- Irromp amb força la columna salomònica (sobretot a partir de la segona meitat del segle XVII) amb motiu decoratiu. Tant a les façanes com als retaules.
L’arquitectura civil: Casa de la convalescència.
- On els malalts poguessin ser cuidats durant el seu període de convalescència.
- Pau Ferran fa possible la construcció. Per això dedicat a Sant Pau (les al·lusions a Sant Pau són visibles a l’interior i exterior).
- Exterior: totalment auster fins i tot s’apropa a la manca de simetria gòtica però és austeritat volguda.
- Planta quadrada.
- Vestíbul principal: des del que s’accedeix al pati decorat amb arrambadors ceràmics amb escenes de la vida de Sant Pau ceràmiques elaborades al taller de Llorenç Passoles. L’arrambador consisteix en folrar les parets amb rajoles fins una certa alçada (finalitats higièniques casa plena de malalts). En la resta de l’edifici aquestes rajoles són de motius geomètrics.
- Pati central: al voltant del qual s’articulen les peces principals de l’edificació.
- Pati de Bosch i Juli. Clara vessant classicista de la cultura barroca.
- Segueix el model del Palau del Lloctinent (balaustrada).
- Estructura de tres pisos.
- 1er nivell arcs de mig punt (cinc arcs per cada banda del pati) sostinguts per simples pilars toscans que doten de sensació de robustesa.
- 2on nivell arcs doblats per cada un dels de sota el que abans eren pilars es converteixen en columnes, també toscanes. Columnes unides per la balaustrada.
- 3er nivell terrassa oberta (les parets tiren enrere i permeten l’obertura d’una terrassa com al Palau del Lloctinent). Teoria higienista del moment idea de que circulés l’aire.
- Galeria inferior coberta amb volta d’aresta romana.
- Galeria superior coberta amb embigat de fusta.
- Al centre del pati Escultura de Sant Pau de Lluís Bonifàs.
4. ARQUITECTURA DEL SEGLE XVIII.
- Capella de la ciutadella: la Façana suposa canvis respecte al model que hi havia a Catalunya, és semicircular (model església de la Visitació de París de François Mansart).
- Universitat de Cervera:
- François Montaigu, Alexandre de Rez, Francesc Soriano.
- Edifici civil amb finalitats docents.
- Neix pel tancament d’universitats pel Decret de Nova Planta.
- Unificant l’ensenyament es controla l’educació que s’exerceix.
- Molt gran i es dilata molt en el temps (treballen molts arquitectes/enginyers militars).
- Gran quadrat, dependències s’articulen al voltant de tres patis, un principal i dos secundaris.
- Barreja d’estils, tendència barroca, academicista i fins i tot rococó.
- Porta exterior façana: estructures barroques, columnes amb pedestals mixtilinis. Capçalera i nínxol amb la Mare de Déu de la Immaculada inspiració més rococó (la corba i la contra-corba més el perfil de la fornícula ens remeten a models rococó). Corona de bronze a dalt al·ludeix al patrocini reial.
- Porta principal pati rectangular. Façana interior: la que dóna a les capelles i a les escales principals que pugen a les aules. De Miquel Marín. Llenguatge completament diferent, llenguatge academicista, sentit pla de l’aplicació de l’ordre arquitectònic, pilastres amb el fust estriat, el jònic, la decoració clàssica del frontó triangular.
- Capella: també barreja d’estil. Arquitectura academicista, espai molt senzill que està just en l’eix de simetria, amb tres naus separades per tres pilars d’ordre toscà que contraresten de manera important amb la decoració rococó que omple bona part de les parets.
5. ESCULTURA DEL SEGLE XVI.
La introducció dels models italians.
- Les novetats generals les van aportar els artistes vinguts de fóra de Catalunya, en arquitectura els pioners són l’Escola de Camp, en escultura són artistes aragonesos, valencians, castellans.
- Una de les tipologies que més rellevància continuarà tenint és la del retaule (preludi del gran protagonisme que tindran els retaules al segle XVII).
- Els canvis estilístics els apreciem a partir d’aquests retaules, amb aparició de pilastres i elements clàssics definits a la romana.
- A banda dels retaules, també hi havia escultura funerària.
Bartolomé Ordoñez al cor de la catedral de Barcelona.
- El més important escultor hispànic del Renaixement i el millor escultor que treballa a Catalunya.
- Quan arriba a Barcelona ho fa format plenament com escultor. Ve de Nàpols, havent passat abans per Florència i Roma
- Cor de la catedral de Barcelona: El va iniciar Pere Sanglada, els pinacles són de Michael Luchner (finalitzats per Antoni Carbonell que també va fer les motllures en forma de balustra acabades en urpa de lleó a la part inferior per separar els respatllers de les cadires. Bartolomé Ordoñez finalitza els laterals de les cadires tancant les fileres amb unes mampares de roure amb plafons rectangulars a la part baixa i amb unes volutes calades amb representacions de l’Antic i el Nou Testament. Cor triat per celebrar el Toisó d’Or (ordre nobiliari que acull les dinasties regnants de tota Europa). Les cadires havien de ser coronades amb els escuts de les dinasties que hi assistien. Contracta ajudant holandès Jean Mone.
- Embriaguesa de Noé prefiguració escarni de la passió. Noé inspirat en divinitat fluvial. Figures anatòmicament impecables, demostren gran expressivitat i bon coneixement de la escultura italiana (a diferència de les del ajudant). Figures que es mouen amb naturalitat.
- Crist mort al sepulcre profunditat i evolució de la perspectiva sensació tridimensionalitat.
- Relleus de marbre al cor de Barcelona parets exteriors del claustre amb relleus de marbre que representessin escenes de la vida de Sana Eulàlia i la llegenda de la Vera Creu. Aquest material a Catalunya molt desconegut, però Ordoñez ho coneix d’Itàlia. Fa algunes escenes, i també dues figures exemptes (que s’havien d’alternar amb els relleus). Fa viatge a Carrara per buscar més material i allà mor deixant la feina inacabada. Després se li encarregarà a Pedro Vilar, que també morirà sense acabar-ho. 1615 Claudi Perret, també mor sobtadament, després d’ell un escultor tortosí que també mor. El tancament definitiu amb els plafons tal com estan ara es fa cap el 1625, van decidir que amb els plafons que tenien ja tenien suficient per tancar una banda del cor i el projecte va quedar aquí. El basament fet amb encoixinat és una solució d’urgència que no deu tenir res a veure amb el que volia fer Bartolomé Ordoñez.
- Santa Eulàlia davant del pretor anuncia al pretor que ella es cristiana. El pretor la castiga a tretze proves de martiri. Models anatòmics molt Miquelangelescos. Fons: Stiacciato de Donatello.
- Martí Díez de Liatzasolo d’origen basc. Va a Catalunya en busca de millors condicions professionals. S’estableix a Barcelona. Mostra coneixement de l’escultura italiana del Renaixement. Podria haver-se inspirat en Bartolomé Ordoñez al cor de Barcelona i en les tombes italianes del Renaixement. Se li calculen uns 80 retaules, però s’han conservat només figures aïllades. Molta documentació d’obres però molt poques conservades. Va intentar monopolitzar tota la producció escultòrica de Barcelona. Rivalitat amb DAmipa Forment.
6. ESCULTURA DEL SEGLE XVII I SEGLE XVIII.
- Retaules que aporten la continuïtat del Renaixement Barroc.
- Continuïtat també donada perquè es produeixen nissagues d’escultors que suposen l’herència i tendència a una determinada manera de fer a nivell d’estructures i l’especialització en el camp del retaule que passa d’unes generacions a d’altres.
- El retaule ja s’havia fet fort en el segle XVI però en forma de pintura. En el segle XVII la pintura s’abandona i es realitzen retaules amb relleus o escultures exemptes.
- Molts d’aquests retaules van ser cremats durant la Setmana Tràgica i durant la Guerra Civil.
- L’enorme èxit dels retaules s’explica pel gust de la clientela i no pel gust dels escultors.
- El retaule es desenvolupa més durant la Contrareforma, insistència en la devoció als sants, insistència en la concepció immaculada de la Verge, tot potenciat pels retaules.
- La major part dels retaules fets per fusta d’alber (tova, que gairebé no presenta nervis, s’asseca ràpidament, gairebé mai s’esquerda i admet molt bé la policromia).
- Els retaules donaven molta feina, queda patent en veure que es creen llocs de treball específics per a cada part del procés de construcció del retaule.
- Retaules completament plans, retaules amb tres cossos. Els retaules estan compartimentats en pisos, una ordenació molt clara.
- A mesura que avancem en el temps es trenca l’harmonia de l’acumulació de pisos i es tendeix a una unificació. Autèntic canvi al segle XVIII amb l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid) amb figures exemptes ubicades en fornícules independents/ figures aïllades.
- Els artistes treballen en el retaule perquè no tenen l’oportunitat de treballar en altres àmbits, doncs els retaules és el que demana la clientela.
- La major part dels artistes treballen inspirats en gravats que arriben d’Itàlia i del nord d’Europa.
Les nissagues d’artistes i l’esperit de continuïtat: els Pujol, els Rovira, els Grau, els Bonifàs, els Tramulles i els Costa.
Alguns artistes catalans destaquen tant en el panorama de la seva època per dominar tècniques que no dominaven els altres que es permeten treballar fora de Catalunya, aquest seria el cas d’Antoni Joan Riera.
La major part dels artistes importants d’aquesta època són els que treballen bàsicament en els retaules. Hi ha moltes nissagues.
La retaulística.
- L’evolució del retaule català al llarg dels segles XVII i XVIII no és reduccionista, sinó multiplicadora.
- La complicació ve determinada per la decoració afegida i per la ruptura dels elements arquitectònics que es desplacen, es fragmenten i no permeten una clarificació en quant a la separació per pisos.
- A mesura que avança el temps plafons narratius en menor quantitat, substituïts per figures exemptes. Culmina amb l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
- Acadèmia de San Fernando ensenyament basat en tractats italians, això determina un nou gust artístic.
- El primer escultor català que aconsegueix nomenament acadèmic és Pere Costa. A més d’escultor és arquitecte.
- Carles III 1777 circular a tots els bisbes espanyols anunciant la prohibició d’encarregar retaules de fusta. Excusa que es cremaven amb molta facilitat, però realment es pretenia promulgar uns gustos academicistes. Es faran retaules doncs, però amb alabastre amb combinació amb bronze, retaules d’una única escena que també poden ser ubicats en un altar major, però que condensen les narracions en una escena única, seguint el model que ja s’havia imposat a Itàlia en el segle XVII.
- Abans de que Carles III dicti aquesta sentència, alguns artistes que ja s’havien format a Madrid estaven potenciant gustos artístics que no tenen res a veure amb els retaules. Tenen gustos artístics més refinats.
- El circular de 1777 de Carles III suposarà molts canvis, fi de models barrocs. Canvi rotund en tipologies escultòriques i també en els temes desenvolupats.
- Aplicació de la perspectiva l’aplicació per part dels models nòrdics no sempre és l’adequada doncs tenen un coneixement parcial no fomentat en els càlculs aritmètics necessaris. Els artistes més copiats en la primera fase són Martin Schöngauer i Albrecht Dürer.
- Cap a meitat del segle XVI comencen a arribar estampes que provenen directament d’Itàlia, les més utilitzades van ser les de Marcantonio Raimondi que il·lustraven obres famoses de Rafael i de Michelangelo.
- A mesura que avancem en el segle XVI ja s’aprecia una diversificació, nous gravadors com Sadeler, Cornelius cort, i a finals de segle Agostino Carraci.
- La major part de les pintures conservades formaven part de retaules, el retaule del segle XVI es planteja amb pintura sobre fusta (poques mostres de retaules escultòrics).
- La majoria de retaules van ser fragmentats i destruïts, molt rarament es troben retaules en el seu lloc original, una excepció és el Retaule de la Santa Creu de l’església dels Sants Just i Pastor.
Els introductors del nou estil: Aine Bru i Joan de Borgonya.
- Aine Bru el seu nom s’hauria catalanitzat, en el seu testament del 1501 figura el nom en llatí Enricus de Bru, i diu també que és del regne d’Alemanya. S’han identificat altres pintors amb el mateix cognom a la zona de Flandes al segle XVI, possiblement Aine Bru formés part d’aquesta família. Pintor de formació flamenca, amb coneixements de pintura italiana. 1500 documentat a Girona. 1502 documentat a Barcelona. Retaule monestir de Sant Cugat es conserven dues de les pintures del retaule capgira la manera de pintar, introdueix els efectes lumínics, la manera de pintar el detall, l’expressivitat dels personatges i una nova gamma cromàtica basada en el que hauria après a la seva Flandes natal i el contacte amb la pintura del Quattrocento.
- Joan de Borgonya fill d’un mestre orfebre d’Alsàcia o d’Alemanya, però potser el seu origen familiar estava a Borgonya. Abans d’establir-se a Catalunya passa per València, d’aquí a Barcelona, i després a Girona on passarà la seva vida. Abans de Catalunya podria ser que passés per Nàpols (explicaria els seus coneixements de models italians del Renaixement i perquè entra per València, Nàpols estava directament connectat amb el port valencià a través d’una ruta comercial). Paral·lelismes amb Michael Pacher per la manera de traçar les anatomies femenines, els rostres rodons. Aquest estil ha estat identificat com Danubià. Mostra tendències de la pintura quattrocentista italiana però es deixa portar molt per la seva formació nòrdica al costat d’intents de construcció de perspectiva, de composicions que recreïn la bellesa del quattrocento, trobem un afany descriptiu i narratiu propi de la pintura alemanya del segle XV. Es preocupa més pel detallisme que per la versemblança en les seves pintures.
La difusió dels models renaixentistes arreu del territori: Pedro Fernández i Antonio Norri, Pere Mates, Pere Nunyes, Pere Serafí “lo Grec”, Pietro Paolo da Montalbergo, Isaac Hermes.
- Pedro Fernández Identificat amb el pseudo-bramantino, deixeble o ajudant de bramantino. De Murcia. A través de València es va establir a la Llombardia italiana, va treballar al taller de Bramantino, va estar a Roma i a Nàpols, i del nord d’Itàlia passa a Girona on treballarà al retaule de Santa Elena.
- Pere Mates Pintor Gironí, nascut a Sant Feliu de Guíxols, que evidentment rebrà una forta influència de tots els artistes que passen per Girona, sobretot de Joan de Borgonya a nivell de composicions i models anatòmics. Va crear un taller de pintura important, amb molts ajudants.
- Pere Nunyes i Henrique Fernandes de Portugal. Tots els encàrrecs que rebien els executaven entre tots dos. Si s’han format a Portugal o han fet a través de models flamencs, doncs no arriben els models italians. De tots els retaules que van elaborar només queden quatre conjunts pictòrics, un dels quals és exclusivament elaborat per Pere Nunyes. La seva pintura mostra barreja entre el món flamenc i l’italià, flamenc per recarregar les composicions i el detallisme, però en els models anatòmics, en algunes utilitzacions de la llum es demostra el coneixement de la pintura italiana. Pere Nunyes el més proper al món flamenc, imita més l’elegància del detallisme amb uns rostres més somrients, mentre que la pintura d’Henrique Fernandes és més clàssica, amb rostres amb ulls ametllats i melancòlics.
- Pere Serafí Es fa dir “lo Grec”, és nascut i format a Itàlia, però la seva família provenia del mediterrani, prop de Grècia. Pintor molt irregular que moltes vegades va treballar amb associació amb altres artistes.
9. PINTURA DELS SEGLES XVII I XVIII.
La transformació de les formes tardorenaixentistes. L’adopció dels temes i els llenguatges barrocs.
- Quan s’han saquejat esglésies el que més ha patit és el patrimoni pictòric, per això no s’ha conservat tanta pintura.
- També deuen haver obres que s’han quedat en mans de particulars o que estan extraviades del seu lloc d’origen.
- Això porta complicacions en l’estudi de la pintura d’aquesta època, sobretot en la pintura del segle XVII.
- Pintura del segle XVII i de primera meitat del segle XVIII la major mediocritat d’artistes.
Realitza sinòpies prèvies a l’aplicació de la pintura i després al moment d’aplicar-les li arriba una inspiració i canvia. La seva manera de pintar era diferent. Pintura fóra de l’àmbit del moment, s’avança uns 70 anys (per això no el deixen ser professor a la Llotja). Els seus cicles més importants són els que deixa a Barcelona. Fa servir sovint la tècnica de la grisalla.
