¡Descarga Resum d'apunts Català y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
EXAMEN CATALÀ
MORFOLOGIA
Disciplina que estudia l'estructura interna dels mots. PARTS LEXEMA MORFEMA Part fixa de la paraula, no varia. Flexiu: Fan referencia a les parts flexives dels verbs. Derivatiu: Determinen el gènere i el nombre d’un nom. EXEMPLES Veure → Veu-re (MF) Cinema → Cine-m-a (MD) Observar → Observ-ar (MF) Mirallet → Mirall-et (MD) Desaparèixer → Des-aparè-ix-er (MF) Estava → Est-a-va (MF) Caminant → Camin-a-nt (MF) Sol → Sol (Lexema) Gaudeixo → Gaud-ei-xo (MF) Menjant → Menj-a-nt (MF) Fideus → Fideu-s (MD) Nedant → Ned-a-nt (MF)
SINTAXI
Els verbs poden ser de dos tipus: Copulatius Predicatius (Ser, estar, semblar) Van SEMPRE acompanyats per un atribut. Són la resta de verbs. Van acompanyats per complements. Dins dels verbs PREDICATIUS existeixen dos tipologies més: Transitius Intransitius Sempre van acompanyats per un CD. No porten CD. http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/clasverbs.htm
Complement Directe (CD)
Definit (el, la, els, les, …) Indefinit (∅, un, dos, molts, ) Neutre (això, allò) Compraré la faldilla. Subs: el, la , els, les. Compraré dues faldilles. Subs: en Vaig fer allò. Subs: ho
Complement Indirecte (CI)
- Fa referència a persones o animals.
- Recau l’acció del verb.
- Va acompanyat per la preposició a.
- Va acompanyat per un CD. Subs: li (singular), els (plural) Jordi porta pomes a Maria. → Jordi li porta pomes. Faig un petó als meus fills. → Els faig un petó.
Complement de Règim Verbal (C. Reg)
- Complement que va introduït/regit pel verb.
- El demana una preposició.
- No té CD.
- Això, allò. Subs. Quan la prep. és a, en, per, amb → HI Quan la prep. és de → EN Parlen de cinema. → En parlen. Confio en els meus alumnes. → Hi confio.
Complement Agent (C. Ag)
- Quan l’oració està en passiva té la funció de subjecte, i quan està en la passiva és el complement agent.
- Preposició. Les pomes són menjades per Maria. (Frase en activa) Maria menja pomes.
Atribut (Atrib)
- Es el complement que SEMPRE acompanya als verbs COPULATIUS (ser, estar, semblar). Subs: Ho (o per el, la, les, els) En Joan és alt. → En Joan ho és.
EXCEPCIONS
- CD det + CI (plural) → CI + CD En Pere compra el pa per als seus fills. → En Pere els el compra.
- CD det + CI (singular) → CD + CI En pere compra el rellotge per al seu pare. → En pere l’hi compra.
- CD indet + CI → CI + CD En Carles compra llibres per al seu pare. → En carles li’n compra.
- CDn + CI → CI + CD En Joan compra allò per als seus amics. → En joan els ho compra. ORACIONS SUBORDINADES Oració amb dos verbs, on una oració depèn de l’altra. Una oració es la principal i l’altra és la subordinada.
- ORACIONS SUBSTANTIVES
- ORACIONS ADJECTIVES
- ORACIONS ADVERBIALS ORACIONS SUBSTANTIVES: Són oracions que equivalen a un substantiu, de manera que es poden substituir per això/allò. ● ESTRUCTURES: NEXE EXEMPLE 1.1 que Penso ( que l’Alba és amable). 1.2 infinitiu Penso ( sortir aviat de classe). 1.3 (de relatiu) el que, la que, aquell que No sé ( el que faré). 1.4 pronom interrogatiu què, qui, com, quan… No sé ( quan anirà a l’habitació). ● FUNCIONS
- SUBJECTE M’agrada ( que em toquin). No es poden substituir per cap pronom feble.
- CD (Jo) Vaig pensar ( que em tocaria). (Nos.) Direm ( que està malalta). Estructura de la frase. Es poden substituir pel pronom feble HO. Vaig pensar-ho.
- CRV Confio ( que aprovaré l’examen). M’adono ( que no sé res). Encara que no hi és hi ha prep. (Passar al castellà: Confio en que…) Es poden substituir pels pronoms febles HI/EN. Hi confio. Me n’adono.
- CI Donaré flors ( a qui rigui). Fa referència a éssers vius o coses personificades. Sempre va introduït per la prep. a. ES pot substituir per els pronoms febles LI/ELS. Li donaré flors. Els donaré flors.
- Atribut Aquella noia és (l a que m’agrada). Es pot substituir per el pronom feble HO.
- C.Nom/Adj Es pot substituir per el pronom feble -EN.
ORACIONS ADJECTIVES
Són oracions que equivalen a un adjectiu, de manera que poder substituir la subordinada per un adjectiu. També podem substituir per la qual/el qual. ● ESTRUCTURES NEXE EXEMPLE 1.1 que (el/la qual) La noia ( que arriba sempre tard) es diu Orantos. 1.2 prep + què (el/la qual) quan fa referència a coses perp + qui (el/la qual) quan fa referència a persones El tema ( de que parlo) no t'interessa. La persona ( de qui parlo) no t’interessa. 1.3 on (en el qual) L’hotel ( on anava el Mulero) s’ha esfondrat. 1.4 (Literari) (= cuyo) La casa ( el balcó de la qual dona al mar) serà teva.
- Condicionals si , en cas que, posat que, a condició que , fora que, llevat que, tret que, … Si estic cansat no vindré.
- Comparatives més que, tan(t) com, menys … que, no tan(t) com, com més/menys, … Balla més bé que (no) (pas) canta. No balla tant com tu. VERBS 3 conjugacions
- AR → cantar
- ER / RE → témer / perdre
- IR → dormir
REMARQUES VERBS IRREGULARS:
- Verbs JEURE, TREURE, NÉIXER + compostos (RETREURE, AJEURE, RENÈIXER…) intercalen e/a : e → tòniques a → àtones trec traiem Participì: tret treus traieu nascut treu treuen jagut
- Verbs COLLIR, SORTIR, ESCOPIR, COSIR I TOSSIR intercalen o/u : u → tòniques o → àtones surto sortim surts sortiu surt surten
- Formes verbals singulars que acaben en “a” (com BALLA, CANTA, MEJA) a excepció de: OMPLE, CORRE, OBRE, VINE
- Llistat de verbs no pronominals: RELLISCAR CAURE PASSAR MARXAR PUJAR (És relliscar, no relliscar-se) (És caure, no caure’s)
- IMPERATIU (dona ordres en positiu) SUBJUNTIU (dona ordres en negatiu) canta (tu) salti canti (ell) saltis cantem (nos) salti canteu (vos) salteu centin (ells) saltin
- Compte amb els condicionals Si tinc diners em compraré un cotxe. Si tingués diners em compraria un cotxe. Si hagués tingut diners m’hauria comprat un cotxe.
- DIÈRESI en verbs com: AGRAIR CONDUIR CONDUIR OBEIR PRODUIR INF → agrair FUTUR → agrairé NO GERUNDI → agraint DIÈRESI CONDICIONAL → agrairia ALTRES TEMPS: conduïa conduït SI DIÈRESI conduïm
