Nerea Montero Martínez
Sòcrates ha d’esbrinar què és la justícia i la injustícia i quins son els beneficis de l’un i de l’altre. Adimant li
pregunta a Sòcrates sobre la recerca del ser just. La justícia, és una cosa pròpia d’un sol home, Sòcrates es
pregunta: ¿és també pròpia d’una ciutat sencera? ¿una ciutat és més gran que un sol home? Ell va dir que hi
haurà més justícia. Llavors es pregunta que si de la paraula contempréssim una ciutat com neix, d’on veuríem com
neix la seva justícia i la seva injustícia? La ciutat neix perque resulta que cap de nosaltres no és autosuficient, o hi
ha un altre principi per fundar una ciutat? Llavors una <ciutat> es reunir molts homes en un sol lloc habitable. L’un
dóna quelcom a l’altre, si li dóna quelcom, o rep quelcom de l’altre, creient que és millor per a si mateix? Creem
de paraula una ciutat des del principi. I la crearà, segons fa l’efecte, la nostra necessitat. La primera i més gran de
les necessitats és la provisió d’aliment, a la fi d’existir i de viure. La segona, la de l’habitatge i la tercera, la del
vestit i coses semblant. Sòcrates pregunta ¿com es bastarà la ciutat per fornir-se de tantes coses? ¿havent-n’hi un
que sigui pagès, un paleta, i un altre teixidor? Mínim 4 o 5 homes seria necessari. ¿Cal que cada un d’aquests posi
en comú amb tots la seva feina? ¿o cal que despreocupant-se dels altres,produeixi per a si només una quarta part
del menjar? És més fàcil de la primera manera. És evident, si algú deixa passar el moment oportú per a fer alguna
feina, aquesta s’arruïna, va dir Sòcrates. Surten més coses i millor, quan un de sol fa una de sola, segons la seva
natura i en el moment oportú i es desokupa de totes les altre. Llavors hi han d’haver més de quatre ciutadans. Els
treballadors professionals, un cop esdevenen socis de la nostre ciutadeta, la van fent més nombronsa. Cal que a
casa es facin no només les coses que siguin suficients per a aquests mateixos, sinó també tantes i tals com calguin
a aquells. A la ciutat ens calen més pagesos i més professionals dels altres. També ens caldran comerciants, si el
comerç es fa per mar, caldran coneixedors de les feines de mar. Per poder intercanviar, els uns amb els altres tot
allò que elabori cadascú, es necessita una comunitat.¿I d’això ens en naixerà un mercat i una moneda com a índex
de l’intercanvi? A les ciutats correctament organitzades són els més de cos i els inútils per a fer una altra feina.
Anomenem <paradistes> els que fan el servei relatiu a la compra i la venda instal·lats al mercat, mentre que els
que erren per les ciutats, <homes de comerç>. Els que venen l’ús de la força, s’anomena <salari>, per això, són
anomenats <assalariats>. ¿On podrien ser la justícia i la injustícia? S’ha d’examinar i no deixar-ho de quina manera
viuran els que han estat proveïts així? Gluco va interrompre i va dir: Sense companatge, segons fa l’efecte, fas
banquetejar els homes. I si instituïssim una ciutat de porcs, Sòcrates ¿què els donaries per menjar, que fos altre
que això? No estem pas examinant només com neix una ciutat, sinó també com ho fa una ciutat refinada. ¿Cal fer
més gran la ciutat un altre cop? la sana, ja no és suficient, cal engrandir-la de mida, i de població, caldrà més gent
per a fer serveis. Amb aquest tipus de vida es necessitaran més metges. ¿La guerra produeix cap mal o cap bé?
hem trobat el naixement de la guerra en allò a partir el qual naixen mals a les ciutats, tant en el pla particular com
en el públic, quan neixen. Cal que la ciutat sigui més gran per a tot un exèrcit sencer, que surti a lluitar contra els
atacants. Som capaços de seleccionar quines són i com són les naturaleses adequades per a la guardia d’una
ciutat. No ens hem pas fet càrrec de poca cosa, però cal que no ens acovardim, en la mesura que la força ens ho
permeti. Per que fa a les de l’ànima, que sigui ardorós. ¿On trobarem un caràcter que sigui afable i altament
ardorós al mateix temps? Perquè la naturalesa afable és, d’alguna manera contrària a l’ardirisa. Aquell que serà
guardià, cal sumar-hi al ser ardòs i el ser filosòfic per natura. Diferències la figura amiga i l’enemiga ja que una la
té apresa i l’altre la desconeix. ¿Ser amic de l'aprendre és el mateix que ser filosòfic? Sí. Filosòfi i ardorós, ràpid i
fort, ens serà, per natura, el que hagi de ser un guardià de la ciutat bo de debò. Sòcrates diu que la ciutat és sàvia i
valenta i assenyada i justa. La ciutat que hem descrit és realment sàvia perquè és bona prenent decisions. Pas per
ignorància es prenen decisions bones sinó per coneixement. ¿Hi ha algun coneixement per qual no es decideixi
sobre algun del assumptes de la ciutat, sinó sobre aquesta en el seu conjunt, mirant de quina manera pugui tenir
els millors tractes amb ella mateixa i amb les altres ciutats? -La guardia, es troba en aquells governants que ara
mateix anomenàvem guardians perfectes. La valentia és una certa conservació. L’opinió nascuda per obra de la
llei, per mitjà de l’educació, sobre les coses que són temibles. En la mesura que podíem, quan seleccionàven els
soldats i els educàvem en la música i en la gimnàstica. Aquesta mena de força i conservació, en tot moment, d’una
opinió correcta i justa sobre les coses que són temibles i les que no, això s'anomena <valentia>.
¿Com podríem trobar, donc, la justícia, a fi de no ocupar-nos ja del seny? Sòcrates va dir: sóc injust. El seny, és un
cert ordre i domini de certs plaers i desitjos, com diuen el que parlen, no sé en quin sentit, de <ser més fort que
un mateix> Hi ha alguna cosa que és millor i alguna altra que és pitjor ,i quan el millor per natura té domini sobre
